header-photo

82 propostes per millorar Mataró




Foto Romuald Gallofré
Capgros.com


Donarem suport al pressupost com ho vàrem fer a les ordenances. No fer-ho seria abdicar de la nostra responsabilitat política, no de la passada sinó sobretot de la futura. Donem suport a la major, al Pressupost i només al Pressupost, perquè el necessitem. Serem crítics i ja li avenço que presentarem una bateria important d’esmenes al PAM. No ens hem compromès ni en la seva execució i en cap altre tema de ciutat” .

Eren paraules meves pronunciades en el Ple del mes de gener en l’aprovació inicial del pressupost. Aquest mes hem aprovat definitivament el Pressupost de l’Ajuntament de Mataró per l’any 2012. Hem tornar a votar a favor perquè així ens vàrem comprometre i els compromisos estan per complir-los. I també perquè ens han estat acceptades les 82 al·legacions que hem presentat al Pla d’actuació municipal. Al·legacions importants que milloren substancialment la proposta del govern i sobretot que responen a necessitats reals i urgents de la ciutat. La  construcció de l’escola Marta Mata, la creació d’un pla d’ocupació per part de l’ajuntament, la planificació de les obres dels entorns del Corte Inglés, el compromís de reurbanitzar la ronda del doctor Ferran, la redacció d’un Pla d’Acció del Mataró-Marítim, la creació d’una bossa de 16.000 € per bonificar el rebut de l’aigua de les famílies amb més necessitat, són alguns exemples de les millores introduïdes pel grup municipal del PSC.

En aquests temps difícils l’oposició ha de ser responsable i presentar alternatives. Nosaltres ho hem fet. Però també en temps de crisi han de ser els govern qui garanteixin la governabilitat i siguin capaços de generar complicitats i confiança. El govern de CiU de Mataró és un govern feble, paralitzat per les circumstàncies i incapaç de mostrar un full de ruta clar de com sortir de la crisi i de com governar la ciutat. Estem com estàvem després de més de vuit mesos del nou govern, sense cap projecte, ni cap impuls nou a la ciutat, vivint de les rendes del govern anterior i cometent errors greus en les formes i en les polítiques.

El brou de Carnaval


La idea era senzilla: fer un brou de Carnestoltes per convidar a tothom el dimarts de Carnaval. Cada nen portaria un ingredient i ho faríem bullir tot en les grans olles de la cuina. Dit i fet. I el que va començar fa 19 anys continua vigent i avui ho hem tornat a fer. Una gran escudella per menjar al migdia nens i nenes, metres, pares i mares. Els tres primers anys em va tocar fer de cuiner i així em va dibuixar en Quim Aguilar.



Theodorakis

Ple buit


Vídeo d'Oriol de Mataró

Fa mesos que vinc denunciant la paràlisi del govern municipal de Mataró i que sovint he sintetitzat en la frase: Ple pla. Plens municipals, i que ningú oblidi que el Ple és el màxim òrgan municipal de govern, en els que els dictàmens (els temes que el govern porta a aprovació al Ple) eren escassos i sense cap substància política. Actes purament administratius, sense cap tema nou ni cap impuls als assumptes que realment preocupen als ciutadans en aquests moments. Tot quedava, però, una mica emmascarat per la profussió de declaracions institucionals, propostes de resolucions i precs i preguntes que presentava l’oposició. Avui però s’ha arribat al paroxisme i dels vint-i.-set punts de l’ordre del dia només quatre, si descomptem l’aprovació de l’acta i el despatx oficial, eren dictàmens i absolutament administratius. Per això tots els grups de l’oposició hem deixat sobre la taula les nostres propostes a fi i efecte de visualitzar la manca d’iniciativa política i fins i tot administrativa del govern Mora. El Ple d’avui no era pla era directament buit. La prova més evident és que ha durant poc més de trenta minuts.

És cert que ja estem prou escaldats per com estan anant moltes coses en els que es prescindeix del més mínim decòrum formal. Comissions informatives que no es convoquen o que són de pur tràmit, consells convocats a corre-cuita i sense documentació suficient, notícies que es publiquen sense coneixement previ dels grups municipals de l’oposició. Serveixi l’exemple aquesta mateixa setmana de l’anunci fet per la regidora Calpe de l’aturada de les fonts ornamentals de Mataró. Es dona la circumstància que l’anunci es va fer hores després d’una comissió informativa municipal en la que precisament no es va informar d’aquest tema.

També és cert que la gota que ha fet vessar el got va ser la suspensió el dijous passat del Ple municipal ordinari del mes de febrer degut al temporal anunciat de fred i neu. Per canviar el dia d’un Ple ordinari cal convocar, tal com estipula el Reglament Orgànic Municipal en el seu punt 12, que s’ha de convocar la Junta de portaveus. No es va fer i ara no val a dir que les condicions metereològiques no ho permetien. Precisament si la situació era tan complicada s’havia d’haver convocat la Junta de portaveus per explicar-la. Ho explica molt bé la Consol Prados en el seu  bloc.

Menys-teniment als òrgans de govern i menys-teniment a l’oposició, a qui representem i a la feina que fem. Per això avui tots els grups hem dit prou!

De les oportunitats aprofitades


En Josep Bracons publica al setmanari valencià aquest escrit sobre l'arxiu Miralles i el museu Bassat que penjo sencer doncs no he pogut aconseguir l'enllaç electrònic:


A Mataró, la capital del Maresme, hi conflueixen dues iniciatives recents que, malgrat tenir un origen divers, van destinades a sumar-se, a generar sinergies i a configurar un notable pol d'atracció al voltant de l'art català de la segona meitat del segle XX. Ja ho sabem, aquest període tan ric i fecund com paradoxalment absent dels discursos museístics de referència nacional.

Em refereixo a la donació de l'arxiu de l'historiador i crític d'art Francesc Miralles, acompanyat de la seva biblioteca, i a la presentació de la collecció Bassat a la Nau Gaudí, com a germen del Museu d'Art Contemporani de Mataró.

Francesc Miralles és un dels grans coneixedors de l'art català contemporani, tant des del punt de vista acadèmic (això vol dir, de la documentació i de l'anàlisi crítica) com des del coneixement directe i personal dels artistes i la seva obra. En són bona prova algunes obres de referència que ha publicat, com ara el volum corresponent a l'època de les avantguardes de la Història de l'Art Català d'Edicions 62 que ell mateix va dirigir, o les monografies sobre Anglada Camarasa (juntament amb Francesc Fontbona). Joaquim Mir. Francesc Gimeno. Josep Llorens Artigas, l'escola catalana de tapisseria, Pere Pruna i un amplíssim etcètera. Paral·lelament, la seva tasca com a crític d'art del setmanari Destino i del diari La Vanguardia, exercida de manera contínua durant gairebé trenta anys, configura una crònica vivíssima i detallada de l'activitat artística d'aquest període, que inclou des del ple reconeixement de les segones avantguardes a la crisi de la modernitat, associada al gran auge d'exposicions històriques i retrospectives que van deixar en segon pla les exposicions centrades en la creació viva.

El mètode de treball de Francesc Miralles com a crític i historiador és de clara arrel positivista i es basa en un arxiu personal que ell mateix ha anat creant, classificant i ordenant des dels anys 60 del segle XX fins al present, recollint exhaustivament retalls de premsa, fulls de mà, petits catàlegs, dossiers, invitacions i tota mena de documents. Aquest és l'arxiu que ha estat donat a Mataró, acompanyat de la seva biblioteca. Actualment es troba en procés de catalogació i de digitalització. No cal dir que la culminació d'aquest procés i sobretot la difusió mitjançant internet pot acabar configurant una referència única i una extraordinària font de consulta, atesa la riquesa de l'arxiu de Miralles, que és excepcional. Fins ara, a més, no s'ha fet res de semblant amb els arxius dels altres crítics de la seva generació. Penso en els de Josep Maria Cadena. Francesc Fontbona. Daniel Giralt-Miracle, Cesáreo Rodríguez Aguilera, José Corredor Matheos. o fins i tot en el de Joan Cortès i Vidal, que es troba al la biblioteca del MNAC. Tant de bo que poguessin acabar confluint en un gran arxiu digital de qual el Miralles podria servir de punt de partida.

Ja se sap que, malgrat tota l'extraordinària potència que tenen, els arxius presenten sovint un problema d'accessibilitat que fa molt necessària la publicació dels fons per tal de rendibilitzar socialment i culturalment el cost que en comporta el manteniment i la conservació. Per això em sembla molt encertat que l'arxiu de Francesc Miralles pugui acabar integrant-se amb el Museu Bassat. que. com deia, s'ha instal·lat provisionalment a la nau que Gaudí va dissenyar per a la cooperativa l'Obrera Mataronesa i que. mitjançant un seguit d'exposicions temporals, va descobrint els fons. Fons que sobresurten per la coherència com a representació d'una època i per l'extraordinària qualitat de la tria. on gairebé res no és superflu ni redundant. Si voleu gaudir d'unes obres esplèndides de Guinovart, descobrir Marcel Martí en plenitud, el barroquisme informal d'August Puig o la poètica de Ràfols Casamada no deixeu passar l'actual exposició de la col·lecció Bassat, centrada en l'art català dels anys 70. D'aquesta manera, ajuntant patrimoni artístic i documental, la potència d'unes obres d'art de primera i d'un fons documental que les explica, es va configurant a Mataró una plataforma que pot ser fonamental per a projectar i donar visibilitat a l'art català de la segona meitat del segle XX.