header-photo

Encara els fons Zapatero




La feina no em permet visitar aquesta tarda la nau petita de can Marfà. Les obres de rehabilitació d’aquesta vella fàbrica mataronina ja s’han acabat i les instal·lacions estan a punt per acollir les màquines de la Fundació Vilaseca. S’han destinat cinc milions i mig d’euros provinents dels anomenats fons Zapatero. Ens hi vàrem comprometre amb la gent de la Vilaseca i hem complert el nostre compromís de rehabilitar la nau com a seu definitiva del Museu del Gènere de Punt de Mataró.

Queda ara el projecte museístic i el trasllat de les màquines que hi ha emmagatzemades en un parell de locals de la ciutat i que conformen una col·lecció única de màquines tèxtils. Màquines que funcionen a la perfecció gràcies a l’expertesa d’un conjunt d’homes madurs que coneixen com ningú l’ofici i que han dedicat moltes hores, i durant molts anys, a tenir-les sempre a punt.

Sembla però que de moment res no es mourà i que la nau petita, perfectament condicionada, quedarà buida durant molt de temps. Sabem que els temps són difícils i que trobar recursos és especialment complicat però ens queda, segurament també i en la línia habitual del govern de manca d’informació, el dubte de si s’han cercat suports externs. Res no sabem del que ha passat amb el conveni signat ara fa un any amb la Fundació Caixa Laietana. Tampoc res no sabem del que pensa el conseller Mascarell que en la seva època com a conseller de Cultura del govern d’en Pasqual Maragall va escriure unes elogioses línies en el llibre d’honor amb motiu de la seva visita a la Fundació Vilaseca. Molt em temo que la crisi, una vegada més , servirà per intentar justificar el que tot plegat només sembla poca feina i poc interès pel tema. Sincerament voldria equivocar-me i veure com les coses es comencen a concretar i les màquines tornen a omplir la nau de can Marfà. De moment hi ha el que hi ha i ha estat prou significativa l'absència del regidor de cultura en la visita d'aquesta tarda.

Enèsima entrega



 

Foto Informatius de MataróRàdio

Enèsima entrega avui del "culebrón" de can Fàbregas. Una nova sentència, que es suma a moltes altres, que desestima un recurs contenciós contra el projecte de reparcel·lació presentat –com no- per la CUP. Fins aquí cap novetat i un altre obstacle jurídic superat en aquest llarg procés en el que alguns s’han dedicat a posar pals a les rodes i d’altres, per molt que ara tinguin la fe dels neoconversos, s’ho han mirat des de la barrera quan no animant als primers. Tampoc es cap novetat que els promotors de la demanda no hagin obert boca i facin veure que plou a veure si la ciutadania es despista i no els hi demana responsabilitats polítiques pel temps que han fet perdre a la ciutat.

Tampoc sorprèn la contundència de l’auto judicial que desmunta tots els arguments de la CUP i deixa ben clar que les coses s’han fet correctament des del punt de vista de la legalitat i anteposant l’interès comú per davant de qualsevol altra.

Com tampoc es novetat que el govern municipal no hagi dit res fins el moment i que hagi hagut d’estar el grup municipal socialista qui donés a conèixer la sentència. Sembla com si al govern, tan afeccionat a posar-hi més pa que formatge a les notícies municipals, no els interessés gaire el que passi en els jutjats referent a can Fábregas.

Poc a poc, i amb les màquines ja desbrossant el terreny on s’ha de construir el Corte Inglés, anem avançant cap a l’objectiu que ens vàrem fixar fa ja més de deu anys:  que a Mataró s’instal·lés aquests grans magatzems, el més aprop possible del centre comercial històric de la ciutat i que ajudés a augmentar la capitalitat comercial de la ciutat.