header-photo

Adéu a “la cuesta”



Tots els veïns de La Llàntia saben que és “la cuesta”. Durant anys va ser un dels dos únics accessos al barri. L’altre era el torrent de Can Boada. Un típic torrent maresmenc de sauló i canyes a banda i banda. Primer el carrer Berguedà i després la urbanització de la Via Europa van treure el barri de la precària comunicació que tenia amb la resta de la ciutat.

Quedava una assignatura pendent que avui hem començat a resoldre. Evitar que els veïns de La Llàntia hagin d’anar fins al CAP de Cerdanyola Nord per les visites al metge. Quan l’estiu de l’any vinent s’inauguri el nou CAP de La Llàntia-Via Europa, s’acabaran les pujades i baixades fins a Cerdanyola, almenys per anar al metge “la cuesta” serà història. Els que ara diuen que tot plegat –i obliden primeres pedres amb ministres i conselleres que varen trigar mesos a veure la segona- es tracta d’electoralisme, ja queden convidats pel dia de la inauguració.

Ho he explicat a l’acte simbòlic, doncs fa dies que s’hi treballa, de col·locació de la primera pedra. Una obra important dins del conjunt d’actuacions urbanístiques que ha desenvolupat el PEMU de La Llàntia. Habitatges, reurbanització de carrers, locals comercials, una pista poliesportiva i la recuperació de la masia de ca l’Isidre com a casal d’avis. Per això volem l’urbanisme i per això tenim PUMSA. Per treballar en el conjunt de la ciutat i pel conjunt de la ciutadania.

La consellera Geli, que ens ha acompanyat, ens ha recordat el Pacte de ciutat, que fa dos anys varem signar amb la consellera de Salut. Pas a pas anem desenvolupant-lo. Avui ha estat el CAP de La Llàntia, fa mesos que es treballa en l’ampliació de l’hospital, el concurs de l’ambulatori de Salut Mental està en marxa, Cabanelles farà un nou pas en pocs dies, la reforma i ampliació dels caps de Cirera-Molins, Gatassa i ronda Prim està planificada i aviat començarem a veure plànols. A l’entorn de 50 milions d’euros té previst gastar el Departament de Salut de la Generalitat a Mataró en els proper anys. Mai, a Mataró, s’havia previst una inversió similar. Deu això dels fets i no paraules?