Foto twitter Ramon Bassas
Totes les persones tenim un mapa de la nostra geografia vital. La casa on varem néixer, el carrer on jugàvem de petit, el barri de l’adolescència i la joventut, les places on han jugat els nostres fills i fins i tot el parc on prenem o prendrem el sol quan siguem més grans. Un mapa que és molt més que un conjunt de noms de carrers o de places, un mapa on es barregen sentiments i records d’instants i de persones. En definitiva un mapa que conforma, amb moltes altres coses, la nostra pròpia personalitat.
El carrer Burriac forma part del meu mapa particular. No solament perquè hi vaig viure-hi durant cinc anys abans de casar-me,i per tant forma part del record dels meus pares, sinó també perquè vaig veure com s’anava construint. Com apareixia ca l'Aleñà, els blocs del d’Ara i tota la resta del carrer. Com un espai aleshores ja perdut, entre les últimes cases del barri i els garrofers, es convertia en un carrer del mal urbanisme franquista.
Calia actuar sobre aquest carrer, calia resoldre els problemes de clavegueram, de l’estretor de les voreres, de la duresa urbanística del propi carrer. Varem tenir una oportunitat amb la llei de barris de la Generalitat i l’hem aprofitat. Aigües de Mataró ha refet tota la xarxa de clavegueram i hem aprofitat per reurbanitzar el carrer, ampliar voreres, plantar arbres i aconseguir un carrer una mica més amable.
Totes les persones tenim un mapa de la nostra geografia vital. La casa on varem néixer, el carrer on jugàvem de petit, el barri de l’adolescència i la joventut, les places on han jugat els nostres fills i fins i tot el parc on prenem o prendrem el sol quan siguem més grans. Un mapa que és molt més que un conjunt de noms de carrers o de places, un mapa on es barregen sentiments i records d’instants i de persones. En definitiva un mapa que conforma, amb moltes altres coses, la nostra pròpia personalitat.
El carrer Burriac forma part del meu mapa particular. No solament perquè hi vaig viure-hi durant cinc anys abans de casar-me,i per tant forma part del record dels meus pares, sinó també perquè vaig veure com s’anava construint. Com apareixia ca l'Aleñà, els blocs del d’Ara i tota la resta del carrer. Com un espai aleshores ja perdut, entre les últimes cases del barri i els garrofers, es convertia en un carrer del mal urbanisme franquista.
Calia actuar sobre aquest carrer, calia resoldre els problemes de clavegueram, de l’estretor de les voreres, de la duresa urbanística del propi carrer. Varem tenir una oportunitat amb la llei de barris de la Generalitat i l’hem aprofitat. Aigües de Mataró ha refet tota la xarxa de clavegueram i hem aprofitat per reurbanitzar el carrer, ampliar voreres, plantar arbres i aconseguir un carrer una mica més amable.
Ens queda feina per fer, però continuem treballant. En pocs dies començaran les obres de construcció del casal d’avis a l’antiga masia Miralles i ens cal continuar treballant en dues direccions: en arreglar el tram del carrer que queda entre la ronda Cerdanya i Maria Auxiliadora i també en endreçar tota la façana oest de la ciutat en el sector del Sorrall amb habitatges pels nostres joves, equipaments i un gran parc en els Garrofers.
Ho farem, la conjuntura econòmica no és especial bona, però algun dia també ho veurem com avui hem vist arbres plantats al carrer de Burriac. Una part de la feina està feta, l’altra i més important com sempre la fareu els veïns. El veïns i veïnes del carrer de Burriac, un carrer que encara dic que és el meu carrer.
Extracte de la meva intervenció aquesta tarda al carrer Burriac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada