El darrer Ple

Foto Anna Aluart

Gràcies senyor alcalde.

Bona tarda

Resumir vint anys de regidor en els tres minuts que l’alcalde ha tingut a bé atorgar-nos, no és que sigui difícil, és literalment impossible.

Han estat vint anys viscuts com un privilegi, com una mostra ben palpable que aquesta ciutat ha estat sempre una ciutat oberta i acollidora. Em seria impossible explicar el mateix si algú mai en aquesta ciutat hagués practicat allò de “primer els de casa”.

Un privilegi i un honor, al que he intentat respondre amb il·lusió, treball i honestedat. Procurant ser útil als mataronins i mataronines. Si ho aconseguit moltes gràcies a tots el que ho heu permès (a l’alcalde Mas i a tots els regidors del PSC amb els que he treballat amb un record emocionat per l’Oriol Batista. També a la gent d’ICV i d’ERC per la lleialtats compartides.  I moltes gràcies als que m’heu ajudat a fer-ho possible. Si no ho aconseguit les meves més sinceres disculpes. Les gràcies als treballadors de la casa. La llista seria interminable i el temps és molt limitat.

Gràcies també a l’alcalde i al grup del govern. I gràcies als grups de l’oposició. D’aquest agraïment excloc als que tenen el totalitarisme, la xenofòbia i l’odi com a una única raò de ser.

Vint anys treballant en un ideal de ciutat, allò que vaig resumir en la frase “que tot Mataró sigui Mataró”. Vint anys compromès en el somni d’una ciutat territorialment metropolitana, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i sobretot socialment cohesionada.

Tanco un cercle, fa quatre anys vaig tornar a l’escola (la prova més evident de la gran porta giratòria que fem servir la majoria dels polítics locals: vaig marxar del Camí del Mig per tornar al Camí del Mig). Deu ser cosa de la casta política fer aquestes coses.

I per acabar de tancar el cercle recorro a les mateixes paraules de ara fa 11 anys en ser proclamat alcalde:

“A l’hora d’entonar un Assaig de càntic en el temple” sempre preferiré Pere Quart a Salvador Espriu:

Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase 

i estimo a més amb un irrevocable amor 

aquesta meva –i nostra– bastant neta, 

envejada, bonica pàtria.

Ens retrobarem als carrers i a les places de Mataró perquè com a ha dit la senyora Prados el compromís social sempre és anterior al compromís polític.

I procuraré, des dels meus principis socialistes,  fer honor a les darreres paraules de Salvador Allende aquell fatídic onze de setembre. Un altre onze de setembre:

Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

Moltes gràcies. Moltes gràcies especialment als meus companys del grup municipal socialista durant aquests quatre anys que han estat especialment durs: Gràcies senyora López, senyora Prados, senyora Maltas, senyor Melero, senyor Ciller, senyor Pera i senyora Aguilar.

Perquè la lluita continua!

I molta sort senyor Bote.

I acabo com va començar tot:

Salut i república!

10 anys del pare carabasser

Malgrat que m’ho va demanar per e-mail, el fet d’estar fora de Mataró i amb una més que precària connexió d’internet va fer que se’m passés el termini que ens havia donat per respondre un senzill qüestionari sobre el seu bloc.

I és que el bloc d’en RamonBassas complia 10 anys.  I parlar del bloc d’en Ramon és parlar del món dels blocs a Mataró. Aquella ciutat que en Juan Varela va etiquetar com a ciutat bloc en un article publicat pel novembre del 2005: 

"Si existe un lugar en España donde los blogs actúen como medios sociales y hayan enriquecido el debate público, ese sitio es, sin duda, Mataró, una ciudad de la comarca catalana del Maresme cercana a Barcelona. Y la culpa es de un superusuario, una persona situada en el sitio justo para ser el líder de una fructífera y activa comunidad virtual".

Com tothom sap aquell “superusuario” no era un altre que en Ramon Bassas. Incansable en deu anys de cita durant anys diària  -i el que hem actualitzat durant anys el nostre bloc sabem l’extraordinari esforç que això significa- fins arribar a  més de 3.500 pàgines escrites.

Seguir el bloc d’en Bassas és seguir-lo a ell mateix, en la complexitat d’una persona polifacètica amb una alta capacitat d’anàlisi i interpretació de la realitat i dotat d’una fina ironia. Política local i nacional, qüestions socials, crítica d’art, poesia, religió, …. Qualsevol tema que l’interessi l’acabareu trobant en el seu bloc. Això sí amb opinió i criteri propi, que pot anar de l’ortodòxia més formal a l’heterodòxia més absoluta. I és que el personatge és així.

Ara que els blocs semblen passats de moda davant la instantaneïtat de la piulada caldrà reivindicar per en Ramon la seva condició de pare carabasser dels blocs a Mataró.

Les Santes de gamma extra

Calor, calor de Santes a la plaça de Santa Anna. Una plaça plena de gom a gom i que forma part de les places castelleres de referència. Bones, molt bones sensacions dels Capgrossos després dels bons assaigs de la setmana passada i el convenciment que els castells que es volien tirar els tenien. I molta expectació pel que podien fer les dues colles convidades: Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa. 

Sensacions i expectatives plenament acomplides en la millor diada castellera de Les Santes. De sortida Capgrossos amb un castell que sempre serà especial: el quatre de nou folrat a la plaça de Santa Anna i per la diada de Les Santes. Ràpid, segur i ben defensat. En segona ronda el castell que no havien aconseguit descarregat des de Reus l’any passat: un tres de nou amb folre de postal. I en tercera ronda un quatre de vuit amb l’agulla que està esdevenint un castell franquícia dels mataronins aquesta temporada. Amb la tripleta vilafranquina al sac quedava la ronda de pilars i els de la camisa blava volien tirar el pilar de set. De fet l’havien descarregat dijous a assaig i tocava portar-lo a plaça. Encaix perfecte entre el terç i el quart i el pilar ben defensat fins descarregar-lo. Eufòria capgrossa que primera vegada en uns quants anys sortien de Santa Anna més que satisfets. I us ben asseguro que això no sovinteja massa en una colla poc donada a explicitar eufòries excessives. 

Vilafranquins i terrassencs a banda i banda de la plaça, els verds cap a la Rambla, els malves cap a la Riera. Cadascú a lo seu però mirant de reüll que feien els altres. De sortida els vilafranquins amb un tres de nou folrat. La pilota sembla ara a la banda de la Riera. Toca jugar-la a Minyons i la resposta no pot ser més contundent: torre de nou amb folre i manilles. Ràpida, sense bellugar més que l’imprescindible i una feinada de les manilles en la baixada. El primer gama extra del dia. La pilota de nou cap a la banda de la Rambla. 

Però els vilafranquins no semblen massa impressionats i responen amb una altra torre de nou. El castell puja bé i de cop es trenca a nivell de quarts. Una llenya que sorprèn a tothom però cada castell és un món! La pilota es queda a baix. Però a dalt no afluixen: un quatre de nou amb folre prou solvent que els de baix responen ràpid amb una altre quatre de nou folrat. Minyons estan forts i ho volen demostrar: nou de vuit amb tres enxanetes. Dit i fet, la complexa estructura va prenent forma, els enxanetes fan les aletes i amb molta seguretat el castell es va desmuntant. El segon gamma extra de la jornada. 

Tornen els de Vilafranca: nou de vuit amb una sola enxaneta. Ja hi van tres gamma extra. Perdoneu però no entenc la polèmica sobre quin castell és més difícil perquè a mi em sembla que aguantar aquest castellà muntat mentre l’enxaneta traspassa fins a tres vegades és d’una dificultat extrema. I sense descans els verds plantegen el pilar de vuit amb folre i manilles. Seguretat, confiança i un gran domini tècnic per descarregar un espectacular pilar. La pilota sembla desapareguda i el quart gamma extra de Les Santes descarregat. 

Pilar de set només carregat pels Minyons per acabar una jornada de les que fan història: quatre gammes extra, cinc castells de nou i dos pilars de set. I si cada castell és un món cada temporada és un univers i a aquesta li queda corda, i concurs, per uns quants mesos.

Fent balanç del 2013

Una diada i dues piulades

“Avui la plaça més castellera vol tornar a fer història. Els @capgrossos hi serem amb els @Verds, els @borinots i els @xiquetstgn” Aquesta era la primera piulada feta de bon matí, encara a Mataró i esmorzant abans d’agafar el cotxe cap a Vilafranca. I és que la diada de Tots Sants prometia ser d’aquelles que recordem per sempre tota aquella gent que ens enfaixem i aixequem castells. Tres colles de nou acompanyant a uns Castellers de Vilafranca que volien tancar la temporada amb un doble repte: tornar a descarregar el tres de deu amb folre i manilles i provar el quatre de deu amb folre i manilles. I les altres colles amb objectius també ambiciosos: pels borinots la seva primera tripleta màgica, pels matalassers el seu primer castell de gamma extra i pels capgrossos tornar a descarregar la tripleta màgica després de les ensopegades amb el tres de nou folrat de Solsona i Girona.

La plaça plena de gom a gom fins a un extrem que la feia incomoda pels castellers. Costava moure`s i era pràcticament impossible anar a fer pinya amb les altres colles. I una mica massa sorollosa.

De sortida Vilafranca amb el cinc de nou folrat. Sembla que haguessin repassat el catàleg i diguessin: compte que aquest no el tenim enguany! Dit i fet i castell al sac. En segona ronda el tres de deu amb folre i manilles. El monstre puja tremolós però va de menys a més i l’acaben descarregant amb la seguretat i solvència que aquest any han tornat a demostrar els de la camisa verda. Expectació en la tercera ronda: podran amb el quatre de deu amb folre i manilles? Són humans? Ho són. El castell puja malament des del començament i quan encara queda tot un món fa llenya. La feina la tenen feta, l’any ha estat apoteòsic, ho han descarregat tot i volien posar la cirereta. Hi tornaran i no trigaran a aconseguir-lo. Un quatre de nou amb folre de pur tràmit i per acabar pilar de vuit amb folre i manilles marca de la casa. Senzillament van tornar a fer història!

Surten segons els Xiquets de Tarragona. Una colla que volia reivindicar-se i fer-ho a la plaça més castellera. De sortida, com aquell que diu per calmar nervis, un tres de nou amb folre. Bones mides i castell descarregat. Aquest any els tarragonins volen ser colla de gamma extra i es presenten a Vilafranca amb la intenció de fer el cinc de nou folrat. Ho proven en la segona ronda. Tiren amunt amb alguns problemes i quan sembla que el poden carregar la canalla es fa enrere i el castell fa llenya. Hi tornen amb una repetició idèntica: castell amb problemes, canalla enrere i llenya. Encara tenen esma i orgull i descarreguen una torre de vuit folrada.

Els Castellers de Sants feia temps que tenien la tripleta màgica com a objectiu. Vilafranca, ho sabem prou bé els Capgrossos, reuneix totes les condicions per les diades històriques. I no desaprofiten l’ocasió. Cinc de vuit, tres de nou i quatre de nou folrats. Castells treballats però descarregats amb solvència suficient. I per rematar-ho un pilar de set folrat que alguns ja veuen amb un pis més.

Si la primera piulada era prou entenedora, la segona encara ho era més: “si la ràbia és mengés avui els @capgrossos en fotaríem un banquet” Perquè aquesta va ser la trista realitat de la diada de Tots Sants: ràbia, molta ràbia en veure com el tres de nou folrat ens tornava a caure després de carregar-lo prou bé. Com a Solsona, com a Girona. Havíem començat amb un més que correcte quatre de nou amb folre. Teníem ganes de segona ronda, volíem passar comptes amb el tres. Li teníem moltes, moltes ganes. I ens va tornar a caure. I a partir d’aquí la ràbia, el desconcert, i un trist set de set. Com em va dir un periodista vilafranquí en acabar la jornada: no es ve a Vilafranca a tirar castells de set!. Avís per a navegants?

Qui mana i en sap ja deu tenir previst que farem per la nostra diada. Segur que serà el millor que tenim i podem tirar. Però tinguem en compte que Mataró vol, i es mereix, veure castells importants dels que portem la camisa blava i el nom de la ciutat. Per què a la plaça de Santa Anna aquests Capgrossos podem tirar castells de set en la nostra diada?

Fidels als compromisos

Tornem a ser-hi. Els socialistes de Mataró tornem a ser-hi fidels als compromisos adquirits. Renovats i actualitzats. Amb la perspectiva que dona el temps i la història i les urgències que les conjuntures nacional i social reclamen.

Unes conjuntures difícils, en temps convulsos. Unes conjuntures que requereixen respostes i governació. Unes conjuntures que reclamen polítiques que plantegin solucions i aportin esperances.

Catalunya i Espanya es troben en una cruïlla decisiva de les seves relacions. Certament totes les opcions són respectables però només podran tenir futur si es fonamenten en el irrenunciable dret a decidir. Els socialistes hem demostrat el nostre compromís amb el Dret a decidir al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats i a l’Ajuntament de Mataró. Dret a decidir en un consulta acordada i vinculant. Ho dèiem fa un any i ho tornem a dir avui.

Com tornem a reiterar la nostra voluntat federalista. D’un federalisme que s’ha de fonamentar en l’acceptació del dret a decidir, de la plurinacionalitat i del caràcter plurilingüístic de l’estat espanyol. Una Espanya que serà federal o no serà. Una Espanya que no pot continuar negant les evidències i enrocant-se en un model caducat i sense futur. Calen respostes i calen ara.

Però Catalunya i Espanya es trobem també en una situació social complexa i difícil. Si les polítiques neoliberals han estat la causa de la crisi que ens afecta, de cap manera les mateixes polítiques ens podran treure d’aquesta crisi. I no amaguem ni defugim cap responsabilitat, també l’autocrítica ens fa créixer.

Una crisi que patim tots, però que és especialment sagnant amb els més febles, amb els més vulnerables. Amb els nens i nenes que no reben una alimentació adequada, amb els joves que han de tornar a emigrar a la recerca d’un futur millor, amb els homes i dones que omplen les llistes de l’atur, amb els avis que veuen perillar les seves pensions i la seva sanitat.

Deia l’any passat: Demà, quan les banderes estiguin plegades i l’aire s’hagi endut crits, cants i proclames, els nens i nenes, els nois i noies del nostre país tornaran a escola. Seran més que mai i es trobaran amb menys mestres i amb menys recursos. Serà el pitjor inici de curs de molts anys ençà.

Aquest any seran més nens, menys mestres i l’inici del curs serà encara més difícil. Per moltes famílies de Mataró ho serà més que mai mentre es tanquen classes, es demoren les noves escoles que la ciutat necessita o no arriben a temps les beques de menjador.

Quan més necessitem la política, el país i la ciutat segueixen sense pressupostos, es retalla en salut i educació i es furta el debat democràtic al Parlament i al Ple de l’Ajuntament.

Tornem a celebrar l’Onze de Setembre. Recordem els homes i les dones que lluitaren i moriren el 1714 i en totes les lluites d’aquest poble per la llibertat i el progrés de Catalunya. Han estat molts moltes i el seu record i el seu exemple ens esperona a seguir lluitant. Per això avui, els socialistes mataronins, també recordarem els brigadistes internacionals i tindrem en la memòria al president Salvador Allende assassinat un altre onze de setembre, fa avui 40 anys. Assassinat pel feixisme que nega la llibertat i el progrés dels homes i dels pobles. El feixisme que es manifesta amb cares diferents però amb la mateixa ànima d’odi de sempre i que pretén assassinar la democràcia i al que plantarem cara amb tota la radicalitat que faci falta.

Celebrem la Diada Nacional de Catalunya com el que volem que sigui: una festa democràtica que ens recorda la història i en la que ens hem de plantejar nous reptes. Que cadascú la celebri com vulgui: a les places, als carrers o a les carreteres de Catalunya. Des del respecte a les idees i a les persones. D’una Catalunya que volem rica i plena, però també justa i socialment cohesionada.

Que tingueu, que tinguem, una molt bona Diada Nacional de Catalunya.

I que les darreres paraules de Salvador Allende siguin una premonició del món que ha de venir i pel que treballem:

Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

Perquè no hi ha llibertat sense el ple dret dels homes i dels pobles de poder decidir democràticament el seu futur. Però tampoc hi ha llibertat sense justícia ni cohesió social.

Visca Catalunya!