header-photo

Tarda de pluja i d’esports






Foto Toni Blanch




“Mataró

Si vas néixer de la mar com la petxina,
Et voldria de la mar, com vela blanca,
Oblidant-se un xic del fum que et despentina
I amb què el vers que em surt de dins se m’entrebanca.”

Josep Punsola

Dit això i començar a ploure a pots i barrals. Malgrat que l’amenaça de pluja era evident durant tot el dia, el temps s’ha anat aguantant. Fins les sis en punt. Aleshores, aigua va. Beneïda aigua que em deia el germà Obiols aquest matí tot passejant pel nou Parc de Mar. La feina està feta, el parc ha quedat magnífic i els ciutadans i ciutadanes tindran tots els dies de l’any per a poder disfrutar-lo.

Segueixo la tarda en clau esportiva. Primer al Teresa Maria Roca. El Tot Mataró Joventut Handbol necessitava guanyar de dos gols al GEiEG de Girona. No ha pogut ser i malgrat arribar a guanyar de set gols al final s’ha perdut d’un i s’ha esfumat la possibilitat d’accedir a la fase d’ascens a categoria nacional. Tota la feina d’un any es resumeix en una dolenta segona part.

Després al Pavelló de Cirera. El Grup Clima Mataró juga amb l’Igualada. Els mataronins necessitaven, com a mínim, empatar amb els de l’Anoia. Aquests no s’hi juguen res, però vist com ha anat el partit ningú ho hagués dit. Al final empat a un gol i el Mataró un any més a la lliga OK. La millor lliga d’hoquei patins del món.


Proposta Mataró


"Carreró", obra d'Albert Alís

Aquesta tarda hem signat el conveni per crear el fons d’art dels artistes de Mataró: “Omplim de contingut la casa Arenes”. A partir d’una iniciativa promoguda per en Pere Pascual, a la que es van afegir un bon nombre d’artistes mataronins. Un autèntic regal per la ciutat. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

Ha estat un camí llarg i difícil. Al final s’ha arribat al consens necessari per a fer-ho possible. Ara cal donar-li contingut i treballar per l’exposició del fons.

Però hem d’anar més lluny. Aquest fons d’art actual ha de servir com a mostra del que són capaços de fer els artistes mataronins. El talent com a tarja de presentació de la ciutat. Jo hi crec.

De la mateixa manera que vaig creure en l’obra d’en Llucià. Aquesta nit, amb un temps de gossos, mentre muntaven una part de l’escultura “Ondulacions”, amb el mar a un costat i la Laia d’en Rovira Brull a l’altre, pensava en les capacitats de la gent d’aquesta ciutat. A vegades ens costa massa creure en nosaltres mateixos. En les nostres possibilitats. Una mica de gosadia, de rauxa, també ens va bé.

L’escultura Ondulacions serà una fita en el nou Parc de Mar i enriquirà la perspectiva del mar de l’edifici que l’Oriol Bohigas ha dissenyat pel Tecnocampus. O és que els mataronins i mataronines no podem somniar? Jo no m’hi resigno a no somniar.

Bona feina


Tres actes importants en un sol dia i bona feina de molta gent.

A mig matí, just davant del nou Parc de Mar que s’inaugura dissabte, presentació dels nous vehicles del servei de recollida de brossa i dels nous contenidors. Els números són importants: 24 nous vehicles i més de 1000 nous contenidors. Per cert els típics contenidors verds de la brossa de rebuig, ara seran grisos.

Més importants són encara els resultats de la recollida selectiva. Els augments són espectaculars. Una bona planificació i sobretot una magnífica actitud de la ciutadania fan possibles aquestes xifres. Gràcies a tothom i bona feina del regidor Melero.

A mitja tarda, presentació de la guia gastronòmica de Mataró. Una col·laboració entre el Gremi d’Hostaleria i l’Institut Municipal de Promoció Econòmica fan possible la publicació d’aquesta guia. La gastronomia com a element d’atracció de la ciutat i com a font d’ocupació i riquesa. El compromís anunciat de treballar en la construcció d’una nova escola d’hostaleria a Mataró. Bona feina de la regidora Romero.

Una mica després inauguració del Centre d’Informació i Recursos per a les dones. Un espai per treballar en les polítiques d’igualtat. Un equipament de ciutat a Rocafonda i per decisió política. Nous espais de centralitat de ciutat a tot arreu. Per a que tot Mataró sigui Mataró. Amb passió i sentiment. Bona feina Maria Rosa.

Entre mig un parell de reunions importants, un dinar de treball, un parell d’entrevistes personals i un parell de cafès amb persones que tenen molt que aportar a la ciutat. Encara queda temps per a una interessant reunió amb una vintena de representants d’entitats culturals de la ciutat. I de passada, a mitja tarda, comprovar in situ l’eficàcia de la policia. Bona feina dels mossos i de la policia local.

No m'ho penso perdre!



La inauguració del Parc de Mar. Aquest dissabte a les sis de la tarda.

Per molts anys!


Desè aniversari de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. I per celebrar-ho una colla de gent s’ha posat a treballar i han muntat una pàgina web. Han obert un apartat anomenat “Cabàs d’idees” on es poden fer suggeriments per tal de fer una festassa com cal. Ja en tenen unes quantes.

En faig la meva petita aportació: recuperar una activitat que va funcionar uns quants cursos i que es titulava “El llibre viu”. L’organitzava el Centre de Recursos Pedagògics del Maresme i es tractava de construir un llibre, a les escoles de la ciutat, que tingués molts elements manipulables. Desplegables, finestres que s’obrien, figures en moviment, etc... Tot el que es pugui arribar a fer amb uns fulls de paper i molta imaginació. Eren llibres d’un tamany considerable i es muntava una exposició al Museu. Potser no arribarem al virtuosisme del “Punt Vermell” però es poden fer coses magnífiques.

Em sembla magnífica la idea d’aquesta gent de celebrar el desè aniversari de la biblioteca. En aquell moment va ser una fita important per la ciutat. Fins aleshores només podíem disposar de la biblioteca de la Caixa Laietana i la ciutat reclamava una biblioteca pública. Va ser també un referent tecnològic per la seva façana de plaques fotovoltaiques única aleshores al país. Els resultats han estat esplèndids i la Pompeu Fabra és un dels equipaments més utilitzats i més ben valorats pels ciutadans.

Ara estem treballant en la seva ampliació i en el projecte de construcció d’una altra biblioteca pública. Pel que sé els arquitectes tenen força avançat el projecte d’adequació del conjunt modernista de l'Escorxador com a biblioteca. Amb l’escola bressol Els Menuts, l’edifici dels Capgrossos, la futura escola Joan Coromines i l’equipament cultural projectat a la nau de can Gassol, tindrem un conjunt d’equipaments molt potents a la zona de llevant de la ciutat.

Recuperem patrimoni i anem dotant la ciutat de nous equipaments.

Setmana Santa


Portada del programa de la Setmana Santa de Mataró


La setmana passada eren els “saeteros” de Sierra de Yegüas qui ens anunciaven que estàvem a les portes de la Setmana Santa. Ahir la Processó de la Coronació de la Verge de la Soledat ja sortia pels carrers de Cirera i els Armats de Mataró feien la primera de les representacions de la Passió a la Sala Cabanyes.

Aquest dies el programa ja està distribuint-se per la ciutat i es pot consultar a la web de la Comissió de la Setmana Santa de Mataró.

Fa pocs dies vaig escriure, per l’opuscle de la Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno, aquestes paraules:


"Dijo una voz popular:
¿Quién me presta una escalera
para subir al madero
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?"

Las palabras de Antonio Machado, que popularizara Joan Manuel Serrat, nos sirven de prólogo para acercarnos a la Semana Santa de Mataró.

Plural y diversa. Rica y sentida. Suma de sentimientos y tradiciones.
Como la propia ciudad. Como los propios ciudadanos. Como la voz popular.

De cofradías centenarias a algunas que suman escasas décadas. De las saetas del Domingo de Ramos a la representación de La Passíó. De las procesiones que recorren los barrios, al Vía Crucis y la Procesión General del Viernes Santos. De la austeridad al barroquismo. Del sentimiento religioso a la tradición cultural.

Existe, y es una realidad consolidada, un modelo propio de Semana Santa de Mataró. Construido con esfuerzo y con generosidad. Con el esfuerzo de las personas que forman las cofradías y con la generosidad de saber sumar en lugar de restar.

Muchas gracias por vuestro esfuerzo y por vuestra generosidad.

Setmana complerta

Foto Quico Melero

Si titulava la setmana passada com de cinc dies, aquesta necessito tots els dies per explicar la feina feta.

Dilluns, a primera hora Junta de Govern. Entre altres temes, aprovem el projecte d’un nou equipament al carrer Tres Roques de Cerdanyola i la reurbanització dels carrers de la Beata Maria, Sant Simó, Baixada d’en Feliu de la Penya i la plaça del Fossar Xic. A la tarda viatge a Madrid. Entrevista amb el Secretari d’Estat del Ministeri de Foment per parlar de la N-II.

Dimarts, visita al centre de telegestió de l’enllumenat públic de Mataró. Al vespre assemblea del PSC per aprovar la llista a les eleccions municipals. Una llista per governar.

Dimecres matí, aprofito per llegir alguns documents, atendre entrevistes pendents. Tarda per treballar a casa, preparar alguns escrits i resoldre alguns assumptes particulars (als alcaldes també els hi caduca el carnet de conduir).

Dijous intens. De bon matí, xerrada als alumnes dels IES Puig i Cadafalch i Thos i Codina. Són escoles verdes i fan una sessió de treball amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Un moment per saludar al rector de la UPC que visita la nostra escola universitària. Visita a l’aparcament i la reurbanització del carrer Terrassa. Tarda de passeig. Primer per Rocafonda, amb visita a les obres que s’han iniciat a l’avinguda del Perú. Llarga xerrada amb veïns i veïnes del barri. Després per La Llàntia, just abans d’un cafè amb els veïns. Una cinquantena de persones que omplen la sala de gom a gom. Temps per parlar del barri i de Mataró.

Divendres, roda de premsa de balanç del mandat. Alt nivell de compliment dels acords del govern, autocrítica pels errors i un munt de projectes en marxa. Nit de la Solidaritat. Acte al Monumental i sopar a La Peixateria.

Dissabte matí, casaments. Fa gràcia casar a antics alumnes. Tarda d’handbol i música. Handbol femení al Poliesportiu Teresa Maria Roca. Perdem amb La Roca. Música a Santa Maria. Concert per recollir fons per les obres de restauració de la basílica. Cor Infantil i Cor de Noies de l’Orfeó Català. Magnífic.

Diumenge ben divers. Més handbol femení. Tornem a perdre. Visita ràpida al concert de can Zam. Invitació d’en Justo Molinero al 25è aniversari de Ràdio TeleTaxi. Un concert que produeix Triple Onda, una empresa mataronina. Al migdia festival de fandangos a la Hermandad Rocíera. Homenatge a companys que ja no hi són. Dinar de germanor i llarga sobretaula.

Per acabar la setmana l’agradable sorpresa d’un correu electrònic de la María José. Una antiga alumna del Camí del Mig que m’ha localitzat per la meva web. Gràcies María José i molta sort.

Per euroescèptics




Una frase, aquesta nit al programa Trenta Minuts de TV3. L’ha dit un antic combatent alsacià de la Segona Guerra Mundial:

No hi res millor per un alsacià que poder dir: quina sort que ara som europeus!

Gràcies, doctor Bolòs


Foto Luís Miguel Navarro

M’assabento, ahir, per la pàgina de necrològiques de la mort del doctor Oriol de Bolós i Capdevila. Nascut a Olot, fill del també botànic Antoni de Bolòs, el doctor Oriol Bolòs ha estat la figura preeminent –amb el mataroní Pere Montserrat- de la botànica catalana de la segona meitat del segle XX. Hereu de la tradició botànica catalana dels Cadevall, Senen, Font i Quer. Deixeble de Braun-Blanquet, membre del SIGMA de Montpeller, va ser l’introductor de la fitosociologia als Països Catalans. La seva obra extensíssima sobre la florística i la geobotànica dels Països Catalans l’han convertit en un personatge fonamental en la història de la botànica del nostre país. En Josep Maria Panareda va publicar la seva biografia fa uns anys.

Vaig tenir la fortuna de ser alumne del doctor Bolòs a la Universitat de Barcelona. Recordo les seves classes de Fanerogàmia i de Geobotànica –guardo els apunts manuscrits d’aquelles classes- a les velles aules de l’edifici d’Elies Rogent a la plaça de la Universitat. Amb una veu fluixeta, a l’aula no es movia ni l’aire, parlava durant més d’una hora mentre escrivia els complicats noms llatins de les plantes a la gran pissarra. El doctor Bolòs en sabia de botànica i en sabia d’explicar-la. I sobretot de transmetre als seus alumnes una estima profunda per la natura i pel país.

Oberts al món



L’any passat varem celebrar els 10 anys d’existència del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Enguany celebrem el 10è aniversari de la Nit de la Solidaritat. Un esdeveniment, que va néixer modestament i impulsat pel propi Consell, i que ja es troba plenament consolidat en el calendari de la ciutat.

Va néixer, ho explica clarament en Sheriffo en el vídeo que es va repartir, per atendre la necessitat d’explicar a la ciutadania el que a Mataró s’estava fent en matèria de Solidaritat i Cooperació Internacional. Es cercava la sensibilització i la complicitat dels màxims de ciutadans possibles. Em sembla que els objectius han estat plenament assolits.

Felicitats al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació per aquest aniversari i per la seva feina.

Al llarg d’aquests anys hem tingut la fortuna d’escoltar persones importants, enguany a Bernard Cassen, i molt significatives que ens han fet reflexionar sobre les politiques de solidaritat i cooperació que calia, i podíem, impulsar des de la nostra ciutat. Els resultats estan recollits en les memòries anuals que s’ha anat editant.

Deu anys donen per tenir suficient perspectiva històrica. Per tant tenim un coneixement i hem teixit una xarxa solidària molt potent. Amb l’administració fent la seva feina, però sobretot amb el compromís i la implicació de persones i entitats.

Només cal donar una ullada a la memòria d’aquest any per adonar-se de la diversitat de projectes, i per tant de sensibilitats, treball i il·lusió, que hi ha darrera de tots aquests projectes.

Algú, en alguna ocasió, ens ha posat com exemple de ciutat solidària. Sincerament crec que és cert. Però també crec que cal estar contínuament replantejant-se les coses, les polítiques i els objectius. Podríem cometre l’error de pensar que això que estem fem és el que caldrà continuar fent. El món canvia, i d’una manera ràpida i global, i per això ens caldrà replantejar polítiques, actituds i programes. I caldrà fer-ho a mesura que canviïn les circumstàncies internacionals, però també a mesura que canvien les nostres pròpies circumstàncies. Per això la Nit de la Solidaritat ha de servir per passar comptes, per sensibilitzar la població, però també per repensar els objectius. Per fer-nos dubtar del que fem i posar-nos el neguit dels nous reptes.

No hi ha model possible, pot haver-hi criteris i prioritats, però tenim l’obligació de tornar a qüestionar les coses, a repensar-les i a situar-nos davant les noves realitats. Només amb imaginació, amb ambició fins i tot, podrem avançar.

Si un altre món és possible, caldrà fer-lo possible. Des del seny que faci falta, però amb el punt d’atreviment de la rauxa.

Us encoratjo a, des de les entitats i des del propi Consell, marcar-nos nous reptes, a fixar nous objectius. A continuar obrint Mataró al món. A un món canviat i des d’una ciutat, la nostra, també canviant.

Gràcies per la vostra atenció i sobretot moltes gràcies pel vostre treball i compromís.


Text de la meva intervenció en la X Nit de la Solidaritat

El debat de la mobilitat

Foto 20 Minutos

Amb aquest mateix títol vaig escriure un post pel febrer de l’any passat. Ara l’he volgut repescar i en reprodueixo alguns fragments en cursiva. Ho faig després de la reunió que dilluns vaig tenir a Madrid amb el Secretari d’Estat d’Infraestructures, el senyor Víctor Morlán. Tinc per costum, com alcalde de Mataró, assistir a les reunions a les que se’m convoca. I això vaig fer precisament dilluns passat a l’edifici dels Nous Ministeris: assistir a una reunió a la que vaig ser convocat, com alcalde de Mataró, per parlar dels projectes de trasllat de la N-II al seu pas pel Maresme.

Vaig explicar al Secretari d’Estat la meva opinió sobre la mobilitat a la comarca i el paper que ha de jugar la N-II.

"La mobilitat del Maresme ha de respondre a un determinat model territorial. I cal tenir clares les nostres necessitats de mobilitat. Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca: la comunicació ràpida amb Barcelona i amb Girona-França, la mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i la bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca.. La comunicació ràpida amb Barcelona i Girona-França, amb el que suposa també d’accés als aeroports i a les futures estacions de l’alta velocitat, ens queda assegurada per la C-32 actual i el seu perllongament cap el nord. La comunicació ràpida amb les comarques vallesanes ens la garanteix la C-60 i ens la millorarà l’anomenat quart cinturó. La mobilitat entre les poblacions del Maresme ens l’ha d’assegurar una via de nova construcció, paral·lela i pròxima a la C-32. És la millor manera de guanyar en capacitat de transport, garantir una millor comunicació i alliberar la NII del trànsit actual i permetre la seva conversió en una via cívica".

Un paper ben diferent al seu estatus de carretera nacional de Madrid a França. Fa temps que no compleix aquesta funció i per tant ja no és una carretera amb trànsit de pas. És amb aquestes premisses que cal dissenyar la nova carretera.

"Queda el debat de com ha de ser i per on ha de passar aquesta nova via. Aquests són els detalls que caldrà discutir ajuntament a ajuntament per ajustar-la el millor possible a la topografia del terreny, als cascs urbans consolidats i a les necessitats de connexió amb cada centre urbà. Cal fer-ho i fer-ho bé".

El resultat de la reunió va ser el compromís, per part del Ministeri, d’estudiar les coincidències i diferències entre el projecte avançat fa un any pel mateix Ministeri i el més recent, presentat per Barcelona Regional, a instàncies del Consell Comarcal del Maresme.

No podem perdre més temps. Cal que ens posem d’acord i desencallem, d’una vegada per totes, el trasllat de la N-II.

Una llista per governar




Foto Quico Melero



Ahir al vespre, l’assemblea del PSC, va donar un ampli i majoritari suport a la llista electoral que l’executiva va presentar.

Una llista que vaig definir com la del candidat del PSC. Perquè malgrat l’alcaldable tingui molt a dir en les persones que l’han d’acompanyar en les eleccions, no es pot oblidar que ho farà sota les sigles d’un partit. En aquest cas del Partit dels Socialistes de Catalunya. El meu partit.

Però la llista, com la ciutat, no s’acaba en els límits d’un partit polític i més enllà de la militància, vol representar sensibilitats diferents i que poden sintonitzar amb els principis bàsics del nostre projecte. Per això l’he definida com a heterogènia, amb persones de trajectòria àmplia i diversa, preparades per poder gestionar la ciutat i liderar els canvis socials i econòmics que ens esperen.

Una llista paritària, amb homes i dones en igualtat de condicions, de gent treballadora, il·lusionada per Mataró i que coneix la ciutat pam a pam. Gent de tots els barris que no necessiten tours turístics per conèixer la ciutat. Amb una combinació d’experiència i gent jove, que aporta saba i perspectives noves al projecte socialista.

Vaig voler agrair especialment als companys que pleguen la seva lleialtat personal i el seu bon treball per la ciutat. I també vaig agrair als que han volgut formar part de la candidatura. Sé el pa que s’hi dona en aquesta feina i les renúncies que hauran de fer i els compromisos que hauran d’assumir.

Hem fet una llista per governar, per ser la força majoritària del govern de la ciutat dels propers quatre anys. Però això només serà possible si sabem compartir amb els ciutadans els problemes i les il·lusions.

Cinc noves hectàrees de bosc

Foto R.R.

I plantat a les voreres dels carrers. De fet només es tracta d’una al·legoria que serveix per explicar el que hem fet amb l’enllumenat públic de Mataró. Cinc hectàrees de bosc cada any és la massa forestal necessària per absorbir els 228.714 kg de CO2. Aquesta és la quantitat de CO2 que s’ha deixat d’emetre a l’atmosfera amb els 963.536 kWh d’estalvi energètic que ha suposat les mesures de millores mediambientals i normatives del Pla d’enllumenat.

El Pla d’enllumenat va començar a desenvolupar-se l’any 1997 i en aquests deu anys ha representat una inversió de quasi cinc milions d’euros. S’han incrementat els punt de llums a la ciutat en un 50% -actualment tenim 14.165 punts de llum-, s’han incrementat també en un 51 % el nombre de quadres elèctrics. Pel contrari la potència consumida només s’ha incrementat en un 14%. L’estalvi acumulat durant aquests deu anys ha estat de més de mig milió d’euros.

Avui ens han presentat l’estat del projecte de telegestió de l’enllumenat públic. Aquest projecte ens permet conèixer on-line la situació de la xarxa, els consums i qualsevol incidència que es pugui produir. També permet actuar amb rapidesa davant les avaries. Mataró torna a ser pionera en aquest tipus d’actuacions i dels 197 quadres elèctrics de la ciutat, 173 ja estan telegestionats. Cap altra ciutat de les nostres dimensions té un nivell similar.

Des dels ajuntaments podem fer molta feina en la lluita contra el canvi climàtic. Pensar globalment i actuar localment. A Mataró això és diu Agenda 21 i té exemples tan clars com el de l’enllumenat públic.

Ara com sempre, Raimon

Foto Kiko Huesca

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg

de gent que va alçant-se

des del fons dels segles,

de gent que anomenen

classes subalternes,

jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg.

Jo vinc de les places

i dels carrers plens

de xiquets que juguen

i de vells que esperen,

mentre homes i dones

estan treballant

als petits tallers,

a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta

i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens

perd identitat.

Jo vinc d'un silenci antic

i molt llarg,

de gent sense místics

ni grans capitans,

que viuen i moren

en l'anonimat,

que en frases solemnes

no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci

que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses

que li han negat.

Jo vinc d'un silenci antic

i molt llarg,

jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

jo vinc d'un silenci

que la gent romprà

jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant.


De cajón


Llegeixo a El Periódico que els millors caixons de percussió es fan a Mataró. Cada dia aprens quelcom de nou!

Setmana de cinc dies




El fet de ser fora de Mataró dimarts i dimecres fa que la setmana passi encara més ràpida. Malgrat que viatjar amb l’ordinador a la maleta i que la BlackBerry et permet estar connectat de forma permanent, quan tornes els papers s’acumulen a la taula i cal enllestir-los aviat. No para el ritme de les reunions i els actes institucionals reclamen la presència constant de l’alcalde.

És el cas de la reunió de treball de Comissió Permanent de la Xarxa Local per a la Diversitat i la Ciutadania. Aquesta comissió, que es va crear fa un parell d’anys, fa un seguiment de l’agenda de treball de la Xarxa. Uns quants alcaldes i representants municipals analitzem la situació actual de la immigració, avaluem la feina feta i marquen nous objectius pel món local. Ara que el mandat arriba al seu final, valorem positivament l’experiència i el discurs acumulat en aquests anys de treball. Ens sentim molt més preparats per afrontar el fenomen de la immigració i l’impacte que té sobre les nostres ciutats, pobles i vil·les.

Les reunions la presideix la diputada Imma Moraleda amb qui coincideixo, un parell d’hores després, inaugurant l’exposició “Gràcies” al Parc Central de Mataró. Acabo el dia amb una reunió amb veïns de Cerdanyola per parlar de temes diversos i que els preocupa.

Divendres és un dia que ja anuncia el cap de setmana i per tant s’ajunta la feina normal del dia amb actes més propis de cap de setmana. Una reunió de bon matí amb els responsables de la regió sanitària per avaluar l’estat dels projectes que el Departament de Salut està tirant endavant a Mataró i ràpidament cap a Barcelona del Consell del Pacte Industrial. Es commemora el desè aniversari de la signatura del Pacte i fem la signatura d’adhesió a un nou document. Interessants intervencions dels representants del agents econòmics i sindical, del món local i del president de la Generalitat. Ara el govern de Catalunya creu en la concertació i es suma al Pacte. Curiosament el president Montilla és dels pocs polítics que repeteixen signatura deu anys després.

Assisteixo a la Festa dels Premis de la Comunicació Local a Rubí. No hi ha sort i no ens portem res cap a Mataró. Una altre any serà.

Dissabte matí, acte de col·locació de la primera pedra del CAP de La Llàntia. Curiosament la consellera Geli, que ha estat de llarg qui més vegades ha visitat Mataró, encara no havia signat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Mataró. Ahir ho va fer.

La tarda comença aviat, en un Monumental atapeït, per veure actuar la gent dels Casals d’Avis de la ciutat. Es tracta del Primer Festival Artístic de la Gent Gran de Mataró que ha organitzat la Comissió de Cultura. Aquesta comissió és resultat del Congrés de la Gent Gran que es va celebrar aviat farà un any. Actuacions en directe, play-back, coreografies, vestuari, ... tot un exemple d’esforç, il·lusió i bon fer de la nostra gent gran.

Sopa a La Armonía. Ens visiten, com ja fa varis anys, els “saeteros” de Sierra de Yeguas. Venen expressament per cantar-nos les “saetas” de les seves processons de Setmana Santa. Acte de retrobament entre amics i familiars, “serranos” d’allà i “serranos” d’aquí, en un local ple de gom a gom.

Diumenge de nou al Monumental. Divendres no vaig poder assistir a l’acte de presentació –pel que m’expliquen en un teatre on no cabia ningú més- del documental “La ciutat teixida”. Un interessant treball de la gent del CapGrós que explica el passat del tèxtil a Mataró i apunt algunes de les línies de treball que s’estan desenvolupant per garantir-ne la viabilitat en un mercat globalitzat. Caldrà tornar a visionar amb calma el DVD que en Mateu Ros ha tingut l’amabilitat de regalar-me. Segur que de les aportacions dels entrevistats en traurem conclusions útils.

Migdia de celebració del XI aniversari de la Penya Cultural Al-Andalus. Un altre local atapeït –serà que aquí tothom està ben despert?- de gent vinculada amb l’entitat. Oportunitat per saludar a molta gent, prendre nota d’algunes coses que cal arreglar, compartir la il·lusió dels membres de l’entitat i brindar pel futur d’aquesta.

Sort que només han estat cinc dies!

Adéu a “la cuesta”



Tots els veïns de La Llàntia saben que és “la cuesta”. Durant anys va ser un dels dos únics accessos al barri. L’altre era el torrent de Can Boada. Un típic torrent maresmenc de sauló i canyes a banda i banda. Primer el carrer Berguedà i després la urbanització de la Via Europa van treure el barri de la precària comunicació que tenia amb la resta de la ciutat.

Quedava una assignatura pendent que avui hem començat a resoldre. Evitar que els veïns de La Llàntia hagin d’anar fins al CAP de Cerdanyola Nord per les visites al metge. Quan l’estiu de l’any vinent s’inauguri el nou CAP de La Llàntia-Via Europa, s’acabaran les pujades i baixades fins a Cerdanyola, almenys per anar al metge “la cuesta” serà història. Els que ara diuen que tot plegat –i obliden primeres pedres amb ministres i conselleres que varen trigar mesos a veure la segona- es tracta d’electoralisme, ja queden convidats pel dia de la inauguració.

Ho he explicat a l’acte simbòlic, doncs fa dies que s’hi treballa, de col·locació de la primera pedra. Una obra important dins del conjunt d’actuacions urbanístiques que ha desenvolupat el PEMU de La Llàntia. Habitatges, reurbanització de carrers, locals comercials, una pista poliesportiva i la recuperació de la masia de ca l’Isidre com a casal d’avis. Per això volem l’urbanisme i per això tenim PUMSA. Per treballar en el conjunt de la ciutat i pel conjunt de la ciutadania.

La consellera Geli, que ens ha acompanyat, ens ha recordat el Pacte de ciutat, que fa dos anys varem signar amb la consellera de Salut. Pas a pas anem desenvolupant-lo. Avui ha estat el CAP de La Llàntia, fa mesos que es treballa en l’ampliació de l’hospital, el concurs de l’ambulatori de Salut Mental està en marxa, Cabanelles farà un nou pas en pocs dies, la reforma i ampliació dels caps de Cirera-Molins, Gatassa i ronda Prim està planificada i aviat començarem a veure plànols. A l’entorn de 50 milions d’euros té previst gastar el Departament de Salut de la Generalitat a Mataró en els proper anys. Mai, a Mataró, s’havia previst una inversió similar. Deu això dels fets i no paraules?

Per agenda


Gravats dels alumnes de 2n de batxillerat de Santa Anna. A la sala d'exposicions de l'Associació Sant Lluch al Casal Nova Aliança.
Del 19 al 30 de Març

Gràcies, fem un bon equip



T’imagines una ciutat més neta, tranquil·la i sostenible, on tu i jo ens podem trobar i conviure?

Vull la meva ciutat més maca i menys bruta. Gràcies al teu reciclatge, els residus esdevenen recursos aprofitables per a tothom.

M’agrada fer la migdiada, relaxar-me, reposar i gaudir dels silenci al meu voltant. Gràcies per moderar el to de veu, per escoltar música i veure la televisió sense molestar.

Tu i jo al parc amb gent gran, gent jove, nens jugant, jardins, arbres, flors, fonts, parcs infantils. Gràcies per compartir i respectar l’espai.

Gràcies per estimar la teva mascota, per portar-la ben lligada quan cal, ben neta i vacunada. Gràcies per gaudir de la seva companyia sense molestar els veïns.

A peu, en bici i en transport públic s’hi arriba abans i millor. En Joan prefereix la bici. A mi m’agrada el metro, aprofito per llegir el diari... Puges? T’hi porto. Gràcies per utilitzar el cotxe només si cal.

La meva ciutat, la teva, la de tothom. Gràcies, fem un bon equip.

Texts de l’exposició que sobre civisme avui s’ha inaugurat al Parc Central i que es pot visitar fins el dia 30 de març.

Munic, Roma, Milà



Tres ciutats en poc més de trenta sis hores. El Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme està en fase de concurs per adjudicar les obres d’ampliació, adequació i explotació de la planta de Mataró.

Per això, una delegació del Consorci, hem visitat plantes de tractament de brossa a aquestes ciutats. Ahir al matí, la planta de metanització i compostatge de la Comunitat de Munic. Una planta on es tracten 30.000 tones a l’any de fracció orgànica procedent de recollida selectiva. Gas metà per produir electricitat i un compost de gran qualitat són els productes finals del procés de tractament.

Aquest matí, visita a Malagrotta, el gran abocador de la ciutat de Roma. Es troba pràcticament al límit de capacitat i això ha accelerat la construcció d’una planta de gasificació de la fracció combustible i ampliació de la de compostatge de la fracció orgànica.

Aquesta tarda, visita a la incineradora de Borgoforte en Piacenza. 120.000 tones de brossa sense triar que produeixen 10 megawats d’energia elèctrica.

Plantes modernes, amb tecnologies punteres, que permeten trobar solucions al problema del tractaments i eliminació dels residus sòlids urbans. Han estat poques hores, però molt intenses, que ens han permet conèixer de primera mà algunes de les tecnologies proposades per les empreses que s’han presentat al concurs de Mataró.

Hooligans





Algú s’imagina un partit de futbol amb 38 faltes en 55 minuts? Doncs són les vegades que els senadors del PP varen interrompre al president Zapatero, en la seva compareixença la setmana passada al Senat.

No ens ha d’estranyar doncs que, com publica El País avui a la seva contraportada, un grup de joves d’un Programa de Garantia Social, present a la sala hagin demanat explicacions sobre el comportament dels pares de la pàtria.

“Sentimos bochorno ante un comportamiento que desde la infancia los docentes consideramos inaceptable; ustedes han demolido una actividad que considerábamos importante ante nuestros jóvenes para su involucración democràtica y responsable”, escriu en una carta, dirigida al president del Senat, per part de la responsable del grup de joves. Acaba preguntant si no creuen que haurien de demanar disculpes a tots els ciutadans pel seu comportament.

Molt em temo que no ho faran, el demanar disculpes, i el que es pitjor que ho tornaran a fer, el comportar-se com a maleducats.

Un dret de ciutadania



Em refereixo a l’Educació, tal com expressava el manifest del Marc Unitari de la Comunitat Educativa que es va llegir, diumenge al matí al Parc Central, durant la Diada de l’Escola Pública.

"L’educació és un dret de ciutadania. Tothom ha de poder accedir a una educació de qualitat en condicions d’igualtat. Una educació pública, gratuïta, laica i de qualitat és condició per a la compensació de desigualtats i garantia de progrés econòmic i social.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa està format per mares i pares, alumnes, ensenyants, moviments de renovació pedagògica i sindicats i propugna la defensa d’un model educatiu que, més enllà de la seva titularitat, eviti la segregació i assumeixi la defensa de la igualtat d’oportunitats i la cohesió social i que s’orienti sota els principis de l’equitat i la igualtat".


Per avançar en aquest model educatiu el MUCE ha concretat en deu punts del manifest les seves demandes:

Oficines de matriculació úniques, increment de les inversions en noves construccions i en equipaments escolars, més oferta pública de 0-3 anys, més atenció a les necessitats educatives especials i a l’alumnat amb més dificultats, millora de les polítiques de beques, atenció a l’equilibri territorial i a l’alumnat nouvingut i més suport a les activitats extraescolars i als sectors socials més desfavorits.

Repuntejant


Foto Oscar Rojano

Avui hauria de parlar de política. D’allò que s’entén habitualment per política. Em sembla, però, que no afegiria res de nou al que ja s’ha escrit. Al bloc d’en Miquel Iceta en podeu trobar un bon recull d’articles d’opinió sobre el que està passant. També en Manuel Mas en parla al seu bloc. Comparteixo la seva preocupació.

Per això, perquè molta gent ha parlat i per un cert cansament, vull parlar de coses de Mataró. De coses senzilles, però de coses importants. De les coses que fan que una ciutat sigui bastant més que un llistat anònim de persones. Perquè conec la il·lusió i l’esforç que fan persones i entitats per tirar projectes endavant.

Aquest cap de setmana ha estat d’aquells ben plens d’activitats ciutadanes. Dels dies que t’has de multiplicar per intentar arribar a atendre totes les demandes. En parlaré durant la setmana.

Però avui vull parlar de sardanes. Si la setmana passada vaig poder assistir –gairebé cap el final- al concert organitzat per l’Associació Cultural Els Planells, avui he assistit al concert de la Colles Sardanistes Repuntejant.

Tots dos concerts han tingut al mestre Joaquim Serra ben present i el poema simfònic Puigsoliu ha format part dels dos programes. Dues bones cobles, la Sant Jordi i la Ciutat de Cornellà, per un parell de concerts de categoria.

El concert d’avui formava part del programa d’actes del 40è aniversari de la Colla Repuntejant. En Carles Santiago, tiple de la cobla Ciutat de Cornellà, els ha escrit una sardana que avui s’ha estrenat al Foment. Al concert ha sonat molt bé, caldrà esperar com sona a plaça i que n’opinen els balladors. Amb la d’avui, la Colla Repuntejant ja té tres sardanes dedicades i que podeu escoltar a la seva web.

Avui la cobla s’ha atrevit amb músiques diferents. Un recull de tangos, un pasdoble i fins i tot un vals-jota (obra d’en Max Havart, que també va estar present al programa del diumenge passat). Una bona mostra de com la música de cobla pot atrevir-se a moltes més coses.

Felicitats Repuntejant pel concert d’avui i per aquests quaranta anys treballant per la sardana i per la ciutat.

Massa a prop



Ahir parlava de bombers i avui hem vist el foc massa a prop.

Celebrant quelcom molt nostre

Foto Tot Mataró

Avui s'ha celebrat a Mataró la Festa patronal dels Bombers -el patró dels bombers és Sant Joan de Déu- que cada any es celebra en una població catalana diferent. Fa un parell d’any vaig plantejar a les aleshores consellera d’Interior, la Montserrat Tura, la conveniència de fer aquesta festa enguany a Mataró.

Es donaven dues circumstàncies especialment afortunades. La primera, els cent cinquanta anys de la creació del cos de bombers de Mataró. La segona, la inauguració d’aquí un parell de mesos del nou parc de bombers de Mataró. A la consellera li va semblar una bona idea i el Foment Mataroní s'ha omplert per celebrar el patró dels bombers. L’acte ha estat emotiu doncs consistia fonamentalment en guardonar un nombre important de bombers per diversos motius. Felicitats especials als mataronis guardonats.

En el meu parlament he volgut situar aquest acte com l’inici de la celebració del cent cinquanta aniversari. Cent cinquanta anys són temps més que suficient per tenir la perspectiva històrica necessària i poder contextualitzar els esdeveniments.

Han estat, a més, cent cinquanta anys de transformació social continua i profunda. La ciutat no ha parat de créixer i de generar noves realitats i demandes. Els bombers no han quedat, tampoc podien fer-ho, al marge d’aquestes transformacions de la ciutat i del país.

Si l’objectiu inicial del cos va ser protegir i assegurar les fàbriques davant possibles danys provocats per les tensions socials de l’època, avui els bombers són un cos preparat i equipat per garantir la protecció i la seguretat integral de persones i bens.

Parlar de la història dels bombers és parlar de persones amb noms i cognoms. Dels primers prohoms que els fundaren, als caps del cos, i sobretot als bombers, voluntaris i professionals, que durant tots aquests anys han vetllat per la seguretat de la ciutat. Homes esforçats, amb esperit de servei, sovint jugant-se la vida i inclús deixant-la com en el cas d’en Francesc Clariana i en Manuel Madern.

Arriba aquest aniversari en un moment crucial pel Parc de Bombers de Mataró. El trasllat imminent del vell parc del carrer Ramon Berenguer al nou i flamant parc de la Via Sèrgia. Un nou parc adequat a les necessitats i demandes que el bombers han d’atendre en aquests temps tan diferents als del segle XIX que els va veure néixer. Dels bombers voluntaris als professionals, de les escales i bombes carretejades a mà als mitjans actuals

La ciutat es disposa, orgullosa, a celebrar aquest segle i mig de servei abnegat i constant dels seus bombers. D’aquell llunyà 1857 i la “Mútua de Seguros contra incendios”, fins el 2007 i l’actual Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Cent cinquanta anys de transformació absoluta, de la ciutat i del país, que els bombers han afrontat amb la decisió, el coratge i la capacitat de servei que els caracteritza.

No haurà canviat, ben al contrari no ha parat de créixer, l’admiració i agraïment dels mataronins cap als bombers. Per això volem sumar-nos a aquest aniversari, per celebrar quelcom molt nostre.

Dones treballadores

Foto Quico Melero

Mireu, jo crec en la igualtat. Per això crec en els homes i en les dones.

Però avui m’heu demanat intervenir en aquest acte del PSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. I us felicito. Perquè quan la correcció política institucional ha convertit aquesta efemèride en només el Dia internaciona de totes les dones, el meu partit ens convoca a un acte per les dones treballadores. De gènere, si, però també de classe. No oblidarem a les 146 treballadores del tèxtil que moriren, en l’incendi provocat l’any 1857 a Nova York, per fer vaga. I no ho farem precisament a Mataró. Una ciutat que tant deu a les seves treballadores del tèxtil.

Podem creure que 150 anys després s’ha aconseguit la igualtat?
Tots i totes sabem que no, que no ho hem aconseguit. Discriminació laboral i salarial, violència de gènere, repartiment desigual de les càrregues domèstiques, etc, etc...

Mireu, de les conductes individuals cadascú n’és responsable. De les conductes col·lectives tots en tenim responsabilitat. I les administracions públiques i els partits polítics els primers.

Aquest és un acte de partit, però jo puc explicar quines han estat les polítiques que l’Ajuntament de Mataró ha portat a terme a favor de la igualtat. Ho puc fer-ho, perquè el PSC, que ha treballat lleialment amb els socis de govern, és la força majoritària del govern i perquè els encerts i els desencerts d’aquest govern, nosaltres els assumim solidàriament i amb lleialtat.

Mataró ha estat de les primeres ciutats en comptar amb un Pla d’igualtat d’oportunitats home-dona (2002) on s’han anat treballant diverses actuacions per afavorir aquesta igualtat: sensibilització, formació, assessorament, etc. El Pla l’hem reforçat amb l’impuls del Consell per a la igualtat, per afavorir la participació de les dones i les entitats en la vida social i política de la ciutat.

També en l’àmbit de la participació hem portat a terme, amb l’Institut Català de la Dona i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, el projecte "La participació de les dones a la nostra ciutat". Es tracta d’una prova pilot que ha consistit en dissenyar un procés participatiu adreçat exclusivament a les dones majors de 16 anys residents a Mataró i amb l’objectiu global de promoure la seva integració activa en el desenvolupament de la vida social i política de la ciutat, així com dinamitzar i promoure l’associacionisme.

Aquest any 2007 posarem en marxa el Centre de recursos i serveis per a les dones, amb l’objectiu de comptar amb un espai únic on es pugui atendre de manera integral a les dones i on existeixin tots els recursos i serveis adreçats a aquest col·lectiu. Aquest Centre s’ubicarà al barri de Rocafonda –i no per casualitat sinó per una manifesta voluntat política- i ha de significar un pas endavant en les nostres polítiques d’igualtat.


Hi ha un àmbit en el que hi posarem tota l’atenció: la feina.

L’atur femení és més alt que el masculí 20 punts de diferència. La crisi del tèxtil segurament ho explica, però això cal arreglar-ho. Per això, estem potenciant sectors emergents en els què les dones tenen un paper predominant: el comerç, el turisme, els serveis d’atenció a les persones... A l’IMPEM atenem prop de 1.500 dones l’any a les que els hi donem assessorament i tots els nostres serveis.

I ho dic ara clar i català: aquest treball és el que ens arribarà també amb la locomotora comercial del carrer Biada. Mil llocs de treball per regenerar el teixit laboral de Mataró. Aquesta ocupació ens cal. També a les dones treballadores.

Aquesta ciutat que desitjo, una ciutat on l’home i la dona siguin iguals, tinguin les mateixes oportunitats, també passa per ser una ciutat on es pugui conciliar fàcilment la vida personal i la vida laboral. Des del 2004 estem treballant en l’impuls de la responsabilitat social a les organitzacions, en concret, a les empreses, perseguint l’objectiu de millorar la qualitat en la ocupació.

Actualment el problema de la ocupació no és només la quantitat sinó també la qualitat. I això afecta més a les dones que als homes, per això l'impuls de polítiques de Responsabilitat Social a les Organitzacions. Perquè afavoreixen el col·lectiu femení.
Estem treballant per difondre i sensibilitzar les empreses que cal una conciliació entre la feina i la vida privada.

Hem estat la primera administració local catalana en difondre, amb un llibre, “les bones pràctiques en Responsabilitat Social a les Organitzacions d’empreses de la ciutat.

A Mataró estem concretant aquest treball amb el sector del comerç i la restauració, que són dos sectors que necessiten millorar la qualitat de l’ocupació. Dos sectors amb presència laboral femenina molt alta.

En aquesta ciutat arriben nous temps.
Se’ns marquen nous horitzons, nous reptes.
Aquests reptes i aquests nous horitzons també són per la dona treballadora.

I és l’hora dels compromisos, de mullar-se. Ja sabeu que les moratòries moltes vegades només serveixen d’excusa a la manca d’idees o de coratge polític.

· Construir el nou centre de recursos per a la dona com a referent per aquest col·lectiu, amb serveis i respostes a les diferents problemàtiques.

· Lluitar contra una de les grans lacres de la nostra societat, la violència de gènere.

· Sensibilitzar la població en la igualtat. És important fer-ho des del món educatiu. Des de les escoles, des dels plans educatius.

· Potenciar aquells sector productius on les dones tenen més facilitat per assolir la inserció laboral, però també en els sectors de la nova economia. Jo no vull un Tecnocampus on els homes siguin enginyers i les dones facin la neteja o portin la cafeteria. Les vull en igualtat de condicions. Però per a que això sigui possible hem d’incidir especialment en la formació. Cap dona es pot quedar fora del mercat laboral perquè no tingui la formació necessària. Li hem de saber donar.

· I finalment, treballaré per afavorir les polítiques de conciliació de la vida laboral i personal, a través del treball amb les empreses per garantir la participació de les dones en el món laboral però també, imprescindible, la participació de les dones en el món social.

Continuaré treballant per aquesta ciutat que desitjo. Una ciutat per les persones, una ciutat per viure i treballar. Una ciutat pels homes i per les dones. Diferents, si voleu, en tot. Iguals, en drets i en la possibilitat d’exercir-los.

Aquests són els meus compromisos. Amb els que em presentaré a les eleccions encapçalant una llista paritària. Paritària en el número en el número i en la distribució.

Deixeu-me que us presenti a la companya Mar Serna, Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya.


Text de la meva intervenció a l'acte "Dones treballadores" organitzat pel PSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora

De la terra a la taula


Foto Rafa Liñan

Són paraules del conseller Quim Llena en el dinar que hem tingut aquest migdia a Llavaneres. De la terra del Maresme a les taules del Maresme. A les taules particulars i a les taules dels restaurants. Apostar per una agricultura que ens permeti productes d’alta qualitat i amb traçabilitat manifesta. I el mateix pel sector pesquer. Per les dimensions de la comarca, i si exceptuem el sector de la flor, no podem tenir producció en quantitats importants. Hem de jugar amb el factor qualitat per sobre del factor quantitat.

Tenim prous elements favorables com per a garantir una agricultura viable a la comarca. La climatologia, alguns productes de temporada molt ben valorats (pèsol de floreta, cireres d’en Roca, vi d’Alella, mongeta del ganxet, tomàquet de pometa, ...), i un mercat potencial propi que pot pagar aquests productes. Ens cal segurament una política més decidida i més coordinada entre producció i mercat. Un mercat que no s’hauria d’allunyar de la comarca i que hauria de procurar que tot el valor afegit es quedés al Maresme. I evidentment controlar l'ocupació extensiva del territori que s'ha fet en els darrers anys a la comarca, optant per un urbanisme compacte.

Coincideix aquest dinar amb el conseller amb l’entrevista que, a La Contra de La Vanguardia, en Víctor-M. Amela fa a en Carlo Petrini. Petrini, que es defineix com a ecogastrònom, és el fundador del moviment “slow food”. Segons la seva pròpia definició: “Se trata de una nueva gastronomía, acorde con estos tres principios básicos: bueno, limpio y justo”. “Bueno: comida no transgénica ni intoxicada, cultivada con criterios de buen sabor, textura y nutrición. Limpio: que la obtención de alimentos no contamine ni esquilme la naturaleza. Justo: que la producción de comida no abuse ni dañe a nadie laboralmente y que estimule economías locales”.

Les propostes del “slow food” són, segons en Petrini: “Que el siglo XXI reaccionemos: que fomentemos la lentitud, la amistad, la poesía, la tertulia, la calma, el buen gusto, la calidad de lo humilde, paladeándolo todo”. Si més no, interessants!

Treballant per l’esport



I per l’esport per tothom.

Un parell de notícies sobre esports generades per serveis diferents de l’Ajuntament.
Per un costat la presentació, ahir, dels itineraris “A peu, fem salut” que ha dissenyat el Servei de Salut de l’Ajuntament de Mataró, amb la col·laboració de l’Hospital de Mataró i el Patronat Municipal d’Esports. Es tracta de 32 itineraris marcats per la ciutat, classificats segons la seva dificultat, i que tenen com a objectiu estimular la pràctica de l’exercici físic i evitar el sedentarisme. Són objectius inclosos en el Pla Municipal de Salut.


La segona notícia ha estat la presentació del projecte del poliesportiu del carrer Euskadi que ahir va aprovar la Junta de Govern. Un poliesportiu que permetrà tres pistes transversals o una longitudinal. Inclou també una sala de musculació i gimnàstica. El projecte també inclou un aparcament subterrani per 86 vehicles i la reurbanització dels entorns. Tot plegat una inversió de 6.357.682 euros, amb una subvenció de 751.000 euros del Consell Català de l’Esport. Ara si que arriben alguns diners de la Generalitat!.

Merder?




Es pregunta avui, a El Punt, en Miquel Pairolí, quina deu ser la traducció més correcta al català de la paraula “barullo”.

Després de llegir el seu article, i tal com està el pati, em sembla que el més adequant es dir-li “merder”.

L’espiral de la crispació



Semblava difícil que es pogués anar més lluny en l’espiral de la crispació en aquest país. Fins on podran aguantar els fonaments de l’estat de dret que tant ens va costar aconseguir? Veient les imatges de Lorca hom comença a sospitar si la democràcia interessa a algú.

Avui els articulistes dels diaris en parlen a bastament. De la crispació, del descrèdit de la política.

En parla Enrique Gil Calvo, avui a El País, en un lúcid article sobre el trencament del principi d’inclusió política que va permetre tirar endavant la transició: “Así retorna nuestra peor memoria histórica, siempre desgarrada por feroces exclusiones recíprocas, haciéndonos olvidar que sin inclusión no puede haber democracia de verdad”.

Jugar a tot o res, en democràcia, és d’una irresponsabilitat absoluta. Potser té raó en Joan Tapia quan afirma que al govern li van tremolar les cames el 2005 i que ara paga les conseqüències d’aquella fugida davant la Brunete mediàtica. Però segurament tampoc li falta la raó quan creu que si el govern ara és manté ferm, el PP no en traurà profit. I ho justifica amb quatre potents arguments.

La sensació de passada de frenada comença a calar en un part de l’opinió pública i publicada. El problema serà com recollir els trossos després de la batussa. Ho recorda en Jordi Juan al seu article a La Vanguardia: “Hace ya mucho tiempo que se están superando los límites de lo que debería ser permisible en una confrontación política y se ha entrado en una guerra del todo vale para desligitimar al adversario. En Catalunya, se han hecho muchas bromas acerca del oasis catalán, pero vale la pena preguntarse si es mejor cambiar esto por la ciénaga de Madrid”.

Per tot això es reconfortant l’article d’en Jordi Sánchez a El País: A favor de la política. Veig que en Ramon Bassas també en parla. Em quedo amb aquest fragment: “La política nace en el mismo instante en que el ser humano decide vivir en grupo, es decir, probablemente desde el inicio. No hay sociedad posible sin política. El conflicto es consustancial a toda sociedad, y la gestión de ese conflicto, de naturalezas y orígenes muy distintos, corresponde a la política”.

La ciutat reescrita


Foto Quico Melero


Fa poc més d’un any escrivia això. Aquest matí, a l’acte d’inauguració de l’avinguda d’Amèrica, en pensava. Com i que quina manera anem reescrivint la ciutat.

La ciutat viva, dinàmica, canviant, on res és etern ni definitiu. La ciutat amb arrels profundes que li donen caràcter, però d’origen divers, que ens obliga a mirar el present i treballar pel futur. I això serveix per les pedres i per les persones. Obligats, que no condemnats, a preservar els fonaments de la història de la ciutat, però sobretot obligats a garantir-ne el futur.

L’obra de reurbanització que avui hem inaugurat, té sens dubte, el caràcter del palimpsest que en Manuel de Torres explica magníficament en el seu llibre sobre el centre de la ciutat.

Quan a començament del segle passat es va construir el canal que recollia les aigües de les rieres de Cirera i Figuera Major i les desviava –d’aquí el nom popular de “Desvio”, amb el que els mataronins hem nomenat tradicionalment aquest canal- cap a la riera de Sant Simó, el centre de la ciutat va deixar de patir les inundacions periòdiques i pròpies del nostre clima mediterrani. Aleshores la ciutat no traspassava les rondes i els terrenys de Rocafonda i el Palau eren un conjunt de camps de garrofers i vinyes. A principis dels anys setanta es va cobrir el canal amb una estructura de bigues –a les que uns anys després es va detectar aluminosi- i amb una pobríssima urbanització superior.

Ara s’ha fet una actuació a fons. S’ha reconstruït, a fons, tot el canal i s’ha convertit la seva superfície en un magnífic espai de passeig i estada. Un passeig que relliga, des del Primer de Maig fins la riera de Sant Simó, els barris de l’Esperança, Rocafonda, Ciutat Jardí, El Palau. I s’ha volgut habilitar expressament, per a poder llegir precisament el palimsest de la ciutat, un tram del túnel i del canal que podran ser visitats pels ciutadans.

I s’ha fet, i vull remarcar-ho en una època en la que amb excessiva frivolitat alguns qüestionen la utilitat de les empreses municipals, amb pressupost d’Aigües de Mataró. Una empresa de capital cent per cent municipal, que reinverteix tots els seus beneficis en millorar les xarxes d’aigua i de clavegueram.

Aquesta obra, però, no és una cosa aïllada. Forma part del projecte ambiciós de transformar els barris de la ciutat. Rocafonda i El Palau, també. Per això, quan algú amb oportunisme o ignorància, parla d’electoralisme res més fàcil que recordar-li tot el que va passant: a la Ciutat Jardí, a la plaça Terricabres, al carrer Picasso, a les escoles del barri, a la pista del Palau, a la carretera de Mata, a la ronda pintor Estrany, a la llar Cabanelles, als talussos del cementiri, als carrers del Palau, al menjador del Casal d’avis, a la rambla pintor Estrany, a la plaça del Palau, a les sortides de l’autopista o a l'avinguda del Perú.
I presentarem Rocafonda-El Palau a la nova convocatòria de la llei de barris.

Doncs visca les eleccions!

Per veure-la


Del 2 de març al 6 de maig, a Ca l'Arenas

Que parlin els poetes


Foto Joan G. Jané

Avui, aquesta tarda, callem tots. Que parlin només els poetes:

Que parli Salvador Espriu:

“Escolta Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.
Què sàpiga Sepharad que mai no podrem ser si no som lliures”.


Que parli Tomás Segovia:

“Tanto tiempo después y aún no comprendo
esta sombra brutal
que veis a veces todavía
danzar al fondo de mis ojos
y que cayó sobre ellos un día de mi infancia
cuando en una mañana radiante despertaba
y contra el cielo fresco
vi levantarse un impensable brazo
que apuñaló a mi Madre...”

Que parli Tomàs Garcès amb les paraules dedicades a Federico García Lorca:

“Que la teva sang generosa,
l’ombra esvaïda de la teva pell
i els poemes que tots sabem de cor
i els que ja no vas poder escriure
siguin almenys llavors de pau
i que tothom, l’un i l’altre,
en la vasta península i en les illes disperses,
tothom, tothom es perdoni, i demani, i et demani, perdó”

Que parli Joan Teixidor:

“El dolç terrer clavetejat de sang
en l’aire brunz de trepidant història.
colgats i tots, viuen els morts; encar
alenen en el fang i en la memòria”

Que parli, i us demano que no aplaudiu, Miguel Hernández:

"Adiós, hermanos, camaradas y amigos despedidme del sol y de los trigos"



"Aunque el otoño de la historia cubra vuestras tumbas con el aparente polvo del olvido, jamás renunciaremos ni al más viejo de nuestros sueños"

Que calli tothom i que canti el poble.






Text de les meves parauales a l'acte d'inauguració, aquesta tarda, al monument a la Memòria Històrica de Mataró.

De banderes i consignes



Les mateixes banderes, les mateixes consignes. Casualitat?

I quina afició a despertar-nos!
S'encomana?

Candidat 2.0


Foto Romuald Gallofré

Suposo que deu ser un elogi. Almenys ho he entès d’aquesta manera. És la definició que m’ha fet en Saül Gordillo, aquest matí a l’acte de presentació de la web de la meva candidatura. Gràcies Saül per la teva presència.

Acompanyat per una bona representació de la blogesfera socialista mataronina. No ha faltat en Ramon Bassas –l’autèntic pare carabasser-, ni en Javi Naya –autor de la plantilla d’aquest bloc-, ni en Carlos Fernàndez –que s’ho mira des del cel de Vista Alegre-, ni la Consol Prados –benvinguda a la blogesfera-, ni en Toni Cuadras –l’experiència política-, ni en Quico Melero –un magnífic fotobloc-, ni l’Encarna Siles –la degana de la blogesfera mataronina-, ni la Glòria –la dolça Glorieta-, ni la Joana Torres –una dona de bandera-, ni l’Esteve Terradas –un bloc d’allò més original-. M’he deixat algú? Sorry! Gràcies pel vostre recolzament! I als que no teniu bloc i també heu vingut, igualment gràcies.

En Saül ho ha explicat. Dels 38 blocs de polítics mataronins, 21 són del PSC. Deu ser que ens creiem que aquesta és una forma d’acostar la política a les noves realitats i que ens agrada explicar el que pensem i el que proposem. Nous temps, nous reptes, noves propostes, noves eines!

Deu ser també per això que hem apostat, i fort, pel nou canal públic de TDT. Poc a poc, complint els plaços, el projecte va fent el seu camí. Fa pocs dies va ser el Consell Plenari, avui la signatura del conveni amb la Xarxa de Televisions Locals. En aquest tema també volem que Mataró sigui capital.

La web que avui hem presentat és una web de campanya, per parlar però també per escoltar.
Des del convenciment, però, que res pot substituir el contacte directe amb els ciutadans i ciutadanes. Al carrer, al mercat, a les entitats. On sigui necessari.

La web és de campanya, el bloc no. Va començar fa més d’un any i vull continuar-lo molt més enllà de les eleccions. M’agrada fer-lo i crec que és útil. Raons suficients per dedicar-li una estoneta cada dia. Encara que corri el risc de ser etiquetat de candidat 2.0.

Noves eines per governar



Avui he assistit, com a ponent, a la Jornada sobre polítiques locals de mediació ciutadana, que ha organitzat la Diputació de Barcelona.

Ha estat una taula rodona, presidida per la diputada Imma Moraleda, en la que hem intervingut els alcaldes de Sant Pere de Ribes, de Cornellà i de Mataró. També ho ha fet la Liduvina Gil, regidora de Seguretat i Convivència de Gandia. Fa molts anys que conec la Liduvina, de quan compartíem responsabilitats en l’àmbit de l’Educació.

Hem coincidit força en les nostres exposicions:

1.- Les ciutats que treballem temes de mediació ciutadana no tenim per que ser ciutats especialment conflictives. Més aviat al contrari. Hi ha una actuació preventiva que evita alguns conflictes.

2.- El conflicte forma part de la condició humana i per tant es manifesta en tots els àmbits de relació. L’objectiu es treballar per la convivència i per a fer la vida més fàcil a tothom.

3.- Les ciutats són cada vegada més complexes i diverses i el gran repte és governar aquesta complexitat.

4.- L’espai públic ha de ser un espai de llibertat per a tothom i en cap cas permetrem que acabi essent propietat d’uns pocs.

5.- La mediació evita la judicalització de la convivència i facilitat l’acord en situacions de conflicte.

6.- Creiem en la mediació, però no anem de “bon rotllo”. La convivència és massa preuada com per tolerar actituds que la posin en perill.

7.- La legitimitat democràtica ens obliga a treballar activament en la salvaguarda de la governabilitat de les nostres ciutats, anteposant l’interès comú per davant de qualsevol interès privat.

8.- No cal entestar-se excessivament en el desenvolupament teòric del concepte i del model de mediació. Cada ciutat té unes estructures socials molt concretes que fa que els models hagin de ser singulars.

9.- Per posar Mataró com exemple, el servei de mediació, creat el 2004, ha intervingut durant el 2006 en 148 casos, amb 1.200 persones beneficiaris del servei, i ha resolt el 64% dels conflictes.

Noves eines per governar noves realitats. La ciutat complexa i diversa.