El debat de la mobilitat

Imatges de Toni Biada
La recepció als ajuntaments de la comarca d’un estudi informatiu del Ministeri de Medi Ambient sobre el trasllat de la N-II ha reobert el debat sobre la mobilitat al Maresme.
Un debat bizantí que ha generat hores i hores de discussió. Un debat que crec cal anar posant fi i entrar en el terreny de les solucions. La proposta que ara se’ns presenta pot avançar aquestes solucions.
La mobilitat del Maresme ha de respondre a un determinat model territorial. I cal tenir clares les nostres necessitats de mobilitat. Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca: la comunicació ràpida amb Barcelona i amb Girona-França, la mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i la bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca.. La comunicació ràpida amb Barcelona i Girona-França, amb el que suposa també d’accés als aeroports i a les futures estacions de l’alta velocitat, ens queda assegurada per la C-32 actual i el seu perllongament cap el nord. La comunicació ràpida amb les comarques vallesanes ens la garanteix la C-60 i ens la millorarà l’anomenat quart cinturó. La mobilitat entre les poblacions del Maresme ens l’ha d’assegurar una via de nova construcció, paral·lela i pròxima a la C-32. És la millor manera de guanyar en capacitat de transport, garantir una millor comunicació i alliberar la NII del trànsit actual i permetre la seva conversió en una via cívica.
Queda el debat de com ha de ser i per on ha de passar aquesta nova via. Aquests són els detalls que caldrà discutir ajuntament a ajuntament per ajustar-la el millor possible a la topografia del terreny, als cascs urbans consolidats i a les necessitats de connexió amb cada centre urbà. Cal fer-ho i fer-ho bé.
Això sense obviar dues qüestions fonamentals: els peatges i el transport públic. Pel que fa als peatges he dit altres vegades que tenim el trist honor de ser els degans en el pagament de peatges a Espanya. I això s’hauria d’acabar per la gent del Maresme. Sense que jo sigui partidari de l’aixecament universal de barreres que col·lapsaria sense remei la C-32. El debat dels peatges s’ha d’afrontar de manera global a Catalunya i acabar amb l’evident discriminació que pateix el nostre país davant altres territoris.
El fet que el Pla d’infrastructures del transport a Catalunya inclogui, per primera vegada, propostes sobre el transport públic, tant ferroviari com per carretera, obre noves expectatives sobre una mobilitat més sostenible. Per la comarca projectes com el del tren orbital Mataró-Vilanova posa el debat sobre el futur de la línia C-1 de rodalies damunt la taula. I això pot tenir un gran impacte sobre el territori i sobre la mobilitat.

La proposta del Ministerio és una primera proposta i és una bona proposta. La primera després de molt de temps d’esperar. D’esperar propostes i solucions. És l’hora d’aprofitar-ho.