header-photo

Redescobrir





Redescobrir Shakespeare i redescobrir Mataró. Això és el que férem ahir els centenars de persones que ens aplegarem en la primera sessió a Mataró del VI Festival Shakespeare.

Redescobrir la masia de can Ribot –l’antiga can Múgica- a les Cinc Sènies i redescobrir els sonets de l’autor anglès de la mà de Norah Krief. Si d’entrada l’espai, entremig de pins i jardins, ja ens va captivar amb les magnífiques vistes sobre la ciutat i el mar, poc trigaria la cantant francesa en teixir la seva teranyina i anar-nos embolicant fins ficar-nos totalment en el seu món de músiques i lletres.

Una magnífica vetllada per donar començament al festival en la seva versió mataronina. I un magnífic preludi pel que crec pot consolidar-se com un magnífic festival. Pels espais, per l’autor, per la gent de la Fundació –amb la Montse Vellvehí- al capdavant que organitza el Festival i per la pròpia comarca que es mereix un festival d’aquestes característiques.

Avui molta gent en parla i els Comas Soler hi escriuen al Tot Mataró.

Shakespeare al Maresme



El festival Shakespeare, que va néixer i es va consolidar a Santa Susanna, ara recala a Mataró. La bona entesa entre els dos ajuntaments i la Fundació Privada Festival Shakespeare ha fet possible que aquesta sisena edició del festival estreni espectacles tant a Mataró com a Santa Susanna. I és que el Shakespeare s’ha fet gran i no ha volgut deixar el Maresme.

Estem davant d’un clar exercici de sumar i fer comarca. Mataró assumeix la seva capitalitat i ajuda a mantenir un festival del prestigi del Shakespeare al Maresme. Un festival que projecta el nom de les dues poblacions i de la pròpia comarca arreu del país. He dit sovint que ens fan falta projectes comuns pel Maresme i aquest n’és un i de molt bo. I que ho fem amb un projecte cultural em complau especialment.

Aquest agost, just quan els mataronins i mataronines, sortim d’un juliol especialment dens amb el Cruïlla i Les Santes ens espera el Shakespeare. Amb la seguretat d’una bona oferta teatral i amb la voluntat de consolidar-se definitivament com un gran festival d’estiu.

Instant de mòbil -7-


Darrers compassos de Santes, tot anant a tancar.

Instans de mòbil -6-



Gospel a la platja del Callao, mentre la tarda queia lentament.

Instants de mòbil -5-


Hieràtic Biada, amb el tren al cap, avui a l'anada a la Residència.

Instants de mòbil -4-



Llum de tarda sobre el casc d'en Robafaves.

Instants de mòbil -3-.


Amb la banya a punt per encendre la festa!

Cronologia de Santes -2-

Foto Lessantes.net

Mataronines, mataronins

Un any més i seguint la tradició ens apleguem aquí a la Riera, el lloc on correspon, per fer la Crida de la Festa Major.

Per fer la Crida de Les Santes.

Fa setmanes, mesos, que tots somniàvem amb una nova Crida de la Festa Major. Tots delíem per retrobar-nos i començar unes noves Santes. Doncs ja hi som. A punt per celebrar Les Santes.

Avui, però, és 25 de juliol i quan estem a punt d’iniciar formalment la festa no podem, ni volem, oblidar-nos d’un altre 25 de juliol d’ara fa setanta anys. A les terres de l’Ebre començava la darrera batalla d’una guerra cruel i injusta. Una batalla en la que hi deixaren la vida milers de joves. Massa joves per lluitar i sobretot massa joves per morir.


Que el seu record resti perenne entre nosaltres per mostrar-nos que l’únic camí possible és el de la pau, la justícia i la llibertat.

Encetem dies de festa, d’alegria compartida, de nits llargues, de parpelles pesants, de veus enfosquides, de gust de Juliana, d’olor de pólvora, de sentiments retrobats, d’il·lusió dels petits, d’enyorança dels més grans.


Dies i nits de música, de teatre, d’espectacles, de balls. Tots i cadascun dels elements de la festa que encaixen en un puzle perfecte que farà que aquests siguin els dies en els que els mataronins i mataronines tornem a viure més intensament.
Dies, i nits, per celebrar i per compartir. Amb l’orgull de d’haver fet de Les Santes una gran Festa Major.

Fa poques setmanes varem tenir l’oportunitat d’oferir als ciutadans i ciutadanes de Creteil un petit tast de Santes. Vull agrair a totes les colles la seva generositat en compartir i fer vibrar als cretolians amb les nostres comparses, les nostres músiques i sobretot el nostres sentiments més santeros.

Uns sentiments que ens fan entendre la festa com element d’identitat col·lectiva. Com a ciutat i com a poble. Una identitat d’arrels profundes en la tradició. Però una tradició viva, que es reinventa any rere any, que s’actualitza i que ens permet que la festa sigui element d’identitat i de cohesió. La festa oberta a tothom. La festa que esdevé element de ciutadania.

Avui, com diumenge quan els Capgrossos enlairaven una altra tripleta màgica i tornaven a fer de la plaça de Santa Anna una de les grans places castelleres de Catalunya, farem de la Riera el melic de la Festa i tornarem a sentir el pessigolleig del Bequetero que la banda tocarà una i mil vegades. Les diablesses ens ompliran de so i fum, el Drac i el Dragalió ens faran recordar temps de contes màgics, les momerotes irreverents ruixaran de foc el balcó de l’Ajuntament, els nans trapelles saltaran contents que la festa tot just acaba de començar i els gegants majestuosos ballaran esperonats pel “no n’hi ha prou” de la canalla. L’àliga institucional ens recordarà que som un poble vell, cerimoniós i de llarga història.

Tot plegat haurem tornat a repetir els ritus, i de nou ens disposarem a viure intensament Les Santes.

Amb el respecte i el civisme com a norma de comportament individual i col·lectiu. Respecte i civisme que reclamarem per tots i cadascun de nosaltres i de la gent que ens vulgui acompanyar a la festa.

Mataronins i mataronines:


Amb el desig que visqueu, que visquem, una molt bona Festa Major.

Amb la rauxa imprescindible.


Amb el seny indispensable.
Glòria a Les Santes!


Visca Mataró!


Visca Catalunya!

Instants de mòbil -2-


La cassola fugissera del cremat de Santes

Rematant jugades




El dia arrenca de bon matí amb una reunió amb el conseller de Medi Ambient. D’entrada l’ensurt de la notícia publicada a La Vanguardia sobre l’augment de les tarifes de l’aigua. El desmentit del conseller és ràpid i rotund. Tornada a Mataró, amb seguiment telefònic de la reunió de la comissió tècnica de la legionel·la, per veure com han quedat les obres de la zona esportiva del carrer Terrassa. Ara ja està tot l’espai urbanitzat i els dos nous camps de futbol –un de futbol 3 i un altre de futbol 7- llueixen la seva gespa artificial a l’espera de rebre els jugadors més petits de la U.D.Cirera. Un bon treball que completa el paquet d’equipaments esportius.

Tres reunions seguides dels òrgans de govern de la TDT: consell assessor, comissió executiva i plenari. Un projecte que es consolida. I la prova és que hem estat la primera televisió local en emetre un programa –la diada castellera de Les Santes- conjuntament amb TV3.

De nou al cotxe per anar al Pou de Glaç de Canyamars. Reunió del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. Celebrem la darrera reunió del curs i l’alcalde ens va proposar fer-ho en aquest emblemàtic espai. S’estava fresquet dins de les gruixudes parets que servien per emmagatzemar el gel de l’hivern i que a l’estiu es portava fins a indrets tan llunyans com Cadis.

Tornada a alcaldia per despatxar un munt d’assumptes que s’acumulaven a la taula. I iniciar la sessió de tarda. Constitució de la Comissió Especial de les Cinc Sènies a can Palauet. Un llarg treball ens espera per davant per acabar d’ordenar tot l’espai agrícola protegit de llevant de la ciutat. L’objectiu d’aprovar la modificació del Pla General i del Pla Especial. Activitat productiva agrària i protecció del paisatges són els dos eixos fonamentals dels treballs que ara s’inicien.

Una hora després constitució del Consell del Patrimoni després de la modificació reglamentària que s’ha fet. Em fa gràcia tornar a assistir a una reunió del Consell, que presideix la regidora Montse López, del que vaig formar part a principi dels anys vuitanta encara en època de l’alcalde Majó. Tot seguit constitució, després de les modificacions estatutàries, de l’Institut d’Esports de Mataró. Aquest organisme substitueix l’antic Patronat d’Esports del que vaig formar part durant dotze anys. Encara temps per aprovar, a l’EPE Tecnocampus, un important crèdit per finançar les obres del parc tecnològic que s’està construint al Rengle.

Sort que la família em rescata dels despatx, ben tocades les nou del vespre, tot just quan la taula ha quedat neta de papers i la feina repartida. I diuen que estem de Festa Major!

La Obrera Mataronense


En aquest rush final abans de Les Santes, ahir va tocar jornada de portes obertes a la Nau Gaudí. Després d’un llarg, massa llarg, període d’obres la nau que va dissenyar Antoni Gaudí per la Cooperativa la Obrera Mataronense llueix de forma espectacular en un reurbanitzat entorn. De tot el conjunt només la nau de blanqueig, la xemeneia i uns urinaris ens han arribat fins avui.

Aquesta és la única nau industrial que es conserva de l’arquitecte reusenc i mostra els seus primers treballs amb arcs parabòlics. Arcs que varen ser retallats per la banda de ponent en obrir-se el carrer de la Cooperativa. Durant anys la nau va acollir activitats industrials del sector tèxtil i ahir moltes antigues treballadores varen acostar-s’hi per veure com s’ha rehabilitat totalment l’espai en el que durant molts anys varen treballar-hi.

Els tretze arcs parabòlics s’han hagut desmuntar totalment, reconstruir de nou, reposar els elements perduts o fets malbé. També s’ha recuperat una de les parets originals de la nau amb materials similars als originals. Refer cobertes, adequar tot l’edifici als requeriments tècnics actuals, construir un soterrani per ubicar els sanitaris, la sala de maquines de la climatització i de l’ascensor, ha estat un treball lent i laboriós, amb l’abandonament de l’obra fins a dues vegades per les empreses que havien guanyat el concurs i que han allargat tot el procés de recuperació.

Però ha valgut la pena i ara, durant l’estiu, es procedirà a instal•lar el mobiliari i els ordinadors necessaris per a que la Nau Gaudi pugui, a finals de setembre, tornar a ser un espai pel treball. Justament la funció per la que va ser dissenyada per Gaudí. Un telecentre i l’espai ocup@ció jove tornaran a omplir les recuperades parets de vida. Unes instal•lacions que no afectaran a la visió global de l’espai arquitectònic, que s’obriran cada dia feiner i que permetran la visita, dins de les rutes del modernisme de la ciutat, a totes les persones interessades per l’obra de l’arquitecte modernista.

Pedalant pel bidegorri


Aquesta tarda el sol il·luminava el Pirineu que, des de la finestreta de l’avió, mostrava els pics més emblemàtics força nevats per l’època de l’any. Vignemale, Perdut, La Munia, Possets, Aneto, Bisiberri, la Pica d’Estats. El vol, a diferència del que m’acostuma a passar, s’ha fet entretingut i curt.

Tornava de Donostia de la III Assemblea de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima. Ens hi varem arribar ahir amb alguns objectius clars. Entrar a formar part de l’executiva de la Xarxa, signar el
Pacte d’alcaldes i alcaldesses, donar a conèixer el treball que estem fent a la Diputació de Barcelona i participar activament en els debats. Hem tornat amb els deures fets després de d’un dia i mig de treball intens i contactes interessants.

Ha quedat una mica de temps per sopar un bon txangurro i fer servir el servei de
dBizi des de Cristina Enea fins los Peines del Viento. La Concha i Ondarreta plenes a vessar de gent i magnífiques com sempre.

Instants de mòbil -1-


El sol a la posta més enllà de la Concha de Donostia.

Temps de castells: amb tripleta i sense gamma extra


Aquest és el resum del que ha passat aquest migdia a la plaça de Santa Anna. Amb tripleta màgica dels Capgrossos i sense castells de gamma extra dels Castellers de Vilafranca. I nervis, molts nervis a plaça per part dels Capgrossos.

Nervis que abans de començar l’actuació estaven a flor de pell. Nervis que no han desaparegut ni amb el cinc de vuit, ni amb el tres de nou amb folre. Nervis presents en el quatre de nou amb folre. I després la glòria. Tripleta màgica a la plaça de Santa Anna i de color blava. Una plaça plena de gom a gom, que ha callat quan calia, que ha cridat quan feia falta i que s’ha entregat com poques vegades a la seva colla. Tres pilars de cinc per tancar actuació.

I per passar els nervis res millor que posar-se, i a totes, a les altres pinyes. Encara que acabis ben masegat pel folre de l’intent de quatre de nou amb l’agulla dels vilafranquins o amb la llenya, i posterior enfonsament del folre i de les manilles, de la torre de nou. Uns vilafranquins que han sortit de plaça amb un tres de nou folrat només carregat, un quatre de vuit amb l’agulla, una torre de vuit folrada i un pilar de set també folrat, tots ells marques de la casa. No ha estat una bona jornada pels de la camisa verda que venien a Mataró, com sempre, amb l’objectiu de tres castells de gamma extra. No ha pogut ser.

Correctíssima actuació dels Marrecs de Salt amb un cinc de set, un quatre de set amb l’agulla i un tres de set per sota. Queda temporada per a que els de la camisa blau Ter puguin plantejar-s'hi noves fites.

Avui Capgrossos sabíem el que significava tirar un quatre de nou amb folre a la plaça de Santa Anna i avui, de nou, ho hem fet. Amb tot el sentiment i amb un punt de ràbia.Tripleta al sac, els deures fets, i ara a gaudir de la Festa Major.

Casa gran, porta petita



Estàvem aquests dies amoïnats, preocupats i ocupats pels efectes que el famós "Manifiesto", corrosiu i destructor, podia tenir sobre el teixit social i la cohesió del país. Dia a dia anàvem veient com, una vegada més, els ciutadans i ciutadanes passaven del tema i continuaven amb el seu quefer diari, fent servir les llengües per allò fonamental per les que van ser creades per la intel·ligència humana: per a que les persones es puguin comunicar i entendre’s. Veiem també com alguns dels intel·lectuals signats inicials del manifest s’anaven desmarcant tan bon punt descobrien que la única motivació era una barroera manipulació i una instrumentalització del castellà contra el català i sobretot contra la convivència a Catalunya.

Estàvem, doncs, amb aquesta feina quan ens arriba la punyalada pel darrera i de la ma d’un autoanomenat catalanista. Perquè això es el que han suposat les declaracions d’en Felip Puig sobre el nivell de català del president Montilla: una autentica punyalada a la convivència i a la llengua catalana.

Els que lliure i voluntàriament hem adoptat, sense haver de renunciar a res, el català com a llengua pròpia sabem millor que ningú l’esforç que ens va suposar. Balbuceig, inseguretat, incorreccions gramaticals i fonètiques, però la ferma convicció de que estàvem fent el que s’havia de fer. I amb el suport, la correcció amable i l’alè d’amics i amigues catalanoparlants. Gent que valorava el nostre esforç, que sabien que el procés era imprescindible per la construcció del país i per la mateixa supervivència de la llengua catalana.

Ara en Puig, que odia tot el que Montilla representa, trenca amb tot això. Les seves paraules, per venir de qui venen, fan un flac favor al país i a la llengua. Els del "Manifiesto" es freguen les mans de satisfacció i els catalanistes ens preguntem com es pot construir una casa gran amb una porta tan petita, estreta i miserable.

No serà que en lloc de la casa gran per tots nomes pretenen un Palau pels de sempre? O es que alguns "arturegen" més que del compte?.

En la mort de Ventura Ametller


Foto R. Gallofré


Era conscient del la gravetat de la situació, però no per esperada la mort ens sorprèn de nou. Aquest matí, quan m’han comunicat la mort de Ventura Ametller, no he pogut estar-me de recordar les paraules que vaig llegir amb motiu de l’homenatge que pel novembre del 2006 li varen fer al seu poble natal de Pals. Les transcric integrament:

Veterinari de Pals, escriptor a Mataró?
Veterinari a Mataró, escriptor de Pals?

Tant se val. Segurament en Bonaventura Clavaguera, en Ventura Ametller, en deu saber la resposta. No en va és un home reflexiu, cultivat, donat a la meditació i el pensament. Com deia el seu amic Josep Pla: “un universalista convençut –no pas de l’espècie fraseològica, sinó realista i organitzable- per aturar fins on sigui possible l’esperit del mal”.

Pals i Mataró han marcat la seva vida de manera important. Però com escriu la Teresa Clavaguera, Ventura Ametller, Bonaventura Clavaguera, és “un mataroní inadaptat que se sent íntimament lligat al poble de Pals”. Ostatge de la tramuntana sens dubte.

Empordanès doncs, maresmenc també, català amb una visió universalista del món i de la civilització.Convençut que la civilització representa la lluita constant contra el mal, els mals, que assolen els pobles i castiguen els homes i dones a penúries, guerres i misèries.

Convençut de la força de la humanitat per canviar les coses, per “conquerir -i són paraules seves- un món futur, lliure d’amenaces, units en el treball i en l’esbarjo, aquell món que tots els joves hem desitjat en tantes hores d’angoixa, en les quals no sabíem si a l’endemà veuríem la llum”.

Perquè Bonaventura Clavaguera, Ventura Ametller, creu en la força de la joventut: “joventut és força i amor, és la part menys malejada de la nostra societat, pot sentir, encara, verge, perquè té els més nobles sentiments de l’home”.

Pot semblar il·lusori, pot semblar una utopia. "Però què hi fa? -com també deia Josep Pla en el pròleg que va escriure per La Teoria General de l’Universalisme- Els esperits il·lusoris i conformistes, faran l’argument de l’idealisme utòpic. És precisament per la utopia idealista pel que hem de treballar. El manteniment de la idea de la història anterior és purament i simplement la continuació de la barbàrie”.

Gràcies Ventura pel treball de tota una vida. Per les teves aportacions al pensament, a la poesia, per ajudar-nos a ser una mica més civilitzats, per recordar-nos la necessitat de tornar la paraula a la seva inicial puresa, a la veritat. Gràcies per, malgrat, indicar-nos que hi ha un camí d’esperança.

Des de Mataró o des de Pals, amb la ment oberta, la mirada lluny i els peus a la terra.

Com pedra de Pedró. Punt de referència, obert als vents, lloc d’aplec.

Descansi en pau.

Dies difícils


Foto Capgrós.com

L’aparició d’un brot de legionel·la a la nostra ciutat es converteix de cop i volta en la primera prioritat del govern municipal. Des del moment en que es declara el brot i se’ns comunica comença un frenètica carrera per controlar-lo i eliminar-lo. En poc més d’una hora es constitueix una àmplia comissió tècnica amb representants de diferents serveis de l’Ajuntament de Mataró, de l’Agència de Protecció de la Salut de la Generalitat i de l’Hospital de Mataró.

Es fa un balanç de la situació, es comprova que els mecanismes d’atenció sanitària estan en marxa i s’activen tots el protocols d’inspecció i intervenció previstos: revisió del cens de circuits de refrigeració amb aigua, estat de les inspeccions periòdiques que s’han fet, mostreig per determinar la possible presència del patogen, desinfecció de xoc, pentinat del territori en la recerca d’algun element no censat. Una vintena de persones es posen a treballar coordinadament sobre el territori per intentar detectar l’origen del bacteri.

Cal activar també els protocols d’informació pública i a la ciutadania. La mateixa tarda entra en funcionament , a l’Agència de Salut Pública, una oficina d’atenció i informació als ciutadans i s’habilita un número de telèfon que atendre les demandes que es puguin produir. Es parla amb els grups municipals, amb els presidents de les Associacions de Veïns dels barris afectats i s’estableixen els mecanismes de comunicació permanent per conèixer en cada moment la situació de la crisi.

Les prioritats estan establertes, tots els recursos activats i tota l’atenció posada en aquest episodi que esperem remeti aviat i ens torni a tots la seguretat i la tranquil·litat.

Tots els altres temes queden en segon terme però no vol dir que s’estiguin atenent. La posta en marxa de la línia de transport públic Mataró-Granollers-Aeroport de Girona i la signatura del conveni d’integració de les escoles universitàries són dues bones notícies en uns dies especialment difícils.

Cronologia de Santes -1-

Foto María Ángeles Sánchez

Sovint ens preguntem quan comencen les Santes. Amb la Crida ? Amb les Havaneres? Amb la Diada Castellera? Ho hem acabat resolent parcialment amb l’anomenat Pòrtic de Santes.

Al final, però, he arribat a la conclusió que la cronologia de Les Santes comença el mateix dia que s’acaben. Quan la matinada del 30, esgotats i capmoixos, comencen l’èxode de les vacances comencem també a desitjar de nou que arribin unes noves Santes. Vindran dies per enyorar-se de les llargues nits de festa, de les dormides dels gegants, de l’olor de la pólvora, de les històries d’amistat i d’amor viscudes, de la música, de la Juliana, ... . Mesos d’una certa indeterminació mentre es va covant el desig. Després poc a poc la màquina es va posant en marxa, les comissions comencen la seva feina, el programa es va definint, les polèmiques s’activen. Un any serà el cartell, un altre la samarreta, els concerts o els espectacles. Senyal evident que Les Santes importen, i molt, als mataronins i mataronines.

Es presentarà el cartell, la samarreta, l’avanç de programa. Les colles tornaran als assaigs amb més intensitat. El calendari comença a anar a l’inrevés: falten tants dies per Santes. La inauguració de l’exposició de fotografies de l’any anterior ja ens situa en un estat especial. Ensumem Santes i volem Santes.

Enguany fins i tot ens hem anat a Créteil a portar un tastet de Santes als francesos. Un tastet pels amics de Créteil i pels mataronins que hi anàrem una injecció d’impaciència. I de Créteil hem tornat encara més convençuts de la importància de la festa col·lectiva com a sentiment d’identitat. Una festa que endinsa les seves arrels en la tradició, que es reinventa cada any i que transversalment vol ser element de cohesió i ciutadania. D’una ciutat amb passat, present i futur. I d’unes festes, les de Les Santes, la setmana que viurem més intensament.

I ara els dies es precipiten i gairebé sense adonar-nos estarem escoltant les havaneres, cridant no n’hi ha prou, mirant els focs a la platja o anant a tancar. I recomençarem l’espera d’unes noves Santes.

Però abans, amb la rauxa necessària i el seny imprescindible, tornarem a cridar: Glòria a Les Santes i viurem intensament les del 2008.

Micropaisatges d'estiu -7-


Porta de l'església de la Virgen de la Fuente a Penyaroja de Tastavins (Matarranya)

Només fusta.

Micropaisatges d'estiu -6-


Salt del Ventadó d'Orta (Terra Alta)


Pedra, aigua i una figuereta tossuda.

Micropaisatges d'estiu -5-


Porta de l'església de Mas de las Matas (Bajo Aragón)

Només ferro, però amb dedicatòria!


Micropaisatges d'estiu -4-


En l'enorme bretxa geològica d'El Parrissal de Beseit, la gràcia d'una capil·lera.

Micropaisatges d'estiu -3-


Portalada d'església a Morella (El Maestrat)

Ferro i fusta.

Micropaisatges d'estiu-2-




Balcó de Morella (El Maestrat)

Una persiana i una cortineta, res més.

El respecte de la diferència



Si hagués de definir amb una frase el que ha estat el 37è Congrés del PSOE, celebrat aquest cap de setmana a Madrid, em quedaria amb la frase que va pronunciar el president Zapatero el divendres a la tarda: el respecte de la diferència.

Ho va fer en un dels discursos més interessants que li he sentit en els darrers temps al president del govern. Contestava al llarg torn d’intervencions dels representants de les delegacions territorials presents en el Congrés. Un discurs ideològic en el que va es reclamar plenament d’esquerres. Drets civils, cohesió social, política internacional, idea d’Espanya.

Drets civils que en aquest Congrés han estat un dels eixos de debat principals. Amb la voluntat d’aprofundir el que s’ha aconseguit en el mandat passat i plantejar el debat polític i social sobre nous drets: mort digna, avortament, vot dels immigrants.

Precisament quan l’economia està manifestant problemes importants, el president va insistir en la necessitat de donar un nou impuls a les polítiques socials. Com tampoc és el moment de canviar, tot el contrari, el posicionament d’Espanya en el compromís per la pau i la cooperació internacional.

El president va dedicar especial atenció a explicar el model d’Espanya. Un model clarament contraposat al del Partit Popular. L’Espanya plural, diversa i respectuosa de la diferència versus l’Espanya uniforme dels que pretenen apoderar-se de la llengua comuna com a arma contra el català i la resta de llengües espanyoles. No va voler Zapatero passar de puntetes sobre la interessada, i enèsima, polèmica de la llengua al nostre país i va fer una contundent defensa del model d’immersió lingüística que tan bons resultats educatius i socials han donat a Catalunya en els darrers anys.

El PSOE podia haver fet un Congrés només per celebrar l’èxit electoral del passat mes de març. Ben al contrari ha plantejat un Congrés per debatre, amb el temps i la calma necessària, temes de calat polític i social importants i que fixaran l’agenda política dels propers mesos. Sense defugir les necessàries reflexions sobre el moment econòmic en el que ens trobem i que el president ha resumit en una frase: “reconec les dificultats, però també la capacitat per superar-les”.

Quelcom molt profund, sembla moure’s en el vell partit socialista espanyol. Un moviment de fons que en aquest congrés han començat a apuntar-s'hi amb la voluntat de seguir sent el partit que més s’assembla als propis ciutadans i ciutadanes. I tot això acompanyat d’una renovació evident dels òrgans federals del partit que segurament s’ha manifestat més clarament amb el nomenament de Leire Pajín com a secretària d’organització. Temps al temps.


Publicat a Capgros.com

Micropaisatges d’estiu -1-


Canal de llauna a La Freixneda (Matarranya)


El bon gust i l’habilitat del llauner pot convertir una senzilla canaleta en una petita obra d’art popular.

Emprenedors




Dues bones notícies pels emprenedors de la ciutat. La primera ens la fa arribar l’estilista Felicitas Ordàs que acaba de gunayar un dels anomenats Òscars de la perruqueria. La segona ens la proporciona l’empresa Conectainnova (Innovawin 2006, SL), una empresa de la incubadora de l’IMPEM i que ha rebut el premi de la Diputació de Barcelona a la millor iniciativa empresarial.


Dues bones mostres del talent dels mataronins i mataronines.

Sota el arbres quasi centenaris



Pels mataronins i mataronines pocs indrets com el Parc. Quants records i quantes anècdotes viscudes sota els quasi centenaris arbres del vell Parc. I quantes músiques escoltades i ballades amb tantes festes. De Festa Major, de dates assenyalades, de fires, de revetlles.

I ara les sardanes, les de l’Aplec de Mataró que enguany arriba als onze anys i que, encara jovenívol, ens tornarà a aplegar per a fer allò que tant ens agrada: donar-nos les mans en rotllanes petites o en rotllanes grans, escoltar atents els refilar del flabiol i ballar sardanes. Reposades en els curts, esperant que la tenora s’enfili per ballar airosos en els llargs. Atents al qui compta, no perdem el pas, abans de cridar fora. Per reposar un instant, que pot ser llarg, mentre la fem petar amb amics i coneguts. Perquè ens agrada ballar, però ens agrada més encara la companyia, la xerrada amigable, el compartir els instants. Fent amistat i fent Mataró.

I tornar a començar fins poder cridar, i ben fort, el visca de la darrera sardana. I deixar que quan el sol comenci a caure per la banda de Burriac, malgrat el cos cansat, ens comenci un pessigolleig per dins que ens faci desitjar que l’any passi per tornar a ballar sardanes sota els arbres, ara ja sí centenaris, del vell Parc de Mataró.

I quan marxem i el silenci substitueixi de nou a la cobla, els vells músics de la nostra història quedaran contents i en les seves tertúlies silencioses comptaran amb la companyia d’un nou membre, el mestre Honorat Vilamanyà, que hieràtic en el seu monument els explicarà mil i una històries d’aquesta gent que estimem la sardana, la feina i la nostra ciutat. I que l’any vinent celebrarem com s’escau el ser ciutat pubilla.

Per molts anys d’aplecs i de sardanes a Mataró.

Llarg i dens

Foto Capgròs.com


El Ple de l’Ajuntament de Mataró d’ahir que recupera la normalitat amb la presa de possessió de la Núria Aguilar en substitució de l’Esteve Terradas. Més de set hores de treball i discussió d’un munt de temes importants, alguns molt importants, per la ciutat. El conveni entre el Consell Comarcal i l’Ajuntament per unificar l’Escola Universitària del Maresme i l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, i integrar-la en la Fundació Tecnocampus és una operació de futur que dona dimensió comarcal, de manera definitiva, als estudis universitaris i al parc tecnològic de Mataró que ahir veia com s’aprovava el seu projecte executiu. També el conveni per la cessió de l’ús de l’edifici de l’antic Club Nàutic té una gran rellevància per l’ordenació del front marítim i per la potenciació de les activitats vinculades al mar. Dos convenis en els que veníem treballant des de fa anys, i que ara per fi s’han pogut materialitzar.

El Ple va provar també l’adhesió de l’Ajuntament de Mataró a l’anomenat Pacte d’alcaldes, del que ja he escrit altres vegades, que impulsa la Comissió Europea i que proposa reduir un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reduir un 20% el consum energètic i produir un 20% d’energies renovables.

La concessió del servei de Mataró Bus, amb una ampliació de la flota, millora de la xarxa i de les freqüències, arribant als polígons industrials i a les urbanitzacions, va ser un dels altres temes importants del Ple d’ahir.

L’aprovació del text refós, que finalitza pràcticament la tramitació urbanística, ens permet donar un pas més en la implantació del Corte Inglés a Mataró. Mentre el govern mou peça per solucionar els problemes que han aparegut en tot aquest assumpte, de tanta transcendència pel futur econòmic de la ciutat, altres continuen enrocats en posicionaments gens clars ni definits.

També en clau urbanística, una proposta de resolució que impulsa la coordinació en el planejament urbanístic entre els municipis de l’entorn de Mataró. Una eina que ha de permetre el desenvolupament harmonitzat del territori.

Un Ple llarg, dens, que s’acaba passades les dues de la nit. A les cinc torna a sonar el despertador i cal afanyar-se per agafar l’AVE camí de Madrid.

Encara que plogui

Foto El País

La vitalitat del món municipal català és quelcom conegut i reconegut per tothom. La capacitat per innovar, avançar-se als problemes, gestionar-los des de la proximitat a la ciutadania, assumir nous reptes i compromisos molt més enllà dels estrictament competencials és quelcom també conegut. Aquestes actituds, que resolen molts problemes a les altres administracions, són sovint motiu de recel i àdhuc crítiques sense fonament. Lògicament no és el cas de la Diputació de Barcelona que, com a administració local de segon nivell, té precisament la missió de donar suport directe als ajuntaments.

Tot això s’ha posat de manifest aquest matí en la jornada de treball sobre:La gestió del cicle local de l’aigua. A demanda d’alguns ajuntaments que participen en un grup de treball sobre aquest tema a la Xarxa de pobles i ciutats per la sostenibilitat, va sorgir la idea d’organitzar una jornada tècnica per parlar dels reglaments municipals d’aigua i dels plecs de condicions necessaris per a poder executar els concursos de concessió externa.

Dit i fet. Aprofitant el conveni que la Diputació de Barcelona té amb el CONGIAC –un consorci també municipal que agrupa els ajuntaments que tenim companyia d’aigua pròpies- s’ha encarregat una proposta de reglament i de plec de condicions tipus que permeti als ajuntaments una millor gestió de la distribució de l’aigua en les seves localitats. Una jornada que he inaugurat aquest matí i que també ha servit per a poder explicar algunes bones pràctiques municipals de la gestió de l’aigua. Entre elles les d’Aigües de Mataró, companyia municipal que és tota una referència a nivell català.

Fotos de Créteil

Foto Xavier Saborido

Un parell d’àlbums de fotografies sobre el viatge a Créteil: el d'en Michel Nöel i el que l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró ha obert per a que tothom que vulgui pugui penjar les seves fotos.


Els que vareu anar us podeu buscar i els que no varen anar es poden fer una idea de com va anar la cosa.

Tarda institucional


L’absència de la consellera Geli, presidenta de la Fundació TicSalut, m’obliga a presidir la reunió del Consell de la Fundació. Balanç de la feina feta, noves línies de treball que es van obrint en una institució, que sense fer massa soroll, s’està convertint en referent internacional. Només cal donar una ullada a la seva web per conèixer el treball que s’està fent des de les oficines que la institució té a Vallveric.

Després visita del conseller Tresserres al Consorci TDT Mataró-Maresme. Davant una nodrida presència d’alcaldes de la comarca, expliquem el projecte de Maresme Digital TV al conseller. No m’estic de dir-li que es troba davant d’un grapat d’alcaldes valents, que han decidit, malgrat les incerteses, apostar per la TDT pública. Una visita que serveix també per escoltar dels màxims responsables el d’encesa digital de la comarca que es produirà aquesta tardor.

El conseller expressa públicament l’agraïment per l’esforç que estem fent, reconeix la imaginació que s’està posant en l’arquitectura del projecte, titlla d’intel·ligents els acords assolits entre els dos canals comarcals i posa especial èmfasi en la importància que tindrà la TDT en l’articulació de la comarca.

Una tarda dedicada a dues iniciatives, nascudes a Mataró, de les que ens projecten en el futur.