header-photo

De la confiança i la crisi


Foto blocdefotos

Un parell d’articles, de la premsa d’avui, amb reflexions interessants sobre la confiança i la socialització de la crisi. El primer d’en Josep Serra Ramoneda a El Periódico i el segon de l’Anton Costas a El País.






Patrimoni




La setmana passada va ser especialment interessant pel que fa la patrimoni de la ciutat. Justament la setmana en que es celebren les Jornades Europees del Patrimoni a les que la nostra ciutat s’ha adherit.

Primer va ser la comunicació del ministeri d’Indústria, comerç i turisme de l’ajut que el Plan Avanza ha atorgat a la rehabilitació de la Nau Minguell. Més de tres milions per posar en marxa el centre de coneixement audiovisual que hem projectat per aquest edifici protegit.

Després ha estat la inauguració de la nau Gaudí. La rehabilitació de la nau de blanqueig de la Cooperativa Obrera Mataronense ha rebut els elogis de propis i estranys. En parlava en Daniel Giral-Miracle –amb fotos d’en Ramon Manent- al magazine de La Vanguardia de diumenge, en Ramon Bassas als seu bloc i en Manuel Cusachs a el Capgrós.com. També podeu veure les magnífiques fotografies d’en Quico Melero.

Sí en el cas de la nau Minguell es busca la generació de sostre per activitats vinculades a la creació, en el cas de la nau Gaudí ha prevalgut el caràcter d’espai de treball original del projecte gaudinià, el fet de no condicionar amb els usos la monumentalitat de l’espai, permetre la visita quotidiana i sobretot el fet de convertir-lo en un espai que calgui obrir cada dia. Política de persianes amunt que vaig explicar dissabte a l’acte d’inauguració.

Temps de castells: Capgrossos de vuit i de nou



De vuit ahir a la tarda a El Prat del Llobregat: 3 de 8, 4 de 8 i torre de vuit folrada. De nou aquest matí a Lleida: cinc de vuit, tres de nou folrat i torre de vuit folrada. Mentre tant la preparació del concurs es va coent a poc a poc, a més gent als assaigs i amb ganes de fer un salt endavant. De moment la marea blava sembla disposada a buidar Mataró el diumenge vinent.

Sobre la crisi i el finançament

Foto Elpais.com


Un parell d’articles d’opinió que poden ajudar a clarificar alguns aspectes sobre el tema.

El primer l’article que escriu en Patxo Unzueta sobre el cupo basc i la seva relació amb les polítiques de redistribució de l’estat.

El segon és un post d’en José Antonio Donaire al seu bloc. Efectivament on són ara tots els “popes” de la desresgularització i el lliure mercat?

Peixos de vidre



Llegeixo al Capgròs que l’Associació Catalana de les arts del Vidre organitza una trobada de peixos de vidre a Mataró. Són aquells peixos que durant molts anys hem tingut a les cases de Mataró i que ens proveïa algun parent o amic treballador del Forn del Vidre. A casa encara en tenim un parell, regal d’un conegut, des de fa uns anys. A ca la mare, però, encara deu haver el que hem tingut tota la vida i que als anys seixanta devia venir des de Melilla amb les pertinences familiars. Algú deu preguntar-s'hi com era que en una ciutat tan llunyana teníem també un peix de vidre de Mataró. La explicació és fàcil, encara que cal remuntar-se als anys vint del segle passat quan la família, originària d’Almeria, va iniciar una diàspora que va portar una part a Mataró i l’altra a Melilla. La relació familiars es va mantenir ben viva i explica el fet de tenir peixos de vidre a totes les cases de la meva família. Durant anys, cada lleva, ens arribava algun mataroní a qui li havia tocat fer el servei militar a l’Àfrica. Venien “recomanats” per la família d’aquí i allà se’ls acollia amb els braços oberts. I cada soldat venia amb el seu peix de vidre com a regal per la família que els acollia durant els llargs mesos de la mili.

Aquest també va ser l’origen de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que la meva iaia María tenia a casa seva i que va ser un regal d’en Josep Canals, veí de l’Havana o de la fotografia del Barça de les cinc copes que el pare tenia a la barberia i que encara conservem en la vella caixa de fotografies familiars. I és que els records, les coincidències i les anècdotes van de bracet amb cadascú de nosaltres. Afortunadament.

Diari de muntanya




L'Edurne Pasabán escriu aquest diari de la seva ascensió al Manaslú.

Què burros!



Vet aquí que ara també cal salvar el burro andalús. Tan contents que estàvem amb el nostre burro català, icona moderna del catalanisme de tovallola i enganxina, i ara venen aquests amb la història que cal salvar també els burros de més avall de Despeñaperros. Encara que pel que expliquen aquests burrets andalusos tenen padrins de més "alcurnia" que els nostres i fins i tot alguns han actuat amb la Fura del Baus.
Clar que, i malgrat ser uns burros reials, no sé algú els hi ha dedicat una cançó com va fer en Jaume Arnella al nostre guarà:

Cantem tots amb alegria
un brindis ben entonat,
bo i cantant les excel·lències
d’un burro d’actualitat.
I el burro que vull cantar-vos
és el burro català,
que és un ruc i que és una ase
i també se'n diu guarà.
És molt fàcil distingir-lo
perquè és alt com un santpau,
alhora enèrgic i plàcid
i té el pèl curt i suau.
Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!
Té unes orelles molt llargues
que gaire bé fam dos pams
i veureu que les mantenen
sempre dretes i tibants.
Els ulls són vius, bondadosos
i grossos, naturalment,
i el morro d'aquesta raça
té una forma descendent.
El seu color ronda el negre
o un marró bastant pujat,
però a la panxa, els ulls i el morro
té un color blanc-platejat.
Visca el ruc...
Fa tres o quatre-cents quilos
i un metre i mig, o més, d'alt,
té una bona embargadura,
impressiona l'animal!
Com que és molt treballador,
tossut, sofert, perquè es veu,
resulta que és valorat
i apreciat a tot arreu.
Aquest burro ja existia
en temps molt enretirat
i se n'han trobat vestigis
d'una gran antiguitat.
També en el temps dels romans
parlaven de l'animal
i en tenim moltes notícies
de l'època medieval.
I de tot el món venien
a Catalunya a comprar
aquest exemplar magnífic
que és el burro català.
Aquest ruc extraordinari
i que és tan treballador,
resulta que ja fa anys
que està en perill d'extinció.
I ara tot de cop i volta
no sabem per quin motiu,
milers de cotxes el porten
al cul, amb un adhesiu.
Per alguns és una broma
irònica, intel·ligent;
és donar la volta al tòpic
i fer-ho bo i somrient.
Per altres és militància
i agafa com tot un rol
de lluita i de resistència
en front del toro espanyol.
Jo, què voleu que us hi digui,
potser és que em sento cansat
d'haver cantat massa himnes:
no en sento necessitat.
Però també veig una cosa:
sovint, si s'està apurat,
si convé la gent s'inventa
els senyals d'identitat.
I ara a part de l'enganxina,
tant si en porteu com si no:
lluiteu sempre per la llengua
perquè aquí ens ho juguem tot.
Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!

Un any de feina

Foto Quico Melero

I de feina ben intensa que podeu trobar en la Memòria de l'Ajuntament de Mataró de l'any 2007. També podeu consultar la Memòria Econòmica del mateix any.

Poesia als Parcs

Foto Kim Castells

Alguna altra vegada he escrit sobre els recitals poètics que organitza la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Ara acaben de publicar en la seva web els vídeos de l’edició d’enguany del cicle de Poesia als Parcs.

Notícies de dansa


I arriben des de l'Uruguay on la Maria Rovira ha estrenat "El salt de Nijinsky" amb la companyia Transit.

Dia agredolç


Foto Elpaís.com

L’agre el posen els de sempre, els assassins que a manca d’arguments polítics només saben utilitzar la vella dialèctica “joseantoniana” dels punys i les pistoles. Quina excusa faran servir aquesta vegada els que es neguen a condemnar els terroristes que maten persones innocents?

El dolç, el conveni signat aquest migdia entre l’Ajuntament de Mataró i la Caixa d’Estalvis Laietana per finançar les obres de rehabilitació d’habitatges. Una bona mostra del treball, cercant complicitats amb els agents econòmics i socials, que ens permeti fer front a la demanda existent.

Temps de castells: Mercè, també, sense gamma extra


Ja vaig escriure diumenge passat que la gamma extra va cara. I avui, com diumenge passat a Tarragona, festa major de Barcelona sense gamma extra. El cinc de nou dels Minyons ha fet llenya abans l’anxaneta no fes la segona aleta. La resta dins del que era d’esperar: tripleta vilafranquina pels Castellers de Vilafranca i tres de nou folrat i quatre de vuit amb l’agulla pels de Terrassa. Bones notícies pels Castellers de Barcelona que, malgrat no poder carregar el tres de nou folrat, aconsegueixen la torre de vuit amb folre.

I a Reus –on no puc anar per obligacions institucionals- els Capgrossos, que recuperen el cinc de vuit després de Santes, no aconsegueixen carregar el tres de nou folrat. És la primera llenya, si no recordo malament, des del cinc de vuit de El Vendrell fa més de dos anys. Feia quatre anys que el tres de nou dels mataronins no queia. En una setmana d’assaigs intensos, preparant el concurs i amb molta il·lusió per a pujar una mica més el nivell. Queden encara dues setmanes i les actuacions a El Prat i a Lleida. D’aquestes actuacions i de la gent que es mobilitzi als assaigs i per anar a Tarragona dependrà finalment el que es pugui es tirar a la plaça de braus.

Cap de setmana



El cap de setmana es presentava intens i ha resultat trepidant. Comença, com sempre, divendres a la tarda i comença amb tres casaments. Inauguració a la sala d’exposicions de la Caixa Laietana de l’exposició “Impactes” d’en Xavier Ubach. Temps per retrobar vells amics a l’entorn d’una taula i repassar les darreres novetats.

Dissabte amb més casaments i una escapada a Argentona per inaugurar la nova deixalleria que donarà servei també a Òrrius i Dosrius. Una inversió de quasi 400.000 euros que s’ha finançat entre els ajuntaments, l’Agència de Residus de Catalunya i la Diputació de Barcelona. De nou a l’entorn d’una taula amb amics i temes interessants per debatre. La tarda comença al Monumental amb els avis del meu barri del Pla d’en Boet. El grup l’Alegria dels Avis ens tornen a fer passar una bona estona amb el seu espectacle de playback. A les set inauguració de les obres de reforma dels carrers Sant Pelegrí, Madoz i Mitja Galta. Tres carrers guanyats pels veïns i l’eix de vianant entre el centre històric i l’Havana reforçat. Comiat d’en Jordi Cussó, el rector de Sant Josep, que marxa a Barcelona a la parròquia del Redemptor. Curiosament vaig ser feligrès d’aquesta parròquia durant els anys que vaig viure a Barcelona. Església plena de gom a gom en un sentit acte. Com plena estava Santa Maria per escoltar la Polifònica de Puig-Reig en un bon concert amb motiu del Mil·lenari de Santa Maria.

Diumenge més relaxat encara que a quarts de vuit ja cal estar a Sant Simó per començar la caminada per l’Alzheimer. Mil dues-centes persones caminant per donar suport a l’Associació de Familiars de malats d’Alzheimer. Un tranquil, encara que multitudinari, passeig pels Turons que envolten Mataró. Una bona feina d’EPMA solidària i de les altres entitats que han treballat de valent per a fer possible aquesta iniciativa solidària. Tarda per preparar la setmana, repassar agenda, llegir documents i acabar alguns escrits pendents.

Exposicions



Foto Capgrós.com

Interessant inici de curs artístic a Mataró. De Antonio a l’espai Capgròs, Pol Codina a l’Espai Enblanc, Antoni Luís al Casal l’Aliança, l’Ana Garcia al Museu Monjo, la Sant Lluch a l’Ateneu de la Caixa Laietana, Xavier Ubach a la sala d’exposicions de la plaça de Santa Anna, Manuel Cusachs, amb el seu armari blanc, al Museu del Càntir d’Argentona, i encara la Marta Duran amb una exposició als Països Baixos.

Art per mirar i remenar.

Més de la TDT

Foto El Punt

L'article que escriu avui la Teresa Márquez a El Punt.

Més institucional

Foto R. Gallofré

Continua primant la feina institucional durant la setmana i els actes gairebé es solapen. Ahir al matí signatura, a Sant Feliu de Llobregat, del Pacte de Mobilitat del polígon industrial El Pla. Aquest polígon, a cavall entre Sant Feliu i Molins de Rei, ha estat un dels sis polígons industrials del país (Lleida, Reus, Girona, Sant Feliu-Molins, Barberà-Santa Perpètua, Vic) que s’han adherit al programa Gesmopoli de la Comunitat Europea i del que l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona ha estat líder al nostre país. Una iniciativa molt interessant, amb la redacció del pla de mobilitat, la creació de la mesa i del gestor i ara el pacte, que suposarà una eina important en la gestió de la mobilitat dels polígons industrials.

A la tarda acte de celebració del primer any d’emissió de Maresme Digital TV. Presència institucional del més alt nivell per donar suport a la primera televisió local que emet al nostre país en TDT. En la meva intervenció destaco que Servei, Proximitat i Innovació són els pilars fonamentals del canal. Un canal amb voluntat de ser estratègic en el desenvolupament socioeconòmic del Maresme.

Aquest matí inauguració del nou local de la Fundació El Maresme a can Negoci d’Argentona. També representació institucional d’alt nivell per inaugurar aquests tallers ocupacionals per persones amb discapacitat psíquica. El nou centre, un exemple d’edifici sostenible, portarà el nom de Pere Parera en memòria d’una de les persones que més va treballar pels discapacitats de la comarca. El proper objectiu és la nova escola l'Arboç.

Entre mig reunions, visites, treball de despatx i tot el carrer que puc.

L'agenda escolar


Una nova edició de l'Agenda Escolar Europea del medi ambient i el desenvolupament que edita la Diputació de Barcelona i de la s'han repartit 110.000 exemplars entre els escolars de 120 municipis de la província. També són socis d'aquest projecte la ciutat estoniana de Tallin, els italians de Chieti, la Diputació d'Osca i el Consell Insular de Menorca.



Banderes


Irònic article d'en Manuel Cuyàs, avui a El Punt, sobre banderes. Val la pena llegir-lo i reflexionar-ne una mica.


Treballant

Foto El búho de Mataró



Foto Romuald Gallofré


Per Cirera, per la canalla i per partida doble. Dissabte amb la inauguració del camp de futbol a 7 i avui el menjador de l’escola Cirera. El camp de futbol a 7, amb gespa artificial situat sobre l’aparcament del carrer Terrassa completa el paquet d’equipament esportius que en els antics terrenys de cal Flac s’ha anat configurant en els darrers anys i que formen part del paquet d’equipaments, educatius i esportius d’aquesta zona de Mataró: escoles Antonio Machado i Cirera, escola bressol Elna, poliesportius de Cirera i Teresa Maria Roca, camp de futbol a 7, institut Alexandre Satorras. El groc de les samarretes dels nens i nenes de l’escola de futbol de la Unió Esportiva Cirera eren la millor cirereta possible sobre el verd fosc de la gespa del nou camp de futbol.

Com avui ho han estat les cançons amb les que els nens i nenes de segon ens han volgut obsequiar amb motiu de la visita que hem fet al nou menjador de l’escola Cirera. Un nou menjador que substitueix l’espai habilitat fa anys dins de l’escola i que s’havia quedat absolutament petit. El nou edifici, pensant i construït com a menjador, és un espai molt agradable que donarà un bon servei als alumnes d’aquest centre escolar.

I és que treballant es fa feina i la feina la fan els cansats!

La plaça de Cuba


Dissabte ja hi vaig anar a comprar i avui ha tocat visita oficial amb premsa. Em refereixo al mercat de la plaça de Cuba que divendres va tornar a obrir les portes després de sis setmanes de tancament per obres. Unes obres, amb un pressupost superior als sis milions d’euros, que encara han de durar bastants mesos i que han de permetre la rehabilitació complerta del mercat.

Ara s’ha canviat tota la coberta de l’edifici, s’ha substituït el terra, s’han fet les noves instal·lacions elèctriques i d’aigua i s’han reubicat les parades, eliminant les que ja estaven tancades i renovant-se a fons algunes de les restants. El resultat, tenint en compte el que han opinat botiguers i clients, ha estat magnífic. El mercat presenta un aspecte nou, renovat, molt més modern.

Feia anys que treballàvem en la remodelació d’un mercat que volem segueixi tenint un paper important en l’oferta comercial de Mataró i del seu entorn. Ha calgut molta paciència, posar d’acord molta gent i prendre decisions importants per tirar endavant aquest projecte de remodelació. Ara comencen a veure’s els resultats i els propers mesos. A mesura que es vagin completant els treballs, el mercat canviarà completament la seva fesomia interna i la seva dinàmica comercial. L’aposta ha estat forta i compartida amb els paradistes. La resposta dels clients, pel que s’ha vist aquests dies, ha estat molt bona. Queda rematar la jugada i fer que el mercat recuperi la vitalitat de temps passats però amb els requisits i les demandes actuals.


A la imatge es pot veure com quedarà la part del mercat que encara està en obres.

Institucional


Foto Quico Melero

Malgrat que el curs escolar ha començat formalment avui, fa dies que el curs polític està llençat. Tradicionalment havien estat les festes de Cirera les que donaven, a Mataró, les que marcaven el retorn a la normalitat. Des de fa uns anys, aquest retorn s’ha avançat i la Serenata del carrer de Sant Ramon és el primer acte públic pels polítics mataronins. Això ens permet avançar feina i convocar el Ple municipal, tal com és habitual, el primer dijous de setembre. Comissions informatives, juntes de govern, ple, la quotidianitat s’imposa i tornen les obligacions institucionals.

Com avui, en que tres actes institucionals han reclamat la meva presència. El primer a la Sala del Consolat de Mar de l’Ajuntament de Barcelona. Presentació del Congrés Internacional del Caminar que, en la seva novena edició, es celebrarà el proper mes d’octubre a Barcelona amb el co-patrocini de la Diputació. Una bona ocasió per reflexionar i posar en comú les experiències mundials sobre el creixent procés de recuperació de la ciutat pels vianants.

També a Barcelona, a la sala d’actes del Palau Marc, presentació de la Xarxa de Cases de la Música Popular. La iniciativa que va néixer a Mataró ja fa tres anys s’ha anat estenent pel país i ara ja són cinc ciutats (Mataró, Salt, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa i Terrassa) les que disposen de Casa de la Música Popular. Ara s’organitzen en xarxa amb la voluntat de continuar l’experiència arreu del país.

Per acabar, presentació a can Palauet de “Vallespir”, la revista cultural i literària que en Gentil Puig impulsa i publica des del Centre Cultural Català del Vallespir. Aquesta entitat federa trenta entitats culturals que treballen per la promoció de la llengua i la cultura catalana al nord del Pirineu.

Temps de castells: sense gamma extra

Foto X.Saborido

Sense gamma extra, avui a Santa Tecla, i amb la Jove de Tarragona que ha sortit especialment satisfeta de la plaça de la Font després de descarregar el tres de nou folrat. Des de l’any 1998 que no el descarregaven. Si per Sant Magí van ser els Xiquets ara ho han fet la Jove. Llenyes de la Vella de Valls i dels Castellers de Vilafranca en els seus intents de torre de nou amb folre i manilles. La gamma extra va molt cara aquesta temporada i serà determinant pel concurs de Tarragona.

Un concurs que escalfa motors i domina absolutament el panorama casteller després de la represa de l’estiu. De moment ja sabem les colles i l’ordre d’actuació. Poc a poc es va definint el que cada colla podrà portar a plaça. Queden poques setmanes i les colles s’afanyen en la seva preparació. Cada actuació és un pas més en la posta a punt pel dia 5 d’octubre.

I en això estem els Capgrossos. Desfullant la nostra particular margarida de la gamma extra. Sense descartar-la, però sense obsessionar-nos. Cinc o torre de nou? De moment la torre de vuit està molt bé com es va veure diumenge passat a Sabadell i el dijous a Argentona. Amb un folre que semblen manilles i una pinya molt compacta. Queden Reus, El Prat i Lleida per acabar de definir el programa que Capgrossos portarà a Tarragona. I queden encara molts assaigs.

I la meva agenda fatal. D’entrada em perdo totes les actuacions i al concurs no podré arribar fins al migdia. I l’assaig especial del dia 2 em coincideix amb el Ple municipal. Ja ho diuen: qui té el cul llogat no seu quan vol!

Dolents televisius




Interessant i divertit article de Xavi Sancho al EP3 d’ahir: Más malos que la tele. Un repàs per alguns dels dolents oficials de les televisions espanyoles. Hi ha per tots els gustos i per totes les èpoques. Des de l’entranyable “Coyote”, etern perdedor en els seus intents d’atrapar al “Correcaminos” fins en Miqui Puig –a qui em costa, amb el seu somriure de nen, reconèixer com a dolent-, passant per personatges inqualificables com l’Aída Nizar de Gran Hermano, la “periodista” María Patiño autèntica bèstia negra dels “famosillos”, la “Bruja Avería” icona de tota una generació, l’impertinent Risto Mejide, l’Àngela Channing de Falcon Crest o la irrepetible –mal li pesi al Naranjito- carabassa Ruperta. I el “conde Lequio” un personatge segons en Sancho “capaz de robarle el bocadillo de mortadela a la Esteban”.

Un rànquing de dolents, dels que es colen cada dia al menjador de casa i que ja formen part de l’educació sentimental de milions de televidents espanyols. Com que la dolenteria és polifacètica, caldria esbrinar quina cara del mal representa cadascú d’aquests personatges. En Sancho dona algunes pistes en el seu article.

No estaria malament, ara que TV3 celebra el seu 25 aniversari, que algú fes el rànquing de dolents de la televisió catalana. En Monràs de Vent del Pla? Almenys aquest té l’honestedat de no enganyar a ningú i mostrar-se en estat pur.

Petita crònica romana



Passen pocs minuts de les vuit del matí i els carrers de Roma fa estona que bullen de trànsit. Una estranya tropa romana, en columna de dos i al so dels timbals, enfila Via Candia avall davant la sorpresa dels autèntics romans. Mòbils, a falta de càmeres, per immortalitzar el moment. A la via Angèlica el relleu el prenen els turistes i les màquines de fotografiar i els vídeos substitueixen els mòbils. Un atapeït passadís de gent d’arreu del món deixa passar a la tropa romana a la plaça de Sant Pere.

Falten minuts per les nou del matí i els armats s’instal·len a la sala Pau VI, quasi buida al principi, i que es va omplint d’una multitud bigarrada vinguda d’arreu: italians, espanyols, francesos, ucrainians, alemanys, croats, xilens, argentins, parelles de nuvis, religiosos, .... Segurament una bona mostra de la diversitat de l’església catòlica.

Benet XVI entra puntualment a dos quarts d’onze i comença la llarga audiència. Lectures en moltes llengües, salutacions als grups de visitants que responen aplaudint, cantant o interpretant peces musicals. Fins i tot una parella de gegants de La Llacuna s’ho miren hieràtics.

Esment especial del papa a la parròquia de Santa Maria. I a l’acabar salutació personal a la delegació mataronina. Amb posat tranquil –hi ha qui diu que abans la gent anava a Roma a veure el papa i ara s’hi va a escoltar-lo- ens pregunta pel motiu de la nostra visita a Roma i del significat d’aquell nombrós grup de persones vestides de romà a la Roma del segle XXI.

Desfilada i quadres a la plaça de Sant Pere enmig d’una gran expectació. El sol cau a plom sobre l’empedrat que ressona amb els cops dels pilums i el fregadís de les sandàlies. De la vella Iluro a la imperial Roma. Els soldats de pau ho han tornat a fer.
En parlen a La Vanguardia.

Diada, finançament i banderes



El dia comença aviat. A quarts de nou cal estar a la Diputació per anar a l’ofrena floral a Rafael Casanova. Arribem just quan el govern fa la seva ofrena. El grupet de torn, aquest any bastant menys nombrós i més “friki”, ens dedica els insults habituals. Fins i tot, quan arriba el moment del PSC, algun individu amb gestos ostensibles ens invita a marxar. Suposem que de l’acte i del país. Sobta que algú pretengui això del partit que obté els resultats electorals més majoritaris. Quin país deuen tenir al cap?.

Observo,anant i venint de Barcelona, que escassegen les senyeres als balcons. De tant en tant alguna esteleda, d’estrella blanca o vermella, que ni en això són capaços de posar-se d’acord. Pel que sembla les desafeccions són múltiples.

Banderes i finançament han centrat la diada d’enguany. El procés de negociació d’un nou finançament per Catalunya ha estat element reiterat de discursos i declaracions. El president Montilla té les idees molt clares i sap el que es porta entre mans. El procés tindrà èxit en tant que sigui unitari i no repeteixi els errors de negociacions passades portades mig en secret i amb interessos partidistes massa evidents.

El finançament autonòmic, però, no ha estat l’únic motiu de notícia aquests dies. L’acte unitari, al que no vaig poder assistir-hi per ser a Roma, del municipalisme català és un potent toc d’atenció sobre la situació de les finances municipals. Ajuntaments al límit, en primera línia d’atenció als problemes dels ciutadans i amb un finançament que no ha experimentat cap millorar substancial en els darrers anys. Sort encara que el govern va recompensar els ajuntaments per la pèrdua d’ingressos de l’IAE en el darrer govern d’Aznar i que va quedar aleshores sense compensar. Ara, però, cal anar molt més enllà i resoldre d’una vegada el finançament municipal.

L’àvia Remei 2.0



Poca gent a Mataró, i m’atreviria dir que a Catalunya, no coneix l’àvia Remei. Bacallanera durant molts anys en la seva botiga del carrer de Cuba, venedora de terrissa després i ara molt popular pels seus llibres i programes de televisió sobre cuina.

La cuina de l’àvia Remei és com ella mateixa, senzilla, econòmica, casolana, d’això que ara en diuen de mercat (en el seu cas deu ser del mercat de la plaça de Cuba), plena dels matisos de l’horta, dels corrals i del mar del Maresme. Per això no m’ha estranyat gens que guanyés un concurs de cuina, convocat per la Universidad San Martín de Porres del Perú, amb una recepta tan senzilla com patata farcida d’ou i gratinada al forn. És tracta del concurs que la universitat peruana ha convocat amb motiu de l’Any Internacional de la Patata i que consistia en guardonar les millors receptes de patata. El segon premi aconseguit en la categoria d’afeccionats posa de manifest la bona mà per la cuina de la Remei i el bon coneixement que a Mataró tenim del popular tubèrcul.

Però no us penseu que l’àvia Remei es queda aquí i si és una mestra en la cuina tradicional no s’arronsa gens davant les noves tecnologies i es converteix en una cuinera 2.0 amb la seva pàgina
web.

Felicitats Remei!

Tots els camins porten a Roma

Foto Quico Melero

O almenys el camí dels Armats de Mataró.



Carrers




Aquest matí, entre altres assumptes, la Junta de Govern ha adjudicat les obres de reurbanització del carrer de Sant Agustí i de un tram de Jaume Ibran. El projecte, aprovat fa uns mesos, consisteix en la renovació del clavegueram i la pavimentació a un sol nivell del paviment. Es plantarà una filera de llorers i es soterraran els contenidors. Tot plegat una inversió de més de 450.000 per posar aquest carrer a punt.

Fins fa pocs anys el carrer de Sant Agustí era un carrer poc transitat, que en la part alta notava la proximitat de la Rambla però que a mesura que ens acostàvem a mar es convertia en un carrer de fàbriques mig abandonades. La construcció de l’edifici de l’Escola de Mar dels escolapis ja va suposar una revifalla important del carrer. Després la urbanització del carrer Gravina i la seva obertura fins Sant Antoni i tota la reurbanització del sector del Cafè de Mar, ha suposat un canvi radical en tot l’entorn.
La construcció de l’edifici de la Tresoreria de la Seguretat Social i la instal·lació al Cafè de Mar de la Delegació Territorial del Maresme-Vallès Oriental del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha convertit aquell espai en un centre administratiu potent que atreu molts usuaris. De un carrer gairebé desert hem passat a un continu tragí d’estudiants, mestres i usuaris. I encara queda per rehabilitar el Vapor Gordils on volem que s’instal·lin també dependències de l’administració pública.

La reurbanització de Sant Agustí té la clara intencionalitat de comunicar la Rambla amb el Passeig Marítim amb un carrer de vianants i del pas soterrani que fa anys –quan el govern de Madrid, amb algunes complicitats locals, s’entestaven en no voler construir el Passeig Marítim- va fer l’Ajuntament per travessar les vies del tren.

El carrer de Sant Agustí ha de convertir-se en un nou eix d’accés al Front Marítim i ve a completar el seguit de carrers reurbanitzats de “baix a mar”. Des del carrer de les rates fins la ronda Barceló.

Sant Feliu pel setembre?



Acostumat a celebrar des de fa molts anys Sant Feliu Africà el dia 1 d’agost, se’m fa difícil fer-ho ara pel setembre. I és que a Sabadell celebren la Festa Major aquests dies i cal recordar que Sant Feliu és el patró de la ciutat vallesana. El que ja no tinc clar és que, després dels canvis de data de la festa, encara celebrin Sant Feliu.

Sigui el que sigui, aquest matí un bon nombre de Capgrossos hem omplert la plaça de Sant Roc per celebrar la diada castellera de la Festa Major de Sabadell. Amb els amfitrions, els Castellers de Sabadell, i els veïns vallesans dels Minyons de Terrassa.

Cada colla amb uns objectius diferents. Els Capgrossos a seguir en la seva progressió després de l’aturada de l’agost: tres i quatre de vuit i una torre de vuit folrada de postal. Queda el cinc de vuit i recuperar els castells de nou. Reus, El Prat de Llobregat i Lleida com a diades importants abans del concurs de Tarragona.

Els sabelluts contents per la torre de set que avui han descarregat en plaça pròpia. Un cinc de set i un tres de set aixecat per sota han completat l’actuació dels de Sabadell.

Minyons, amb poques camises pel que han tirat, han bastit el quatre de vuit amb el pilar que feia dos anys que no feien, un bonic cinc de vuit i un més que suficient tres de nou. Sense la pressió del concurs els de Terrassa poden anar fent i completar una bona temporada.

Calor, gent i ambient de Festa Major. I tots els castells descarregats.
I gràcies a en Xavi Naya per posar al dia la imatge del meu bloc que recupera el comptador que va desaparèixer a finals d'abril i avui torna a comptar.

Nou curs, nous reptes

Foto Quico Melero


Per la majoria dels ciutadans i ciutadanes, les vacances d’estiu ja són història i la ciutat recobra el seu ritme normal. És l’hora de tornar al taller, a la fàbrica, a l’oficina, a la botiga, a l’escola o a qualsevol de les moltes maneres com els mataronins i mataronines ens guanyem la vida.

Pels més joves comença un nou curs escolar. Tot un any per endavant per continuar el seu procés de formació com a persones. Un any que a Mataró estarà marcat per la construcció de noves escoles que hauran d’entrar en funcionament d’aquí un any. Temps també per projectar-ne de noves i per avançar en la construcció dels espais universitaris del Tecnocampus.

Per la resta, però, el curs que ara comença vindrà determinat pel canvi en el cicle econòmic que s’ha produït en el país i que lògicament també afecta a la nostra ciutat. Fa mesos que estem treballant per tal que aquest canvi de tendència afecti el menys possible al teixit econòmic de la ciutat. La comissió de seguiment del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social es va reunir a finals de la primavera per treballar un paquet d’actuacions i en el primer document del Programa d’Actuació Municipal, que es va presentar i debatre en el Consell de Ciutat abans de les vacances, ja s’apuntava com a prioritat el suport a les polítiques actives d’ocupació i a les empreses de Mataró.

Tenim, doncs, per endavant mesos de treball intens que volem serveixi per continuar millorant la qualitat de vida dels mataronins i mataronines, entomar els nous reptes i posar sòlids fonaments de futur.




Editorial de setembre del Butlletí municipal Més Mataró

El Verdet




Aquest matí visita a les obres d’urbanització del Verdet. Pels que no ho coneguin, el Verdet, eren unes antigues fàbriques de l’eixample est de Mataró. Fa temps que la majoria de l’activitat econòmica d’aquestes fàbriques havia cessat o s’havia traslladat a altres zones industrials. El resultat era un conjunt de velles naus, algunes d’abandonades, i un espai de ciutat sense ús i degradat. Calia doncs regenerar urbanísticament aquest teixit urbà obsolet. El resultat s’ha començat a veure amb l’obertura del carrer Alacón i la propera construcció d’habitatges (uns 35 de protecció oficial), aparcament (150 places públiques), una plaça i un equipament municipal.

És tracta d’una altra actuació en la zona est de l’eixample que serveix, entre altres coses, per compensar el creixement natural de la ciutat cap a l’oest. Una operació que s’emmarca en moltes altres actuacions que en aquest moment tenim en marxa o planejades per aquest sector de ciutat: can Gassol, l’escola Montserrat Solà a cal Collut, l’escola bressol Els Menuts, l’edifici dels Capgrossos, la futura biblioteca Antoni Comas a l’antic Escorxador, la nau Minguell, can Marfà, el nou Anxaneta, la fàbrica Martorell i Batlle, els carrer de Sant Pelegrí, Madoz i de la Mitja Galta, l’eix Herrera.

Fa temps que vaig escriure que el sol sortia per l’est. Avui ho hem tornat a comprovar.


I si hagués estat l’Aznar, què?


Foto Elpais.com

Precisament perquè sóc poc sospitós de sentir simpaties cap al personatge m’atreveixo a escriure això. I ho faig després que els mitjans de comunicació s’han atipat de parlar-ne sobre la suposada “paternitat” de l’expresident del govern espanyol a rel de l’embaràs de la ministra de justícia francesa. Ho han fet a partir d’una notícia publicada en un diari digital marroquí que, òbviament, no aporta cap prova.

Curiosament avui mateix, els mitjans de comunicació publiquen un estudi de
l’Associació d’internautes sobre els falsos rumors que difon la xarxa. Que difon la xarxa i pel que sembla es contagia a la resta. Alguna vegada ja he escrit sobre aquest fenomen i el que costa desmentir els falsos rumors.

Al final, però, em pregunto: i si hagués estat l’Aznar, què? És que no té el dret –i més ara que no ostenta cap càrrec electe- de fer de la vida el que li plagui? Que li demanés comptes l’Ana Botella ho entendria, però la resta del món a sant de què?

Camina per l'alzheimer



Defineix “caminada”, el Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, com el fet de recórrer caminant un trajecte més aviat llarg. Busco la paraula amb motiu de la proposta que ens fa EPMA d’una caminada popular i solidària: Mataró camina per l’Alzheimer.

Un senzill recorregut per alguns dels Turons que envolten la ciutat i que ens permetran tornar a veure la perspectiva de les Cinc Sènies des del Turó d’Onofre Arnau amb el mar a tocar, admirar la senzilla del romànic de Sant Martí de Mata i contemplar la ciutat gairebé a vol d’ocell, caminar pels corriols que travessen les pinedes i els alzinars d’amunt de Valldeix per acabar retrobant-nos a la plaça de Santa Anna.

Una caminada, però, que té una finalitat molt més important que un simple passeig pels entorns de Mataró. Una caminada que EPMA ens planteja com un acte solidari i comunitari davant la malaltia de l’Alzheimer: el suport a les famílies que la pateixen i el compromís ciutadà de seguir treballant plegats.

Que EPMA, que és un col·lectiu de gent afeccionada al teatre, ens convoqui a aquesta caminada és d’agrair pel que té de solidari i és una mostra palpable de com una entitat, nascuda de barri, es projecta fora del seu àmbit i al conjunt de la ciutat. Al seu treball habitual de foment del teatre d’afeccionats, el col·lectiu ha sumat en els darrers anys una intensa activitat solidari amb projectes dins i fora de la ciutat.

Una bona manera de construir Mataró des de la cultura i la solidaritat. Una metafòrica caminada que cal fer pas a pas, amb esforç i constància.

Parlant de la ràdio



Acte de presentació de les noves temporades de MataróRàdio i de COMRàdio aquest migdia al Centre Cívic del Pla d’en Boet. Ens acompanya en Francesc Triola, director general de COMRàdio, que explica els criteris amb els que s’ha confeccionat la nova programació de l’emissora municipalista. La descentralització de la producció i emissió dels programes com exemple real del funcionament en xarxa. A Mataró ja tenim l’experiència del programa “Com llevar-se”, que es realitza diàriament de cinc a set del matí als estudis de MataróRàdio i es radia per totes les emissores connectades a la COM. L’Ivan Llensa i en David Gelonch parlen per tota Catalunya des dels estudis del Pla d’en Boet. Ara l’experiència s’extèn a Badalona i a Vilafranca del Penedès. Una clara aposta per la ràdio local, que pot oferir programes d’interès general, i pel territori.

La Mei Ros, directora de MataróRàdio, ha presentat les novetats de la graella de l’emisora mataronina i ha destacat la diversitat dels programes i la consolidació d’una part important de la programació actual. Dels setanta tres programes de MataróRàdio, el 70% comencen la seva tercera temporada, un 21 % la segona i s’incorporen quatre nous programes.

De mica en mica anem consolidant una emisora de ciutat, al servei dels ciutadans i ciutadanes que en són els protagonistes principals. Ni l’emisora de l’alcalde (com s’atrevien a dir alguns), ni l’emisora del govern, ni l’emisora de l’Ajuntament. L’emisora de la ciutat: propera, plural, participativa, professional i amb públic.

A la xarxa




M'envien l'enllaç amb aquest video de la Yolanda al Youtube. Sort Yolanda!