header-photo

Nit de l’empresa


Foto El Punt

Bona nit

Em toca fer el parlament de cloenda d’aquesta primera Nit de l’Empresa que ha organitzat l’Institut Municipal de Promoció Econòmica.

Deia l’altre dia, en un sopar d’una entitat esportiva, que no sabia qui havia inventat aquest costum de fer parlar l’alcalde al final de tot. Quan tothom està cansat i per tant amb no massa, per no dir nul·la, predisposició a escoltar discursos llargs. Si afegim que demà es laborable i cal anar per feina, ja els avenço que seré breu. Potser no tant com l’hora aconsellaria.

Vagi per endavant la meva felicitació als guanyadors dels premis Cre@tic i a les empreses que han estat reconegudes per les seves bones pràctiques de responsabilitat social. Uns i altres em permeten ordenar el meu discurs entorn a la realitat econòmica de la ciutat i les perspectives de futur.

Fa pocs dies, Dossier Econòmic de Catalunya, publicava un article titulat: “Mataró supera amb èxit el trànsit del tèxtil a l’economia del coneixement”.

Fa també pocs dies varem presentar l’Informe de Conjuntura Econòmica de Mataró corresponent al primer semestre del 2006.

Fa 10 anys que fem informes de conjuntura i l’anàlisi comparativa d’aquests deu anys ens posa de manifest que l’economia de Mataró està superant la crisi estructural que ha afectat al sector tèxtil. Sector hegemònic fins fa poc temps a la nostra economia.

Les dades són prou clares i contundents. En deu anys s’ha incrementat en un 31 % el nombre d’assalariats, en un 9% el nombre d’autònoms. El nombre d’empreses ha augmentat en un 22% i el seu tamany en un 11%. Com a referència podem dir que la població de la ciutat ha augmentat en aquests 10 anys a l’entorn del 15%.

Per tant, més gent ocupada, més empreses i empreses una mica més grans.

Més grans i més diversificades. Si fa 10 anys el tèxtil ocupava el 21 % dels treballadors de la ciutat, ara ocupa el 12%. Si la construcció ocupava el 4% ara ocupa el 11%. El comerç, que ocupava 3.759 treballadors, ara dona feina a quasi 6.300. El sector de l’hostaleria ocupa més del doble de persones que fa 10 anys i altres sectors econòmics han multiplicat per 3 els seus llocs de treball.

Per tant, més gent ocupada, més empreses, empreses una mica més grans i empreses més diversificades.

Deia, el dia de la presentació de l’Informe de Conjuntura, que malgrat les dades no podíem caure ni en el cofoisme, ni en el conformisme.

Tenim una taxa d’atur, especialment entre les dones, massa elevada i tenim un nivell de formació de la població comparativament baix.

I la ciutat ha d’afrontar dos reptes importants que poden condicionar de manera decisiva el nostre futur: l’increment de població, amb una forta aportació d’immigrants extracomunitaris i els canvis estructurals en el teixit econòmic.

Si sabem resoldre amb encert aquests dos reptes podrem assegurar l’objectiu final que pretenem: salvaguardar la cohesió social.
Per això crec que val la pena reconèixer el treball de les empreses que es destaquen per la seva responsabilitat social.

Creixement demogràfic i canvi de les estructures econòmiques, varen estar molt presents en les reflexions i treballs del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social que varem firmar l’hivern passat. Aquí es troben els nostres colls d’ampolla, però també aquí es troben les nostres oportunitats.

La ciutat ha de créixer d’una manera sostenible procurant habitatge i feina per tots els ciutadans i ciutadanes. La ciutat per viure i treballar que m’han sentit dir més d’una vegada.

I la nostra economia ha d’apostar per la innovació. No únicament en els sectors de les noves tecnologies. S’ha innovar en tots els sectors. En el sector industrial, però també en els serveis que donem a les persones, a les empreses i als professionals. S’ha d’innovar en el comerç i en el turisme. En els sectors culturals i en la restauració i l’hostaleria. Hem de posar a treballar en línia tots els actius de la ciutat. Des de les oportunitats que ens genera el Front Marítim, fins al Tecnocampus.

La base de qualsevol política d'innovació es la política local. El PDES es un element fonamental en la nostra política de innovació ja que ens ha permès integrar el model de desenvolupament econòmic amb el model de ciutat i, per tant, facilitar la creació de condicions per a la creació de noves empreses i la millora de la competitivitat de les tradicionals.

I no podem perdre de vista el nostre posicionament territorial: una ciutat amb personalitat pròpia, capital d’un territori i amb voluntat metropolitana. De Barcelona poden venir algunes amenaces, però sobretot poden venir moltes oportunitats. I hem de ser agosarats, un pèl descarats, i saber aprofitar-les.

Només amb empreses innovadores, amb nous emprenedors, amb empreses socialment responsables i amb el suport de les administracions local, catalana i espanyola podrem continuar fent de Mataró una ciutat on la gent es guanya la vida i on val la pena viure-la.

Moltes gràcies a tots i a totes.
Felicitacions als guardonats i esperem retrobar-nos en una nova edició de la Nit de l’Empresa.

Civisme i seguretat





Jornada de treball, aquest matí a l’auditori de La Pedrera, sobre civisme i seguretat. Organitzava l’Associació Nou Cicle -que acaba d’estrenar televisió per Internet- i la Fundació Ernest Lluch.

El tema dona per parlar llarg i estès. Els ponents tenien suficient categoria i experiència com per a tenir criteri i opinió. La veritat és que el matí ha estat ben aprofitat. L’Antoni Farrés, en Jaume Curbet i en Joan Rangel han fet aportacions interessants i els alcaldes han posat el contrapunt de la gestió de dos temes tan complexes i tan importants per qualsevol municipi.

La jornada ha tingut dues parts ben diferenciades. En la primera s’ha parlat de civisme i en la segona de seguretat.. En tots dos temes ha quedat clar que es tracta de problemes que afecten al conjunt de la societat però que es manifesten molt virulents en els àmbits urbans.

S’han posat ràpidament de manifest algunes coses. La dificultat de la mateixa concreció de civisme i l’abast del terme. Quan parlem d’incivisme ens referim només a bretolades o podem incloure comportaments com l’aparcament en doble filera, per posar un exemple? Com entendre, i fer entendre, que les ciutats funcionen vint-i-quatre hores i això genera molèsties i comportaments poc “cívics”?. És suficient per combatre l’incivisme amb l’aplicació de les ordenances municipals? Queda molt de debat per fer, debat que caldria fer amb un espectre de participants molt més amplis per poder escoltar totes les sensibilitats.

Sobre la seguretat s’ha insistit en la necessitat de tenir models més globals i no reduir el tema a un simple assumpte policial. Els accelerats canvis que s’estan produint en la nostra societat, requereixen respostes ràpides per evitar el risc de fractura social. Calen polítiques de compensació social i educatives que vagin a la rel del problema. L’existència de normes jurídiques només es possible, i la seva aplicació útil, quan existeix el suficient consens i demanda social que la justifiqui. S’ha posat també de manifest l’excessiu tacticisme i la manca d’estratègies globals que s’està aplicant en matèria de seguretat.

Un bon debat sobre un tema que preocupa els ciutadans i ocupa especialment els alcaldes.

Crònica (un pèl heterodoxa) d’un dia històric





Foto Elpais.com

D'entrada impressiona trobar-se els cos de guàrdia dels mossos format. Encara que sigui amb copalta i espardenyes no deixa de ser una guàrdia formada. Pujo les escales amb en Patxi López i l’Anna Pagans. En Patxi comenta, com qui no vol la cosa: vengo a aprender.

Em situen al costat esquerre del Saló de Sant Jordi, just sota el mural de la batalla de Las Navas de Tolosa. Voltat d’alcaldes (i alguna alcaldessa que arriba justíssima). Les brometes habituals entre els que ens sabem lliures de sospita de ser al govern o al sotogovern.

Saludo uns quants diputats i diputades del PSC. A la Montserrat Capdevila encara no l’havia pogut felicitar. Trobo la Carme Sanmiguel, repasso algun tema pendent amb la Consol Prados.

Per la pantalla gegant de televisió que tenim al davant anem seguint com entra la gent a Palau. Arriba el president Maragall, arriba el president Montilla i, a corre-cuita, arriba el president Pujol.

Comença la sessió amb un bon discurs d’en Pasqual Maragall. En el seu estil habitual. Ha estat un gran president. Valent i generós i l’Estatut és el seu llegat. Un llarg aplaudiment clouen les seves paraules. La sensació de tancar una etapa decisiva de la història de Catalunya.

El president Benach llegeix el reial decret de nomenament. En Montilla promet el càrrec i en Maragall l’imposa la medalla de president. Discurs mesurat, més emotiu del que m’esperava, reafirmant les idees del discurs d’investidura. A l’hora dels aplaudiments em pregunto si alguns de Convergència no tenen mans. El “ciudadano” Rivera s’ho mira hieràtic en la seva immensa solitud.

El cor de cambra del Palau de la Música canta Els Segadors i els demés fem el que podem per no desafinar.

Refrigeri al pati dels Tarongers. Petita decepció, en clau molt mataronina, al comprovar que no el serveixen els de can Miracle. Hora de saludar a tort i dret. Consellers que tornaran a ser consellers, consellers que ja són ex-consellers, ex-consellers que continuaran essent ex-consellers, ex-consellers que seran consellers, ..., alcaldes, disputats, periodistes, polítics diversos, alts funcionaris, ... Avui semblava que hi era tothom.

Un dia històric, del que si voleu una crònica més formal llegiu els diaris. Avui estic massa content per a ser excessivament correcte.

Món local en tres dimensions

Foto MAP


Treball intens aquests dies en l’àmbit municipalista. A nivell català, espanyol i europeu. A Granollers, Madrid i Terrassa.

Dimecres, reunió a Granollers amb alcaldes del Vallès Oriental i del Maresme. Hi ha alcaldes de tots els partits i el president de la Diputació de Barcelona. Celestino Corbacho, ens explica el Re Set. Es tracta d’un procés de reflexió que ha endegat la Diputació per fixar les línies de treball de la institució pels propers anys.

Divendres, reunió de la Comissió Nacional d’Administració Local al Ministeri d’Administracions Públiques. Es presenta l’esborrany de la Llei de Govern Local que el ministre té intenció d’entrar al Congrés abans d’acabar l’any. Treball important per posar al dia el marc jurídic i competencial dels ajuntaments. Compromís del ministre de presentar la Llei de Finançament Local sis mesos després d’aprovar-se la Llei de Govern Local.

Avui, signatura al Museu de la Ciència i la Tècnica de la Declaració de Terrassa. Els ajuntaments també som Europa i exigim que se’ns tingui en compte a l’hora de fixar els objectius comunitaris pel proper període 2007-20013

Mentre tant altres quan volen desqualificar a algú el titlla d’alcalde o president de diputació.

Videoteques tossudes




A diferència d'altres, totes les imatges d'aquest vídeo són autèntiques.

Preguntes sense respostes?


Preguntes que no esperen respostes



Artur Mas, a El País d’avui:

“Mi desconfianza con el más alto nivel de la dirección socialista es total y absoluta”.
Abans o després de les carabasses d’en Montilla a la sociovergència?

“El PP sabe que con CiU se puede colaborar siempre y cuando cambie el rumbo de su trato con Cataluña”
Caldrà tornar a cal notari o a Doñana?

Noms propis





Foto Lamalla.net

Les paradoxes de la vida fan que estigui reunit amb el ministre Jordi Sevilla mentre el Parlament de Catalunya investeix president de la Generalitat a José Montilla. Sense comentaris, ministre!

Presentació aquest vespre del documental: Cristina Kaufmann. Un treball dels germans Francesc i Joan Grané sobre el pensament de la carmelita traspassada fa uns mesos. Santa Teresa i San Juan de la Cruz, sempre presents en les paraules profundes i d’una gran serenor interna de Kaufmann.

Maria Rovira i companyia Trànsit al Monumental. Un tastet del treball que estan preparant sobre Nijinsky. Ens acompanya en Ferran Mascarell, en Yago Pericot i una llarga llista de gent del món de la cultura. Bon treball de la Maria i dels ballarins. Pel que s’ha vist aquesta nit, l’espectacle promet.

Feina feta

La reurbanització del carrer Moreto.

Foto R. Gallofré


Els nous vehicles de la neteja.

Foto R. Gallofré

El conveni amb Trànsit.


Foto Sergio Ruíz

Condició necessària però no suficient



"Governar bé és condició necessària, imprescindible, però no suficient per guanyar unes eleccions". Això és exactament el que vaig dir ahir i que avui, els dimoniets dels teclats, han convertit en una frase absolutament diferent de sentit.

A més de governar bé, hem de ser capaços de generar il·lusions, de liderar els canvis i els projectes, de trobar solucions als problemes de la ciutadania. Bons gestors per suposat, però també polítics capaços de sintonitzar amb els anhels i els neguits de la gent. Els socialistes que hem canviat, en aquests vint-i-set anys de democràcia local, la vida de les nostres ciutats, hem de tenir la força i les idees suficients per afrontar els nous reptes del present i del futur. Si ho sabem fer tindrem el suport democràtic de la majoria.

Això és el que vaig dir ahir en l’assemblea del PSC. L’executiva va anunciar l’acord, pres el dia anterior, de proposar-me com a candidat a l’alcaldia de Mataró en les properes eleccions del mes de maig. Vaig agrair als companys i companyes la confiança que em feien i vaig manifestar la meva predisposició per acceptar la proposta. També vaig manifestar la voluntat de cercar el suport, més enllà de l’executiva del partit, del màxim de militants possibles. És en la confiança dels meus companys i companyes on trobo la força per optar a l’alcaldia. I ho faig convençut que val la pena treballar intensament per millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans, per fer de Mataró una ciutat on es visqui millor i on tothom trobi la seva oportunitat i pugui ser protagonista de la seva pròpia vida.

El procés, però, no s’ha acabat. Cal respectar el que diu el reglament del partit, seguir el procediment i esperar el nomenament formal del candidat per part de l’assemblea. Després caldrà discutir i elaborar el programa, confeccionar la llista i fer la campanya.

El meu compromís és, avui per avui i passi el que passi, amb Mataró. Amb els mataronins i mataronines. Per això, com ha passat en anteriors conteses electroals, no deixaré que res distregui la meva feina d’alcalde. Com a primera i única prioritat. Una feina que comença quan surt el sol i s’acaba just quan torna a sortir a l’endemà. O algú es pensa que hi ha pauses?

Lectures


Seguir el camí de Manuel Cusachs i Xivillé

Tres lectures molt recomanables que m’han arribat els darrers dies.

La primera, d’Oriol Costa a la revista de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És tracta de la ressenya d’una conferència que la directora del Centre d’Estudis Urbans de la Sorbona, Sophie Body-Gendrot, va fer en un seminari tècnic del Pla estratègic metropolità, aquest estiu. Amb el títol de “Grans evolucions socials a les àrees metropolitanes” va reflexionar sobre què poden fer els alcaldes davant la por i la criminalitat i com fer per a que els municipis mantinguin la calma, estiguin socialment tranquils i es converteixin en un lloc agradable on viure. Unes reflexions molt escaients en un moment en que la seguretat s’està convertint en cavall de disputa electoralista per part de la dreta extrema.

La segona lectura, també molt interessant, encara que de temàtica ben diferent. És el llibre de Conxa Puebla, que aquest matí ha estat presentat a l’Escola d’Administració pública de Catalunya. Amb el títol “La gestió dels residus municipals” l’autora recull en tres capítols en fonaments legals bàsics d’aquesta competència municipal. Podria semblar un simple recull legislatiu però la seva lectura il·lustra molt bé sobre la complexa tasca del tractament del residus urbans. De lectura obligatòria abans de pontificar sobre el tema.

Absolutament per desengreixar, un preciós llibret de poemes de Carles Duarte i Montserrat que dissabte em va regalar en Manuel Cusachs. Titulat “Els immortals”, a partir de fragments de “Les metamorfosis” d’Ovidi, trenta poemes magníficament il·lustrats per l’artista mataroní.

Tribuna Barcelona


Foto Marc Andreu

Zapatero a Tribuna Barcelona aquest migdia. 642 persones a dinar amb el president. Rècord d’assistència.

Presentació d’en Montilla citant a Cambó: “Hi ha dues classes de persones, les que fan les coses i les que les critiquen”.

Zapatero ha recordat que fa vint anys va morir el dictador Francisco Franco. “Aquests anys han estat un gran èxit col·lectiu de la societat espanyola”. “Espanya viu millor moment de la seva història contemporània”.

Un repàs al moment econòmic del país, a la política internacional, al projecte de l’Espanya plural, als reptes del futur. I al procés de pau a Euskadi.

Reflexió sobre el paper de Catalunya a Espanya: “el progrés de Catalunya ha tirat del progrés d’Espanya”. “Catalunya és un gran actiu per la convivència col·lectiva d’Espanya”.

Un posicionament clar sobre la immigració: “Els que venen de fora han de viure dins l’ordre dels nostres valors en un marc de drets i deures”.

Per acabar, i en el torn d’intervencions del públic, ha demanat disculpes per RENFE. Algú s’imagina a segons quins demanant disculpes per alguna cosa?

2x7





Dos dies, dissabte i diumenge, set actes públics. El que pot donar un cap de setmana del mes de novembre a Mataró. I queden coses a les que és impossible arribar-hi.

Dissabte al matí tres actes seguits. A les onze, acte inaugural del VI Congreso de Entidades FAC. Les entitats culturals de rel andalusa es tanquen a la biblioteca Pompeu Fabra per parlar sobre tècniques associatives. Els recordo, en la meva intervenció, la necessitat de tenir entitats fortes, ben relacionades i connectades amb la realitat associativa de la ciutat i superar els vells esquemes que les realitats de Catalunya i Andalusia han tornat obsolets.

A les dotze, acte de col·locació de la primera pedra del local dels Capgrossos. Tanta emoció continguda em fa una mala jugada i literalment m’enfonso. Em costa molt recuperar el to durant la resta del dia. Malgrat això, ha estat un acte magnífic. Moltes camises i moltes ganes de seguir construint colla i ciutat. El local serà esplèndid i situat en un nou lloc de centralitat urbana. Un gran local per a una gran colla.

A l’una, acte de cloenda de les III Jornades Barri-Immigració. Arribo just quan s’acaba la xerrada sobre el tractament dels rumors. No puc sostreure’m a la situació i explico que, com “tothom” sap, sóc sospitós de “moro” i de estar-me construint una supertorre en varis indrets a la vegada. Després de la ironia, reflexiono sobre la complexitat del fenomen, les problemàtiques associades i les prioritats de treball.

A la tarda, celebració de Dia de l’Agent Comercial. Acte anual a l’espai 1 del Monumental. Reconeixement a en Josep Maria Coll pels anys de col·legiat, entrega dels diplomes al nous membres del Col·legi i reflexió sobre la situació general de l’economia de la ciutat i del comerç en particular.

A la nit, sopar commemoratiu del 35è aniversari de la Procter&Gamble Mataró. Espectacular posta en escena al Parc Central. Un espai emblemàtic per a una empresa emblemàtica de la ciutat.

Aquest matí, inauguració de les obres de reurbanització del carrer de Sant Antoni. L’enfonsament d’un tram de claveguera de la baixada de Santa Anna, va fer recomanable renovar tot el clavegueram del carrer. Això suposava la reurbanització del carrer de Sant Antoni. Crec que s’ha fet una bona feina, eixamplant voreres i plantant arbres. El tram del carrer del Cós, entre Sant Antoni i Sant Francesc de Paula, també s’ha reurbanitzat i peatonalitzat. Explico que, poc a poc, anem reurbanitzant tots els carrers que porten fins a baix a mar. Des del carrer de “les rates” fins el carrer de la Cooperativa. Ens queda el carrer de Sant Agustí del que es farà el projecte l’any vinent amb la intenció de tenir-lo acabat pel 2008.

Em perdo l’acte d’homenatge a Ramon Limón a La Armonía. Arribo a l’hora del vermut i em quedo al dinar. Un magnífic “cocido”, cuinat amb tot l’amor que les dones de la casa saben posar a les coses importants.

Hemeroteques tossudes


Disturbis a Càceres, octubre del 2002
Foto Lorenzo Cordero


I és el que tenen, que són terriblement tossudes. Ja poden intentat alguns intentar enganyar-nos amb dades falses, ja poden provar d’encaterinar-nos amb promeses del que faran i que no varen fer quan governaven, ja poden escampar boira sobre el passat i creure que la memòria ens comença a fallar. Les hemeroteques, i ara les videoteques, tossudes ens permeten fer la prova del cotó sobre el que ara diuen. I surt molta porqueria. Vaja, que no hi ha un pam de net.

Aquest cap de setmana el PP s’ha empescat una mena de congrés per denunciar la inseguretat a Espanya. No discutiré ni la legitimitat de fer-ho, ni la conveniència. De fet la seguretat és una de les preocupacions prioritàries dels ciutadans i convé que els polítics hi prestem la màxima atenció. Per tant res a dir.

Una altra cosa és que es vulgui fer passar bou per bèstia grossa. Que els màxims responsables del desgavell policial ocorregut a Espanya, durant els mandats d’Aznar, vinguin ara a explicar-nos tot allò que farien si governessin i que a sobre ho facin amb dades falses, em sembla d’una barra tremenda. Algú, al carrer Gènova, intenta fer-nos oblidar que fa poc més de tres anys el màxim responsable de la seguretat al nostre país és deia Angel Acebes.
Les dades són incontestables. Quan al febrer del 2001, Mariano Rajoy, es fa càrrec del Ministeri de l’Interior la taxa de criminalitat (faltes més delictes denunciats) és a Espanya de 45’5 infraccions cada 1000 habitants. Un any després la taxa s’ha elevat fins 51’4.Quasi sis infraccions més cada 1000 habitants. Com a referent cal tenir en compte que les dades actuals es tornen a situar per sota de 50 infraccions cada 1000 habitants. I això no és fruit, ni de la casualitat, ni de la fatalitat. És fruit d’una mala política de seguretat dels governs d’Aznar amb Rajoy i Acebes de ministres d’Interior.

Les dades tornen a ser eloqüents. Quan l’any 1996 el PP arriba al govern, Espanya destina el 0’63% del PIB a polítiques de seguretat. Quan marxen, al març del 2004, la despesa s’ha reduït fins el 0’49 del PIB. El pressupost del 2007 preveu una despesa del 0’60% del PIB.

A la pràctica això va suposar una reducció escandalosa del nombre de policies i de guàrdies civils que ara s’ha començat a recuperar. Dels 122.228 efectius de l’any 2004 s’ha passat a 131.444 al 2006 i es preveu arribar als 143.000 agents, quan les noves promocions estiguin formades, al 2008.

No és d’estranyar doncs, que quan el PP fa un vídeo per explicar el “fracàs” de Zapatero en polítiques de seguretat hagi de fer servir imatges d’aldarulls produïts a l’època del govern Aznar.

Es tornen a equivocar els populars: i ho fan en dues coses: en el tremendisme i en l’intent, que comença a ser patètic, de situar Catalunya –sobta l’interès en mostrar reiteradament imatges de delictes produïts als nostres carrers- a ull de l’huracà de tots els conflictes.

Com deia avui
en Zapatero, el PP, convocarà qualsevol dia un manifestació contra la guerra d’Iraq.

Els que ens feren estimar el futbol



Gràcies, Puskas.

La laca d’en Mas



Haig de reconèixer que sóc poc consumidor formal de televisió. No és que no la miri, sinó que poques vegades m’assec formalment per mirar un programa sencer. Potser el “Quarts de nou”, el programa de castells del diumenge a la tarda. La resta a llambregades i fent zaping.

Avui, però, m’assec per veure Polònia. I és que el programa promet. S’atrevirà en Toni Soler a despentinar l’Artur Mas? Coneixent en Soler i la resta de la tropa polonesa no tinc cap dubte. Ho farà!

I tant que ho fa. Ara resulta que en Mas no gasta laca. Un altre mite per terra. La culpa deu ser de l’Entesa que ja no respecta res.

El programa no defrauda les expectatives:

Les mongetes al perfum de notari del restaurant d’en Mas i en Duran
Els mossos d’en Saura en tàndem
Els daus per canviar el govern d’en Maragall
Els 180€ de pressupost d’en Carod
Barcelona-Castedefells en Rodalies RENFE
El carril “vici” d’en Mateu Prados
L’ecografia dels princeps
Les hamburgueses d’en Ferran Adrià
Mas-Acebes enganyant a en Piquè


Com diu la dita, mig món se’n fot de l’altre mig.

Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci

Informe de conjuntura



Foto Quico Melero

Aquesta tarda, a can Palauet, s’ha presentat l’Informe de conjuntura socioeconòmica de Mataró del primer trimestre del 2006. L’informe de conjuntura és una bona eina d’anàlisi de la realitat econòmica de Mataró.

L’informe d’avui és el número 20, per tant fa deu anys que es publica semestralment aquest informe. Deu anys ens dona informació suficient per a fer una anàlisi de quina ha estat la evolució del teixit econòmic de la ciutat.

La primera dada que destaca és l’increment, per sobre del 30%, en el nombre d’assalariats i autònoms: 31.870 al 1996 i 42.756 al 2006. En el mateix període de temps el creixement demogràfic de la ciutat es situa per sota del 15%.

També el nombre d’empreses han augmentat en un 22%. De 3.405 empreses del 96 a les 4.329 actuals. El tamany de les empreses també ha augmentat lleugerament. 6’96 treballadors per empresa al 1996 i 7’8 al 2006.

L’economia de la ciutat ha experimentat una important diversificació en els darrers deu anys. Així podem veure com el tèxtil passava del 21’6% al 12’1% dels assalariats de la ciutat. Per contra la construcció ha passat del 4’1% al 11’1%. El comerç, sumant a l’engròs i al detall, ocupava 3.759 persones i ara ocupa 6.334. L’hostaleria ocupava 624 assalariats i ara ocupa a 1.372. Al 1996 hi havia 847 persones ocupades en altres activitats empresarials i ara aquest número ha crescut fins les 2.695.

Per tant més ocupació, més empreses i una mica més grans, i més diversificades.

Algú podria pensar que em moc en el cofoisme. Ho he volgut deixar ben clar: ni cofoisme, ni conformisme. Optimisme moderat i realisme absolut. No estan els temps per tirar coets, però el balanç econòmic dels darrers deu anys és força positiu.

He volgut, en la meva intervenció final, ressaltar els dos grans reptes de futur als que ens enfrontem: gestionar l’increment demogràfic i gestionar el canvi profund en les estructures econòmiques de la ciutat. Amb una aposta decidida per les noves tecnologies, que volem presents en tots els sectors econòmics.

Les contres


Fa temps que m’interessen especialment les contraportades dels diaris. Tenen un aire de frescor que moltes vegades costa de trobar dins dels diaris. Suposo que estan pensades per a ser llegides al marge de la resta de pàgines. Com una mena de solo que s’interpreta amb perfil i nom propi.

Imagino que els pacients lectors d’aquest bloc hauran descobert quins diaris llegeixo habitualment. Les cites que faig sovint donen pistes més que suficients sobre els meus gustos periodístics. Amb les contraportades també em passa i avui en recupero algunes dels meus diaris de referència.

Per exemple la contra d’avui de La Vanguardia. En Víctor-M. Amela la hi fa a en Sebastià Salvadó, president del RACC (que és molt més un club: 1.125.000 socis). El que diu és contundent: “Hay que endurecer penas para los infractores, convertirlos en apestados sociales”.

D’una tendresa absoluta és la contra de dimecres passat de El Punt. En Jaume Vidal explica la història d’una vella fotografia, feta a Tarragona, darrera la que s’amagava una carta escrita el dia de Nadal de 1935. La carta la signa suposadament el pare del Ramonet de la Conxita. En Ramonet no podia ser doncs aleshores era un nadó de pocs mesos. Malgrat tot escriu al seu avi: ”Encara que sóc petitet, sóc eixerit i no tinc fred”.

A la contra -que a El Periódico titulen “L’entrevista”- també del dimecres passat, la Montse Capdevila entrevista a Luz Casal. La cantant asturiana explica molt bé el sentit i el sentiment de les seves cançons: “que l’honestedat és un valor, que la mentida és una malaltia, que quan ets feliç ho has d’aprofitar”.

A El País la contra no té títol. És només la darrera pàgina del diari, però acostuma a ser molt interessant. Com l’entrevista de Karmentxu Marín a Luís Martín Mingarro, diumenge passat. El degà del col·legi d’advocats de Madrid diu coses com: “Mis canas al aire son perfectamente aptas para menores”.

I no us penseu que els gratuïts no cuiden les contres. A l’última pàgina del diari gratuït Més Maresme trobareu un parell de bitllets sempre sucosos i que els seus autors titulen com “No és confidencial”.

Comparant contres i portades s’arriba a endevinar perquè hi ha gent que llegeix el diari a l’inrevés.

Més blocs mataronins

Foto Dani Àlvarez

No s’equivocava Juan Varela quan titllava “Mataró, ciutat bloc”. Ho expliquen molt bé en Ramon Radó i en Joan Salicrú al reportatge que signen al Report Maresme d’aquest mes.

I és que la cosa no para d’augmentar. Avui mateix m’arriba un e-mail d’en Carlos Fernández anunciant el seu bloc. Si tots se’ls treballa com el primer, això apunta molt bé.

Al sempre ben actualitzat llistat d’en Ramon Bassas trobo el bloc de la Marta Teixidó. Les seves llargues cròniques dels actes culturals enriqueixen la blogesfera mataronina.

Descobreixo també el de la Núria Briansó. És tracta d’un fotobloc amb fotografies variades però que ensenyen prou les aficions de la seva autora.

També trobo el bloc d’en Vladimir. D'autor anònim, encara que dona tantes pistes que és fàcil suposar qui hi ha al darrera.
Menys pistes, més enllà de situar-lo a l'entorn d'ERC, dona l'autor de "El més petit de tots”. Un confidencial que intenta substituir al desaparegut “Maresme Confidencial”.

Pel bloc d’en Rafa Liñán accedeixo al d’en Pau Benítez que anuncia que torna el carnet de les JERC. Em quedo amb una de les seves frases: “La vida està plena d'aquests petits rituals que ens permeten avançar cap a la felicitat. Val la pena realitzar-los”.

L’Oriol Burgada (per quan una actualització del bloc?) em posa sobre la pista del fotobloc d’en Dani Àlvarez. Trobo un bon reportatge de Farrera que em fan venir ganes de pujar a la Coma i veure posar-se el sol darrera les muntanyes d’Espot.

Cap de setmana intens


Dissabte amb molta activitat política. Al matí Consell Nacional del PSC a Barcelona. Discursos d’en Pasqual Maragall i d’en José Montilla. Ambient contingut, conscients de la responsabilitat que tenim com a partit central de la vida política catalana. Es defuig el triomfalisme i es reivindica la legalitat i legitimitat de l’Entesa. Quina diferència amb l’actitud d’altres.

A la tarda, escola de formació de la JSC a can Solaret. Quasi dues hores parlant i debatent sobre la ciutat, els reptes de futur i les propostes dels socialistes. Entre la utopia dels ideals socialistes i el realisme d’un partit de govern.

Més tard inauguració de les obres de reurbanització de la placeta del Beat Salvador. Explico el llarg trajecte fet en la recuperació del centre històric de Mataró. Des de les obres de la plaça Gran, fetes pel primer Ajuntament democràtic, fins les inaugurades ahir. Tenim un centre, com diria el castís, de “campanillas”. L’any vinent li tocarà al carrer de la Beata Maria, la baixada d’en Feliu de la Penya, el carrer de Sant Simó. Cal començar a pensar seriosament en el carrer de Bonaire i l’antic carrer de Sant Roc.

Aquest matí Festa de la Vellesa al Monumental. L’homenatge de la ciutat a la seva gent més gran. Un reconeixement merescut i un repàs a les polítiques de suport a la gent gran que estem desenvolupant. A l’espera de la nova Llei d’atenció a la Dependència que entrarà en vigor en poques setmanes. Un nou dret reconegut i més recursos per millorar la vida de la gent gran.

Al Parc Central, festa de la campanya “Mascotes Ciutadanes” que organitza la Generalitat i la Diputació de Barcelona. El Parc Central vell ple de gom a gom i una bona ocasió per parlar de la tinença responsable d’animals. La necessària reflexió que hem de fer sobre la convivència a l’espai públic dels animals i les persones.

Inauguració “oficial” del menjador de l’escola Camí del Mig. Encara no havia tingut ocasió de visitar-lo i la veritat és que ha quedat molt bé. Una vella història de la que he estat, directament i indirectament, testimoni.

Encara queda temps per una escapada a Innovàtic. Un intercanvi ràpid d’impressions amb diverses persones. Satisfacció generalitzada. Haurà estat una molt bona Fira.

Frases


Durant el darrer mandat d’en Jordi Pujol, el president presidia, el govern governava i nosaltres decidíem”.

Josep Curto, ex-diputat del Partit Popular, aquest matí al programa de televisió “135 escons”

Enyorança de castells


Trobo la Mercè i la Judith, i em comenten: què farem aquest diumenge sense castells? Enyorar-nos i esperar la primavera. Per passar el "mono" aquest sensacional reportatge d'en Joan Mercadal, fotògraf menorquí, de la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès.

No ho han entès!

Foto e-notícies

Veig a la televisió que alguns centenars de persones es manifesten, a la plaça de Sant Jaume, amb crits contra l’acord de govern entre el PSC-ERC-ICV. Em recordo d’una carta que vaig llegir dimecres a El Periódico signada pel senyor Joan Puig. La copio sencera: “Els corredors han de fer el màxim de quilòmetres en una hora. N’hi ha un que en fa més que els altres: 50. el segon en recorre 35; el tercer, 30 i el quart, 25. A l’hora d’anar a recollir el premi, resulta que el segon, el tercer i el quart tenen dret a sumar els quilòmetres fets entre tots tres, i el guanyador queda postergat a l’últim lloc. Amb aquest sistema pervers, la democràcia converteix en guanyadors els perdedors”.

Doncs em sembla que es tracta d’això, que es pensaven que la cursa era individual i no van voler entendre que es podien sumar els quilòmetres. Clar que això ho sabia tothom abans de donar la sortida a la cursa, no el moment de recollir els premis. Devia ser per això que es van dedicar a etzibar puntades a les cames dels contrincants. Així és fa difícil, quan no impossible, demanar després que et deixin sumar els quilòmetres. Les preguntes són ¿si ho sabien perquè ho varen fer? ¿Per què no ho varen explicar bé a la seva gent?.

Veient com estan anant les coses a Convergència i Unió –no crec que sigui per casualitat que els manifestants hagin cridat “Mas, president”- sembla ben bé que no han entès res. Ho deia l’altre dia o ho repeteixo: la clau del govern la té, únicament, el mateix govern. La resta no passa de “pataletes” de mals perdedors.

Contrasta amb la autocrítica practicada avui per en Montilla al Consell Nacional del PSC. Autocrítica que no ha impedit el clar posicionament sobre la legalitat i legitimitat del pacte de govern. I és que abans de jugar cal conèixer i explicar bé les regles del joc sinó passa el que passa.

Setmanari



Foto S. Gràcia


Setmana sense pausa. De fet comença el diumenge a la tarda quan s’anuncia el més que probable reedició de l’acord de govern entre el PSC-ERC-ICV. Serà el que l’endemà s’anomenarà l’Entesa Nacional de Progrés.

Mentre la vida política catalana es revolucionava la feina a la ciutat segueix al seu ritme implacable, una cosa darrera l’altra i un no parar mai.

Dilluns, matí de reunions. Entrevistes amb persones diverses per parlar de temes concrets. Al migdia dinar de feina amb en Manel Nada, l’Esteve Tomàs i en Sagalés. Balanç de com està anant la nova línia Mataró-Granollers-Sabadell i noves propostes de millora del transport públic. A la tarda la reunió quinzenal del Grup Municipal Socialista. Els plats abans de servir-los cal cuinar-los.

Dimarts, acte sobre Sida i Món Local a la capella de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. La consellera, en funcions, Marina Geli excusa a darrera hora la seva absència. La foto al Parlament la retè a Barcelona. He perdut el compte de les visites de la Geli a Mataró. A migdia signatura amb en Lolo Ibern del protocol de suport a l’atletisme. Dinar amb la diputada Kati Carreras-Moysi. Està molt interessada en l’Agenda per la Solidaritat. En parlem a fons i comencem a parlar d’unes futura jornada de treball. Al vespre Ple Municipal. És l’ordinari del mes de novembre. Temes importants i de futur. Inusualment acabem a les deu de la nit. Temps per anar a sopar amb els companys del grup socialista i descomprimir una mica.

Dimecres, de bon matí al Servei de Mobilitat, reunions diverses i recepció als nois i noies que van anar als Special Olympics. Se’ls veu contents i orgullosos del que varen fer a Lloret. Tarda molt intensa. Dues reunions al Consell Comarcal per parlar del Pla Estratègic del Maresme. Dues reunions més al Consorci de Tractament dels Residus sòlids del Maresme. El projecte de reforma de la Planta de Mataró va prenent forma i es van complint els plaços.

Dijous, a primera hora inauguració de la 6a Jornada d’Atenció Geriàtrica als Hospitals d’Aguts. Visita als habitatges de la baixada de les Escaletes. Aprofito per comprar el llibre d’en Jorge Wabensberg, Reunió amb els alcaldes del Consorci de la TDT Mataró- Maresme. Llarga passejada per Cerdanyola. Inauguració de la Fira Innovàtic. En Jose Spà podrà escoltar MataróRàdio per Internet.

Divendres, a les vuit reunió de treball amb el Servei de Manteniment a l’Escorxador. Reunió per parlar de l’orgue de Santa Maria amb en Raül Prieto. Signatura amb l’empresa Unitex-Hartmann d’un conveni de col·laboració amb el Consorci Sanitari del Maresme. La innovació a l’Hospital. Dinar amb ponents de la Fira Innovàtic. Interessant conversa sobre la internacionalització de les empreses. Dos casaments a la tarda i al vespre, Festa del Futbol a Can Bruguera. Una estona abans signatura del Pacte del Futbol. La idea que vaig llençar l’any passat es fa realitat. Jornada de quinze hores. Arribo mort a casa.

Civilització és cultura universalment útil


Foto Elpaís.es

És un aforisme d’en Jorge Wagensberg publicat al seu llibre “Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?”.

Jorge Wagensberg és director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació “La Caixa”. Avui ha estat a Mataró amb motiu de la inauguració de la Fira Innovàtic. En el programa s’expliquen quins són els motius i els objectius d’aquesta nova Fira:

"El paper de la tecnologia a la nostra societat ha viscut un ràpida evolució en un curt espai de temps. No fa gaire fèiem esment a les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions (TIC) com a un sector econòmic emergent i com a element de progrés vinculat molt directament a la competitivitat de les empreses. Això permetia donar cobertura a noves necessitats empresarials, generar noves oportunitats de negoci i, fins i tot, diversificar econòmicament territoris que havien basat les seves economies en especialitats industrials que estaven patint un retrocés.

Actualment, tot aquest escenari ha canviat i molt. Ja no parlem de “noves” tecnologies, ja que aquestes i la seva constant evolució formen part implícita de la nostra societat i del nostre entorn. Ara ja parlem de la tecnologia, del coneixement i de la seva transferència com a valors no exclusius de l’àmbit empresarial sinó també de la vida quotidiana de les persones i que incideixen directament en la nostra manera de viure.

D’altra banda, sorgeix el concepte d’innovació com a procés per a la cerca de noves idees que puguin millorar productes o serveis, a través de l’experimentació i amb la tecnologia i el coneixement com a principals recursos.

Ens trobem, doncs, que la tecnologia i la innovació conformen un conjunt idoni tant per a la millora empresarial com per a la qualitat de vida de les persones i INNOVÀTIC, la Fira de la Tecnologia i la Innovació de Mataró, vol ser una plataforma de difusió de com aquesta realitat s’està produint en el nostre entorn més proper, a la nostra ciutat.

Per això INNOVÀTIC neix amb 2 objectius clars:
* incidir en les oportunitats que ofereix la transferència tecnològica i la innovació, no només en l’àmbit empresarial sinó també, des de la perspectiva més social, en la vida quotidiana de les persones.
· * reforçar l’aposta que està fent Mataró per a posicionar-se com a ciutat de referència en l’àmbit tecnològic i de la innovació".

Una setmana després

Foto Carles Ribas


Només fa una setmana que a aquestes hores tothom estava fent les primeres anàlisis dels resultats de les eleccions. Que si sociovergència, que si front sobiranista, que si tripartit. Conjetures i més conjetures.

Set dies després les conjetures s’han esvaït, el pacte entre el PSC-ERC-ICV és una realitat i Convergència i Unió està que trina.

L’Entesa Nacional pel Progrés ha de garantir quatre anys de govern catalanista i d’esquerres per Catalunya i ha fet que Montilla sigui president de la Generalitat. No ho tindrà fàcil però estic segur que se’n sortirà. De moment el discurs d’ahir és força esperançador.

D’entrada Convergència està paint molt malament el resultat de pacte, o sigui els resultats electorals i la voluntat lliure i democràtica dels catalans. I ho estan fent al més pur estil Madí. És possible un govern fort sense majoria parlamentària suficient? Un govern estable que depèn de pactes que ningú dels que podien han volgut signar? Un govern digne vol dir que el futur govern de la Generalitat és indigne?

Tot això recorda massa a la dreta espanyola més tronada. No deixa de ser sorprenent que uns partits que es diuen sobiranistes apel·lin al PSOE per resoldre el govern de Catalunya. Sort que Zapatero té les coses clares i sap qui mana en el PSC.

Per més voltes que li donin, per més crespons negres que posin a les senyeres, per més manifestos que s’inventin a la xarxa (on per cert, fent una lectura ràpida, trobo noms de gent Mataró repetits), per més concerts de cassoles que s’inventin, per més que editorialitzin alguns diaris, res no canviarà si no ho volen els signants de l’Entesa. L’Artur Mas ho hauria d’entendre d’una vegada.

Per tant són els partits de l’Entesa qui tenen tota la responsabilitat de fer-ho bé, de governar amb criteri i amb tranquil·litat. Cert que no tindran una altra oportunitat i si cauen els errors del tripartit la ciutadania no els hi ho perdonarà. Ens juguem massa i esperem molt.

La veritat és que de l’oposició, i veient l’espectacle que estan donant aquests dies, no n’espero gaire cosa. Pot ser que es calmin, però em sembla que és esperar massa.

Salut i esport




Inauguració aquet matí de la II Jornada Sida i Món Local a Catalunya. A la capella de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. És tracta d’una jornada de treball organitzada per la Xarxa Sida i Món Local. Aquesta xarxa es va crear, a l’Hospitalet de Llobregat, el desembre del 2004 i agrupa a més de 40 ajuntaments i entitats que es dediquen a la lluita contra la Sida.

Explico en la meva intervenció que els Ajuntaments hem estat, una vegada més, al capdavant de les polítiques d’informació i prevenció de la malaltia. Com a exemple l’ajuntament de Mataró que la va incloure en el Pla Local de Drogodependències i posteriorment com a una dels 14 problemes prioritaris del Pla Municipal de Salut.

El Govern Territorial de Salut i l’Agència de Salut Pública han de ser eines que permetin una millor coordinació, eficàcia i eficiència en la lluita contra la malaltia.

Al migdia, signatura del Protocol de col·laboració entre el Consell Català de l’Esport i el Patronat Municipal d’Esports de suport a la pràctica de l’atletisme. Signen en Lolo Ibern, secretari general de l’Esports i l’Ivan Pera, president del Patronat Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Mataró. Un bon recolzament a les polítiques en matèria d’atletisme que estem tirant endavant entre el Patronat i els clubs atlètics de la ciutat.

La recentment constituïda Comissió de clubs, el projecte de remodelació de l’Estadi Municipal que començarà a ser realitat durant l’any 2007, el circuit de cross de Figuera Major, el calendari de proves esportives de la ciutat, els programes de promoció, formen un paquet important d’actuacions que ens han de permetre mantenir i augmentar el nivell de l’atletisme de Mataró.

Com diu en Lolo Ibern: és impensable que un país tingui un nivell esportiu destacable sense tenir un alt nivell en la pràctica de l’atletisme”.

Altres versions



Avui defujo els blocs polítics i navego una estona buscant opinions sobre els resultats electorals i els pactes en altre tipus de blocs. Faig que un bloc em porti a un altre i em trobo amb opinions força elaborades i molt fresques de blocaires mataronins.

Em trobo amb l’Eli Solsona, jove periodista de Televisió de Mataró, que fa una anàlisi dels resultats força personal però bastant lúcida.

També n’opina la Núria Peidro, companya de l’Eli a TVM, en un post titulat “No és això company, no és això”.

En Miguel Guillén fa un post que ell mateix qualifica de política ficció i extrapola els resultats de Mataró de les autonòmiques a les municipals. Només recordar-li que a l’època que en Pujol guanyava a Mataró en Mas (en Manuel Mas) treia majories absolutes.

El bloc d’en Cesc Amat, que no comentaré doncs aquest el classifico com a polític, em porta fins el del Cinto Amat. La resposta de l’oracle ens il·lustrava sobre el nou govern abans d’anunciar-se el pacte de l’Entesa.

Un altre mataroní que opina sobre el tripartit és en Pere Pascual. Amb el seu estil incisiu comenta la jugada i no m’amaga la seva satisfacció.

I per acabar trobo una foto de l’Albert Canalejo que m’ha semblat adequada al moment polític en el que ens trobem.
Si voleu saber que opinen els blocs polítics ja sabeu on és el bloc d'en Saül Gordillo. per triar i remenar. Aneu amb compte que hi ha blocaires que paeixen malament algunes coses.

President Montilla!



Com que ho vaig dir la mateixa nit de les eleccions. Com que ho he dit i ha sortit publicat als diaris, aquesta nit estic content per la més que probable reedició del tripartit. Cal continuar amb un impuls decidit a l’enorme acció de govern del president Maragall. I això només és possible amb un govern catalanista i d’esquerres.

És cert que Esquerra Republicana podrà acabar fent possible el tripartit, però també és cert que prèviament ho havia fet el PSC. Al rebutjar, en Montilla, els cants de sirena de l’Artur Mas i dir no al pacte amb Convergència i Unió. Un pacte que els mateixos convergents havien fet impossible al vincular-lo amb un pacte d’estat amb el PSOE. És pensaven que el PSC cauria en el parany i acceptaria una posició subsidiària a la política catalana? Acostumats a blasmar sobre el suposat sucursalisme no s’han volgut assabentar, fins que s’han trobat amb el cop de porta d’en Montilla, que les coses a can PSC no funcionen així.

I és que CiU ha jugat fort, a tot o res, i ha acabat segurament en res. Ho va fer durant la campanya electoral, amb mètodes poc habituals a la política catalana. Amb DVD ofensius, amb amenaces a tort i dret, amb desqualificacions cap als mateixos amb qui ara pretenia pactar. La suposada victòria, si es confirma el tripartit (que en política no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat), s’haurà acabat convertint en una amarga derrota que condemnarà als convergents a quatre anys a l’oposició i qüestionarà definitivament el futur polític d’en Mas.

No valen ara dubtes sobre la legitimitat de l’acord tripartit. L’Estatut fixa clarament el sistema d’elecció del president de la Generalitat: qui sigui capaç de sumar més escons al Parlament de Catalunya.

Ara caldrà esperar intel·ligència, voluntat de servei al país i un lideratge polític clar per a fer d’aquest quatre anys un període de progrés social i econòmic de Catalunya. Amb Montilla de president de la Generalitat!

Quin castellàs!




El 9 de 7 d’aquest migdia a la plaça de Cuba amb motiu de la diada de la colla. Darrera actuació de la temporada dels Capgrossos, amb Minyons de Terrassa i Matossers de Molins de Rei. Pels mataronins diada tranquil·la, per passar-ho bé i per cloure la temporada. Altres obligacions em retenen a l’Ajuntament fins passada la una del migdia. Corro a canviar-me d’uniforme –d’alcalde a casteller- i arribo al final de la tercera ronda. Tot ha anat molt ràpid i només puc fer pinya pels pilars. Què hi farem. Enyorança de castells fins la primavera!

Una temporada molt complicada, difícil, en la que s’han hagut de prendre decisions molt importants. La Junta i la Tècnica han estat a l’alçada i han pres les decisions que calia en el moment necessari. Res no ha estat fàcil però la resposta de la colla ha estat excepcional. Tot el món casteller ens ha ajudat i això és d’agrair. Avui els responsables del programa Quarts de Nou i els dels Minyons ens felicitaven i ens agraïen l’exemple donat pels Capgrossos. Com ens ha dit l’Albert Carrillo: “les grans colles no són, només, les que fan grans castells i Capgrossos ens heu demostrat que sou una gran, una immensa colla castellera”.

Una temporada que hem viscut intensament i que mai oblidarem.

Homenatge a Bonaventura Clavaguera


Foto martius photostream

Veterinari de Pals, escriptor a Mataró?
Veterinari a Mataró, escriptor de Pals?

Tant se val. Segurament en Bonaventura Clavaguera, en Ventura Ametller, en deu saber la resposta. No en va és un home reflexiu, cultivat, donat a la meditació i el pensament. Com deia el seu amic Josep Pla: “un universalista convençut –no pas de l’espècie fraseològica, sinó realista i organitzable- per aturar fins on sigui possible l’esperit del mal”.

Pals i Mataró han marcat la seva vida de manera important. Però com escriu la Teresa Clavaguera, Ventura Ametller, Bonaventura Clavaguera, és “un mataroní inadaptat que se sent íntimament lligat al poble de Pals”. Ostatge de la tramuntana sens dubte.

Empordanès doncs, maresmenc també, català amb una visió universalista del món i de la civilització.

Convençut que la civilització representa la lluita constant contra el mal, els mals, que assolen els pobles i castiguen els homes i dones a penúries, guerres i misèries.

Convençut de la força de la humanitat per canviar les coses, per “conquerir -i són paraules seves- un món futur, lliure d’amenaces, units en el treball i en l’esbarjo, aquell món que tots els joves hem desitjat en tantes hores d’angoixa, en les quals no sabíem si a l’endemà veuríem la llum”.

Perquè Bonaventura Clavaguera, Ventura Ametller, creu en la força de la joventut: “joventut és força i amor, és la part menys malejada de la nostra societat, pot sentir, encara, verge, perquè té els més nobles sentiments de l’home”.

Pot semblar il·lusori, pot semblar una utopia. Però què hi fa? -com també deia Josep Pla en el pròleg que va escriure per La Teoria General de l’Universalisme- Els esperits il·lusoris i conformistes, faran l’argument de l’idealisme utòpic. És precisament per la utopia idealista pel que hem de treballar. El manteniment de la idea de la història anterior és purament i simplement la continuació de la barbàrie”.

Gràcies Ventura pel treball de tota una vida. Per les teves aportacions al pensament, a la poesia, per ajudar-nos a ser una mica més civilitzats, per recordar-nos la necessitat de tornar la paraula a la seva inicial puresa, a la veritat. Gràcies per, malgrat, indicar-nos que hi ha un camí d’esperança.

Des de Mataró o des de Pals, amb la ment oberta, la mirada lluny i els peus a la terra.

Com pedra de Pedró. Punt de referència, obert als vents, lloc d’aplec.

Moltes gràcies per tot i moltes felicitats.

Pals, 4 de novembre de 2006

Matí territori, tarda coneixement

Foto Quico Melero

Aquest és el breu resum de la meva agenda d’avui. Al matí inauguració de l’exposició “Mataró millora, millora Mataró”. Una exposició on es mostra els projectes de desenvolupament del Front de Mar. El Rengle, Iveco-Pegaso, Ronda Barceló i Cafè de Mar. Quatre sectors de desenvolupament que ens permeten doblar la façana marítima urbana de la ciutat, aconseguir una quantitat important de metres quadrats de sostre per a activitats econòmiques, un nombre important d’habitatges amb un 30% de protecció pública, el nou Parc de Marc, el Tecnocampus, la Farinera i uns quants equipaments més. La ciutat deixa definitivament de donar l’esquena al mar i aprofita les oportunitats de ser una ciutat costanera.

Al mateix temps s’han instal·lat quatre elements informatius a diferents barris de la ciutat. A Cerdanyola per explica la Llei de Barris. A La Llàntia per ensenyar els projectes, ja iniciats, del Pla Especial. A Cirera pels projectes de Cirera Industrial. A Rocafonda per mostrar els treballs del Pla Integral.

El que ens interessa és la cohesió social. Per això treballem i aquest és l’objectiu de l’urbanisme que estem desenvolupant.

A la tarda, acte inaugural del curs de l’Escola Universitària Politècnica al Foment Mataroní. Presentació de la memòria del curs 2005-2006 i entrega dels diplomes als més de cent alumnes que han acabat aquest anys els seus estudis. I ja són més de 1.800 en els vint-i-cinc anys de l’escola. Una escola politècnica que esdevé element clau en l’aposta tecnològica de la ciutat. Fer de la tecnologia un element d’innovació del teixit econòmic de la ciutat. Un any que haurà estat important amb la creació de la Fundació TIC-Salut, el Consorci per la TDT, la Fira Innovàtic i el començament de les obres del Tecnocampus.

Dos-cents deu milions


Foto R. Gallofré

Aquest és l’import del pressupost municipal consolidat que aquest vespre hem aprovat inicialment a l’Ajuntament de Mataró. Puntualment, com ja és norma, hem portat a aprovació el Pla d’Actuació Municipal (PAM), les Ordenances Fiscals i el Pressupost Municipal per l’any 2007.

El procés va començar just abans de les vacances d’estiu amb un primer document del PAM que es va presentar al Consell de Ciutat. Després els Consells de participació han pogut treballar el document fins la seva presentació al Consell de Ciutat a principis del mes passat. Posteriorment el PAM ha rebut les aportacions ciutadanes a través del programa Consensus. En total més de dues-centes aportacions que s’han incorporat total o parcialment al PAM.

En el PAM es recullen totes les actuacions previstes per l’any 2007 i que volen donar respostes a les prioritats marcades pel govern municipal. Són un conjunt d’actuacions que responen a les necessitats ciutadanes detectades i a les previstes en l’Acord de Govern signat pel PSC, ICV i ERC. També es desenvolupen les accions previstes en el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social signat fa uns mesos.

El pressupost, lògicament equilibrat en ingressos i despeses, creix com a conseqüència d’una major activitat econòmica a la ciutat, per l’increment de les aportacions de l’Estat i de la Generalitat. Augmenta la inversió i es fa una contenció important en el capítol de personal.

Les ordenances fiscals augmenten per sota de l’IPC previst consolidant la tendència dels darrers anys.

Un bon PAM i un bon Pressupost per a fer front als reptes de futur de Mataró.

Quasi a peu d’urna

Foto PSC

Durant el dia han circulat algunes enquestes a peu d’urna. Són les conegudes “israelites”. Si normalment sóc escèptic respecte a totes les enquestes, encara ho sóc més sobre aquest tipus d’enquesta. Avui però ho han encertat força i bastant més que les enquestes elaborades pels grans diaris del país.

Amb els resultats a la mà de l’enquesta de debò, la que resulta del recompte electoral, faig algunes valoracions ràpides:

1.- Convergència, que ha guanyat en vots i escons, ha perdut la campanya àmpliament. El seu plantejament de fer un plebiscit sobre el govern catalanista i d’esquerres ha resultat derrotat per la majoria dels ciutadans.

2.- És possible reeditar un govern catalanista i d’esquerres, deixant ben clars els termes de l’acord i l’abast de les reformes a emprendre.

3.- Els socialistes no hem mobilitzat una bona part del nostre electorat i això s’ha notat en els resultats finals. A Mataró ho hem notat.

4.- L’aposta Montilla era arriscada però crec que, a mig termini, es demostrarà com encertada.

5.- Si Montilla governa, Convergència tindrà un problema que es diu Artur Mas.

6.- El “front nacionalista” sembla abonat al 69 i que ningú faci interpretacions malèvoles.

7.- Iniciativa ha sabut capitalitzar l’acció del govern Maragall.

8.- El partit d’en Boadella entra al Parlament i el show està garantit.

9.- Al PP no li funciona cap estratègia i continua perdent vots i escons a Catalunya.

10.- Arriba l’hora de la política i dels pactes. Els ciutadans així ho han decidit a les urnes
.

En farem de millors, però cap com aquest


Foto Conxi Duro

Segur que els Capgrossos farem millors castells que el tres de nou folrat d’aquest matí a Vilafranca. Però cap de sentit com aquest. Ha estat un castell inoblidable pe tothom. Pels Capgrossos, per les moltes camises verdes que ens han acompanyat, per la gent que omplia la plaça més castellera. Sabíem el que significava aquest castell per la colla. I el sentiments ho han dominat tot. M’ho ha dit la pastoreta quan m’ha vist capficat a la pinya: tranquil que tinc bones vibracions. I ens ho hem encomanat. Ràbia, pena, decisió, ganes, confiança, nervis, ulls negats, dents serrades. De tot una mica. I una intensa emoció en una pinya callada, concentrada com poques vegades, amb el pensament molt amunt, molt més amunt que l’anxaneta. El pensament en la Mariona, el peus a la plaça, el cos frec a frec amb els companys i la determinació de que ho havíem de fer. Al més pur estil Capgrossos, amb criteri, amb solvència i amb un intens sentiment.

Jornada castellera de primera. Castellers de Vilafranca pletòrics. Quatre castells de gamma extra descarregats a plaça. Mai vist. Quatre de nou amb el pilar, cinc de nou, torre de nou amb folre i manilles, pilar de vuit.

Castellers de Sants en la seva millor actuació: torre de vuit folrada, tres de vuit, quatre de vuit.

Capgrossos recuperant castells de nou: torre de vuit folrada, tres de nou amb folre, quatre de vuit.