header-photo

Recordant Mossèn Cinto



c fill del Noguera, 
dins un rai nasquí; 
ma esposa és raiera, 
raier vull morir. 

El bon temps del fadrinatge 
lo passí fent de cuer, 
mes com tinc seny i coratge 
prompte em feren davanter. 

D'eix cavall de la riera 
prenc la brida barroera, 
i als torrents i a la ribera 
vaig dient: pas al raier! 

Des del marge el rai cordejo 
si li costa de passar, 
pels congostos barranquejo 
com serpent pel predegar. 

Quan per una ensopegagada, 
s'ensdevé una embarrassada, 
dono al rai una girada 
que el fustam torna a aviar. 

Sóc fill del Noguera, 
dins un rai nasquí; 
ma esposa és raiera, 
raier vull morir. 

De cinc trams los rais avio 
de la Pobla a Balaguer, 
los empenc i los arrio 
com sa rua el traginer. 

Tot sovint lo rai s'apunta; 
quin treball si es descojunta, 
trabucant a aquell que el munta 
com cavall al cavaller! 

Un matí la gent d'Esterri 
m'alça el coure tot cridant, 
que m'enduia cap a Gerri 
lo feixuc Mall de Roland. 

Jo, veient que al meu darrera 
la vall tota s'esparvera, 
per damunt de la ribera 
lo llancí del rai estant. 

Sóc fill del Noguera, 
dins un rai nasquí; 
ma esposa és raiera, 
raier vull morir. 

De les bigues que he enraiades 
se'n farien galions, 
galions per les armades 
de deu regnes i nacions; 

Pins i faig duc cada dia 
d'avetars no en deixaria, 
fins i tot enraiaria 
les muntanyes a crostons. 

Tot baixant rais a la plana, 
cinquanta anys hi he baixat, 
que és un rai la vida humana, 
ne té deu cada tramat; 

I davalla fugitiva 
rodolant de riba en riba 
fins que al mar sens vora arriba 
de la fonda eternitat. 

Sóc fill del Noguera, 
dins un rai nasquí; 
ma esposa és raiera, 
raier vull morir. 



Jacint Verdaguer 

La renúncia a la política



Podeu veure l'entrevista que m'han fet a m1tv i MataróRàdio per fer balanç d'un any que he titulat: la renúncia a la política.

Noves energies per Mataró



Foto Beni Jurado


Molt bona tarda, amics i amigues, companys i companyes.

Sincerament és emocionant tornar a parlar en aquesta plaça, davant d’aquest Casal de la Gent gran que porta el nom d’Oriol Batista, l’amic i el company que ens va deixar quan encara no tocava i que encara ens emociona amb el seu record i el seu testimoniatge.

Aquest casal i aquesta plaça és fruit del treball dels governs socialistes de Mataró i de Catalunya. La plaça neix amb el desenvolupament urbanístic del sector de l’antiga Tecofi i el casal es va finançar amb la Llei de Barris del President Maragall. Dos exemples clar de com es transforma un barri i com es governa una ciutat: amb esforç, amb treball i amb valentia.

I ara que ja fa un any de les eleccions municipals paga la pena fer-ne balanç del que han estat aquests dotze mesos de govern de Convergència i Unió a Mataró, de l’any i mig del govern Mas a Catalunya i dels ja més de sis mesos de govern Rajoy a Espanya. A Mataró un any perdut i un govern inexistent. Fotos les que vulgueu però feina poqueta.

Mireu, hi ha un proverbi xinés que diu que: per sortir del forat el primer que s’ha de fer és deixar de cavar. I ja portem molts mesos de gent que no para de cavar, de gent que s’ha instal·lat en el catastrofisme, de gent que retalla i retalla i de gent que és incapaç de posar cap nova idea, cap nou projecte que ens ajudi a sortir de la crisi. Una crisi, i no ho oblidem, que és mundial, que ha estat provocada per les polítiques neoliberals i de dretes. Una crisi que volen fer pagar a la gent més humil, als treballadors i a les classes mitjanes. Una crisi que pretenen no afecti als rics, al poderosos, als banquers i als especuladors. Una crisi que volen aprofitar per acabar amb els serveis públics tornant a fer que la sanitat i l’educació de qualitat només estigui a l’abast dels que se la poden pagar.

La Merkel, en Rajoy, en Mas i en Mora, tenen una excusa perfecta per retallar serveis, per privatitzar empreses (les que van bé perquè si van malament com Bankia les nacionalitzen i tots a pagar), per negar-nos drets i per no fer res ni proposar res. Porten mesos i mesos cavant el forat i allunyant-nos de la sortida de la crisi.

Coneixeu alguna nova iniciativa, algun nou projecte que el govern d’en Mora hagi posat sobre la taula en els darrers mesos? Jo no! ¿Però que podem esperar d’un alcalde que diu que els ciutadans hem de ser clients de l’Ajuntament o que el govern s’ha de limitar a netejar els carrers (per cert més bruts que mai) i encendre els llums quan es fa fosc? Jo no vull ser client jo vull ser ciutadà de Mataró!

La ciutat ho nota, i tant que ho nota! Més aturats que fa un any, més gent que ha de recórrer als serveis socials per poder cobrir les necessitats bàsiques, més joves sense feina ni possibilitat de poder formar una família, més cues als metges (li preguntem als veïns de la Llàntia als qui acaben de retallar un metge del CAP?), més llits tancats a l’hospital, ….

I ja no cola lo de la l’herència rebuda. ¿Perquè si hem de parlar de l’herència que hem deixat a l’Ajuntament de Mataró podem parlar del TCM, del Corte Inglès, del Centre de negocis del Rengle, del mercat de la plaça de Cuba, de les noves escoles, dels pavellons esportius, del Parc de Mar i del Parc de Rocafonda, de l’equipament de Tres Roques, dels habitatges per joves, i de l’hotel del Port acabat d’inaugurar, d’aquest mateix casal, de la nova biblioteca a l’Escorxador que vàrem deixar pràcticament acabada….? No segueixo que la llista seria interminable.

I no cola lo de carregar totes les coses dolentes a PUMSA. Sabeu quantes coses no tindríem si no hagués existit PUMSA? Ni polígons industrials, ni Tecnocampus, ni aparcaments públics, ni nous barris, ni equipaments públics com el centre de dia de l’Alzheimer del carrer Carlemany, i això només per posar alguns exemples. PUMSA és una empresa que té un endeutament important però que té un patrimoni net de 27 milions d’euros i això són quasi 5.000 milions de pessetes. Potser el que molesta de PUMSA és que ha fet que una part dels beneficis d’aquests anys passats en lloc d’anar a les butxaques dels promotors privats ha anat a les arques municipals i per tant en benefici de tots els mataronins i mataronines. I tot net i transparent!

El propi alcalde, tant donat a presentar-ho tot en clau catastrofista, reconeixia fa pocs dies en un setmanari de la ciutat que: “la casa (l’ajuntament) està neta, no hi ha hagut res d’estrany” I mireu que han arribat a buscar i a rebuscar í després de tres auditories, que han costat 10 milions de pessetes, per acabar dient el que sabíem: Res d’estrany i una casa neta!

El catastrofisme de l’alcalde us haig de confessar que em preocupa i molt. Per un costat li serveix d’excusa per a no fer res, però també penso que és una actitud mental. I això encara em preocupa més. Davant la situació tan complexa en la que ens trobem (a Mataró, a Catalunya, Espanya, a Europa i a mig món) el millor és fer com els estruç, posar el cap en un forat, dir a cada punt i moment que tot està molt malament i no fer res! I no vull dir que no es passin hores a la feina, que alguns ho fan. Però moltes vegades no és una qüestió només d’hores, és una qüestió d’idees, de projecte, de saber cap a on es vol portar la ciutat. És en definitiva una qüestió de coratge i de valentia per superar temps que certament són molt difícils. I em preocupa que l’alcalde no demostra res de tot això:  ni idees, ni projecte, ni valentia suficient per deixar de cavar i sortir del pou.

Un alcalde que creu que pot pujar més d’un 20% els preus de les escoles bressol o crear un nou càrrec a la companyia d’aigües amb un sou de 80.000 € per col·locar un militant del seu partit, sense ni tant sols parlar-ho amb els altres grups municipals. Un alcalde i un govern que han renunciat a la política i que ha confós gestionar (a sobre malament) amb governar.

Un alcalde que contínuament ha de fer marxa enrere perquè diu que parla amb molta gent però no escolta a ningú. Que s’ha fet un embolic amb les subvencions a les entitats, amb les línies del Mataró Bus, amb l’escola de música, amb el club nàutic, amb can Xalant i fins i tot amb el cartell de Les Santes. Un alcalde que no hace lo que dijo que haría y que hace lo que dijo que no haría.

I està clar que nosaltres tampoc ho hem fet tot bé, que en alguna cosa ens hem equivocat i que per tant ara ens cal parlar amb molta gent,  i més que parlar escoltar. Refer complicitats i entendre el que està passant a Mataró, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. Escoltar el que diuen els joves del 15M, la gent atrapada en la infàmia de les participacions preferents, en les hipoteques impossibles de pagar. Escoltar la gent que pateix les retallades a les escoles i als hospitals, els que busquen feina i ja desesperen de trobar-ne. I ens cal fer-ho amb tota la humilitat de la que siguem capaços. Segurament no tenim resposta ni solucions per tothom però almenys estarem al seu costat.

És el que hem procurat fer durant tot aquest any en el que hem hagut d’aprendre a fer d’oposició. Ho vàrem dir el primer dia: serem una oposició rigorosa, responsable i alternativa. Hem estat responsables i molt.

Vàrem donar el nostre vot afirmatiu al Pressupost municipal perquè enteníem que la ciutat, en aquests moments tan difícils, no podia quedar-se sense pressupost per l’any 2012. I ho vàrem fer a canvi d’incloure un grapat de propostes que afavoreixen a la ciutadania. Per exemple amb la creació d’una bossa de 300.000 € (que ja hem demanat que s’amplii fins a 700.000) per subvencionar el pagament de l’IBI de les famílies que pitjor ho estan passant per la crisi. Ho vàrem fer amb un Acord signat públicament i ben lluny dels pactes secrets que li agraden a l’alcalde.

Em preocupa, i molt,  l’absoluta minoria de l’alcalde i del govern, la seva incapacitat d’arribar a acords estables amb cap altre grup municipal. Un alcalde que governa amb vuit regidors (els mateixos que tenim els socialistes) creient que en té majoria suficient, que s’entesta en un Pacte de ciutat, que mai ningú ha vist concretat en un document, i que mentre tant firma pactes secrets amb el PP.

Hem estès i vàries vegades la mà pels temes importants de ciutat, per treballar i per tirar endavant Mataró i continuem fent-ho. Les nostres condicions estan escrites i entregades a l’alcalde el mes de maig de l’any passat i és ell qui té la responsabilitat de moure fitxa per treure l’ajuntament de la paràlisi i l’opacitat que ha caracteritzat al govern municipal. Ell sabrà perquè no ho fa, però està obligat a explicar als ciutadans i ciutadanes perquè vol seguir sol amb el que suposa de paràlisi per Mataró.

Deia que hem estat responsables i alternatius. No hem parat de fer propostes per Mataró en el darrer any. La darrera i més important: Un Pacte econòmic, social i per l’ocupació que volem consensuar amb els agents econòmics i sindicals i amb els partits democràtics que es vulguin sumar i que doni un impuls i fixi nous objectius econòmics per Mataró en l’horitzó de l’any 2020.

Un Pacte que reafirmi la tradició industrial de la ciutat a la que no volem renunciar, que faci de la innovació el gran motor del canvi de model econòmic, que aposti per la capitalitat de Mataró com a ciutat de comerç i serveis i que refermi les apostes culturals també com actius econòmics que aprofiti les potencialitats del projecte Mataró-Marítim.

Mataró no viu al marge del món i es fa imprescindible un treball coordinat amb els pobles i ciutats del nostre territori i en la línia de Declaració de la riera d’Argentona signat fa uns anys, del Pla Estratègic del Maresme que havia impulsat el Consell Comarcal, del Pacte Mataró-Granollers que sumi les potencialitats de les dues ciutats i generi un ampli i potent espai econòmic i cultural, de l’Arc Metropolità amb la resta de ciutats que el conformen, construint un espai comú per la reflexió i el treball coordinat, reclamant les noves infraestructures com el tren orbital o la ronda del Vallès.

Al mateix temps potenciar la rehabilitació com un dels motors d’un sector locomotora com la construcció. Per això cal redactar un Pla Director de la Rehabilitació Urbana que explori i desenvolupi totes les possibilitats del parc d’habitatges existent i ajudi a un sector econòmicament tant important com la construcció. Per això també cal actualitzar el Pla d’habitatge que permeti l’accés a la vivenda als joves.

I cal solucionar el problema existent en els accessos de Mataró a la C-32 de manera immediata. La frivolitat i l’ambigüitat de l’alcalde Mora ha fet que continuem tenint el problema, que no coneixem les solucions i el que és més greu, els diners (quasi un centenar de milions) han marxat cap a d’altres ciutats.

Ens preocupa l’economia i l’ocupació i ens preocupen els serveis públics i la seva qualitat. L’Educació, la Sanitat, la Cultura, l’Atenció Social són conquestes que ens han costat molt anys de lluita i d’esforç i que de cap de les maneres estem disposats a permetre el seu desmantellament o la seva privatització. I per això reclamarem les escoles, els instituts i els CAPs  que la ciutat necessita. I reclamem es mantingui la llei de barris. En cap cas volem que els ajuntaments, i els ciutadans en definitiva, acabin pagant les retallades dels Govern de CiU i del PP.
  
I ens preocupa la convivència social en els nostres carrers i places i per això creiem que cal una acció decidida per salvar-la i fent front a els elements que la poden pertorbar. A Mataró no pot haver-hi lloc ni per les conductes xenòfobes, però tampoc pels pretenen viure al marge de les nostres lleis i dels nostres costums. Cal la seva persecució i la seva eradicació de la nostra ciutat. Des del principi irrenunciable de la igualtat de drets i de deures.

El nostre compromís és clar i contundent: volem tornar a tenir la confiança de la gent i ens   comprometem a treballar per aconseguir-ho i ho farem amb diàleg amb la societat i estarem a prop dels nostres veïns i veïnes, sempre amb els nostres ideals de justícia, i de llibertat i amb els nostres principis catalanistes, federals i municipalistes. Ens comprometem a treballar, des de l’esquerra, amb noves energies per Mataró, per tots i cadascun dels mataronins i mataronines.

Discurs de l'acte "Noves energies per Mataró" que aquesta tarda hem fet davant el Casal d'Avis Oriol Batista.