header-photo

Un dia feliç



Avui ha estat un dia feliç, entranyable. El vell casalot de can Palauet s’ha omplert d’amics que no volíem perdre’ns la inauguració de l’exposició d’en Santi Estrany i retre-li un més que merescut homenatge. És cert que a la plaça ja no queda ni l’edifici de les Arts i Oficis ni el gran esgrafiat, del mateix Estrany, que li valgué el nom popular de plaça dels ninots. Algun dia, en una altra paret i amb mides més modestes, caldrà recuperar aquell magnífic esgrafiat resum gràfic de la història de Mataró. En Santi Estrany és l’home que té més obra pública, que no d’iniciativa pública, a Mataró. Els seus esgrafiats decoren façanes i mitgeres de molts edificis de la ciutat i formen part del nostre paisatge quotidià. Per això aquesta mateixa setmana el Consell Municipal del Patrimoni ha acordat proposar al Ple de l’Ajuntament que els esgrafiats de l’Estrany s’incorporin al Catàleg del Patrimoni arquitectònic de la ciutat.

En Santi Estrany és un home noucentista, de fet ha estat un gran estudiós d’aquest moviment i la seva tesi com a doctor en Belles Arts la va dedicar al grafisme noucentista. Però ho és també en tota la seva concepció de la vida i de l’art. L’ordre, la pulcritud de línies i colors, l’equilibri i el ple domini de l’ofici són elements diferenciadors de tota la seva obra pictòrica. I la geometria. Parlar amb en Santi és acabar parlant de geometria, de teoremes geomètrics i de la raó àurea. Professor de dibuix tècnic a l’institut Miquel Biada durant trenta cinc anys – amb motiu del cinquantenari del centre se li va encarregar un esgrafiat per la façana de l’institut- la geometria apareix de forma absolutament definitòria del seu estil i forma part del seu recorregut vital.

Avui ha estat un dia feliç i entranyable. Per en Santi i per tots els que hem tingut el goig de poder-lo acompanyar.

Amb estil propi


Foto Porschista

Aquest és el títol amb el que el Consell Comarcal del Maresme ha editat una guia amb catorze cites culturals de la comarca. Com diu la pròpia guia “El Maresme és un gran escenari on al llarg de l’any se succeeixen les més diverses activitats culturals i espectacles, alguns del quals són referent nacional o internacional per la seva singularitat i per la qualitat de les obres i dels artistes que hi participen”.

La Festa del Càntir d’Argentona, la Challenge Costa de Barcelona-Maresme, el Festival “curtcirckit” de Montgat, el Festival “Ple de Riure” del Masnou, el Festival de Corals, Bandes i Majorettes de Malgrat, la Mostra Gastronòmica de Cabrils, el Festival de Jazz d’Arenys de Mar, la Fira Màgica de Santa Susanna, el Festival del Castell de Santa Florentina de Canet, el Festival de Música del Maresme, el Festival de Poesia de Caldes, el Screamin Festival i Psychobilly meeting de Pineda, el Festival Shakespeare de Mataró, la Festa de la Verema d’Alella.
Catorze esdeveniments anuals en catorze localitats maresmenques. Una bona excusa per conèixer més a fons una comarca amb estil propi.

Que llest que és el meu nen!



Tothom coneix la facècia de la mare que en veure desfilar el seu fill diu: que llest que és el meu nen, és l’únic que no porta el pas canviat. Doncs això és el que he pensat en llegir l’extens article que la revista de la Associació Catalana de Municipis dedica al tema dels prostíbuls. Encara que el podeu llegir sencer a la seva web, en destaco un paràgraf:

"A la capital del Maresme s’hi volen instal·lar dos macroprostíbuls amb un total de 80 habitacions. Mentre que a La Jonquera ja s’està construint un local de 100 habitacions i un aforament de quasi 600 persones, després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi obligat al consistori a concedir la llicència d’activitat. L’ajuntament de Mataró, com la majoria de municipis, poden disposar d’ordenances restrictives, però no impedir radicalment els macroprostíbuls, que s’emparen en resolucions judicials i en la directiva europea de lliure prestació de serveis per evitar la denegació de les llicències. Per aquest motiu, els ajuntaments reclamen una normativa que doni més seguretat jurídica. L’ACM i la FMC a través de la Comissió Municipalista de Catalunya van acordar una resolució on insten a la Generalitat a regular reglamentàriament els requisits i les condicions que han de complir els prostíbuls amb l’objectiu que els ajuntaments disposin d’un marc jurídic clar que els permeti limitar la proliferació d’establiments d’aquestes característiques, el seu tamany i la seva ubicació".

Retrobament, trobada i celebració



Foto de facebook Eva Gonzalo

Superada, crec que definitivament, els temps en els que calia explicar les raons de ser de la Fira d’Abril de Catalunya ens disposem senzillament a gaudir-la intensament. Gaudir-la, i no és poc en els temps difícils i complexes que corren, com s’han de fer aquestes coses, en companyia de familiars i amics. Perquè aquesta, almenys per a mi, és l’autentica raó de ser de la Fira: de retrobament per alguns, de trobada i celebració per tots i totes.

Un espai de retrobament per alguns, que sentint-se plenament catalans i catalanes, no volen, ni tenen, perquè renunciar als seus orígens andalusos. Gent que fa molt de temps que va entendre que les coses no cal plantejar-les en blanc o negre sinó amb tots els matisos de colors que pot donar la vida mateixa.

Un espai de trobada de sensibilitats diverses, perquè divers és el país i diverses són les seves gents. Però un objectiu compartit de convertir aquest espai de trobada i tots els que siguin possible en autèntics fòrums on la ciutadania expressa lliurament el seu estat d’ànim i les seves voluntats de seguir construint un país lliure, tolerant, integrador, en el que la convivència i la cohesió social siguin la norma.

Un espai de celebració perquè, malgrat els durs moments pels que està passant molta gent, també tenim coses a celebrar. Tot el que hem construït plegat, tots els sentiments que hem aprés a compartir, tot els projectes personals i col·lectius que tenim per davant i totes les il·lusions que ens mouen.

Que la Fira sigui tot això i tot el que vulguin tots i cadascun dels milers i milers de persones que de nou ens aplegarem a les esplanades del Fòrum per celebrar una nova Fira d’Abril de Catalunya.

Com alcalde de Mataró, especialment aquest any en que de nou la ciutat estarà present amb la caseta de la Hermandad Rociera Divina Pastora, és el que us desitjo de tot cor.
Escrit publicat al diari de la Fira d'Abril

Encara Sant Jordi!


Foto de dicen_si

Podeu veure el magnífic programa que la televisió comarcal TVM-MDTV va realitzar dels actes que amb motiu de Sant Jordi es van celebrar en diverses poblacions del Maresme. Un clar exemple de la voluntat manifesta del canal públic de servir als ciutadans i ciutadanes i de vertebrar comarca.

Temps de castells: som-hi!




Arrenca la temporada i el món casteller ja bull d’activitat. Les colles s’enfaixen i comencen les actuacions. Aquest any hi ha concurs i ningú vol deixar els deures per darrera hora. Mireu Castellers de Sants amb una matinera clàssica de vuit (3d8, 4d8 i 2d7) a Sitges. Fins i tot Minyons ha començat fort, torre de vuit folrada descarregada per Sant Jordi, pensat en Sant Pere quan els terrassencs actuaran davant la seva gent per la Festa Major. Vilafranca i la Vella també han tirat ja castells de vuit.

Pels Capgrossos la temporada va començar diumenge passat amb la celebració de l’aniversari del local amb castells de set i un assaig amb camisa de castells folrats. Sant Jordi acostuma a ser la presentació a plaça de la colla i aquest any, amb una Riera on no hi cabia gaire gent més, una més que meritòria actuació amb el cinc de set, el tres de vuit i la torre de set. Bones maneres i castells tranquils a l’estil Capgrossos. La temporada pot ser important i l’objectiu està ben definit: la gamma extra. L’interrogant és si podrà ser per Santes i a la plaça de Santa Anna.

I per damunt de tot plana el nomenament de la Unesco dels patrimonis immaterials de la humanitat. Els castells han presentat candidatura i la decisió pot ser molt difícil i en competència dura amb el flamenc, el cant de la Sibil·la i els patis de Córdoba, per parlar només dels projectes espanyols.

Ahir en parlàrem de tots aquests temes durant el sopar de l IV Nit de Castells que la gent de la revista Castells va organitzar a Terrassa. Premis per en Falcato, per un projecte dels Margeners de Guissona, per les colles universitàries i pels presidents Pujol i Maragall. I bones intencions pel que fa a la V Nit de Castells.


Que volin els magalls!





Aquest matí, a l’obrir els finestrons del balcó, he vist els magalls per primera vegada aquesta any. De fet abans de veure’ls els he sentit xisclar i m’he dit: ara sí, ara sí que ha arribat la primavera. Us parlo dels magalls, els negres ocellots que incansables veurem volar durant el que queda de primavera i fins Santes més o menys i que en altres contrades anomenen falciots. Els falciots que en Serrat va cantar.

No són uns ocells massa estimats per la gent i fins i tot hi ha qui sent per ells una profunda aversió. Tota la simpatia que aconsegueixen les orenetes o els culblancs els hi falta als negres magalls. Però formen part del nostre bon temps i ens costaria molt entendre el temps de la calor sense els seus xiscles i el seu vol ràpid i sovint rasant. Amb ells tornen els capvespres llargs, les orxates a la plaça, les nits curtes de temps però intenses de converses i emocions. Tot just tornen els magalls, els tarongers de les eixides han obert les flors i la tarongina envaeix l’aire de la nit. Que volin els falciots encara que tant li faci al vent.

Bones notícies pel territori




El Govern de la Generalitat acaba d’aprovar definitivament el Pla Territorial Metropolità. Ha fet falta, després d’anys i anys d'absoluta inoperància i manca de voluntat política dels governs anteriors, un intens treball en el que el territori i el municipalisme han tingut un paper rellevant. El Pla metropolità és un instrument cabdal en el planejament territorial de Catalunya doncs afecta a 164 municipis, al 10% del territori nacional i al 70% de la població catalana.

Vist des de Mataró el Pla ve a reforçar les idees bàsiques del nostre planejament: la clara pertinença a l’àmbit metropolità, la ciutat urbanísticament compacta i socialment cohesionada, sense segregacions socials ni territorials. Es centra especialment el Pla Territorial en aquests dos conceptes de ciutats cohesionades i compactes, apostant pel creixement en xarxa a partir dels nuclis urbans existents i que reforcin el seu paper nodal, preservant una gran superfície d’espais naturals lliures i interconnectats, potenciant la barreja d’usos del sòl urbà amb activitats residencials i econòmiques, i articulant també en xarxa les imprescindibles infraestructures de comunicació.

També en el tema de les infraestructures el Pla Territorial Metropolità ve a reforçar les nostres tesis sobre les necessitats de mobilitat de Mataró i del Maresme i que estan recollides en l’acord que fa unes setmanes es va signar entre les forces polítiques de la comarca i el govern de Catalunya. Així el Pla planteja temes tan importants com el tren orbital o la perllongament de l’autopista del Maresme fins Maçanet. I inclou quelcom d’una transcendència vital per la comarca com és el trasllat de la via del tren, entre Badalona i Mataró, cap a l’interior alliberant per tant la façana marítima d’aquesta infraestructura pesant.

Sens dubte ens trobem en un moment transcendental per l’ordenació territorial de Catalunya que, per primera vegada a l’historia, disposarà d’una eina de planejament de gran potència per ordenar els creixements futurs de tot l’àmbit metropolità i que ho fa des de una perspectiva integral i sostenible. Bones notícies pel territori, bones notícies pel país.
Article publicat a Capgros.com

Tot plegat no serà una conxorxa?

Els catalans comprarem sis milions de roses per Sant Jordi
La que més triomfa és la vermella i el preu mínim serà de tres euros
“La rosa vermella és la que més acceptació té entre el públic, encara que podem trobar roses de tots els colors, des de les que estan pintades amb els colors del Barça fins a les roses negres o liles”, comenta el president de Mercabarna-Flor, Jaume Mateu.


Tot plegat no formarà també part de la gran conxorxa?

Diada assenyalada




Aquest any celebrem en cinquanta any del naixement d’en Joan Maragall. Per això he volgut recuperar per aquest programa aquesta poesia:

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Perquè malgrat el temps passat, el llenguatge i les vicissituds les paraules del poeta mantenen la seva vigència. Perquè Sant Jordi és diada assenyalada pels catalans i catalanes. Per les roses que hi ha al mercat, i als carrers i a les places, i a les mans d’enamorats i amics. Pels llibres que hem afegit en una festa sens igual de cultura i ciutadania. Per la canalla que badaran davant els contes i els gegants. Per tots els que tornarem a fer de carrers i places, ara que la primavera ja es manifesta esplendorosa, un espai de retrobament i de convivència.Però cal estar atents que l’aranya segueix vigilant al cau. L’aranya de la indiferència que despersonalitza, la de l’individualisme estèril que mai suma, la del desànim que ens paralitza, la de la disputa que ens anorrea. L’aranya que tenia, i segueix tenint, mala bava. Que malda per prendre’ns el que som i volem ser si badem o ens deixem. Per això cal celebrar Sant Jordi, per això cal que torni a ser diada assenyalada. Per tornar a guanyar a l’aranya.
Text de la meva presentació del programa de Sant Jordi 2010


Les concrecions

Passant comptes



Un any més, en l’exercici de transparència de l’acció de govern desenvolupada, us presentem la memòria de l’Ajuntament de Mataró. Aquest any, és especialment important donar comptes de l’activitat que hem portat a terme, ja que com tots sabeu, l’actual context de crisi econòmica ens obliga a prioritzar determinades actuacions en un entorn marcat per la restricció de recursos públics. Les noves necessitats sorgides arran de la difícil situació que ens envolta ens han conduit, per una banda, a destinar més recursos a aquells àmbits més crítics en termes socials per intentar pal·liar-ne els efectes i, per una altra, a portar a terme actuacions que ajudin a reactivar i impulsar una millora de la conjuntura actual.

Dins del primer àmbit, destacar com a actuació integral d’aquest període l’aprovació i el desplegament del Pla de mesures contra la crisi. De manera més concreta, en l’àmbit dels serveis socials, assenyalar la posada en marxa en el mes de maig de l’Oficina Social d’Atenció Integral (OSAI) la qual ha realitzat 13.678 atencions socials i ha atès a 5.405 persones fins a finals de l’any. També una ampliació de la cobertura de les prestacions socials bàsiques: s’han tramitat 734 expedients de Renda Mínima d’Inserció, s’han dispensat 69.382 àpats al menjador social Sant Joaquim, i hi s’han atès 4.268 usuaris al Banc d’aliments.

Per la banda de l’ocupació s’ha incrementat la cobertura a la població mitjançant el reforç del servei d’atenció laboral. Prova d’això, són les 3.105 persones que han iniciat durant l’any 2009 i per primer cop, un itinerari ocupacional, dels quals uns 26,8 % són joves menors de 25 anys. Com a còmput global, més de 13.411 persones han rebut algun tipus de servei en aquest àmbit.

Dins del segon àmbit, destacar la important inversió realitzada a la ciutat amb les actuacions subvencionades pel Fons Estatal d’Inversió Local: Can Marfà, Cabot i Barba, millora del Teatre Municipal, millora en la urbanització de diferents carrers,...etc. També aquelles que ha impulsat el propi Ajuntament com a resposta a les necessitats ciutadanes, entre les quals, es pot destacar la reforma del mercat municipal de la plaça de Cuba, les escoles Maria Mercè Marçal i Montserrat Solà, el TecnoCampus, la construcció del CAP La Llàntia, l’entrada en funcionament de l’equipament de Tres Roques,...etc.

Tot això amb més detall i la resta d’actuacions desenvolupades durant l’any 2009, les podeu trobar a continuació. Un conjunt de pàgines que descriuen el compromís, la il·lusió i l’esforç dels professionals de l’Ajuntament envers la ciutat de Mataró i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes.

Aquesta és la meva presentació de la Memòria de gestió de l'Ajuntament de l'any 2009, en la que es fa balanç de les actuacions fetes durant pels diferents serveis municipals durant l'any passat. Podeu llegir el document sencer a la web municipal.

I Ben-Hur amb qui correria?




És el que he pensat després de veure el muntatge que Christof Loy ens ha presentat aquesta tarda al Liceu del “Rapte del serrall”. Res a dir de la part musical, amb una molt bona interpretació de Diana Damrau en el paper de Konstanze i un més que meritori Franz-Josef Selig fent del sicari Osmin. Cosa a part el muntatge escenogràfic que dubto entre titllar entre inútil i absurd. Inútil perquè res aporta a la història i absurd perquè no valia la pena fer una nova versió i acabar reduint tota l’acció a uns pocs metres quadrats de l’immens escenari del teatre, renunciant a un muntatge clàssic i acabar desaprofitant les possibilitats que l’escenografia moderna ofereix.

La veritat és que no entenc aquesta dèria d’inventar la sopa d’alls a cada òpera. És com si en el cine ens passessin un remake de Ben-Hur amb cotxes de fórmula 1 en lloc de les quadrigues. Si em permeteu l’acudit dolent ja sabem que en Massa-la correria amb Ferrari. Ens queda per saber amb quin cotxe correria Ben-Hur.

Llegiu el que l’Agustí Fancelli va escriure a El País. I si voleu tenir una opinió més pròpia podeu veure la retransmissió de l’òpera al Teatre Monumental de Mataró aquest dimecres.

Un concurs de cobles?




Setmana important i atapeïda, amb temes dels que determinen el nostre futur. Dilluns al matí visita amb el conseller Baltasar a les obres d’ampliació de la planta de la brossa. A la tarda Consell de Ciutat per passar comptes del quart trimestre del 2009 i per explicar un important document urbanístic que marca les pautes de treball dels propers mesos.

Dimarts Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya. Un munt de temes importants damunt la taula per discutir i prendre decisions. A mitja tarda signatura de l’Acord de Mobilitat del Maresme. Molts mesos de treball per arribar a un acord importantíssim per la comarca. Al vespre acte de graduació dels alumnes de les escoles universitàries de Mataró i el Maresme

Dimecres celebració del Dia de les Esquadres al Foment mataroní. Un bon moment per fer balanç i reflexionar sobre un tema tan important com la seguretat. De manera seriosa i responsable, fugint de populismes oportunistes. Notícia de l’aprovació del Pla Director Urbanístic del tren orbital. Encara estem molt lluny però ens anem acostant a l’objectiu. A la tarda reunió dels òrgans de govern del consorci de la televisió publica per nomenar a en Joan Catà com a director-gerent de l’ent.

Dijous signatura de l’acord entre el Banc Europeu d’Inversions, La Caixa, la Caixa de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Cinc-cents milions d’euros per desenvolupar els objectius del Pacte d’alcaldes. A primera hora de la nit Assemblea de la Xarxa espanyola de ciutats per la bicicleta a Lleida.

Divendres, també a Lleida, 3r Congrés de la bicicleta amb l’aprovació del Manifest de Lleida. Nit al Monumental per cloure formalment el pubillatge de la sardana. Mataró passa el testimoni a l’Escala i comencen a posar-nos nous reptes. Un concurs de cobles per d’aquí tres anys?

Pedalant pels fruiters en flor


Foto Salvador Fuentes

S’ha celebrat aquest dies a Lleida, a la nova i magnífica Llotja, el 3r Congrés de la bicicleta. Durant aquests dies centenars de persones, vingudes d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa, han deliberat sobre l’ús de les bicicletes com a mitjà alternatiu de transport.

Aquest migdia m’ha tocat, en la meva condició de vicepresident de la Xarxa espanyola de ciutats per la bicicleta, cloure els debats. He volgut ressaltar alguns dels punts que durant aquests dies han estat al centre de les intervencions dels ponents. De tot plegat n’ha sortit el Manifest de Lleida per la Bicicleta.

En primer lloc, i com a objectiu principal, la necessitat de garantir el dret a les persones que lliurement facin aquesta opció a utilitzar la bicicleta en els seus desplaçaments quotidians. El fenomen és relativament nou al nostre país i ens cal aprendre a gestionar-lo. Però prèviament ha d’haver clarament una aposta política per la bicicleta com a mitjà de transport i aquesta aposta s’ha de fer des del conjunt d’estaments polítics i no deixar-ho, com fins ara, gairebé a la iniciativa municipal.

El Congrés ha tingut dos grans eixos de debat: les infraestructures i la legislació. Sobre les infraestructures ens cal una millora substancial que passa fonamentalment per canviar el paradigma del cotxe com a eix principal del disseny urbà. És cert que els darrers anys hem avançat i molt en el procés de retorn del carrer ( el que en Francesc Pané encertadament ha titulat com la democratització de la via pública) als vianants. Ens cal tenir més present els ciclistes.

Pel que fa a la legislació la demanda sembla força unànime en reclamar normes clares que clarifiqui el marc legal, sense deixar gairebé tota la responsabilitat en els ordenances municipals, de manera que el ciclista tingui seguretat jurídica.

Alguns del temes tractats han estat certament redundants, però poc a poc es va obrint pas al nostre país una cultura de la bicicleta que fa que ningú ens aquests moments s’atreveixi ja a dir allò “las bicicletas són para el verano”.



L’agenda, atapeïda com sempre, no em deixa quedar-me a la passejada en bicicleta per l’horta de Lleida. Una pena perquè els fruiters estan curulls de flors, el temps acompanyava i el Segre baixa ben “guapo”.

“mireu com ho fan els catalans”



Són paraules dels senyor Carlos da Silva, vicepresident del Banc Europeu d’Inversions, aquest migdia a l’acte de signatura de l’acord entre aquesta entitat financera europea, La Caixa, la Caixa de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

És tracta d’un acord de crèdit de 500 milions d’euros per a desenvolupar les accions previstes en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses i que es estan recollides en els Plans d’Actuació d’Energia Sostenible. A data d’avui són ja 130 municipis de la província de Barcelona que s’han adherit al Pacte i una trentena més que estan fent els tràmits administratius per adherir-se.

Han estat dos anys de treball, des del febrer del 2008, quan el Comissari Europeu d’Energia i Transport va llençar la iniciativa d’implicar directament el món local en la lluita contra el canvi climàtic. Dit ras i curt l’acord signat avui permet invertir 350 milions en energies renovables i 150 milions en eficiència energètica per un equivalent de 394 Gwh anuals de producció energètica, que suposa un estalvi en les emissions de gasos d’efecte hivernacle de 200.000 tones anuals i que poden generar entre 6000 i 7500 llocs fixes de treball.

D’aquí les paraules del vicepresident del BEI al posar-nos com exemple i referent europeu.

Notícies de mobilitat



Per partida triple i tres notícies importants per la mobilitat de la comarca i de Mataró que ens han arribat en les darreres hores.

La primera la signatura de l’Acord per la Mobilitat del Maresme que es va fer ahir al Consell Comarcal. Ja he escrit que aquest és acord
territorialment estratègic i políticament responsable. La segona bona notícia la va donar el mateix conseller Nadal a l’anunciar que pel maig es licitaran les obres de la primera fase de les Rondes de Mataró. Setanta set milions d’euros d’inversió que es veuran complementats amb 35 milions més quan es liciti la segona fase. En vaig escriure d’aquest tema fa molt de temps, han canviat algunes coses però les més importants es mantenen. Guanya la comarca i guanya Mataró.

La tercera ens ha arribat aquest matí i és l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Tren Orbital. S’han atès les nostres al·legacions garantint la protecció de la zona agrícola de les Cinc Sènies. Una obra, que encara trigarà a executar-se, que canvia l’esquema ferroviari català –l’històric vuit català- i que permet que la ciutat passi de tenir una sola estació de ferrocarril a tenir-ne quatre o cinc. Podeu trobar tota la informació al
bloc del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Tres bones notícies per les que fa molt de temps que hi treballem. Potser sí i com va dir en Josep Jo, president del Consell Comarcal, ahir va ser una dia històric per la mobilitat del Maresme.

El talent dels joves


Avui hem celebrat l’acte de graduació dels alumnes de la promoció 2008-2009 del Tecnocampus Mataró-Maresme. Més d’un centenar de nous graduats en enginyeria, empresa i turisme que avui han rebut els seus diplomes. Una mostra de l’aposta pel talent i la innovació.

Un talent que es demostra esplèndid en el documental “Cançons a la vora del pop” que un grup de joves creadors mataronins, ha realitzat sobre els nous grups de la música catalana.

Un projecte que avança



El de les obres d'ampliació i reforma de la planta de tractament de residus sòlids urbans del Maresme que ahir vàrem visitar amb el conseller Baltasar. En aquest vídeo podeu conèixer algunes de les característiques que tindrà aquesta planta, que una vegada s'acabin les obres actuals es convertirà en un centre integral de valorització del residus pioner al país.

De nou el Monumental



De nou obert al públic després de les obres de millora que s’han fet bàsicament per millorar l’acústica del teatre. És sumen aquestes obres a d’altres anteriors i a les que s’estan fent de millora del vestíbul. Anem millorant clarament un teatre que personalment crec ha de durar molts anys i al marge de que construïm un nou teatre del que ja hem començat a parlar i planificar.

Hem reobert el teatre amb l’actuació de Gospelsons, el grup de gospel nascut a la Casa de la Música Popular. Més de seixanta persones dalt de l’escenari vibrant al sons de la música gospel i un teatre ple a vessar que ha cantat, picat de mans, ballat seguint les instruccions d’en Ramon Escalé.

Polèmica 2.0


Foto Albert Canalejo

Vaig escriure aquest estiu sobre política 2.0. Ho torno a fer ara doncs a Mataró s’ha originat una certa polèmica virtual sobre l’ús que alguns polítics mataronins fem de les eines 2.0. Hi escriu en Joan Salicrú en el seu bloc i fa una sèrie de reflexions prou interessants però que em sembla que sense entendre del tot el fenomen 2.0, almenys en la seva versió més política. No es tracta de valorar el tema de la seriositat o no de l’actitud dels regidors que fan comentaris al facebook o al twitter durant la sessió del Ple municipal. Si aquest fos el cas caldria parlar dels que entren i surten o del que llegeixen o escriuen. Demanar que durant les moltes hores que dura el Ple tothom estigui absolutament pendent en tot moment és molt difícil. I us puc assegurar doncs a mi si que em toca estar absolutament pendent del desenvolupament del Ple.

El que realment interessa és analitzar les conseqüències de fer comentaris sobre els temes que s’estan discutint entre els grups polítics. Val la pena ressaltar que per escriure, per exemple, un comentari de twitter cal estar especialment atent per poder resumir en unes frases un aspecte important del debat o emetre una opinió. Per tant no puc estar d’acord amb els que pensen que es tracta d’una manca d’atenció i inclús respecte.

Ens trobem davant un fenomen nou que caldrà aprendre a administrar, però que té unes enormes possibilitats d’acostar el debat polític a la ciutadania. Així ho va entendre Obama, o el president Benach i crec que alguns polítics catalans. També a l’ajuntament de Mataró.

Amb la mateixa prudència i confiança

Foto Capgros.com

Avui, amb la mateixa prudència i confiança que hem tingut amb totes les decisions judicials, hem rebut la notícia de l’autorització judicial que permet acabar les obres de trasllat de la base de la xemeneia i la resta de peces que queden de la nau de can Fàbregas. I tal com indica el mateix jutge ho farem amb les mateixes condicions i garanties que s’han desmuntat i traslladat les altres peces. Autoritza també el jutge que es protegeixen les peces ja emmagatzemades amb les mesures previstes en el projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge aprovat. Amb la mateixa prudència i confiança valorem la resta de disposicions que ha fet avui el jutge.
Podeu escoltar la notícia i les meves declaracions a
MataróRàdio.

De webs, blocs i premis



Foto aliciarll


Dues notícies relacionades amb Internet i que aquest dies són actualitat a la nostra ciutat.

La primera la convocatòria dels Premis Blocs Catalunya que avui s’han presentat i que s’entregaran el dia 1 d’octubre al TecnoCampus Mataró. Serà un dels primers actes que acolliran els nous espais del TCM Mataró-Maresme. Una aposta de stic cat pel món del blocs i que arriba a la seva tercrea edició. També un reconeixement a una ciutat blocaire per excel·lència.

La segona l’aparició fa algunes setmanes de la web dels serveis informatius de MataróRàdio. Una web d’informació i opinió feta pels professionals de la informació de l’emissora municipal i que ha posat nerviós a alguns que demostren la poca confiança que tenen en la professionalitat dels periodistes locals. En parla en Joan Salicrú al seu bloc.


La primera entrevista




L'entrevista que pel programa La Tribuna m'ha fet en Manuel Roca a TVM-MDTV. Una entrevista per parlar bàsicament de la signatura de l'acord Mataró-Granollers i les seves conseqüències per les dues ciutats i les dues comarques. És la primera entrevista que em fan en el canal comarcal des de la seva creació. No està malament per ser TeleBaron!

Un projecte que es consolida


Ho acaba de posar de manifest la darrera onada del Baròmetre de la Comunicació: 44.000 persones que diuen haver vist el canal TV-MDTV en el darrer mes. Un projecte de fusió dels dos canals que es consolida amb una audiència que supera la de les dues cadenes sumades. Superant tots el problemes de cobertura de la senyal, sumant l’experiència periodística i tècnica dels dos canals, deixant treballar als periodistes amb total llibertat i confiança en el seu criteri professional. Un projecte de comarca que fa comarca.

Haikus de primavera -5-


Boniques les flors
com pinzellades d’azur
signe de bon temps

Haikus de primavera -4-



Fugissers instants
dibuixen arabesques
en jardins frescals

Escrits de Setmana Santa -3-

Foto bloc Setmana Santa de Mataró

Pel programa de la Confraria de la Mare de Déu de la Soledat:

Acostar-se a la Setmana Santa de Mataró és fer-ho a tot un univers, soviet massa amagat, però que cada primavera esclata pels carrers de la vella Iluro. Pels carrers històrics que ja trepitjaren romans i segles d’història i pels carrers de la ciutat nascuda amb els avatars del segle XXI. Carrers, si voleu, més humils però amb la voluntat de ser carrers de la mateixa ciutat.

Per això arreu de Mataró la ciutadania tornarà a omplir els carrers per veure passar els passos processionals que en monumental catequesi reviuran les darreres hores de vida humana de Jesús de Natzaret. I obrint i tancant la Mare de Déu de la Soledat. Obrint el programa de processons, el diumenge abans de Rams, pels carrers del seu barri de Cirera. Carrers costeruts, nascuts en turons de vinyes, pels que les dones valentes de la Germandat celebraran la Processó de la Coronació de la Mare de Déu de la Soledat.

Tancarà la Soledat la processó general de Divendres Sant darrera la imatge del seu fill mort en el Sant Sepulcre. Serà la darrera de les imatges d’una processó que s’ha convertit en referent a Catalunya i que cada any aplega al seu pas desenes de milers de persones. I tornarà a tancar la Soledat, pels carrers de Cirera i dels Molins, el programa de processons de la Setmana Santa de Mataró. De nou darrera el Sant Sepulcre i amb el seu mantell negre la Soledat recollirà tot el dolor humà per deixar pas a l’esperança cristiana de la Pasqua.

Gràcies a totes i a tots els que ho feu possible. Molt bona Setmana Santa a tothom.

Escrits de Setmana Santa -2-

Foto del bloc Setmana Santa de Mataró


Pel programa de la Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno y la Virgen de la Esperanza:

Avui he sentit lo Diví

en el camp, en el vent i en les plantes,

i en la majestat -de les pedres santes

que s'alcen en temple -al mig del camí.

Avui he sentit -que dura la vida

més enllà dels cós -i dels seus sentits:

he vist un vellet -am cara entendrida

i alegres infants -de sobte entristits.

He vist uns guerrers -armats punta en blanc

davant d'un anyell -rendir les espases,

he sentit les brases

de l'Amor Diví -en el Dijous Sant.

En Joan Maragall, de qui aquest any es celebra el centenari de la seva mort, escrivia aquesta poesia dedicada al Dijous Sant. Una bona mostra de l’arrelament de la Setmana Santa en la nostra cultura i devoció popular. Una cultura i una devoció que es tornarà a manifestar plenament en els molts actes que es celebraran durant aquests dies de Setmana Santa arreu de la ciutat i que tindrà el màxim exponent en les processons que tornaran a omplir els carrers de Mataró.

Els ciutadans i ciutadanes ens tornarem a acostar a aquestes mostres de religiositat i tradició des de punts de vista diferents, tots d’ells respectables, però convençuts d’estar participant en uns actes importants de ciutat. Serem milers els que ens arrenglerarem pels carrers de la ciutat per veure els passos processionals i contemplar les imatges que les confraries trauran als carrers aquests dies. Costarà estar a tot arreu però Dijous Sant la cita és ineludible amb Nuestro Padre Jesús Nazareno i la Mare de Déu de l’Esperança, acompanyats de la Verònica pels carrers de Cerdanyola. Com també serà ineludible l’assistència a la Processó General de Divendres Sant amb totes les confraries als carrers de la vella Iluro.

Tinguem tots i totes una molt bona Setmana Santa i que com diu el poeta puguem, algun dia, veure els guerrers rendir les espases davant un anyell.

Escrits de Setmana Santa -1-



Com cada any les entitats de Setmana Santa em demanen escrits pels seus programes. Aquest dies penjo alguns dels que he escrit aquest any.


Pel programa dels Armats de Mataró:

De nou els Armats de Mataró tornen a sortir al carrer. I de nou els mataronins i mataronines en arrenglerarem a banda i banda dels carrers per veure desfilar el manípul, al ritme dels tambors, i amb la seriositat que sempre els ha caracteritzat.

Ho faran el Dijous Sant en l’homenatge a la ciutat i ho tornaran a fer Divendres Sant en la Processó General al costat de les altres Confraries de la Setmana Santa mataronina. Una Setmana Santa que s’ha guanyat un lloc i una fama entre les celebracions que arreu de Catalunya es celebren durant aquest període de temps.

Darrera seu, els Armats, tenen segles de tradició i d’història. Són una de les entitats de la ciutat més antiga i al llarg dels segles han sabut mantenir i augmentar el seu caràcter i personalitat, afrontant en cada temps els reptes que es presentaven i resolent-los eficaçment.

Els Armats es presenten aquest any amb un canvi substancial al davant. El seu capità manaia durant molts anys, en Francesc Xavier Pelàez, va anunciar el Dijous Sant de l’any passat que plegava. La ciutat li deu un reconeixement públic a tants i tants anys de dedicació als Armats i a la ciutat. Sense ell les coses no serien com són. Però una entitat vàries vegades centenàries ha sabut trobar el relleu i un nou capità manaia comandarà la tropa romana durant aquesta Setmana Santa. Esperem i desitgem que el seu mandat sigui tan equilibrat i profitós com ho ha estat el del seu antecessor.

Ens equivocaríem però si penséssim que els Armats són només aquests que veurem desfilar pels carrers. Darrera d’ells hi ha una entitat sòlida, una junta i un grup compacte d’homes i dones que treballen tot l’any per mantenir i millorar la tradició i la història. A tots i totes, i en nom de la ciutat, el més profund agraïment.