header-photo

Cinquanta anys de Premi Iluro



Ahir es va celebrar el tradicional acte d’entrega dels Premis Iluro de monografia històrica que té instituïts la Fundació Caixa Laietana. En Ramon Reixach va ser, i ja en van tres en cinc anys, el guanyador d’aquesta edició amb un treball de tres volums sobre els moviments socials catòlics a Mataró. Passa això curiosament la mateixa setmana que l’Ajuntament entrega la Medalla de la Ciutat a les monges de l’Hospital i que el Cercle Catòlic d’Obrers celebra el seu cent vint-i-cinquè aniversari.

S’escau aquest any el cinquantenari d’aquest prestigiós premi que al llarg de tots aquests anys ha acumulat un gruix fenomenal de coneixements històrics i socials sobre la ciutat i la comarca. Perquè, i molt més enllà dels treballs premiats, el premi Iluro ha esperonat a centenars d’historiadors a treballar pel coneixement profund de la història de Mataró i del Maresme. No és d’estranyar que molts opinin que la ciutat i la comarca són uns dels territoris del nostre país més ben estudiats des del punt de vista històric.

L’acte, que va ser presidit pel president Montilla, va omplir a vessar l’Ateneu Caixa Laietana del carrer de Bonaire, amb mossèn Antoni Pladevall de president del jurat –en substitució per malaltia del doctor Jordi Nadal, del qui varem trobar a faltar el fi estilet dialèctic amb el que disseccionava els treballs i els autors- i va ser glosat per en Joan Giménez. Aquest mateix, amb en Pere Tió, són els autors del llibre que s’ha publicat sobre els cinquanta anys del premi. Il·lustrat amb les fotografies d’en Ramon Manent, el llibre fa un extens recorregut per la història entrellaçada de Mataró i el Maresme i el Premi Iluro. Com escrivia Pierre Vilar: “Las història de la història seria l’exercici històric més fructífer que hom podria proposar-se”.

O com escriu en Joan Giménez: “És sobre el coneixement i la reflexió d’aquests referents històrics –que constitueixen les nostres arrels com a poble i com a ciutadans- que estem en condicions òptimes per albirar el futur que cal construir per a les generacions que ens seguiran sota el mateix sol que ens il·lumina i sobre la mateixa terra que ara trepitgem”.

En el camí de Copenhaguen -9-




Aquesta vegada el camí de Copenhaguen passa per Brussel·les. En un habitual viatge de menys de vint-i-quatre hores m’arribo a la capital de la Unió Europea per entregar al Comissari d’Energia i Transport, el senyor Andris Piebalgs, els primers trenta nou PAES (Plans d’Acció d’Energia Sostenible) que la Diputació de Barcelona ha redactat pels primers signants del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l'energia.

Amb el comissari Piebalgs ja m’he entrevistat altres vegades i segueix amb especial atenció el procés que a la província de Barcelona ha liderat l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació i que ha fet que dels pocs més de nou-cents ajuntaments europeus adherits al Pacte cent onze siguin ajuntaments barcelonins. Tota una demostració de l’aposta dels ajuntaments per un model energètic sostenible i contra el canvi climàtic. Parlem del treball fet i dels propers esdeveniments que s’han de succeir en els propers mesos i que han de significar nous acords internacionals en la lluita contra el canvi climàtic. Coincidim en el paper fonamental que el món local ha de jugar en tot aquest procés.

Coincideix la meva visita a Brussel·les, i genera les lògiques dificultats d’accés als edificis comunitaris, amb la celebració del Consell de primers ministres. Els vint-i-set màxims responsables governamentals dels països de la Unió es reuneixen en l’edifici del Consell, tancat a pany i forrellat, a pocs metres de l’edifici Berlaymont on té la seu el comissari Piebalgs.

El camí cap a Copenhaguen sembla pel de dificultats i a hores d’ara, amb la reunió del Consell d’aquesta setmana i la important trobada de Barcelona de la setmana vinent, ningú s’atreveix a aventurar resultats. Però cal ser optimistes i, encara que de les reunions prèvies sortiran pocs o cap acord, en el debat final de Copenhaguen no quedarà més remei que arribar a compromisos importants o potser farem salat definitivament. Guanyarien els negacionistes i els que, com l’Ana Botella, opinen que el planeta està al servei dels homes.

Les monges paüles


Foto Jordi Sancliment

Dimarts va ser un d’aquells dies en els que la ciutat es retroba amb la seva pròpia història. Al Saló de Plens de l’Ajuntament, absolutament ple, va tenir lloc l’acte d’entrega de la Medalla de la Ciutat a les Filles de la Caritat de Sant Francesc de Paül. Feia precisament cent onze anys, dia per dia, que en aquell mateix espai el consistori de l’època va encarregar a les monges paüles la gestió de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Després les monges també van gestionar durant uns anys la Llar Santa Maria Assumpta per a noies amb disminució psíquica profunda i continuen gestionant els menjadors econòmics Sant Joaquim.

Formen part doncs de la història de Mataró i el seu treball sempre ha estat associat a l’atenció de les persones més desvalgudes en un exemple de compromís solidari digne del reconeixement ciutadà en forma de la més alta distinció de la ciutat. En Ramon Salicrú va glosar la feina de les monges i va voler posar, cosa que vaig trobar especialment interessant, nom i cognom a totes i cadascuna de les germanes que durant tot aquest temps han passat per les comunitats paüles mataronines. Una excel·lent glosa de l’historiador mataroní.

Vaig voler ressaltar expressament en la meva intervenció l’origen del compromís solidari les Filles de la Caritat- En uns temps de pensament líquid vaig reivindicar el component fortament evangèlic d’aquest compromís solidari. Tots els orígens solidaris poden ser igualment respectables i dignes d’admiració, però el d’aquestes dones ha respòs sempre a la seva fe cristiana. Amagar-ho m’hagués semblat simplement ometre una part fonamental d’aquests cent onze anys de treball i esforç.

Justament el dia abans havíem visitat les obres de remodelació de la casa del camí Ral on es situen els menjadors Sant Joaquim i que a partir d’ara acollirà també en els pisos superiors (deu ser això de que cada metre és preciós) les estances de les monges que s’han traslladat des de l’habitatge que ocupaven al mateix camí Ral quan van deixar l’Hospital i que ara recupera PUMSA Unes obres finançades a parts iguals per l’empresa municipal d’urbanisme i per la Fundació Sant Joaquim. Tot plegat deu ser una altra de les “dolenteries” de PUMSA encara que, i com explica en Ramon Bassas en el seu bloc, ara tots corrin a sortir a la foto.

Segona part



Pel febrer del 2007 escrivia aquest post en el bloc. Ara dos i mig després hem vist la segona part de la pel·lícula. Ahir varem visitar el tram del passatge Pau Claris entre Alarona i Ciutat Freta que s’ha acabat de reurbanitzar. Ha estat una obra de les incloses dins del FEIL –el popular Plan Zapatero- que en el Pla d’en Boet es disposaven en una línia de nord a sud: instal·lació elèctrica de l’escola Camí del Mig, reurbanització de Pau Claris, gespa artificial al camp de futbol del Pla d’en Boet, adequació dels baixos dels habitatges per joves del carrer Sant Cugat, urbanització del passatge del carrer Castaños, estesa de fibra òptica fins can Xalant. Una bona collita pel barri i per la ciutat.

El que escrivia ara fa dos anys serveix perfectament vàlid en l’actualitat: “Tot plegat pot semblar una història “d’abuelo Cebolleta”, però crec que serveix perfectament per il·lustrar com es va construint una ciutat. Poc a poc, teixint complicitats i atenent demandes. Res de foc d’encenalls ni traques valencianes. Treball i constància. Amb projecte de ciutat i atenció especial a les coses petites.”

Amb contundència




Avui podria escriure sobre vàries coses i certament agradables: la reurbanització del passatge Pau Claris, la medalla de la ciutat a les Filles de la Caritat, la il•luminació amb leds de la plaça de Mossèn Blanch, per exemple. Però semblaria que fujo de la notícia que, des de mig matí, ha sacsejat l’actualitat política catalana. L’operació anticorrupció del jutge Garzón que ha acabat amb la detenció de destacats polítics catalans, alguns del meu partit, i empresaris també importants.

Una molt mala notícia per la democràcia, però, i respectant totes les presumpcions d’innocència que calgui, qui la faci que la pagui. I qui tingui quelcom a dir o denunciar que ho faci. No hi ha pitjor notícia que precisament aquestes insinuacions, i en boca de personalitats prou reconegudes, de compte no prenguem mal. Els ciutadans i les ciutadanes necessiten saber la veritat i els milers i milers d’electes locals que treballem honestament també.

Sorprèn també la reacció dels partits polítics. Mentre uns actuem amb contundència, altres maregen la perdiu.

En el camí de Copenhaguen -8-



Les iniciatives pre-Copenhaguen es multipliquen aquest dies i també a casa nostra. A l’espera de la Convenció sobre canvi climàtic que ha de tenir lloc a Barcelona el mes vinent, i que és la darrera abans de la cimera de Copenhaguen del desembre, aquests dies es celebra el Global Eco Forum’09. Avui ha estat l’acte inaugural amb una taula rodona moderada per en Tomàs Molina. Una bona ocasió per explicar, davant un auditori molt autoritzat, la visió del problema des del món local i les moltes iniciatives que els ajuntaments estem tirant endavant.

El Global Eco Forum aplega un grapat de personalitats en temes mediambientals i amb un interessant programa que podeu trobar en la web. També podeu seguir per Internet i en directe els debats i intervencions dels ponents.

Temps de castells: de la plaça del vi a la del blat


Com ja ve sent massa habitual l’agenda m’impedeix anar a Girona a la Diada Castellera de Sant Narcís i m’haig de conformar amb els sms que m’envien mentre corro amunt i avall de Mataró en un matí farcit d’actes. Tenia bones vibracions i les informacions dels assaigs de la setmana eren esperançadores: a Girona, torre de vuit folrada de sortida, tres de nou amb folre i quatre de vuit amb el pilar. Dit i fet. Una bona actuació de Capgrossos i una sensacional actuació de Minyons (3d9f, 4d9f, 2d9fm i p8fm) que com ja esdevé tradició encaren les darreres setmanes de la temporada en una gran forma.

Recuperen Capgrossos la millor actuació de l’any, just tres mesos després de Les Santes, i es pot encarar amb molta il·lusió les dues darreres actuacions de la temporada. Diumenge que ve a Vilafranca per Tots Sants i d’aquí a quinze dies de nou a la plaça de Santa Anna per la diada de la colla. Dues ocasions per millorar la d’avui a Girona i això passa per recuperar el quatre de nou folrat i apuntar-s’hi una tripleta vilafranquina que, amb el pilar de set, segueix sent el nostre sostre.

I si a Girona Minyons i Capgrossos brillaven, a Valls per Santa Úrsula, i en el tradicional cara a cara de les colles vallenques. la Vella arrasava.

Aprofitant les hores




Com que el cap de setmana té una hora més que del compte encara queda temps per alguna coseta extra. I és que el divendres, dissabte i diumenge venien carregats d’un munt d’activitats arreu de la ciutat.

Com sempre el cap de setmana comença el divendres a la tarda. Tot just aterrat al Prat del viatge llampec a Àustria conferència d’en Jordi Font-Agustí sobre el ferrocarril i visita a la maqueta ferroviària que el Grup ferroviari de Mataró ha bastit de forma modular a la Sala d’Exposició de la Caixa Laietana.

Dissabte matí toca recollir, al Saló Animaladda, el premi que la Federació d’Entitats pels Drets dels Animals ha atorgat a l’Ajuntament de Mataró per la seva feina en l’àmbit de la protecció dels animals. També es va premiar el programa Peluts que a Mataró Ràdio fan la Societat Protectora d’Animals de Mataró. La tarda comença amb una visita a la Fira ferroviària que s’ha muntat com cada any a la plaça de Santa i la Rambla. Poc a poc anem consolidant aquesta fira que atreu l’atenció de molta gent que ahir omplia a vessar el centre de Mataró. Inauguració, una mica més tard, de la reurbanització dels carrers de Balmes i d’Ibram. Dos nous carrers guanyats pels veïns i veïnes. La imatge dels nens tornant a córrer amb bicicleta pel mig del carrer paga amb escreix tots els esforços fets.

Matí de bojos. Visita a la Fira del Bolet a Vilassar de Dalt com a diputat de Medi Ambient. Gran ambient, molta gent, i un excel·lent tastet de bolets. A les dotze inauguració de la nova escola bressol Els Garrofers. Aquesta és la novena escola bressol municipal i com he dit en el meu discurs no serà pas la última. A partir d’aquí un reguitzell de visites ràpides que comença per Sant Simó on ja celebren la festivitat del sant, a la Via Europa per celebrar el desè aniversari de l’Associació de Veïns i a Cerdanyola a la Mostra d’Entitats del barri. Una molt bona iniciativa que permet visualitzar les moltes activitats que s’estan generant en el barri i que permet el mutu coneixement. Un dinar cuinat amb molt de carinyo sota els pins de la plaça Onze de Setembre per acabar la part pública d’un cap de setmana aprofitat al màxim.

I si en Biada hagués plegat?





Interessant conferència d’en Jordi Font-Agustí, a la Sala d’actes de la Caixa Laietana ahir al vespre, sobre “El ferrocarril en temps de crisi a través de la literatura i les arts”. Un ampli repàs de la presència del ferrocarril i del seu impacte en la creativitat dels artistes. Visions contraposades entre els conservadors que veien el tren com a una amenaça letal i els progressistes que confiaven en la ciència i la tecnologia per millorar la vida de les persones.

És bo recordar, com ho fa avui en Toni Biada a l’entrevista que en Víctor Lamela li fa a La Contra de La Vanguardia, que el projecte del tren d’en Biada va estar afectat directament per una forta recessió econòmica que va posar en perill la construcció de la que seria la primera línia fèrria de la península ibèrica. Només la seva determinació va fer que el projecte no s’encallés i que el tren, a més de tenir el privilegi de ser els pioners d’Espanya, fos determinant pel progrés econòmic i social de la ciutat i del país.

I és bo recordar-ho perquè ara que les dificultats econòmiques són evidents cal sobreposar-se a les veus que demanen parar i continuar impulsant i decididament les apostes estratègiques que Mataró té sobre la taula. No fer-ho seria com si en Biada hagués plegat: conformar-se a passar al vagó de cua d’un tren que no porta enlloc.

Per això també és bo repassar on som i com avancem i per això us he posat aquest vídeo de com van les obres del Tecnocampus, una aposta fonamental i de futur per la ciutat. Però no la única.

En el camí de Copenhaguen -7-



En el camí de Copenhaguen tocava recollir un premi de l’Aliança del Clima per la Diputació de Barcelona. Aliança pel Clima és una organització de ciutats fonamentalment centreeuropees, únicament amb la ciutat de Barcelona com a representant espanyola, que té com a objectius la defensa del clima i la cooperació entre ciutats i amb els pobles indígenes dels boscos tropicals.

Cada any aquesta organització internacional organitza la Star Alliance per atorgar premis a les millors iniciatives del món local en defensa de clima i en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest any han decidit premiar a la Diputació de Barcelona pel seu compromís i lideratge del Pacte d’alcaldes i alcaldesses per una energia local.

L’entrega dels premis es va fer ahir a l’abadia benedictina de Melk, un lloc preciós a la vora del Danubi i que com ja és habitual no podem visitar amb calma en aquests viatges llampecs que duren escadusseres vint-i-quatre hores entre anar i tornar. A l’abadia de Melk, Umberto Ecco situa el monjo Adso en la seva novel·la de “El nom de la rosa”. Mereix tornar per visitar-la i per entretenir-se pels pobles, de vinyes que s’enfilen esglaonades pels costeruts marges, del camí de Viena a Melk resseguint l'immens Danubi.

Com sempre passa, i més enllà dels discursos oficials, les converses de sobretaula són el més interessant de tot plegat. Una constatació general de la importància fonamental del món local en tot el procés de discussió de Copenhaguen i el convenciment que sense el compromís dels pobles i ciutats serà impossible assolir uns objectius satisfactoris en la lluita contra el canvi climàtic.

Carrers




Inauguració aquests dies de la reurbanització de varis carrers. Alguns previstos en els pressupostos d’inversions de l’Ajuntament i d’altres fruits del finançament del Fons Zapatero. Abans d'ahir inauguració dels carrers de Sant Bru i Cristina. Feia temps que els veïns reclamaven la urbanització d’aquests carrers que connecten el centre històric amb l’eixample est de la ciutat. Paviment a un sol nivell i recuperació de tot l’espai pels vianants. Aquests són carrers d’estar i el que cal es facilitar el pas a les persones i permetre la recuperació del carrer pel veïnat.

Ara venen setmanes en les que repetiren aquest tipus d’acte: dissabte el carrers de Balmes i Ibran, d’aquí a unes setmanes la Muralla de Sant Llorenç, el carrer Milans, un altre tram del camí Ral, el carrer de Josep Castellà. Per parlar només d’alguns carrers del Centre-Eixample.

Obre la cortina




Tanca per obres l'amic Simó el M.A.C.M.A i ja mateix obre La Cortina.

D'aniversari



Ja fa alguns anys que la ciutat de Mataró ha volgut recuperar la seva condició de ciutat pionera del ferrocarril. Per això al tradicional i oficial acte de l’ofrena floral al monument a Miquel Biada s’han afegit altres actes entorn del ferrocarril i de caire molt més popular. Aquest any, i amb motiu del 161 aniversari del tren Barcelona-Mataró, l’Ajuntament, el Cercle Històric Miquel Biada BCN-Mataró i altres entitats han organitzat un programa d’actes que podeu consultar a Internet.

Un doble compromís



Existia el compromís de convertir l’antic camp de futbol a 7 de Cirera en una nova pista poliesportiva. Aprofitant els diners que ens han arribat del FEIL, el popularment conegut com a fons Zapatero, s’ha pogut construir aquesta nova pista que donarà un bon servei als equips d’hoquei patins i al patinatge artístic.

També existia la voluntat de posar el nom de Jaume Parera i León al pavelló de Cirera. Un acord de Ple, adoptat per unanimitat de tots els grups municipals, ha permès complir amb una vella demanda del món de l’hoquei de Mataró. Un acte de reconeixement del que va ser durant molts anys president del Club Hoquei Mataró i que tant va treballar per aquest esport a la nostra ciutat.

Dissabte varem poder complir aquest doble compromís i una nova instal·lació s’ha afegit a la zona esportiva de Cirera.

De nou solidària



De nou Mataró es va llevar solidària ahir diumenge. A les nou en punt, i amb un fresquet que invitava a caminar, les mil set-centes persones inscrites i les afegides fora de termini vàrem arrencar del Parc Central Nou, i per les rondes cap a la Laia l’arquera i el Passeig Marítim, cap a la platja del Callao. Una gernació de dones i homes de tots el barris de la ciutat caminant plegats com a mostra de solidaritat en la lluita contra el càncer de mama. La gent de Maresme Oncològic, que organitzaven la caminada, es van bolcar en atendre’ns i pocs esmorzars en hauran semblant més saborosos que el d’ahir, asseguts al solet d'un cel radiant de tardor, voltats dels caminaires que anaven arribant tot xino-xano i tota la mar tramuntanada al davant.

Sant Galderic, patró


Sant Galderic, patró dels pagesos catalans, i que avui hem celebrat a l’ermita marinera i pagesa de Sant Simó.

Els goigs, que avui s’han repartit a l’ermita, expliquen prou bé la història d’un sant ecologista i europeista:

Neix a prop de Carcassona
per allà el segle novè,
i als parents i a tothom dóna
un gran exemple de fe,
amb esforç i amb alegria
treballant d’agricultor.

Sant Galderic, doneu pluja
a vinyes, hortes i conreus;
si amenaça el foc que puja,
que l’aigua li aturi els peus.
amic de l’ecologia,
us invoquem amb raó.

Feu que els nostres Pirineus
no separin en excés,
i als països europeus
doneu pau, dret i progrés.
el pa de cada masia
assegureu com un do.

Des de fa un temps existeix un corrent a la pagesia catalana de reivindicar com a patró propi a Sant Galderic substituint Sant Isidre. Al pobre, i pel que explica la llegenda no gaire treballador, sant madrileny darrerament li cauen de tots costats. Llegiu si no aquest article, i encara que el final no deixa de ser una mica surrealista personalment m’abono a posar-li Sant Galderic al camp del Barça i abans algun il·luminat no proposi posar-li de nom Sant Jan.

Les persones i les idees




Persones i idees, amb la força del treball, són els nostres actius, gairebé m’atreviria els únics actius del socialisme. Hereus d’una llarga lluita per la emancipació d’homes i dones, per la dignitat individual i col·lectiva, ens plantem en aquest segle XXI amb la mateixa determinació i coratge que ho feren els companys i companyes dels segles anteriors.

Sabedors que les circumstàncies són ben diferents però que la lluita no pot cessar mentre al món hagi injustícies i manca de llibertats. El llarg camí recorregut i els molts objectius aconseguits ens ha de permetre valorar justament les persones que ho han fet possible. Aquestes persones, i moltes altres d’anònimes, que el PSC homenatja cada any en aquest inici de curs. Han estat ja un bon grapat les persones homenatjades al llarg d’aquests anys. Alguns, desgraciadament, ja ens han deixat i la seva memòria forma part de la història del nostre partit a Mataró. Homes i dones compromeses amb la ciutat, el país i la humanitat. Homes i dones amb contradiccions com tots els humans però compromesos amb els ideals socialistes de la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre els humans.

Persones compromeses en la lluita per un món millor i en el progrés econòmic i social dels treballadors i treballadores. Uns ideals que han estat el motor de la seva actuació en els diferents camps on han treballat. En la política, el sindicalisme, els moviments veïnals, l’educació, l’esport, la sanitat, la cultura, i tants altres àmbits on la presència de socialistes ha estat una constància històrica. Si voleu amb tossuderia, però amb el ferm convenciment que pagava la pena treballar per millorar la societat.

Avui en tenim tres exemples d’aquestes persones socialistes compromeses amb Mataró. Des d’àmbits diferents, amb compromisos també diferents, però igual de profitosos. Perquè tot pot sumar i tot esdevé útil quan es treballa amb el convenciment que podem canviar les coses a millor. A la feina, al barri, a l’escola, a la ciutat, al país i al món. Com han anat canviant durant tot el temps en que els ideals i el treball dels socialistes han estat la força transformadora més gran del món.

En Jaume Estrems, en José Gómez i l’Antonia Ramírez són precisament exemple d’això. De fermesa en les idees i de treball constant per transformar les realitats.
Text de la meva introducció al llibre que el PSC ha editat amb motiu de l'homenatge a tres militants.

Camí de Copenhaguen -6-


Mediona és un petit poble de l'Alt Penedès que s'ha convertit en tot un referent mediambiental en el nostre país. Un exemple clar del molt que es pot fer i des dels ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic i en el foment de les energies renovables. Podeu visitar la web del Parc Fotovoltaic i conèixer on-line la seva producció elèctrica.

Un acte de justícia



El que avui ha anunciat el president Montilla a l’instar a la Fiscalia General de l’Estat a plantejar un recurs per la revisió de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques contra el president Companys i de la sentència del Consell de Guerra que el va condemnar a mort.

“El poble de Catalunya ha perdonat. Però, per un sentit col·lectiu de dignitat, no podem confondre el perdó amb l’oblit: hi ha encara un capítol pendent, i volem tancar-lo amb dignitat per honorar al nostre President i, en ell, representar totes les persones que al llarg de la negra nit de la dictadura van defensar Catalunya amb un gran sacrifici personal i familiar.”

Marta Duran més botànica


És la que es pot veure aquests dies a l'exposició que la pintora mataronina té a la Galeria Comas de Barcelona.

La ciutat en xarxa


Foto TCM

Signatura aquest matí d’un conveni entre el Consorci Sanitari del Maresme i la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme per impulsar els estudis d’infermeria a Mataró. Es tracta d’un primer pas per implantar estudis de Ciències de la Salut i el Benestar a la comarca. I per això aprofitem tot el tenim i ho posem a treballar en xarxa. Una aposta estratègica entre la primera empresa de la ciutat i el Parc Tecnològic que ha de garantir el coneixement i la seva transmissió a les empreses de Mataró i del Maresme.

És precisament en aquests moments de dificultats evidents quan cal mantenir les apostes que ens han de garantir la viabilitat econòmica i social. Fer el contrari seria, a més de desaprofitar una clara oportunitat, signar la nostra condemna com a ciutat i com a comarca i conformar-nos amb un paper secundari dins del context metropolità i nacional. Alguns ja s'hi conformen, jo no.

Haikus de tardor -3-



Caminet dels prats
sota la cúpula d’or
d’argentins bedolls

Haikus de tardor -2-



Oníric bolet
minúscula caseta
d’infantils follets

Haikus de tardor -1-




Festa de colors
en tardoral paleta
dels arbres caducs

Ignorància o segones intencions?



Anava a titular aquest escrit “El rave per les fulles”, però després de pensar-ho una mica més m’he decantat per titular-lo “Ignorància o segones intencions”. Perquè s’ha de ser ignorant o tenir unes evidents segones intencions per escriure el que ha escrit El Mundo aquests dies sobre l’Agenda Escolar del Medi Ambient que edita la Diputació de Barcelona i adreçada als alumnes d’ESO. De l’agenda es publiquen 140.000 exemplars que es distribueixen a Catalunya i Mallorca i convenientment traduïdes a la província d’Osca i a la italiana de Chieti, fent cada territori una presentació de les seves característiques històriques i geogràfics per coneixement de la resta d’alumnes.

S’exclama El Mundo perquè en la presentació catalana s’escriu que “Catalunya és un país mediterrani”. Lògicament lo de mediterrani es tan evident que no s’atreveixen, de moment, a qüestionar-ho. Si que qüestionen, i de quina manera, que siguem un país!. Ignoren la definició que de “país” fa el diccionari de la Real Academia de la Lengua Espanyola? País: nación, región, territorio o província.

Ja sabem que no els hi agrada, i ens ho tenen recorregut al Tribunal Constitucional, que siguem una nació, però lo de “región, territorio o provincia (quatre a falta d’una)” no ens ho poden pas negar. Com que prefereixo creure que tan ignorants no són, sospito que es tracta de segones intencions.

Sinó com s’entén que habitualment en el mateix diari es refereixin a Euskadi com a “País Vasco” i fins i tot hi tenen una edició amb aquest nom i on també han publicat l’esmentat article? I si es tracta de segones intencions, potser que ens expliquin quines són. Encara que voleu dir que cal?.

El nou Tribuna Maresme



Surt avui al carrer un nou Tribuna Maresme, amb format molt diferent i periodicitat mensual. Molta sort!

D’aquest número voldria destacar l’extens reportatge que em dedica l’Albert Calls en una sèrie que ha volgut titular: Un passeig amb l’alcalde. Quan m’ho van proposar vaig defugir dels recorreguts típics pel Mataró més històric per a fer un itinerari pels indrets on es situen les principals apostes del govern municipal i on es generen les noves oportunitats per la comarca. El títol que l’Albert hi ha posat ja és prou explícit: Un recorregut per la ciutat que creix.

També en voldria destacar l’entrevista del mateix Call al periodista Saül Gordillo: Gent del Maresme. Val la pena llegir el que opina el de Calella sobre la relació entre noves tecnologies i comunicació: “És cert que a la xarxa sovint hi ha massa soroll, i que un excés d’informació pot generar desinformació. És per aquest motiu precisament que el paper del periodista és més necessari que mai”.

Refent llaços


En 1757 se quedara como guardián de la isla de la Higuerita,
el mataronés José Faneca, primer habitante permanente de
la nueva población, quien levantaría el pozo al pie de
una higuera, dotando de nombre a la localidad y
representados desde entonces en su escudo heráldico

Según el Padre Mirabent en su Memoria sobre la fundación y
progresos de la Real Isla de la Higuerita, fue Salvador Casanova
quien en el año 1789 trajo desde su ciudad natal de Mataró a la
imagen de Ntra. Sra. del Rosario, asumida entonces como Patrona
del Gremio de Mareantes y hoy Alcaldes Perpetua de Isla Cristina

La navegación de cabotaje hizo posible la llegada de los
mataroneses a nuestras costas durante le siglo XVIII, haciendo
escala en importantes ciudades como Sitges, Valencia o
Cádiz, entre otras, donde realizaban sus intercambios comerciales
a la ida, regresando con las bodegas llenas de salazones

La remodelación de esta Plaza de Mataró, rotulada
desde 1969, se inauguró el día 7 de octubre de 2009
festividad de Ntra. Sra. del Rosario, por el
Alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón Espinar,
y la alcaldesa de Isla Cristina Mª Luisa Faneca López

Las localidades de Isla Cristina y Mataró mantienen vínculos inmemoriales
reforzados a nivel institucional con distintas concesiones:
-1966: José Mª Fábregas Carnau, mataronés portador de un Saludo Oficial de su Ayuntamiento es nombrado por el de Isla Cristina como “Huésped de Honor”.
-1966: El Alcalde Presidente del Ayuntamiento de Mataró es nombrado “Concejal-Honorario Perpetuo” del Ayuntamiento de Isla Cristina.
-1971: El Ayuntamiento de Mataró concede a la ciudad de Isla Cristina la “Medalla de Oro de la Ciudad” y el título de “Hija Predilecta”.
-1976: el Ayuntamiento de Isla Cristina concede a la ciudad de Mataró la “Medalla de Oro de la Ciudad”


Text dels mosaics que avui s’han inaugurat a la Plaza de Mataró de la ciutat de Isla Cristina amb motiu de la seva reurbanització i de la participació d’una delegació de Mataró a les Festes de la Verge del Roser de la ciutat andalusa i de la que escriu en Manuel Cusachs en un article al Capgrós.

Entorn de la rutina


Just quan tornem al quefer diari i a la repetició dels rituals quotidians ens arriba una nova edició de la revista Valors que precisament reflexiona amb la rutina.

Cada metre és preciós



Acte d'entrega aquest matí de les claus dels habitatges de lloguer per a joves del Pla d’en Boet. Previstos en el Pla Local de l’Habitatge –i en el Pacte per l’Habitatge que alguns ja han repudiat- aquests noranta quatre pisos s’han construït en el solar d’equipaments de darrera la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Són els primers habitatges construïts, tal com va destacar el conseller Francesc Baltasar, pel govern de Catalunya en trenta anys a Mataró. Uns pisos que s’entreguen ara i als que seguiran els del carrer Cristina, Meléndez, Churruca, Núnez de Balboa ja en construcció i els futurs del Rengle i Figuera Major. Continuem pensant que aquestes promocions són imprescindibles per facilitar l’accés a l’habitatge a determinats col·lectius.

El fet d’haver estat construïts en terreny d’equipaments, qüestió que no fa massa anys defensava algun ideòleg polític de la ciutat que ara opina exactament el contrari, és una bona demostració de la voluntat del govern municipal d’aprofitar cada metre quadrat i cuidar-lo com quelcom preciós. Amb un model de ciutat urbanísticament compacta, amb els límits ben definits i els usos determinats, cal treure’n el màxim profit possible als solar lliures i als que es puguin generar reciclant sòl a partir d’espais obsolets. És el que venim fent en molts indrets i que ens permeten aprofitar tota la superfície del solar com a equipament en planta baixa i construir habitatges dotacionals a sobre. És l’exemple del Pla d’en Boet on sota els habitatges es situaran les noves aules de l’escola d’adults Alarona i altres espais d’ús municipal. I és que cada metre és preciós!

Temps de castells: Tripleta reusenca?


Foto ACN

Fa dos anys a la Diada del Mercadal, els Castellers de Vilafranca van descarregar l’anomenada tripleta vilafranquina, avui han fet una altra tripleta: la tripleta reusenca?

I és que si els vilafranquins avui s’han inventat un nou castell, caldrà inventar-ne un nom per aquest inèdit conjunt d’avui: tres i quatre de nou folrats i un cinc de vuit amb el pilar!

Per Sant Fèlix hi van posar un pilar al tres de nou folrat, ara s’han inventat aquesta catedral amb pilar. Maco, el que es diu, maco no ho és gaire aquest castell, però difícil ho sembla i molt.

D’entrada a la gent dels rànquings se’ls hi girat molta feina: quina puntuació caldrà donar a aquest nou castell? De moment i fins el concurs de l’any que ve a Tarragona tenen tot un any per davant per decidir-ho. I això si als de Vilafranca no se’ls hi acut inventar-se algun altre castell.

Qui deia que ja estava tot vist?

A tota màquina



Acabo la setmana quan el Clara de Campoamor, el millor vaixell que existeix a Europa per lluitar contra la contaminació marina, apareix per l’horitzó navegant a tota màquina cap a Mataró. I és que la setmana ha acabat amb l’ensurt del vessament del gas-oil de la gavarra que ahir va naufragar a unes dues milles de la costa de Mataró. Tot el dia hi ha estat treballant el remolcador “Punta Mayor” i ara s’afegeix el Campoamor. En poques hores s’han mobilitzat tots els recursos disponibles per un vessament que no pot superar els 1.000 litres de gas-oil que era el combustible que duia el vaixell pel seu consum.

De fet tota la setmana ha anat a tota màquina i cada dia, a més del treball ordinari de reunions i despatx, hi ha hagut actes importants. El dilluns, signatura del conveni amb Cristalleries de Mataró per la cessió del fons documental i històric de la vella cooperativa del Forn del Vidre. Si fa uns mesos ens traspassaven el fons de peces de vidre ara ho fan amb la documentació.

Dimarts, important roda de premsa per anunciar la fusió de Televisió de Mataró i Maresme Digital Televisió. Un pas importantíssim per garantir la viabilitat de la televisió a la comarca. A la tarda, inauguració del Centre de dia de malats d’Alzheimer. Un somni, mèrit de molta gent, que s’ha fet realitat.

Dimecres a Platja d’Aro, reunió de la Junta directiva de la Xarxa de ciutats per la bicicleta. El president de la xarxa i alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza no pot assistir-hi i em toca presidir la reunió. Repàs de situació i presentació del baròmetre de la bicicleta. Les coses comencen a marxar sobre rodes. A la tarda inauguració de l’Escola Municipal de Música de Mataró. Un compromís al que ja hem donat forma i que, malgrat els durs moments econòmics, ha comptat amb la confiança de més de vuit-centes persones matriculades.

Dijous, participació en l’acte inaugural del Seminari internacional sobre la protecció de les zones costaneres a Vilanova i la Geltrú. Preocupació compartida per la situació de degradació d’uns espais que per a nosaltres són vitals. A la tarda llarg Ple ordinari del mes d’Octubre. Entre els temes l’aprovació del Pla de lluita contra el canvi climàtic-Agenda 21. Es contesten totes les preguntes, fins i tot les entrades amb caràcter d’urgència i amb detall. Constatar el que ja és norma: més enllà de la crítica cap idea ni projecte.

Divendres, XIX Assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya a El Vendrell. El clam unànime del municipalisme per un finançament just i suficient dels Ajuntaments. A la tarda, acte de posta en marxa de Maresme Digital 2 a Calella. Un pas més, i molt important, en una setmana transcendental pel futur de la televisió local a la comarca.

Dissabte, Consell Nacional del PSC, casaments i waterpolo a la piscina del C.N. Mataró. El tot poderós Atlètic Barceloneta ha patit i de valent per poder guanyar al Mataró per un ajustadíssim 7-8 en la final de la Copa Catalunya. Les noies del Mataró també han quedat segones d’aquesta competició. Un gran èxit del C.N. Mataró.

I el setè dia va descansar!. Doncs tampoc. I el dia comença quan encara el sol no ha sortit i els homèrics dits de l’aurora tenyien l’horitzó de llevant de la platja llarga de Calella i quasi dos mil tri-atletes es llençaven a les aigües per començar les proves de la Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Matí per homenatjar els avis i àvies reunits al Teatre Monumental en el 54 Homenatge a la Vellesa.
I si començava a la platja de Calella, el dia acaba a la platja de Mataró amb el sol ponent il·luminant els cascs taronges dels vaixells de Salvament Marítim que lluiten contra el vessament de gas-oil.

Emmascarats per una paella bruta!





En ple debat local sobre la titularitat dels mitjans audiovisuals i la seva relació amb la pluralitat i independència, m’arriba un extens article publica a El Temps força aclaridor de com alguns entenen aquesta independència i pluralitat.

Ja coneixen la tesi d'alguns segons la qual els mitjans de titularitat pública són sinònim de manipulació governamental i dependència partidista i només els mitjans privats poden garantir independència i pluralitat. Els hi podria fer una llarga llista de mitjans privats per tal que comprovessin la “solidesa” de la tesi. També és coneguda l’aversió de determinats partits polítics als mitjans públics, sobretot quan no governen, perquè quan ho fan passen coses com les que explica El Temps.

L’article de El Temps sobre el Canal 9 valencià és prou contundent com per titular-ho: “Una televisió delictiva”. No descobriré res de nou dient que la Ràdio Televisió Valenciana, titular del Canal 9, i el setmanari El Temps es troben a les antípodes ideològiques sobre el País Valencià en particular i el món en general. Per això em referiré a algunes dades prou objectives que surten en l’article esmentat.

José Cholbi és el síndic de greuges valencià i un polític de llarga trajectòria al PP. Tot i així ha hagut de demanar al Canal “objectivitat, veracitat, imparcialitat i respecte al pluralisme polític”. Un “pluralisme” polític que, per exemple, permetia que el primer secretari dels socialistes valencians posés per primera vegada els peus a la televisió valenciana per a una entrevista, al programa La Tertulia, fa tot just una setmana. I per garantir la imparcialitat va ser entrevistat, a més del conductor del programa, per periodistes de La Razón, l’ABC i Onda Cero. Mitjans de “contrastada” imparcialitat informativa tots ells.

En aquest mateix programa de La Tertulia (no penseu que m’he deixat l’accent al títol del programa, senzillament el programa és en castellà com el 90% de la resta de la programació del Canal 9), per cada representat dels partits de l’oposició que en surten en pantalla ho fan una mitjana de quaranta del Partit Valencià. Tota una demostració de pluralitat i equilibri informatiu.

El més greu de tot és com diu en José Ignacio Pastor, vicesecretari del Consell d’administració de Radio Televisió valenciana i representant socialista en aquest òrgan: “Desgraciadament la societat valenciana ja veu del tot normal allò que passa a Canal”.

Per això quan alguns polítics d’aquí diuen el que diuen, sempre penso: ens hem de veure emmascarats per una paella bruta!. Encara que la paella sigui valenciana.

Referents nacionals




Aquesta ha estat una setmana especialment intensa i complexa. Una setmana en la que s’han hagut de prendre decisions, algunes doloroses com haver de prescindir de persones, per garantir uns mitjans audiovisuals públics a la comarca. La posta en marxa d’aquest segon canal de Maresme Digital Televisió, que es fonamenta en l’antiga Televisió de Calella, i l’anunci de fusió del canal comarcal amb Televisió de Mataró.

No són certament moments fàcils, tot el contrari. La situació econòmica dels ajuntaments obliga a fer un esforç de contenció important. Però apostar per tenir uns canals de televisió pública, que uneixen esforços i treballen conjuntament en un únic model comunicatiu, és transcendental pel futur social i econòmic de la comarca.

Un projecte comunicatiu que ajudi a vertebrar la comarca, que reforci la seva identitat, i la cohesioni també socialment. Només junt el Maresme pot ser capaç de convertir-se en un territori amb capacitat per influir en els llocs on es prenen les decisions importants que ens afecten com a país. No anem sobrats de projectes comuns, transversals i vertebradors i per això és fa imprescindible reforçar aquells que ja estan en marxa i generar-ne de nou. Per això els polítics hem de ser valents, rigorosos amb els diners públics, però en cap cas governar amb ànima de comptable.

Un projecte comunicatiu que garanteixi el que fins ara ha estat la norma: la pluralitat i la independència informativa dels mitjans i dels professionals. Trencant la interessada associació entre llibertat d’expressió i mitjans privats i convertint els mitjans públics en garants de la democràcia i la pluralitat.

Tenim per davant un munt de reptes, moltes dificultats, però la il·lusió i la capacitat suficient per tirar endavant aquest gran projecte de televisió pública al Maresme. Tots els participants en el debat que s’ha fet a Calella, a l’acte de posta en marxa del segon canal, han coincidit en afirmar que la comarca del Maresme és avui referent a Catalunya en televisions locals per l’aposta decidida per una nova televisió local.

Sense cables


Encara que sembli mentida cap dels cables de la foto dona corrent al fanal que funciona amb plaques fotovoltaiques. I és que la proliferació de cables elèctrics i telefònics és uns del problemes que poc a poc anem resolent. Fruit d’èpoques passades amb cap planificació i carta blanca per les companyies, els nostres carrers estan farcits de cables, postes, i altres estris que els sostenen i que per una part enlletgeixen el paisatge i per l’altra suposen unes barreres a la mobilitat.

Sí els fanals fotovoltaics instal•lats a la sortida de l’avinguda del Velòdrom són un exemple d’aquesta ciutat sense cables, també ho és les obres d’eliminació de postes i cables elèctrics que s’han iniciat al barri de Molins. Bona feina regidor Melero.