Bona feina, Toni!

Aquesta tarda tocava Pastorets i cap a la Sala Cabañes falta gent. Els Pastorets de Mataró, els millors Pastorets dels que es fan i representen al nostre país. Tres hores i mitges amb les facècies d’en Jonàs i en Mataties, l’enèsima derrota d’en Satanàs, la brillant espasa de l’arcàngel, la lluna picant l’ullet, la vara que floreix de Sant Josep, l’encantador de serps del mercat, els follets i les bruixes, ... i tots i cadascun dels personatges i de les situacions d’un espectacle entranyable. I el punt més tendre de veure un Jesuset nascut fa justament deu dies.

Un espectacle que durant tres anys ha dirigit en Toni Blanch i que l’any vinent serà rellevat per en Josep Rodri. Bona feina d’en Toni i molta merda per en Rodri!.

I com que els Pastorets són quelcom viu i no es mantenen al marge del que passa al nostre país, us vull transcriure un paràgraf de l’escrit que el mateix Blanch ha escrit al programa de mà d’enguany:

“Aquest any s’han sentit veus que, en virtut d’una mal entesa laïcitat, qüestionaven la vinculació de les nostres escoles amb les tradicions nadalenques. Els Pastorets han anat molt més enllà del seu origen religiós i han esdevingut un veritable Patrimoni Cultural potent, engrescador i integrador. I els valors del seu treball d’equip, voluntat de superació i relació intergeneracional, són un clar referent social. La força d’un país rau en els sentiments i en els valors compartits que li permeten avançar sense renunciar a les pròpies arrels. Els milers de persones que arreu de Catalunya donen vida als Pastorets, a dalt i a baix de l’escenari, tenim clar el valor de les nostres tradicions i el seu paper radical en la Cultura del nostre país. I som conseqüents amb aquest pensament”.

Doncs hi estic d’acord i com també escriu en Blanch: Llarga vida als Pastorets!

Sant Galderic, patró

Sant Galderic, patró dels pagesos catalans, i que avui hem celebrat a l’ermita marinera i pagesa de Sant Simó.

Els goigs, que avui s’han repartit a l’ermita, expliquen prou bé la història d’un sant ecologista i europeista:

Neix a prop de Carcassona
per allà el segle novè,
i als parents i a tothom dóna
un gran exemple de fe,
amb esforç i amb alegria
treballant d’agricultor.

Sant Galderic, doneu pluja
a vinyes, hortes i conreus;
si amenaça el foc que puja,
que l’aigua li aturi els peus.
amic de l’ecologia,
us invoquem amb raó.

Feu que els nostres Pirineus
no separin en excés,
i als països europeus
doneu pau, dret i progrés.
el pa de cada masia
assegureu com un do.

Des de fa un temps existeix un corrent a la pagesia catalana de reivindicar com a patró propi a Sant Galderic substituint Sant Isidre. Al pobre, i pel que explica la llegenda no gaire treballador, sant madrileny darrerament li cauen de tots costats. Llegiu si no aquest article, i encara que el final no deixa de ser una mica surrealista personalment m’abono a posar-li Sant Galderic al camp del Barça i abans algun il·luminat no proposi posar-li de nom Sant Jan.

Com el festeig del pastor i la sirena

De nou, de dalt del Canigó, ens ha davallat la Flama que ens anuncia el solstici d’estiu, la Flama de Sant Joan. Han estat hores d’esforçada marxa per portar-nos aquest foc simbòlic que encendrà les fogueres de Mataró.

En una comunió entre la muntanya, el Canigó, i la mar Mediterrània. Com el festeig del pastor i la sirena. Com la història d’aquest poble de múltiples arrels que es confonen en el tronc comú de Catalunya. Avui, com ahir i com sempre, tornarà a encendre les fogueres de Sant Joan. Serà com diu el poeta mataroní Josep Punsola, una encaixada d’amics, de veïns, de ciutadans:

Encaixem en la nit estelada
I en la pira d ela millor nit de l’any
Cremem l’encaixada.

Vestim l’amistat amb roba de secret,
I esgarrifem la nit tranquil·la
Amb l’aparença infernal del nostre fet,
Fent-li obrir la pupil·la.

Nit d’amistat, d’amor, de veïnatge, de ciutadania. Nit per celebrar plegats al pati, al carrer, al barri, a la platja. Nit per recordar el romanç de la coca del mateix Punsola:

La mare els ha fet la coca:
Una coca amb deu pinyons;
Dos pinyons per cada boca..

Quan s’obliden de la coca,
la mare rep deu petons,
dos petons de cada boca...

La mare troba els petons
Més ensucrats que la coca,
La coca dels deu pinyons.

Si com cada any la Flama ens arriba pel Camí del Nord, enguany ens marxarà pel mar, per la nostra mar Mediterrània, la que ens uneix i agermana els pobles de totes les seves ribes. Els pobles que cada Sant Joan s’afanyen a salvar la festa, la cultura, la civilitat.

Fent del vers del poeta Punsola tota un declaració de ciutat:

Mataró,
Si vas néixer de la mar com la petxina,
Et voldria de la mar, com vela blanca.

Que les paraules dels poetes, les músiques dels pobles i el foc que renova ens acompanyin una nova nit de Sant Joan per recordar-nos qui som: un poble entestat en la lluita per la pau i la llibertat.

Agafeu el relleu de la Flama i escampeu-la per la ciutat com a símbol del que som i del que volem ser.

Del Canigó a la Mediterrània

És el camí que demà recorrerà la Flama del Canigó. Des de la muntanya dels catalans fins la platja del Callao per acabar endinsant-se mar enllà. La flama que arribarà a Mataró pel Camí del Nord per ser repartida a les entitats que encendran les foguers dels barris i, després de passar pel carrer de Sant Joan, arribar a baix a mar i embarcada mar endins.

Quadernet de Sant Jordi: Saló de ciutadania

Foto Francesc Iglesias

Aquesta tarda el Saló de Plens ha recuperat tota la seva dimensió ciutadana. Primer amb la celebració de la copa Cers d’hoquei patins. Per primera vegada hem obert el balcó de la Riera per la celebració d’un títol esportiu. L’ocasió s’ho mereixia. Felicitacions a l’afició, al club, a la directiva i sobretot a l’equip.

Una mica més tard acte institucional de Sant Jordi amb la conferència de la Maria Mercè Roca sobre la crisi permanent dels creadors. Molt bona conferència, ben estructurada i documentada. Em quedo amb la frase: “La solitud és indispensable per la creació artística”.

Quadernet de Sant Jordi: omplint els carrers

Moguts per una mena de resort intern, Sant Jordi suposa un canvi d’actitud vital per la gent del nostre país. Si per Setmana Santa ja s’endevina un cert bellugueig, Sant Jordi suposa la recuperació total de l’espai públic. El dia és suficientment llarg i temperat i permet ja gaudir plenament dels carrers, de les places, dels parcs. Ens hi abocarem massivament durant tota la primavera i l’estiu, fins que els primers freds de la tardor ens tornin als espais tancats. Mediterranis com som, ens agrada extraordinàriament el carrer i l’aire lliure. Per això Sant Jordi significa tant pels catalans que hem afegit roses i llibres de forma entusiasta fins a conformar una festa ciutadana sense equivalent enlloc.

Enguany farà trenta anys que per Sant Jordi, centenars de ciutadans i ciutadanes ens aplegàrem a la Riera per participar en la primera dormida de gegants després de les eleccions municipals de l’any 1979. Segurament va ser el primer acte públic després de la constitució, pocs dies abans, del primer ajuntament democràtic després de llargs anys de dictadura i manca de llibertats. L’alcalde Majó va voler destacar i agrair el paper que també els gegants de la ciutat havien tingut en el procés de recuperació democràtic.

Aquella dormida, amb la família Robafaves pràcticament sola, s’ha convertit en una autèntica manifestació de la participació ciutadana en la festa. Gegants d’escoles, d’entitats veïnals, de casals d’avis, de col·lectius ben diversos s’han anat afegint a la festa en una multitudinària demostració de civisme i ciutadania.

El programa d’actes que teniu a la mans n'és una demostració palpable i aquest any enllaça amb la celebració dels actes de proclamació de Mataró com a ciutat pubilla de la sardana. Una altre ocasió que aprofitarem per continuar omplint carrers i places de música, festa i convivència.

Text publicat al programa de Sant Jordi del 2009