header-photo

Molts anys després



Almenys feia trenta anys de la darrera vegada que havia estat al Santuari de Nostra Senyora de Bastanist. Vaig triar el camí del santuari, per pujar al refugi del Prat d’Aguiló, seguint la recomanació de la vella guia de Cèsar August Torres que parla de “l’envellutada vall de Bastanist”. Va ser una d’aquelles excursions en solitari que tan vaig prodigar en aquella època. Vas al teu ritme, sol amb els teus pensaments, sense res que et distregui de la muntanya.

Avui anava acompanyat i en cotxe, però la vall em va tornar a encisar. Malgrat els núvols baixos que només deixaven entrellucar les canals del Cadí, la muntanya estava esplendorosa. El Segre, al pont de Martinet, baixava fort després de tants dies de pluja i polèmiques. Les freixeres amb els fullam ben tendre, acabat d’estrenar. Els pins, amb les candeles de flors, barrejats del verd tendre dels caducifolis. Els prats, que fa quinze dies devien ser una catifa groga de flors de xicoies, blanquejaven amb les bruixes que la canalla s’afanyava a bufar. S’estava bé, aquest migdia, a l’era del santuari amb la família i els amics. Felicitats Jordi i Elisenda.

Per la propera


Tal com estan anant les coses més val començar a preparar-se per la propera.

Tripleta artística



Una que no hem vaig voler perdre. La visita a l’estudi de l’Albert Alís al carrer d’Argüelles. Un espai ampli, ple de gent, on l’artista ens mostra una mica els budells de la seva obra. Una bona prova que l’art a Mataró està viu i que els artistes es belluguen. Felicitats i gràcies.

Una altra que si que m’he perdut. La d’en
Santi Domínguez, aquesta tarda, a l’Espai Capgròs. Les Juntes Generals de les companyies municipals m’obliguen a quedar-me al Saló de Plens. Una de pendent per passar-hi qualsevol dia i repassar l’obra, sempre interessant de l’inquiet Santi.

I una que em perdré. Un altre dijous de Ple que coincideix amb una inauguració. Impossible doncs assistir a la inauguració de la col·lectiva que el Dimarts del Llimoner organitza a la Sala de la Caixa Laietana. El títol –
El casament- promet i hom, que deu tenir el record mataroní absolut de casaments celebrats en el darrer any, reconeixerà molts personatges d’escenes viscudes al Saló de Plens. Només una pregunta: surt l’alcalde entre els personatges dels casaments?. O només hi ha casaments per l’església?. Una visita, també qualsevol dia, a l’exposició servirà per resoldre el dubte.

Duet sostenible


Acte d’inauguració del Segon Congrés de la Bicicleta a La Farga de l’Hospitalet. Comparteixo la taula presidencial amb l’alcaldessa de l’Hospitalet, el president del Parlament i el president de la Generalitat. Explico la doble implicació de la Diputació de Barcelona amb la mobilitat i amb la sostenibilitat. Amb la mobilitat donant suport tècnic a la redacció del Plans de Mobilitat Urbana i amb la sostenibilitat posant la lluita contra el canvi climàtic com un dels eixos bàsics de l’acció de govern de l’Àrea de Medi Ambient durant aquest mandat. Anunci del president Montilla de l’aprovació del Pla Estratègic de la Bicicleta que vindrà a suma 160 nous quilòmetres de carril bici als 250 ja existents.

Al migdia signatura, a l’Ajuntament de Mataró,
signatura del conveni de col•laboració amb l’entitat Volt- Tour per la realització del projecte "Ral•li Solar Phebus 2008". Els vehicles participant han de complir la condició de emissió zero de gasos d’efecte hivernacle. L’arribada el dia 31 i la sortida el dia 1 de juny a plaça de Santa Anna. Com els hi vaig dir ahir, segurament ens recordaran la pel•lícula “Aquellos chalados con sus locos cacharros”. Però avui dia tots viatgem amb avió.

Bona notícia

Foto Quico Melero

Fa un any en parlàvem, la setmana passada ho concretàvem tot dinant, avui ho han anunciat.

Bona feina!



D’aquelles coses petites, però importants. Feia temps que hi anàvem al darrera i ara s'ha pogut fer. Bona feina regidor Melero.

Un any de mandat

Foto Quico Melero

Bona tarda amics i amigues

Bona tarda i benvinguts al centre cívic al Pla d’en Boet en aquest acte de celebració del primer any del nou mandat municipal.

Un acte de celebració, perquè els socialistes tenim coses per celebrar. Celebrar sobretot que els ciutadans i les ciutadanes continuen confiant plenament en els socialistes per governar Mataró, el Maresme, Catalunya i Espanya. I als resultats de les darreres eleccions em remeto.

Fa un any, en el discurs que vaig fer amb motiu del nomenament com alcalde de la ciutat vaig dir que el govern municipal afrontaria amb decisió i rapidesa els canvis sobtats i ràpids que afectaven a la ciutat, al país i al món. Que ens trobàvem davant d’un dels moments claus de la història de la ciutat. I que governaríem apostant fort pel creixement sostenible, la cohesió social i el progrés de Mataró.

Un any després crec que estem complint. Amb errors i encerts, però amb honestedat, dedicació i una autèntica passió per Mataró. He treballat, hem treballat, amb intensitat, amb dedicació plena. I si algú no entén que és important que l’alcalde de Mataró tingui responsabilitats en el govern de la Diputació de Barcelona i de la Federació de Municipis de Catalunya, és que no té ni idea de com funciona el món municipal, que no sap de la importància de ser-hi en els llocs on es prenen decisions importants pel municipalisme. Decisions que ens importen, que ens afecten i que sobretot són oportunitats per Mataró.

Com és important que els nostres companys tinguin responsabilitats en el Parlament de Catalunya, en el Congrés dels Diputats. Per això estem contents de que en Joan Rangel hagi confiat en l’Esteve Terradas com a cap de gabinet de la Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya. Perquè sabem la importància d’estar ben situats-

Només des d’una visió curta, miop, de vol gallinaci, es pot menystenir i criticar aquesta presència dels socialistes mataronins en llocs tan importants de la política. Però ja sabeu, hi ha gent que quan els hi assenyales la Lluna et miren el dit.

No parlaré de l’oposició. No m’agrada i no ho faré. Només us vull dir una cosa al respecte: mai, com ara, a la política mataronina s’havia arribat a l’extrem del tot s’hi val. Acusacions infundades, judicalització de la política, manca d’arguments i de propostes, descrèdit dels polítics, i de la política i de la pròpia institució, sense cap mena de respecte a les persones, al que són i al que representen. En definitiva: mal estil, molt mal estil. I poca, molt poca responsabilitat.

Davant d’això un govern que governa. Un govern divers com les forces que el composen. Però un govern responsable i unit que treballa amb objectius comuns, amb lleialtat mútua i que vota unit. Un govern capaç de resoldre en pocs dies la substitució d’un regidor de la importància i de la vàlua de l’Esteve.

Per què, companys i companyes, amics i amigues, malgrat totes les maniobres de distracció que s’han arribat a inventar, el govern no ha parat de fer el que li correspon: governar. I governar per tots els mataronins i mataronines. Governar el dia a dia de la ciutat, des de la proximitat i el diàleg. Però amb visió estratègica. Sense descuidar les petites coses, però amb la mirada estratègicament situada en els temes que marcaran el futur immediat de Mataró.

Atenent les necessitats reals dels ciutadans i les ciutadanes. Som més i més diversos i per això ens calen més habitatges, més aparcament, més parcs, més escoles, més equipaments de salut, més casals d’avis. No us cansaré amb el llarg llistat de coses fetes durant aquest primer any de mandat. És una llista de més de dues-centes accions del govern portades a terme.

Deixeu-me destacar-ne només algunes d’aquestes accions:

· Una nova escola bressol en funcionament i una altra en construcció i dues noves escoles de primària en construcció.
· 260 nous habitatges de protecció pública en construcció en aquest moment
· L’hospital a punt d’acabar les obres d’ampliació amb 52 nous llits, l’ambulatori de Salut Mental també en construcció i el CAP de La Llàntia-Via Europa a punt d’acabar-se
· Set nous policies locals ja incorporats i noves places convocades per aquest any i un nou parc de bombers
· La nau Gaudí gairebé acabada després de tants entrebancs.
· El menjador del Casal d’avis del Parc a punt per començar les obres i el Casal de l’Havana que ha doblat l’espai.
· Una nova gespa artificial al camp de can Xalant, i en obres la del camp de Rocafonda i del camp petit de Cirera. L’Estadi d’atletisme remodelant-se a fons i el pavelló del carrer Euskadi en construcció.
· L’avinguda del Perú inaugurada, la pollancreda del Pla d’en Boet gairebé a punt. Els carrers Sant Pelegrí, Madoz i Mitja Galta reurbanitzats.
· Les obres de reforma de la plaça de Cuba a punt de començar per l’estiu.
· Els aparcaments del Parc de Cerdanyola, del carrer Terrassa, de la plaça Occitània, de Jaume Recoder, del Cafè de Mar en funcionament. Els del Parc del Palau i el de la ronda pintor Estrany gairebé a punt. El del parc de Rafael Alberti a punt per començar les obres.

Podria seguir, però no faria més que cansar-vos. A més vosaltres coneixeu la ciutat, hi viviu i per tant sabeu de primera mà els canvis continus que es produeixen. Patiu les obres, però després les disfruteu. Sabeu l’esforç que s’està fent i sabeu que treballem per tots els barris de la ciutat. No hem parat d’inaugurar perquè no hem parat de treballar.

Però l’acció del govern no s’acaba en les obres. Els programes socials per atendre els infants, les famílies, les persones amb dependències, i les més desfavorides socialment. Els programes d’integració social dels immigrants, des de la política de la igualtat en drets i deures. Els programes educatius, les polítiques de joventut, la cultura. També han estat i de forma preferent objecte de l’acció del govern de Mataró.

I la feina. La feina que ens preocupa i ens ocupa. La creació de noves empreses, la formació dels treballadors i les treballadores, la competitivitat de l’economia de Mataró. En aquests moments de canvi de tendència el govern posa tota la seva atenció en l’economia de la ciutat. En pocs dies posarem sobre la taula del PDES un paquet de mesures per discutir amb els agents econòmics i socials que ens permetin fer front a la nova realitat econòmica a la que ens enfrontem.

Perquè volem guanyar el present i sobretot guanyar el futur. Per això conjuntament amb la governança de la quotidianitat hem desenvolupat una intensa acció de govern en línies estratègiques per Mataró.

· Nous desenvolupaments urbanístics per garantir el sol necessari per construir els habitatges que nosaltres i sobretot els nostres fills necessiten. Perquè nosaltres volem continuar vivint a Mataró.

· Nous desenvolupaments urbanístics que permetin que noves empreses s’instal·lin a Mataró, que es creïn més llocs de treball en la indústria, en els serveis, en el comerç. Que ningú ho dubti: farem tot el que estigui a les nostres mans perquè el Corte Inglés s’instal·li i el més aviat possible al carrer Biada. L’autèntica capgrossada seria que el Corte Inglés no vingués a Mataró. El dia que s’inauguri tothom voldrà sortir a la foto, però nosaltres sabem qui ha treballat a favor i qui ha treballat en contra. De la mateixa manera que sabem qui ha cregut sempre en el Tecnocampus i qui varia la seva opinió en funció del moment.

· Noves infraestructures de comunicació: les sortides de l’autopista, el tren orbital, el debat de la N-II, Els socialistes de Mataró liderem aquestes iniciatives i ho fem convençuts que són imprescindibles per l’economia de la ciutat. Com liderem la TDT comarcal o el procés de fusió de les escoles universitàries.

· Més capitalitat territorial: la Generalitat ens la reconeix instal·lant a Mataró la Delegació Territorial d’Educació. Com fan els col·legis professionals que obren també delegació a la nostra ciutat. O les empreses que s’han instal·lat a Vallverich o els promotors dels hotels del Port i del Rengle.

· Més capitalitat cultural que ens demostren el que aposten per situar a Mataró el Museu Bassat, el fons Miralles o el festival Shakespeare.


Companys i companyes, amics i amigues, els reptes són importants, les idees les tenim clares, la capacitat de treball està més que demostrada. I la confiança en Mataró, en els mataronins i mataronines, la mantenim intacta.

Creiem en Mataró, en els mataronins i mataronines. Que d’altres dubtin, que nosaltres no ho farem. Que d’altres critiquin, que nosaltres treballarem. I al final, com sempre, passarem comptes. I els ciutadans i ciutadanes decidiran.

Però per això falten tres anys, molta feina per fer, moltes idees per desenvolupar i moltes il·lusions per acomplir.

Perquè amb il·lusió i amb treball seguirem fent de Mataró una ciutat de la que ens puguem sentir orgullosos.

Moltes gràcies i ja ho sabeu: a seguir treballant.


De la meva intervenció aquesta tarda en l'acte de celebració del primer any de mandat.

Destacats

Foto Quico Melero

La setmana ha estat de traca i mocador. De sortir, com sempre, d’hora de casa i tornar amb la nit ben tancada. Reunions, visites, despatx, actes, que s’enllacen i deixen poc temps per passejar, llegir o fer res més que no sigui treballar. No ens queixarem pas. Tot el contrari, si cal collar mitja volta més, doncs collarem. I que diguin el que vulguin que l’opinió es lliure. Desgraciadament la mentida sembla impune i ja se sap que qui no té feina el gat pentina.

D’aquesta setmana atapeïda deixeu-me destacar especialment algunes coses. La feina institucional, amb reunions al Parlament de Catalunya per parlar de futures lleis de la que se’m demana opinió, a la Diputació per signar crèdits, presentar projectes importants per la ciutat i tancar col·laboracions, a la Conselleria d’Educació per visualitzar la disposició de l’ajuntament a assumir noves responsabilitats educatives, a la Federació de Municipis per parlar de polítiques esportives .

Els actes, també institucionals, a l’Ajuntament de Mataró, per celebrar el cinquantenari de l’escola Miquel Biada, tan propera a la família, i la Nit de la Solidaritat amb un Jovan Divjak que em va impressionar. Dinars de feina per parlar d’educació i de transport públic. Sopar amb els aparelladors i arquitectes tècnics de la comarca per començar a fer bullir l’olla de la Delegació al Maresme del Col·legi professional. Reunions per donar un impuls definitiu a la TDT a la comarca, per conèixer els resultats del projecte de telegestió de l’enllumenat públic de Mataró, per veure el projecte arquitectònic de la millora de la planta de tractament de residus. Encara temps per presidir un jurat, comentar amb en Narcís Prat el seu darrer escrit publicat dijous a El Periódico, per atendre un grup d’alumnes de l’escola Camí del Mig.

I lògicament temps per ajustar el cartipàs, fer les consultes imprescindibles, explicar-ho a qui ho havia de saber i signar els decrets. De tot aquest tema ja en parlaré quan estigui acabat del tot. Ara podeu llegir el que va escriure en Ramon Bassas i que podria subscriure perfectament. De moment el govern segueix governant, els projectes segueixen endavant i alguns tenen massa cuques.

Queda el cap de setmana, però d’això en parlarem quan acabi de passar.

Història i tradició, música i sardana


Foto bernatff

La roda del temps, incansable i implacable, gira i gira. I ens retorna any rere any a repetir els rituals, a resseguir les petjades, a recomptar els passos. I ho fem a gust, contents en la reiteració que consolida les coses i els hi dona categoria de tradició. Per això demà diumenge, de nou, ens retrobarem a la plaça de Santa Anna de Mataró per veure les evolucions de les colles sardanistes, que responent a la crida de les colles Repuntejant, s’aplegaran per celebrar el XXIIIè concurs de colles sardanistes i el Concurs individual de sardanes revesses. Una nova edició que farà que sardanistes d’arreu del país visitin la ciutat i tornem a omplir amb el so de la cobla, ara que celebrem mil anys de Santa Maria, els carrers de Mataró. Just també l’any de la celebració del centenari del Foment de la Sardana. Història i tradició, música i sardana.

Al darrera, com sempre, el treball constant de la gent que s’estima la sardana i la ciutat. Que saben de la importància del treball i de l’esforç per mantenir viva la tradició, per fer-la arribar a nous públics i per situar el nom de Mataró ben alt en el panorama sardanístic. Gràcies pel vostre treball i dedicació.

Fa pocs dies, a Sant Climent de Llobregat, es va anunciar que Mataró serà la Ciutat Pubilla de la Sardana 2009. Serà doncs un bon moment per a celebrar-ho de forma conjunta amb la resta de sardanistes que de ben segur no faltaran a la cita de les Repuntejant a la plaça de Santa Anna. La plaça sardanista per antonomàsia de Mataró.

Per molts anys Repuntejant i un bon concurs.

La justícia com a objectiu


Foto diariodelviajero.com


Al llarg de les deu edicions que han precedit aquesta Nit de la Solidaritat hem pogut fer balanç del treball impulsat pel Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional. Treball que ha estat molt i profitós. Projectes arreu del mon, ajut d’emergència per catàstrofes naturals, intercanvi d’experiències, aprenentatge mutu. Poc a poc s'ha anat teixint una sòlida xarxa de complicitats i solidaritat entre administracions, entitats i persones. Una xarxa que arriba tota la ciutat i que es projecta en els nombrosos projectes que, d'una manera o altra, porten el segell de Mataró, ciutat solidaria.

Al llarg de tots aquests anys hem tingut ocasió, amb motiu d’aquesta Nit de la Solidaritat, d'escoltar les experiències i les opinions de persones amb criteri i autoritat moral. Persones diverses però d'innegable vàlua i coneixements. Totes elles han coincidit en la necessitat de vincular desenvolupament socioeconòmic a llibertat i respecte als drets humans. A democràcia en definitiva.

Els recents fets de Myanmar, l'antiga Birmània han posat, una vegada més, en absoluta evidència aquesta necessitat. La manca de llibertats, el règim dictatorial del govern birmà està provocant encara més dolor i patiment a una població indefensa i innocent. Ens cal doncs treballar en la doble vessant, econòmica i política, per procurar que juntament amb l'ajut solidari que permeti la millora de les condicions de vida, arribin també els canvis institucionals imprescindibles per garantir les llibertats politiques en el marc d'un estat de dret i democràtic. Un estat que permeti que els seus ciutadans i ciutadanes puguin gaudir d'unes condicions dignes de vida.

Si les entitats treballen per les persones i al marge dels condicionants polítics, les institucions polítiques internacionals responsables ho han de fer i de forma decidida per crear les condicions necessàries que garanteixin la pau, la llibertat i el respecte dels drets humans.

Causes diferents però lligades de forma inseparable en el mateix objectiu de la justícia en el món.


Text de la meva intervenció avui a la XI Nit de la Solidaritat

Un llibre de regal



Avui m’han regalat un llibre força especial i que un amic ha trobat en un llibreter de vell. Es tracta d’un exemplar de l’Ofici de les Santes Juliana i Semproniana, publicat per l’Impremta Minerva l’any 1939, amb l’imprimàtur del cardenal Casañas de 4 d’abril de 1903. "Mono" de Santes? Segurament!

Nit de vi, dansa i Shakespeare


És el que ofereix Vinseum –el Museu de les cultures del Vi de Catalunya- el dissabte 31 de maig a Vilafranca a les 10 de la nit: Dones de Shakespeare a càrrec de la Companyia Trànsit Dansa.

“La passió encesa pel vi ens aproparà, a través de la dansa, a quatre personatges femenins inspirats en Shakespeare”.
Podeu veure el programa sencer del cicle Dionísies.

Reivindicant el panot

Foto Julio Carbó

Fa temps que, anant pel món i amb deformació “professional” d’alcalde, em fixo especialment en els elements de la via pública. Fanals, papereres, contenidors, senyals de trànsit, semàfors, ... un munt de coses que acostumen a passar desapercebudes per la majoria dels ciutadans, acostumen a ser objecte de curiositat per part dels alcaldes.

Per això poso especial atenció a les voreres, a com estan pavimentades, i en molts llocs he dit que si no existís el panot, caldria inventar-lo. Tan comú al nostre país i tan escàs, quan no inexistent, en altres països. Si voleu un paviment humil, però extraordinàriament útil que resisteix, una i altra vegada, les rases que sense misericòrdia les companyies de serveis s’empenyen en obrir en les nostres voreres. Al final, com velles cicatrius, les diferents tonalitats del panot acaben revelant l’antiguitat de la vorera. Com més vella, més rases fetes i més diversitat de panot. Encara que sigui del mateix model, no hi ha dues partides iguals i això s’acaba convertint les voreres en autèntics mosaics. Si a més es barregen els models, la vorera permet un recorregut per la geografia: un tros de panot Mataró (el model de quatre pastilles amb dues rodones), panot Terrassa, panot Barcelona amb quatre rodones, ...

Pitjor, però, són altres tipus de paviment que després són de difícil o impossible reposició. Aleshores les voreres es converteixen en un seguit de retalls mal embastats. Per això sempre reivindico el panot.

Ara veig que el tema també interessa a altra gent i en pocs dies dos articles en parlen com a conseqüència de la instal·lació al carrer Ganduxer de Barcelona d’un nou model de panot amb la B de Barcelona. En parla a El Periódico de Catalunya del diumenge la Patricia Castán. I avui a La Vanguardia en Quim Mozó filosofa una estona sobre el senzill, humil i eficient panot.

Cap de setmana intens, solidari i musical


Quatre cosines, dues de Mataró i dues d'Elna, amb els alcaldes

Que comença divendres a la nit amb l’acte de celebració del 40 aniversari de Càritas de Mataró. El DVD que han produït recull els 40 anys d’aquest projecte de solidaritat i de compromís entre persones. Llegiu l’entrevista que en Salva Fernàndez fa a en Fèlix Feliu, president de Càritas. Un Monumental ple per celebrar l’aniversari i per escoltar les quatre corals que, primera vegada, varen actuar conjuntament. Dignitat de molts davant la indignitat d'alguns.

Dissabte, a primera hora, reunió del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Es tanquen al Centre Cívic del Pla d’en Boet per discutir durant tot el matí les polítiques que cal impulsar en matèria de solidaritat. Em demanen que obri la sessió de treball i els agraeixo, una vegada més, la seva capacitat de treball i de servei. Matí de casaments.

Dissabte, a mitja tarda, acte de celebració del Dia de la Creu Roja. Reconeixement als voluntaris i socis d’aquesta entitat centenària. Signatura del conveni entre l’entitat i l’Ajuntament de Mataró. Protecció civil i Benestar Social són els objectes conveniats i pels que l’Ajuntament farà una aportació propera als 150.000 €.

Dissabte vespre, concert al Foment. Orquestra de Cambra del Vallès. Mozart i Haydn. Llegiu la crònica de l’Eloi Aymerich.

Diumenge matí, festa de presentació de l’escola Antonio Machado i de l’escola bressol Elna. Fa mesos que funcionen però encara no havíem fet l’acte formal de presentació. Ens acompanya l’alcalde d’Elna, vingut expressament per l’acte. Entre educatiu i reivindicatiu de la memòria històrica. Moment per llegir un poema de Machado i per descobrir una placa en record de l’Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa impulsora de la maternitat d’Elna. Saludo a l'Assumpta Montellà que no s'ha volgut perdre l'ocasió de veure com a la seva ciutat natal posem el nom d'Elna a una escola bressol.

Una estona encara, a la tarda, per assistir al concert de banda de l'Agrupació Musical del Maresme amb motiu del Dia d’Europa. Un concert que s’ha convertit en un clàssic en les festes del barri de Via Europa-Nou Parc Central.

Temps de castells: torre i pilars


Foto Xavi Saborido

De nou, i no és cap novetat, l’agenda institucional m’impedeix l’assistència a la Diada del 11è aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia. Aviat, però, m’arriben notícies de l’actuació dels Capgrossos: clàssica de vuit com a Vilassar de Dalt i a Granollers. I una mica més tard m’arriba l’enllaç amb el flickr d’en Xavi Saborido: moments capgrossos.

La torre del rellotge de la plaça Rius i Taulet presidint l’actuació de Castellers de la Vila de Gràcia (pilar de 4, 4 de 7 amb l'agulla, 5 de 7 carregat, 3 de 7, vano de 5), Xiquets de Reus (pilar de 4, 3 de 7, 4 de 7, 4 de 7 amb l'agulla, 3 pilars de 4 aixecats per sota) i Capgrossos de Mataró (pilar de 4, 3 de 8, 4 de 8, torre de 7, vano de cinc). Unes poques (molt poques pel que em diuen) camises avellana envoltades per les camises blaves de mataronins i graciencs.

Comencen les festes


Amb una setmana de retard, per culpa de la pluja de la setmana passada, arriba la Festa dels veïns de la Via Europa-Nou Parc Central. Comencen les festes dels barris. Setmana a setmana, fins Les Santes i l’aturada de l’agost. Després, reinicia Cirera i es multipliquen les Serenates dels carrers. Fins Sant Simó.

Construint la seguretat


Foto Romuald Gallofré

La felicitació a tots els guardonats i l’agraïment a tots els assistents. Aquest és un acte que celebració del Dia de la Policia Local de Mataró. Un acte que serveix per felicitar i agrair el treball de totes les persones que treballen per construir la seguretat a Mataró. La seguretat que volem com a garantia de la llibertat i en el marc dels drets i deures. Una seguretat que es construeix teixint complicitats entre cossos policials, amb les entitats i sobretot amb la ciutadania. I avui hem tingut proves suficients de totes aquestes complicitats.

Entre cossos per la presència de representants del Cos de Mossos d’Esquadra, del Cuerpo Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil. He dit altres vegades que aquí no sobra ningú, que tothom des de les seves responsabilitats suma en la feina de garantir la seguretat dels ciutadans i ciutadanes. El model d’espai policial únic que hem impulsat des de Mataró s’ha demostrat especialment eficaç.

Un model de seguretat que compta amb el treball de moltes entitats que, des de les seves competències, també treballen i més enllà de l’àmbit policial per la seguretat dels mataronins i mataronines.

I la complicitat amb la ciutadania, que pot fer i molt, per la seguretat col·lectiva. Les darreres dades policials ens indiquen que, malgrat ser Mataró una ciutat segura, ens han augmentat de forma important els robatoris a l’interior de vehicles. Els ciutadans han d’ajudar no posant les coses fàcils als delinqüents. Accions tan senzilles com no deixar a la vista objectes de valor dins dels vehicles són una bona manera de reduir les possibilitats d’actuació dels lladres.

Aquest any no ha estat un any fàcil per la Policia Local de Mataró. Alguns incidents aïllats han estat motiu de l’atenció mediàtica. S’han pres, i es continuaran prenent, les mesures adequades, ajustades a dret i amb proporcionalitat. Que ningú esperi actituds justicieres. Perquè malgrat tot, l’alcalde, el consistori i els ciutadans mantenen intacta la seva confiança en la Policia Local, en la seva professionalitat i en la seva capacitat de servei.

Per tot això moltes gràcies pel vostre treball i per la vostra assistència.


Extracte de la meva intervenció en l’acte de celebració del Dia de la Policia Local de Mataró.

Anar i venir de Brussel·les



Viatge llampec, com gairebé sempre, a Brussel·les. Amb temps per arribar, ahir a la tarda, a l’acte de celebració del 10è aniversari de l’oficina de la Diputació de Barcelona a Brussel·les. Deu anys treballant pels ajuntaments. Una cervesa a la Grand Place, amb una xafogor quasi de Santes, abans del sopar institucional amb eurodiputats i alcaldes.

El rellotge sona a la mateixa hora de cada dia, doncs a quarts de nou ja cal estar en el Comitè de les Regions. Seminari sobre “Gestió innovadora del territori. Reptes de futur: la proposta de Barcelona”. Obre el seminari el vicepresident Michel Delabarre. La meva intervenció, en la línia manifestada en la jornada que varem celebrar fa uns mesos a Mataró. El compromís i la feina feta per la Diputació. Incidir sobre els reptes mediambientals que tenim per davant i la necessitat de la implicació del món local i la complicitat dels ciutadans per tal d’actuar des de la proximitat en la lluita contra el canvi climàtic.

Bones expectatives sobre possibles fons de finançament pels ajuntaments en temes d’energies alternatives, que ara caldrà treballar. I per això caldrà tornar altres vegades a Brussel·les. Encara que hi hagin que es miren el mèlic sense adonar-se per on van les coses de debò.

Encara temps per escoltar, i per recolzar, de primera mà la candidatura de Sant Cugat al IET. De moment ja tenen tot el suport del govern de la Generalitat i del Govern d’Espanya.

Dinar i cap a l’aeroport. Dues hores de retard, per arribar a Mataró amb el temps just de poder saludar a la gent de la Casa de Andalucía en la tradicional festa de La Guita.

Biocultura




Assisteixo, dijous passat, a l’acte d’inauguració de la Fira Biocultura, que organitza l'entitat Vida Sana, al Palau Sant Jordi de Barcelona. Haig de confessar que sóc un pèl escèptic amb el tema. No perquè no cregui en l’agricultura i els productes anomenats ecològics, sinó per l’estètica que acostuma a envoltar l’assumpte. A partir del més profund respecte a l’estil de vida i per suposar de vestir i pentinar-se de cadascú, si que crec que l’associació massa directa entre els productes ecològics i certs ambients “alternatius” impedeixen la seva normalització. És cert que han estat els “alternatius” els promotors i primers consumidors d’aquests productes. És cert també que sense la seva militància l’avenç encara seria molt més minso.

Cal però normalitzar el mercat. Disposar els productes ecològics en els mateixos dispensadors dels súpers, al costat de la resta de productes. Per això es fa imprescindible clarificar el terme “ecològic” i etiquetar només amb aquest nom, aquells que realment ho són. La feina que aquest sentit està fent el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica és important. La Guia Directori que publica a la seva web és un exhaustiu recull dels productors, productes i botigues de productes certificats com a “ecològics” pel Consell.

L’agricultura biològica pot tenir un mercat potencial important, serveixi d’exemple el més d’un milió d’hectàrees que l’Associació CAAE gestiona a Andalusia.

Maleïts assassins


De nou ETA mata, de nou ETA vol marcar l'agenda política espanyola. De nou els demòcrates, i aquí no serveixen excuses de mal pagador, hem de demostrar que en aquest tema només hi ha dos bàndols: els assassins i els que creiem en la democràcia. Sense embuts ni generalitzacions barates.

Summa Daemoniaca






Si Sant Tomàs d’Aquino va escriure la Summa Theologica, el sacerdot José Antonio Fortea acaba de publicar una Summa Daemoniaca. Fortea, amb web i bloc propis i de lectura recomenada, és un dels cinc exorcistes que exerceixen a Espanya. La seva obra és un tractat complert de demonologia que edita La Esfera de los libros.

Aragonès de Barbastre, encara que es confessa com a no pertanyent a l’Opus, aquest capellà té la ingrata feina de barallar-se amb tot tipus de dimonis: “Satán es el mas poderoso –el Nuevo Testamento lo llama Diablo-, però también Belcebú, Lucifer, Lilith...”. Podeu llegir l’entrevista que Juan G. Bedoya publicava a El País de diumenge: El hombre que discute con el diablo.

Acostumats als dimonis dels Pastorets, que fins i tot fan trobades festives, i a barallar-nos amb els nostres dimonis domèstics, després de llegir l’entrevista a en Fortea hom té la temptació de dir allò de: los demonios, como las meigas, no existen, pero haberlos, haylos.

Arrosaren festa


Foto Santos Cirilo

La Festa de la Rosa dels socialistes bascos. Ahir a Barakaldo. Cal matinar, i molt, per poder agafar l’avió a primera hora del matí. Un grapat d’alcaldes i polítics del PSC, amb el president Montilla al capdavant, que hem volgut estar en aquest acte per donar recolzament als nostres companys del País Basc i al seu primer secretari Patxi López. Matí intens que dona per parlar amb molta gent. Amb la ministra d’Habitatge de l’entrevista que ahir publicava El País. Amb el president Chaves que em comenta les novetats de la seva família mataronina (el president andalús és fill de mataroní i net de mataronina) a qui visita amb regularitat. Amb Patxi López, que vaig saludar per darrera vegada el dia del nomenament del president Montilla. Amb companys de Madrid i del País Basc. I lògicament per parlar, i molt, amb els companys del PSC de l’article del dissabte a El País. Convenciment general: ara sí toca!

Dels discursos en parla avui la premsa. A destacar la força i la convicció de les paraules d’en Patxi López: "Ibarretxe nunca ha propuesto que nos sentemos aquí, en Euskadi, para dar la palabra a los representantes de los ciudadanos vascos". "Juega a erigirse en representante de todos, como si la sociedad vasca no fuera plural y diversa".

Zapatero, a qui li he escoltat millors discursos, també clar i contundent: "decir a la sociedad vasca que tenga toda la tranquilidad, que no habrá aventuras". "Seguiremos por el camino de la seriedad, del entendimiento, del incremento del autogobierno y de la unión para proseguir en la prosperidad y para dar nuevos horizontes y nuevos alicientes a una ciudadanía que está harta", "una mayoría de vascos están hartos de ver a tanto político mirándose el ombligo y no a los problemas ciudadanos”. Un rotund no a la política del “raca, raca” del lehendakari Ibarretxe, que entestat en el seu pla, sembla disposat a portar el carro del PNB barranc avall.

Com fa quatre anys a Donosti, ahir a Barakaldo començava la campanya que podria fer realitat, i després de l’èxit electoral del 9 de març, el somni dels socialistes bascos. Gent amb coratge, valents, ferms en les conviccions, que en un ambient on sovint es juguen la vida, van omplir ahir el Bilbao Exhibition Centre de Barakaldo amb la il·lusió centenària de convertir el “Patxi, lehendakari” en “Lehendakari Patxi”.

Temps de castells: des del País Basc



A les dotze en punt, just quan el dantzari engega el seu aurresku de benvinguda, els pilars caminant de Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró i Castellers de Vilafranca devien entrar a plaça. El toc del txistu, ben diferent de les gralles, em fa pensar que m’estic perdent la diada de l’aniversari dels borinots. Em bellugo inquiet a la cadira, mentre el oradors van intervenint en el míting, pensant en la torre de vuit. Com haurà anat?. Cap a quarts de tres envio un sms: com ha anat?. Resposta immediata: tres de vuit, quatre de vuit, torre de vuit amb folre, dos pilars de cinc. Feina feta. Felicitats Capgrossos.

No em puc estar d’explicar-ho mentre dinem, en una taula amb un bon grapat d’alcaldes de ciutats castelleres. Un puntet d’enveja i un comentari unànime sobre la seriositat dels Capgrossos.

Més tard m’arriben les dades de la resta d’actuacions. La temporada comença de debò. Els de Sants que van forts, com l’any passat, en aquest inici: clàssica de vuit i dos pilars de cinc i dos pilars de quatre simultanis. Castellers de Vilafranca, marcant diferències i tirant el tres de vuit, la torre de vuit folrada, el quatre de vuit amb l’agulla i el pilar de set.

Doncs ara si toca!


Sorprèn que alguns dirigents socialistes espanyols s’apuntin a la vella tesis pujolista del “ara no toca”. Per això és d’agrair la claredat, contundència i valentia que el president Montilla demostra en l’article que avui firma a El País: Falso dilema.

Per què si ara no toca revisar el model de finançament per la situació econòmica, aleshores per què no es va fer quan les vaques eres grasses?. Quan i qui decidirà quin és el moment oportú per a fer-ho?

Els arguments que el president exposa en el seu escrit són d’una solidesa que els fan inqüestionables. Estatut –o sigui llei orgànica i aprovada en referèndum- vigent que obliga a fer la revisió abans de l’agost del 2008. Economies federals més dinàmiques i per tant major creixement econòmic. Sistema de finançament injust –pactat entre nacionalistes espanyols i catalans- que no respon a l’aportació ni a les necessitats reals de la societat catalana del segle XXI

Fa bé Montilla quan respon al “nos veremos las caras” del president extremeny amb un “mejor que veamos los números reales, los argumentos y las razones y que, en base a ellas, encontremos un acuerdo razonable y más justo”. I encara més quan planteja que la solidaritat demostrada per Catalunya durant tots aquests anys no pot acabar perjudicant la capacitat locomotora de Catalunya i els interessos legítims dels catalans i catalanes. Una qüestió que hauria de preocupar, per raons econòmiques i polítiques, a la resta d’Espanya. Especialment als socialistes espanyols que cometran un immens error si ens deixen sols, als socialistes catalans, en la defensa de l’Espanya plural i federal.

Tampoc podem obviar que la revisió del finançament municipal s’ha volgut vincular, per part del govern espanyol, a la revisió del model autonòmic. Ni Catalunya, ni els ajuntaments podem esperar més. Per injust i per insostenible.

Plou


Per fi arriba la llevantada que fa mesos esperàvem. Un temporal de les faves endarrerit però que està regant generosament tot el país. Aquestes pluges, i les que s’esperen en els propers dies, poden fer créixer i de forma important les raquítiques reserves hídriques de les conques internes de Catalunya. Ja ens va passar l’any 2002, quan estàvem a poques hores del nivell d’emergència –sense que el govern d’aleshores hagués mogut un sol dit en la recerca de solucions- i les pluges van omplir els pantans en poc menys d’un més. Sempre poso aquesta situació com a exemple de la migradesa de la capacitat de reserva que tenim i que no ha augmentat en els darrers anys ni un sol hectòmetre.

Cometríem de nou, i ja hi ha veus que s’apunten al carro, en confiar que segueixi plovent i problema resolt. Fins quan? Fins el proper episodi de sequera, que pel sembla seran cada vegada més freqüents?. Solució fàcil sens dubte, que evita el conflicte polític i territorial, però que no resol en absolut l’autèntica problemàtica de l’escassetat dels recursos disponibles i la imprescindible urgència de prendre decisions que no hipotequin el futur.


Algú dirà que si plou ja no cal connectar conques, que amb l’entrada en funcionament de la dessaladora del Llobregat i la construcció de la de Cunit hi haurà prou. Cal anar més lluny, ser més valent i plantejar totes les solucions: dessaladores, interconnexió de xarxes, reutilització d’aigües depurades, estalvi domèstic, modernització dels sistemes de regadius, millora de l’eficiència de les xarxes. Totes les mesures i a la vegada. Ara que hi estem posats fem bé la feina. La Moreneta ja està bé pels que creiem, però no per resoldre la manca de valentia d’alguns polítics a l’hora de prendre decisions ni per justificar els canvis d’opinió oportunistes d’alguns dels principals responsables de la manca de previsió que ens ha abocat a la situació actual.
El Roine? Ne connais pas!

Força, equilibri, valor i seny

Foto Capgrossos de Mataró

Aquestes són les quatre paraules que defineixen per antonomàsia el fet casteller. Un fet al que el Ple de l’Ajuntament ha volgut sonar suport aquest nit adherint-se a la proposta que la Coordinadora de Colles Castelleres de demanar a la UNESCO el reconeixement dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat. Una proposta que també va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Valls.

Descansi en pau



De bon matí em comuniquen la mort de Mercè Sala. La casualitat fa que la notícia m’arribi just en el moment d’entrar en una reunió per parlar del futur de les comunicacions del Maresme. I no puc estar-me de recordar el paper transcendental que va jugar la Mercè Sala en la transformació de les Rodalies de Renfe a la nostra comarca. Com a presidenta de la companyia ferroviària va creure de manera determinant en la importància de la xarxa de rodalies, renovant instal·lacions, invertint en nous trens, augmentant les freqüències, modernitzant la imatge corporativa. En definitiva canviant radicalment les condicions en les que es prestava fins aleshores un servei públic com el ferrocarril. I fent al mateix temps inversions tan importants com la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla.

Mercè Sala va presidir Renfe fins l’any 1996, aleshores l’arribada del Partit Popular va estroncar de ple el treball fet. Anys i anys sense invertir ni en el manteniment de les infraestructures, ni en nous trens. Anys i anys vivint de les rendes del treball de la Mercè. I amb la complicitat d’alguns que ara s’atreveixen a reclamar i a penjar pancartes a les estacions.

Amb el majestuós pacte superat per la realitat electoral, de nou els projectes arriben a rodalies. Just el que avui hem estat parlant. La Mercè n’hauria estat contenta.

Un bon Negoci


Foto Fundació El Maresme

El Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme hem signat un conveni amb la Fundació El Maresme per col·laborar en el projecte d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en el nou edifici de can Negoci. Aquest nou equipament acollirà el Centre de Teràpia Ocupacional de la Fundació que donarà feina a 80 persones amb discapacitat psíquica.
L’edifici de can Negoci, situat a la riera d’Argentona, és un edifici especialment dissenyat en termes mediambientals que ha tingut en compte l’orientació de l’edifici, el mantell vegetal, la ventilació creuada, el terra radiant. Amb una caldera de biomassa, plaques solars per escalfar l’aigua i una gran pantalla energètica de més de 300 metres quadrats de plaques solars fotovoltaiques.

La Fundació El Maresme ha llençat una campanya per finançar aquesta pantalla energètica. Concretament hi ha 200 plaques solars en venda amb un cost de 1000 € per placa.

Dues entitats comarcals, el Consorci i la Fundació, treballant plegats per millorar la vida de les persones, per cuidar el medi ambient i per impulsar la Riera d’Argentona com a eix vertebrador del territori. Per tot això avui hem fet un bon Negoci.

Els municipis que fan Europa



Aquest és el títol de l’exposició que aquesta tarda s’ha inaugurat a l’Ateneu de la Caixa Laietana, amb la presència de l’Anna Terron, secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya. Una exposició produïda per la Diputació de Barcelona, pensada per acostar a la ciutadania la realitat de la Unió Europea.

Justament aquesta setmana que celebrarem el Dia d’Europa i l’any del cinquantenari del Tractat de Roma que va posar els fonaments de la Unió Europea, el procés polític més important que ha succeït a Europa i al món en els darrers segles. Un procés complex per l’envergadura i per la diversitat de les realitats nacionals que ha calgut integrar en un projecte comú. Un procés mal explicat i que els ciutadans han trobat sempre massa llunyà, sense saber on es prenien realment les decisions importants.

Ara, davant el nou Tractat, és el moment de que els estats cedeixin el protagonisme als ciutadans de manera que es pugui crear un sentiment de pertinença europea potent en un espai de valors compartits. És també el moment dels Ajuntaments, del món local, on es poden teixir les complicitats imprescindibles per a fer de la Unió Europea molt més que un espai polític, econòmic i social.

L’exposició que avui s’ha inaugurat fa una bona proposta, des d’una vessant lúdica, que permet avençar en el coneixement de com la Unió Europea ens ha beneficiat i demostrant com els ajuntaments han contribuït a fer més Europa.

Temps de castells: molta calor i poca escalfor


Aquest migdia a la plaça de la Porxada de Granollers amb motiu de les Fires de l’Ascensió. El termòmetre que s’enfilava per sobre dels 25 graus mentre l’escàs, molt escàs públic, no s’escalfava amb les actuacions de Xics, Minyons i Capgrossos.

Uns Xics, que a plaça pròpia i amb poques camises, han volgut començar arriscant amb la torre de set. Una torre que presentava bones mides però que les ha anat perdent a mesura que la canalla, molt lenta, s’anava enfilant fins posar l’enxaneta a punt de passar per sobre l’aixecadora. La llenya, seca, sobtada, pròpia d’una torre, ha acabat condicionant l’actuació dels de la camisa bordeus. Tres de set, quatre de sis amb l’agulla, quatre de set i vano de cinc ha estat el resultat final.

Minyons, encara amb menys camises, ha tingut més problemes dels esperats per acabar descarregant una clàssica de vuit. Una manca de ritme evident que els ha obligat a defensar a fons la torre de set i ha patir en els tres i el quatre de vuit. Un solitari pilar de cinc per tancar l’actuació. Molt hauran de treballar els terrassencs per no perdre massa aviat de vista als vilafranquins.

Capgrossos, en la línia habitual, repetint la clàssica de vuit de la setmana passada a Vilassar de Dalt. Tres de vuit, ràpid i maco. Torre de set que ja demana posar-li folre i enlairar-la un pis. Quatre de vuit no gaire maco i un pèl tremoladís. Vano de cinc per acabar.

Molta calor, poca escalfor, camises escasses i públic absent. Tindrem millors diades a Granollers.

Ara que serem ciutat pubilla

Foto choudoudou


Ara que, responent a la proposta que vaig fer fa uns mesos, Mataró serà Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 2009, tindrem temps per parlar de sardanes. Per parlar segur, doncs no ens escaparem de la tradicional polèmica mataronina. Espero que també ens quedi temps per ballar. De moment avenço un article, que comparteixo en bona part, de la Pilar Rahola publicat avui a La Vanguardia. Encara que jo sóc de mena optimista.

Omplint els carrers




Cap de setmana tranquil. Acostuma a passar quan hi ha un pont llarg. Les entitats ja saben que són dies dolents per programar actes i els traslladen als caps de setmana d’abans o de després. La ciutat però ni queda deserta ni immòbil. Tot el contrari, els ciutadans ocupen definitivament els espais públics, delerosos dels llargs capvespres i de les nits inacabables de l’estiu.

Com ahir a baix a mar. La platja plena de gent, jugant a pilota, llegint, prenent el sol i fins tot banyant-se. El Passeig Marítim com un formiguer de gent amunt i avall, passejant a peu, en bicicleta, corrent. Les terrasses plenes i gent intentant reservar unes taules per dinar que feia hores ja estaven compromeses.

I encara queda la Fira de dibuix i pintura que organitza la Unió de Botiguers i que demà omplirà, si encara es pot una mica més, la Riera. Per triar i remenar entre les obres de la setantena d’artistes que exposaran sota els til·lers que acaben d’estrenar fulles.

I a tocar la fira més dolça: Sant Ponç. Herbes medicinals, confitures, mel, formatges, olis, embotits, neules, ... Productes artesanals arribats d’arreu que conflueixen a la plaça de l’Ajuntament. Impossible sortir-ne sense haver-s'hi firat!.

Una bona iniciativa

Foto S.F.

Ho publica el Capgròs. Un grup de mares de l’escola Camí del Mig que es reuneixen cada dimecres seguint el programa “Fem un cafè”. Cada setmana es troben per parlar dels temes que els interessa. Fa alguns mesos les vaig rebre al Saló dels Lleons per conèixer l’experiència i escoltar les seves opinions. Aquesta i moltes altres iniciatives, que sovint desconeixem, van teixint les complicitats necessàries per construir els espais de convivència imprescindibles.