header-photo

Després de tretze mesos


Bona nit i moltes gràcies a tots i totes per la vostra assistència a aquest acte. Un acte que sobre tot és d’agraïment pel suport que personalment ens heu donat durant aquest llarg any en el que hem estat encausats.

El 14 de gener de l’any passat, fa doncs més d’un any, el jutge admetia la querella criminal que va presentar el fiscal a instàncies de la CUP i de la Plataforma Salvem can Fàbregas. Se’ns acusava - a en Ramon Bassas, una jurista de l’Ajuntament i a mi mateix- d’un delicte contra el patrimoni per haver destruït la nau protegida i d’un altre delicte urbanístic per guardar les peces de la nau en un solar de Valldeix.

El que significava aquesta querella ho vaig explicar el mateix dia en el Ple municipal:

1.- Avui, més que mai, s’ha vist en aquesta sala i amb claredat meridiana qui està pel progrés de la ciutat, la creació de riquesa i d’ocupació i qui s’oposa. Als fets i a la història em remeto.

2.- Amb el màxim respecte pel que ha determinat el jutge en la interlocutòria i amb la màxima honestedat i legalitat com hem fet sempre, seguirem treballant per facilitar la vinguda del Corte Inglés a la nostra ciutat.

3.- Fent ús del nostres drets ens defensarem de les imputacions que hem estat objecte amb tots els recursos jurídics que la llei preveu.

4.- Avui, en aquesta sala, no estem en igualtat de condicions. Vostès poden parlar i argumentar sense que això tingui més transcendència que la política i la mediàtica. Les meves paraules poden tenir, a més de transcendència política i mediàtica, conseqüències jurídiques i per tant tot el que hagi de dir ja ho diré davant el jutge.


5.- L’alcalde continuarà fent d’alcalde i demà tornarà a estar, com tots els dies, a les vuit del matí al seu despatx treballant per la ciutat, amb encerts i errors, amb la mateixa dedicació, il·lusió i passió de sempre.

Davant d’aquest fet les reaccions foren ben diverses. Per un costat els que ho celebraren (alguns posaren xampany a la nevera i en feren ostentació pública), per altre els que es fregaren les mans davant el que creien que era una gran oportunitat per desgastar-nos i treure’n rèdit polític.

No van faltar en en els dies immediats demandes de dimissions per corrupció (mai hem estat acusats de corrupció), intents de regat curt per intentar ressituar-se políticament davant una situació que veien se’ls hi anava de les mans i ni els seus mateixos votants entenien. Quantes vegades no ens hauran retret, a les hemeroteques i a les actes dels plens municipals em remeto, que estàvem imputats?

Va faltar grandesa política, situar-se per damunt de la conjuntura i dir alt i clar el que pensava la immensa majoria dels ciutadans: que la querella era un disbarat, que faria perdre un temps preciós per la ciutat i que tot plegat acabaria com ha acabat: demostrant-se que tot s’havia fet correctament i que la imputació no tenia cap fonamentació. Van perdre una gran ocasió per manifestar clarament que es volia el Corte Inglés a Mataró i que més enllà de les circumstàncies polítiques s’estava pel progrés de la ciutat. Per davant de Mataró varen posar els seus interessos partidistes. El vol curt, gallinaci, davant les apostes estratègiques per la ciutat. I ara, amics i amigues, i per més gesticulacions que intentin fer, ningú se’ls creurà. Quan Mataró els va necessitar no hi eren!.

I per damunt de tots aquests, la ciutadania. La gent, com vosaltres, que ens vàreu donar tot el recolzament personal imprescindible per aguantar, per seguir lluitant, per no abandonar. Què vareu entendre la importància del que ens estàvem jugant, que fins i tot i més enllà del Corte Inglés, vareu entendre que era injust. Que ni la ciutat, ni nosaltres, ni les nostres famílies, ens mereixíem el que estava passant. Centenars de suports rebuts personalment, per e-mails, a les xarxes socials, en cartes personals. No sabeu com us agraeixo, com us agraïm, com sempre i per damunt de qualsevol circumstància tindrem present el que heu fet. Heu donat tota una lliçó de mataronisme davant tanta mediocritat i oportunisme polític.

Fa pocs dies, just abans de conèixer l’auto del jutge que arxivava la causa, que no em dolia estar imputat, que sobretot em dolia el temps que Mataró estava perdent. Avui el Corte Inglés està més a prop de Mataró que mai. És cert que alguns hem posat la cara, que les nostres famílies han passat un llarg any de patiment, però la veritat és que el mèrit és vostre: de tots els que durant aquests mesos heu cregut en la nostra innocència, ens heu ajudat i donat ànims i sobretot heu cregut i seguiu creien que el Corte Inglés serà important per Mataró. Que crearà feina i riquesa, que potenciarà el comerç urbà de la ciutat, que augmentarà la nostra capitalitat territorial i que ens ajudarà a sortir de la crisi.

Queda feina per fer, acabar el trasllat, fer les obres i algun dia, esperem que el més aviat possible, el Corte Inglés obrirà les seves portes a Mataró. I just al davant, no en tingueu cap dubte, la nau reconstruïda de can Fàbregas tornarà a omplir-se de gent treballant. Aquests han estat sempre els nostres compromisos i tenim tota la intenció de complir-los.

Moltes gràcies a tots i totes per la vostra presència, pel vostre suport i sobretot per la vostra generositat.

Música per un Congrès

L’home compromès

Foto Romuald Gallofré

Escriure sobre en Jordi Buscà, fer-ne el pròleg de la biografia que l’Albert Pera ha escrit no és precisament una feina senzilla. La complexa i polifacètica personalitat d’en Jordi i el profund respecte personal i professional que li tinc ho fa especialment difícil. En Jordi representa tota una època de Mataró, d’un Mataró que no ha deixat d’existir però que ha estat subsumit en la realitat extraordinàriament complexa de la ciutat del segle XXI.

Una ciutat resultat del treball de molta gent però que en algunes coses porta l’empremta d’en Jordi Buscà. La llarga trajectòria professional com a enginyer municipal ha fet que el seu treball estigui present en moltes de les obres públiques més importants i emblemàtiques de la ciutat dels darrers decennis. Urbanitzacions de carrers, clavegueram, edificis municipals, equipaments,... un llarg etc... que són testimonis de la seva dedicació i vàlua professional.

Però si important ha estat la seva tasca professional no menys important ha estat el seu activisme social. I des de sempre. Repassar la biografia d’en Jordi Buscà és repassar la vida de les principals entitats mataronines del darrer mig segle XX. Mil i una cosa en les que en Jordi s’ha deixat “embolicar” al llarg de la seva fecunda vida: teatre, catequesi, atletisme, muntanya, poesia, història,... Amb una menció especial a la seva dedicació al Centre Atlètic Laietana del que ha estat president durant molts anys i com a impulsor del complex esportiu de l’entitat.

No us penseu, però, que totes aquestes coses han estat fruit de l’atzar i de les circumstàncies. Tot el contrari. En Jordi Buscà ha estat absolutament coherent amb els seus principis i valors. Home compromès amb la ciutat i amb el país, de fermes creences cristianes, que han inspirat sempre les seves actuacions públiques i privades. Conseqüent doncs amb el que creia i incansable en la feina de fer millor Mataró i Catalunya.

Sobre les Rondes



Dimecres el conseller Recoder en una interperlació parlamentària sobre la Ronda de Mataró i la Ronda del Maresme va explicar que ens havíem reunit per parlar-ne.

Va quedar clar que la Ronda de Mataró i la Ronda del Maresme són dos projectes que tenen objectius diferents, neixen absolutament diferenciats en el temps i estan en una situació administrativa distinta. La Ronda de Mataró la proposa la Generalitat quan des de l’Ajuntament reclamem la construcció dels accessos a la C-32 de Mata-Rocafonda. Se’ns insisteix que cal fer un projecte més complert i que solucionés definitivament els problemes de mobilitat i accés a la ciutat des de l’autopista. Això es concreta en l’avantprojecte que la Generalitat va presentar públicament a Mataró el febrer de l’any 2006. Han passat cinc anys, les obres en la seva primera fase està adjudicades, finançades pel conveni signat entre l’Estat i la Generalitat, i ja haurien d’haver començat.

La Ronda del Maresme, una carretera de quatre carrils amb mitjana central i connexions amb rotondes amb la xarxa comarcal, neix de l’Acord de Mobilitat del Maresme signat pel PSC, CiU i ERC la primavera passada i referendat, amb un sol vot en contra, per tots els alcaldes del Maresme. Un Acord que cap dels signants ha denunciat formalment i del sols s’ha elaborat un estudi informatiu. L’acord inclou moltes altres mesures com la rebaixa dels peatges de l’autopista que s’apliquen des del mes de novembre passat.

Res doncs a veure amb la Ronda de Mataró. Ni per la finalitat ni per la història, malgrat alguns tinguin molt d’interès en barrejar els dos projectes, com he explicat en el meu bloc personal al llarg d’aquests cinc anys i les hemeroteques en donen fe.

El conseller em va demanar temps i li vaig manifestar que no tenia cap inconvenient però que la comarca i Mataró no poden perdre més temps sense unes infraestructures imprescindibles -com ho han demostrat tots els estudis de mobilitat encarregats per la Generalitat- per garantir la seva mobilitat.
Escrit publicat avui a El Punt

La xarxa que no para de créixer

MR.1986-87 Curses de Les Santes from ARPROD on Vimeo.



Sempre hem entès el canal públic de televisió com el nòdul imprescindible per crear una autèntica xarxa de comunicació comarcal. Poc a poc, amb paciència franciscana i amb molt d’esforç i imaginació, els responsables de m1tv van construint aquest projecte comunicatiu que ha de garantir la pluralitat informativa que des de la voluntat de servei ha de tenir un mitjà públic. Aquesta mateixa setmana s’han signat acords amb el C.N. Mataró i amb Mataró Retro que venen a sumar-se als existents amb altres entitats i mitjans de comunicació de Mataró i de Maresme.

Dies de Setmana Santa





Encara falten setmanes, ni tan sols hem arribat a la Quaresma, i la Setmana Santa de Mataró es manifesta plenament amb la celebració del Vé Congrès de Congregacions, Confraries i Germandats que tindrà lloc aquest cap de setmana a Mataró. Podeu trobar tota la informació al grup de facebook o al bloc de la Setmana Santa de Mataró o al del propi Congrés.

Pensa diferent, actua diferent

Tres notícies cooperatives



En pocs dies s’han acumulat notícies relacionades amb els cooperadors de Mataró. Divendres va ser la presentació de les línies de treball que estableix la Fundació Cooperadors de Mataró per tal d’impulsar el foment de l’economia social i la recuperació del patrimoni històric de la Unió de Cooperadors.

Avui la visita, que m’he perdut, a les obres dels nous habitatges del carrer Meléndez que s’han construit al solar de l’antiga cooperativa l’Estrella. I també avui signatura del protocol d’intencions entre la Unió de Cooperadors i el Centre Catòlic per negociar el futur de l’edifici i del pati del Cafè Nou.

Tres notícies importants que ens permeten avançar en la direcció, i sense oblidar la història, de recuperar plenament el patrimoni dels cooperadors de Mataró.

Eureka!


Mataró ha estat distingida amb el guardó Ciutat de la Ciència i la Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació per la creació d’avantatges competitius, gràcies a la suma del capital intel·lectual, del coneixement dels seus recursos humans i de les infraestructures innovadores científiques, tecnològiques i socials. La cirereta del pastís és l’acabat d’inaugurar TecnoCampus Mataró-Maresme.

Això és el que podeu llegir i escoltar al programa Eureka de COMRàdio d'aquest migdia.

Ni fred, ni calor

Del flamenc al Gospel



video


Sumant som més. I aquesta nit s’ha tornat a demostrar i per partida doble. Primer a l’acte d’inauguració de l’exposició “El Flamenco” a la sala d’actes del Centre Cívic del Pla d’en Boet. Després a l’església de Sant Josep, plena de gom a gom, per escoltar Gospelsons.

“El Flamenco” és la recuperació de l’exposició que els artistes del Dimarts del Llimoner van presentar a finals dels anys noranta. Ara la tornen a presentar amb motiu del programa d’actes que l’acabada de crear Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Mataró (FECAM) ha organitzat per celebrar el Dia d’Andalusia. Poemes, flamenc i pintura. Una bona suma.

Gospelsons ha actuat en un concert solidari organitzat per Mans Unides. Una bona iniciativa i una bona oportunitat per tornar a escoltar el conjunt que dirigeix Georgina Blanch. Noves veus solistes i una energia que s’ha encomanat a tots els presents.

De residus a recursos



Presentació aquest matí, al Col·legi d’Enginyers, de la candidatura conjunta dels Consorcis de Residus del Maresme i del Vallès Occidental al CITREM (Centre d’Innovació i Tecnologies de Residus Municipals). Aquest centre tecnològic que volem compartir les dues comarques significa el compromís amb la gestió dels residus des dels consorcis municipals. Sumem experiència, instal·lacions i voluntat de treballar en xarxa. Aportem coneixement i tecnologia i la capacitat de convertir els residus en recursos. Un bon exemple de la Catalunya que volem construir en xarxa.

Dia ple


I tant ple. D’aquells dies en que les coses es succeixen a una velocitat de dimonis i t’obliga a anar de bòlit. Al matí una reunió molt important a Barcelona per resoldre un parell de temes dels que parlarem en les properes setmanes. Tornar a Mataró per visitar el nou edifici de les Espenyes. Més de vuit cents metres construïts al mateix cor de la ciutat pel comerç i els serveis i la recuperació d’un fragment inèdit de la muralla i del seu pas de ronda. Amb aquesta actuació s’acaba tot el procés de rehabilitació de can Xammar que ha estat, sens dubte, el més important que s’ha fet mai al centre històric de la ciutat.


Abans de dinar visita amb els treballadors municipals al Tecnocampus. L’hem ensenyat a molta gent i ens quedava pendent una visita amb la gent de la casa. El Tecnocampus és mèrit de molta gent i per suposat del conjunt dels treballadors municipals que des dels seus serveis també han contribuït amb la seva professionalitat a fer-lo possible

Dinar de treball, cafè per escoltar el que diu la gent. Al capvespre presentació, a la sala de masters del Tecnocampus de l’estudi cartogràfic de les praderies de posidònies de Mataró. Ens el va demanar la gent de l’SPAS i la Diputació va encarregar els treballs que ens permeten tenir un coneixement exhaustiu i únic de l’alguer de Mataró i del seu estat de conservació. L’estudi posa de manifest el bon estat de conservació de l’alguer i estarà a disposició dels estudiosos a la casa Capell.

Encara queda temps per l’assemblea del PSC. Militants i simpatitzants que omplen la sala d’actes del partit per escoltar les darreres novetats sobre l’arxiu de la querella de can Fàbregas. Idees clares i el convenciment que el Corte Inglés, malgrat tots els entrebancs als que ens hem hagut d’enfrontar, està més aprop que mai de Mataró.

I el guanyador és: Joan Antoni Ciller

Donant gràcies


Foto Capgros.com

Avui que el jutge ens ha comunicat l’arxiu de la querella de can Fàbregas és el moment de donar gràcies a molta gent.

Als serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament i de PUMSA que com s’ha demostrat han fet un treball impecable i determinant per l’arxiu de la querella. Massa sovint, i de manera molt irresponsable, aquests funcionaris i treballadors han vist com es qüestionava (igual que en altres assumptes) la seva professionalitat i es posava en dubte la seva solvència tècnica.

Gràcies també als membres del govern, a tots i cadascú d’ells, i als grups municipals del PSC i especialment a ICV-EUiA i ERC pel seu suport i lleialtat personal i política. És en situacions com aquesta quan es demostra la solidesa d’un govern i la solvència de les persones que el conformen.

I sobretot gràcies als centenars de ciutadans i ciutadanes que de viva veu, per correus electrònics o a les xarxes socials ens han manifestat el seu suport personal i ens han animat a resistir i a tirar endavant. Sense ells tot hagués estat molt més difícil.

Darrera queda un llarg any d’incerteses, malgrat estar absolutament convençuts de la legalitat de tot el que s’ha fet. Un any on la política local, i alguns polítics especialment, ha mostrat la seva cara més fosca i insolvent. Un any perdut per Mataró que ara toca recuperar el més ràpidament possible.

Línies vermelles



“Estarem al costat del Govern, facilitarem la governabilitat del país, però també hem marcat les nostres línies vermelles”. Són paraules de Manuel Bustos, alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis al sortir de la reunió de la Comissió Municipalista, -formada per membres de les dues entitats municipalistes catalanes- amb el president de la Generalitat.

Som conscients, perquè ho vivim des de la primera línia dels governs locals, de les greus dificultats pressupostàries que la crisi està provocant en les finances de les administracions públiques. Però també tenim molt clar on posar les línies vermelles de les retallades pressupostàries que s’han de fer i que han de respondre, per davant de qualsevol altra consideració, a les demandes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes.

És a les ciutats, pobles i viles, on la crisi es manifesta amb major duresa i on cal l’acció corresponsable de les administracions i de la societat civil per minimitzar els seus efectes i garantir la imprescindible cohesió social.

Per això es reclama des del municipalisme que no es travessin determinades línies vermelles que podrien afectar a programes que s’han demostrat molt importants en els darrers anys com els contractes programes de Serveis Socials, les polítiques actives d’Ocupació, el finançament de les Escoles Bressol, els Plans Educatius d’Entorn, les beques de menjador, els serveis de Primera Acollida a la immigració i els Serveis d’informació i atenció a les dones. És igualment clau mantenir l’anomenada Llei de Barris que ha permès actuar decididament en barris i àrees urbanes que precisen d’una atenció especial de rehabilitació i millorar dels habitatges i de l’espai públic. I davant la delicada situació financera dels Ajuntaments es imprescindible que les transferències de la Generalitat als Ajuntaments, a través del Fons de Cooperació Local, es mantingui en els mateixos nivells que la participació dels ajuntaments en els ingressos de l’Estat.

No hem refusat mai els ajuntaments les nostres responsabilitats en la governabilitat del país, anant freqüentment molt més lluny de les responsabilitats competencials, per això ara que les dificultats són moltes cal un esforç compartit per mantenir les polítiques de cohesió social i fer front a la crisi i a les seves conseqüències.


Escrit publicat a Capgros.com

Recordant en Joan


Avui ha mort en Joan Pont. Vaig conèixer en Joan fa molts anys, quan ell regentava el negoci familiar de transports al carrer de Sant Isidor. Jo era aleshores un vailet que diàriament li portava els paquets de l’empresa on treballava. Després ens retrobarem a plaça, amb camisa blava, i fent pinya. En Joan, fins que la malaltia li ho va permetre, va ser una peça important de la pinya dels Capgrossos. D’aquells homes i dones que mai surten a les fotos però que sense ells els castells serien senzillament impossibles. En Joan va veure com naixia la colla, com feia castells de sis, de set, de vuit, de nou i de gamma extra. Seguirem fent castells, seguirem sent una gran colla. Ara també per en Joan.

Iniciatives



Quan tot sembla que està inventat descobreixes noves iniciatives. Gent emprenedora capaç de fer coses singulars a partir de coses ben quotidianes. N’acabo de descobrir tres:

El mossec del teatre, el menú de sopar que ofereixen la gent de El Mossec quan acaben les funcions del Teatre Monumental de Mataró.

El llibre del cuiner Pere Cardona: 100 vinagretes d’autor. És un projecte financiat per Verkami, una iniciativa de la que parla en Ramon Bassas al seu bloc.

El cau dels toixons una empresa de gestió de boscos que impulsa en Xavier Montero, un llenyataire que com explica a El Periódico es resisteix a ser una espècie en via d’extinció.

Som-hi?



Molt bona nit.

Benvinguts i benvingudes a la nau Minguell.

Aquesta és una de les noves fàbriques de Mataró: la nau Minguell, el Tecnocampus, el Centre de negocis del Rengle. Les inversions estratègiques que ens han de permetre donar un nou impuls, iniciar un nou cicle de progrés, a l’economia, a Mataró i al Maresme.

Deixeu-me d’entrada que agraeixi als meus companys i companyes del PSC la confiança que m’han fet proclamant-me candidat a l’alcaldia en les eleccions municipals d’aquest mes de maig. Moltes gràcies!

He acceptat el nomenament i estic disposat i encoratjat.

Disposat a assumir els compromisos i les responsabilitats de tornar a liderar la candidatura i el projecte socialista de Mataró pels propers quatre anys. Mai m’ha espantat assumir compromisos i responsabilitats i podeu estar ben segurs que m’hi tornaré a deixar la pell. Sé el pa que s’hi dóna, conec la feina i la dedicació que et demana.

Encoratjat per tornar a guanyar unes eleccions que no es presenten precisament fàcils. No m’ha faltat mai el coratge, ni per assumir reptes ni per prendre decisions. Ens ha calgut molt de coratge per tirar endavant projectes com el Tecnocampus o el Museu Bassat. Tampòc em faltarà ara per fer front a problemes com l’atur, la gestió de la immigració, les incerteses econòmiques o l’onada conservadora que corre lliure pel país i per Europa.

Problemes complexes amb solucions igualment complexes. I ens cal tenir respostes. Respostes que sovint ni són fàcils ni immediates. A vegades ni populars.

Per això aquestes eleccions seran unes eleccions de valents i valentes. De gent capaç de lluitar, de treballar incansablement per trobar les respostes.

Unes eleccions per una gent capaç de generar:

Confiances: confiança en nosaltres mateixos, en Mataró i en Catalunya. En els mataronins i mataronines i en els catalans i catalanes. Ens en sortirem. Amb treball i amb esforç.

Seguretats: perquè passi el que passi seguirem avançant, garantint els serveis bàsics, l’educació, la salut, l’exercici de l’autoritat democràtica sobre l’espai públic,

Il·lusions: imprescindibles per seguir treballant, per creure que les coses es poden millorar i que podem tenir un futur millor per Mataró.
Esperances: per superar les dificultats i els problemes. Com hem fet sempre, superant situacions difícils junts. Colze a colze amb la gent que pitjor ho està passant. Si altres vegades hem pogut aquesta vegada també podrem.

Per tot això necessitem gent valenta, de la que planta cara i no s’acovardeix amb les dificultats o les comoditats.

Gent capaç de compartir emocions i sentiments amb la gent.

Si som capaços de generar tot això podem tornar a guanyar!

I, com l’anunci, què tenim?

- Un bon balanç de govern: 292 milions d’euros invertits per l’ajuntament en aquests quatre anys. I una llista llarguíssima de coses fetes en aquests set anys d’alcalde Baron i de les que enumero només algunes:

- quatre escoles de primària
- tres escoles bressol
- el TCM
- la nau Minguell
- la plaça de Cuba
- el centre de negocis del Rengle (Abanderado)
- el parc de Mar
- el parc de Rocafonda i el parc del Palau
- l’edifici de Tres Roques
- la nau Gaudí i el museu Bassat
- la casa Arenas
- can Xalant
- l’edifici dels Capgrossos
- l’ampliació de l’hospital
- l’edifici de salut mental
- el CAP de La Llàntia
- el centre de dia de l’Alzheimer
- la casa Capell
- el tub verd
- la nova planta de tractament de residus (86 milions d’inversió).
- unes quantes places i un munt de carrers:
- la plaça de la Muralla, la de can Gassol, els talussos del cementiri, la plaça Martí i Pol, la placeta de Sant Salvador, per posar alguns exemples:
§ el carrer Unió i Sant Joaquim
§ el de Balmes
§ el de Milans
§ la baixada d’en Feliu de la Penya i la Beata Maria
§ l’avinguda Puig i Cadafalch
§ la ronda pintor Estrany
§ la muralla de Sant Llorenç
§ el carrer Calassanç Marquès
§ Sant Agustí, Cristina i Sant Bru.....
§ Burriac

- habitatges públics
- aparcaments ....
- els accessos a l’autopista de Mata-Rocafonda
- dos poliesportius
- l’estadi d’atletisme remodelat
- sis camps de futbol amb gespa artificial
- les pistes poliesportives de la Llàntia i del Palau (18 milions d’euros en instal·lacions esportives)
- Mataró Ràdio i m1tv
- l’escola municipal de música

I les coses que tenim en marxa:

- la biblioteca Antoni Comas
- l’escola l’Arboç
- la nau Cabot i Barba
- la masia Miralles
- Marta Mata a punt de començar
- can Marfà

Vaig dir a la campanya passada que no feia promeses, que contreia compromisos. Us puc ben dir que hem complert amb la majoria de les coses a les que ens varem comprometre. En farem un repàs exhaustiu de tot el fet en les setmanes properes. I ens cal explicar el que hem fet i sobretot el perquè ho hem fet.

Certament també hem tingut problemes que ha calgut solucionar malgrat alguns han ajudat molt poc o gens:

- la polèmica dels prostíbuls: la Generalitat acaba d’aprovar el Pla Especial que regula i limita la instal·lació de grans prostíbuls a Mataró i aviat tindrem aprovada l’ordenança.

- no hem pogut tirar endavant alguns dels sectors de desenvolupament urbanístics previstos, però altres van endavant: el Rengle, l’eix Hererra, Churruca Lepanto, Cirera industrial.

- darrerament el CRAE del Pla d’en Boet i el Centre de Menors de la Ribera.

- Can Fàbregas i Caralt: on ens hem implicat políticament fins el coll per possibilitar que el Corte Inglès vingui a Mataró. I no em dol la meva condició d’imputat doncs estic convençut d’haver fet les coses correctament i per tant de ser innocent. Em dol el temps que estem perdent per la ciutat i per la feina. Això és el que realment em dol.

Segurament hem comès errors, no hem encertat ni el to, ni les respostes i a vegades ni els interlocutors. Però governar també vol dir assumir riscos, prendre decisions i aquestes no són sempre del gust de tothom.

Es veritat que tenim dificultats econòmiques, però ni de lluny l’ajuntament de Mataró estan en perill de fer fallida o deixarà d’atendre nòmines o proveidors. No es genera confiança dient falsedats i exagerant els problemes. La confiança es genera amb lleialtat institucional i ciutadana, amb capacitat de pactar i de complir els pactes. Amb visió estratègica i de ciutat i no amb tacticisme electoralista i interessat. Amb fulls plens d’idees i no amb fulls en blanc.

És veritat que estem endeutats. Però també és cert que estem lluny dels límits permesos per la llei. Com també ho és que ens endeutat amb inversions estratègiques que calia fer ara per garantir el nostre futur col·lectiu.

I si hem fet un repàs del que tenim, ara en caldria fer un repàs del que
necessitem:

He dit altres vegades que per governar cal generar confiança i complicitats.

La confiança que dona l’honestedat i el treball. Les complicitats que es generen escoltant, atenent i contestant.

I tenir un projecte de ciutat, clar i entenedor, compartit, i il·lusionant. El projecte de la ciutat metropolitana, compacta, innovadora, sostenible i cohesionada.

Tenir projecte i saber-lo explicar. Explicar el que volem fer i sobretot el perquè ho volem fer. Volem fer un nou salt endavant en el progrés i ho volem fer per garantir que Mataró sigui una ciutat d’oportunitats per tothom. Sense segregacions, ni exclusions. Una ciutat inclusiva, amable, de la que ens puguem sentir orgullosos. Amb feina i amb qualitat de vida per tothom.

Amb la inauguració del Tecnocampus acabem un cicle, però en comencem un de nou. Un cicle llarg, com ho ha estat aquest, el del Mataró del 2020. Un nou cicle de progrés que volem, que vull, liderar:

- La ciutat del coneixement que aposta per la innovació, que consolida els estudis universitaris, que vol convertir l’Hospital de Mataró en hospital universitari i que aposta per atreure universitats de fora a la nostra ciutat. La ciutat digital i la ciutat en la que es pot viure en anglès

- La ciutat que exerceix sense complexes la seva capitalitat territorial, porta nord de l’àrea metropolitana i sortida al mar del Vallès.

- La ciutat que no renuncia a la seva tradició industrial però que fa de ciutat multiserveis per la comarca. Que creu en el comerç i que aposta per les sinergies del comerç urbà, el comerç perifèric i el Corte Inglès.

- La ciutat del Verd i del Blau, que busca oportunitats en l’economia sostenible, en l’economia verda, en els espais agrícoles i forestals. Que creu profundament en la seva condició de ciutat marítima i treballa des de fa temps en convertir el mar en un motor important de la seva economia.

- La ciutat que es planteja grans projectes de futur: el tren orbital, el nou passeig marítim, l’ampliació del Port, les rondes de Mataró, el triangle de Molins, el nou teatre Monumental.

- La ciutat que fa de les polítiques de família un dels seus actius principals: l’educació, els espais públics nets i segurs, la cultura, els esports, .... . La ciutat amable i de barris tranquils. Hem de cuidar les famílies precisament per combatre la desafecció i garantir la democràcia i l’estat del benestar.

- La ciutat que fa de l’ocupació la primera de les seves prioritats. Que posa la lluita contra la crisi en la primera pàgina de l’agenda política.

I ens cal un nou estil de govern, modern i obert, d’administració ajustada i eficient que sigui capaç de sumar iniciatives públiques i privades, de generar confiances entre sectors i agents econòmics i socials. Capaç de generar un nou Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social que torni a fixar el rumb col·lectiu de Mataró.

Comencem a preparar les eleccions i haurem de fer un programa i una llista electoral. Un programa realista i rigorós. Realista perquè ha de donar respostes i solucions a les necessitats i demandes de la ciutadania. Rigorós perquè caldrà tenir molt present el moment i el futur econòmic en el que ens trobem.

Una llista de gent representativa i capacitada. Representativa de la majoria dels ciutadans i ciutadanes, de les seves problemàtiques i de les seves il·lusions. De gent capacitada per poder governar aquesta ciutat de forma honesta i solvent.

Vull comptar amb tots vosaltres i amb molts més. Per pensar, per escriure, per discutir, per consensuar, per guanyar i per governar. Per liderar un nou cicle de progrés per Mataró i pels mataronins i mataronines. Ara toca Mataró!

Som-hi?




Sant Benet Art



Quan un mal titular espatlla una bona notícia


Això passa sovint, que un mal titular espatlla una bona notícia. I que com que les hemeroteques estan pel que estan només cal mirar la foto i preguntar-se: on era la platja? Una platja en la que el bany ja està prohibit doncs actualment és zona portuària.

En la mort d'Isidre Julià


M’assabento aquesta nit de la mort d’Isidre Julià, el poeta del Maresme. Fa tres anys el Centre Atlètic Laietania li va fer un reconeixement públic. Aleshores vaig escriure: "L’home, el poeta, l’enamorat". Ara en l’hora del seu traspàs rellegeixo “Perforo la pregunta”.

“Quan s’apaguin,
de sobte, les clarors
i el festival de llum d’aquesta vida
es clogui dins la valva de foscúria;
-Què en romandrà de mi?
Oh com m’eixorda, encara
vibrant de fremiments
la roda de fuets, els cremallots d’ahir
en cendres tèbies,
que, ara, nostàlgic el record evoca...
Giràndola pretèrita que llançà
amb metxa de vida encesa
al foc de l’alba
un guspireig que no és sinó membrança.
Així, de foc i flama
i obert ventall al vent
fou l’hora antiga.
I em consola pensar que de l’esclat
alguna espurna me’n queda
meritòria"
Descansi en pau.

Cançons per un diumenge especial





“Despertar” amb Toti Soler que m’envia la Mercè Mulet per felicitar-me l’aniversari. Per acabar el dia, al 33, “Rellotge d’emocions” el nou disc d’en Raimon.

Contra els tòpics, les dades



Aquest matí m’ha tocat, com a president de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, en la inauguració de la deixalleria municipal de La Pobla de Claramunt. Una instal·lació que donarà un bon servei a aquesta població de l’Anoia.

A Catalunya hi ha 310 deixalleries municipals que recullen 330.516 tones de residus a l’any: voluminosos, olis, aparells elèctrics i electrònics, restes de pintura, paper, vidres, fustes,.... Un exemple prou clar de la imprescindible implicació del món local en la solució d’un problema, el de la gestió dels residus sòlids urbans, que cal entendre en clau nacional.

En aquest tema de la recollida selectiva existeix el tòpic, que alguns repeteixen una i altra vegada, que la valorització energètica dels residus desincentiva la recollida selectiva. Les dades, tossudes com sempre, ho desmenteixen absolutament: el Maresme és la comarca que més residus separa de forma selectiva (el 39’5%), per sobre de la mitjana catalana (el 37’6%) i molt lluny de les dades de comarques com l’Anoia (el 19’86%). Benvinguda, doncs, sigui aquesta nova deixalleria.

Governant



Quan el virus electoral ja afecta plenament l’acció política d’alguns, el govern de la ciutat fa el que ha de ser la seva primera obligació: governar. I a les proves del darrer ple municipal, innecessàriament llarg i reiteratiu, em remeto:


1.- Aprovació definitiva del pressupost municipal. Un pressupost auster i rigorós que permet mantenir i fins i tot augmentar les partides destinades a l’atenció social i a l’ocupació. S’han presentat 168 al·legacions de les que s’han atès totalment o parcial un 66%.


2.- Aprovació inicial de l’ordenança municipal que ha de regular la instal·lació de prostíbuls a la ciutat. Davant l’absència de les altres administracions, els ajuntaments ens hem d’arremangar per intentar ordenar un tema absolutament surrealista. Amb el pla especial i l’ordenança estem segurs que la instal·lació de prostíbuls de grans dimensions a Mataró serà impossible.


3.- Text refós del sector Churruca-Lepanto-Rengle que permet el desenvolupament del sector de can Fàbregas del paper. Habitatges, una nova plaça pública i sobretot convertir l’edifici catalogat de l’antiga fàbrica en la nova escola Angeleta Ferrer. Sobta que alguns que van de defensors de l’escola pública votin en contra d’aquesta proposta. Deu ser que volen fer truites sense trencar els ous.


4.- Aprovació de l'estudi de detall de l’àrea tècnica del Port de Mataró. Tots els serveis tècnics del Port es traslladen a la platja de Pequín -que ja és àmbit portuari i on de fet el bany està prohibit- amb la creació d’una nova marina seca i deixant lliures els espais actuals que es destinaran a amarraments de vaixells de pas pel port-


Feina, feina i feina que no cessa en temps difícils.

Figures amb paisatge

Teniu a les mans un recull dels articles que en Josep Puig Pla ha anat publicant a la premsa local i comarcal en els darrers anys. Hi trobareu una miscel·lània de personatges i indrets que deuen constituir una mena de recorregut vital del propi autor. El mateix títol de “Figures amb paisatge” ja sembla prou revelador d’aquest recorregut que ens porta des de personatges de la projecció política d’en Puig i Cadafalch fins a d’altres molt més locals, passant per en Peret.

Mataró hi és omnipresent en el llibre, és el gran paisatge on es situen la major part de les figures. I és que en Puig Pla és allò que alguns anomenen un mataroní de tota la vida. Home clàssic, actor actiu de la vida política i intel·lectual de Mataró des de fa molts anys i bon coneixedor de molts aspectes d’aquesta ciutat polifacètica. Impulsor de l’Assemblea de Catalunya -va arribar a ser jutjat pel temible TOP-, militant socialista i regidor de l’Ajuntament, mestre de català, escriptor i cronista, la seva figura forma part del propi paisatge mataroní. Hom se’l pot trobar, sempre en un discret segon pla, en els actes culturals, els esdeveniments oficials, o senzillament passejant per la Riera. I ja sabeu que pels mataronins la Riera és el centre del món, gairebé de l’univers. Una mena de microcosmos amb un temps i un ritme ben definit que com a escenari operístic reflecteix la quotidianitat de la ciutat dels capgrossos.

Deu ser en aquests llocs on en Puig Pla comença a imaginar els seus escrits. Repassant els fets i la gent i lligant caps per anar teixint la síntesi del seu personatge i del seu paisatge. Personatges i paisatges, desapareguts en gran part, que han conformat la història més recent, i si voleu més domèstica, d’una ciutat poc donada als focs d’artificis de la pedanteria ni a la comèdia de les vanitats.
Qui no conegui l’autor podria quedar sorprès que haig dedicat un capítol del llibre a figures de l’esport. Ara que a tothom li agrada el futbol i que el Barça s’ha convertit en una mena de religió, bo seria reconèixer els qui mai van tenir cap problema per obrir els diaris per les pàgines esportives i posar-se al dia dels resultats del cap de setmana. En Puig Pla ha estat sempre un d’aquests i la seva afició, especialment al ciclisme, el feia un personatge un xic estrany en mig d’una colla d’esquerranosos que fins fa pocs anys titllaven l’esport d’opi del poble.

Tampoc deu sorprendre els escrits que hi dedica a vells lluitadors polítics i sindicals. Bon coneixedor la història del moviment obrer i sindical del darrer segle, des de la seva militància política però també des del compromís cívic i el respecte per les persones que ens salvaren la llibertat.

Un llibre recomanable abans la memòria no ens faci la mala passada d’esborrar-nos la història, les figures i els paisatges més recents.

Text del pròleg que vaig escriure pel llibre "Figures amb paisatge" d'en Josep Puig Pla que demà es presenta a can Palauet.


Ciutadana Txell



Ciudadana universal busca piso en La Habana. Da clases de catalán, canta y baila sevillanas. Txell 805354

Passant comptes



Consell de ciutat aquest vespre per explicar el balanç del Programa d’Actuació Municipal (PAM) del 2010. Un mes just d’acabar l’any estem en condicions de portar al màxim òrgan de participació de la ciutat els resultats de la gestió municipal del 2010.

El PAM del 2010 tenia 54 objectius, 96 programes i 433 accions. Avui el balanç presentava 365 accions (el 84’3%) fetes segons el calendari previst, 36 accions que pateixen algun retard (el 8’3%), 10 accions que tenen importants dificultats (el 2’3%), 21 accions que s’han traslladat al PAM d’aquest any (el 4’8%) i 1 acció que s’ha suspés. Malgrat el dur any econòmic i polític que hem passat el balanç de govern ha estat important i així ho han reconegut algunes de les persones presents en el Consell de Ciutat.

Podeu trobar el document de balanç del PAM 2010 en la web municipal en l’apartat Retiment de comptes.