header-photo

En la mort d'Isidre Julià


M’assabento aquesta nit de la mort d’Isidre Julià, el poeta del Maresme. Fa tres anys el Centre Atlètic Laietania li va fer un reconeixement públic. Aleshores vaig escriure: "L’home, el poeta, l’enamorat". Ara en l’hora del seu traspàs rellegeixo “Perforo la pregunta”.

“Quan s’apaguin,
de sobte, les clarors
i el festival de llum d’aquesta vida
es clogui dins la valva de foscúria;
-Què en romandrà de mi?
Oh com m’eixorda, encara
vibrant de fremiments
la roda de fuets, els cremallots d’ahir
en cendres tèbies,
que, ara, nostàlgic el record evoca...
Giràndola pretèrita que llançà
amb metxa de vida encesa
al foc de l’alba
un guspireig que no és sinó membrança.
Així, de foc i flama
i obert ventall al vent
fou l’hora antiga.
I em consola pensar que de l’esclat
alguna espurna me’n queda
meritòria"
Descansi en pau.

1 comentari:

Xevi ha dit...

Descansi en Pau. Un record per un Mataroni il.lustre.