header-photo

Elna al teatre



La companyia Projecte Galilei representa “La Maternitat d'Elna” en el teatre Capítol de Barcelona i fins el dia 8 de març. L’obra està basada en el llibre de la mataronina Assumpta Montellà. Interpretada per Rosa Galindo, acompanyada pel pianista Luc-Olivier Sánchez, la dramatúrgia de Pablo Ley i la direcció de Josep Galindo. En parla al seu bloc la Glòria Figuerola.

Alcaldes contra el canvi climàtic


Alguns alcaldes dels que vàrem signar al Brusel·les.

Agredolç



És el regust que m’ha quedat aquest matí després de l’acte de signatura de la donació de la col·lecció de peces de vidre de Cristalleries de Mataró. Regust agredolç perquè si per una banda és d’agrair i celebrar la donació d’aquesta col·lecció a la ciutat, ningú pot obviar el difícil moment que viu la cooperativa fundada per Joan Peiró en els anys vint del segle passat. La globalització de l’economia ha pràcticament acabat amb una llarga història de cooperativisme industrial.

Però malgrat això el que avui s’ha salvaguardat una part important de la història del cooperativisme i del moviment obrer de Mataró. Una ciutat de treballadors i treballadores, bressol de la Unió General de Treballadors, capdavantera dels moviments obreristes des de finals del segle XIX.

També s’ha salvaguardat una part de la història sentimental de la ciutat doncs els objectes de la col·lecció han format part de la vida quotidiana de les llars mataronines des de fa molt de temps. Aquells senzills objectes, producte de l’habilitat dels vidriers mataronins, que feien que les nostres cases fossin una mica diferents de les d’altres ciutats.

La memòria, almenys la memòria, quedarà salvaguardada.

L’informe de conjuntura

Foto Quico Melero

Preocupació i confiança, aquestes són les dues paraules que defineixen el que penso de la situació econòmica de la ciutat i del país. Preocupació pel ràpid deteriorament de la situació de l’economia, per les incerteses a les que ningú sap donar resposta i per les dades d’atur que no paren de créixer. Deu mil cent divuit persones en les oficines del servei d’ocupació de Mataró.

Però també, i sobretot confiança. Confiança en la relativa fortalesa de l’economia de la ciutat i de la comarca. Les dades d’atur són menys “dolentes” que en d’altres comarques que tenen increments superiors als del Maresme. Confiança també en les estratègies que estem seguint.

El pressupost municipal del 2009 ja prioritzava l’ocupació i les mesures per atendre les persones que perden la feina. Contenció de la despesa corrent i un gran esforç inversor de 112 milions d’euros. I cal sumar els vint-i-un milions d’euros provinents del Fons Estatal d’Inversió Local, el popularment conegut com a fons Zapatero. En els propers dies el govern de Mataró donarà a conèixer un paquet de mesures que reforcin les polítiques socials i la lluita contra l’exclusió social.

També confiança en les apostes estratègiques que estem fent: el Tecnocampus amb voluntat comarcal, el Corte Inglés que volem a Mataró i que farem tot el que legalment puguem per possibilitar la seva instal·lació, el Front Marítim com a gran oportunitat diferenciadora davant altres ciutats. I les apostes territorials en clau metropolitana, comarcal i de reforç de l’eix Mataró-Granollers. Precisament les darreres notícies sobre la N-II i la xarxa de rodalies reforcen aquestes apostes estratègiques.

És doncs amb preocupació i confiança que ens afanyem a treballar, convençuts com ha dit en Josep Ibern que avui falta un dia menys pel final de la crisi.

Extracte de la meva intervenció en l’acte de presentació aquesta nit a can Palauet de l’Informe de Conjuntura Socieconòmica de Mataró del segon semestre del 2008.

Més mobilitat


Foto tuila

Aquest matí, a la Delegació del Govern a Catalunya, amb la presentació del Pla de Rodalies. Una proposta ambiciosa de millora de la xarxa de rodalies de Barcelona amb la intenció de posar al dia unes infraestructures imprescindibles per la mobilitat de milions de ciutadans i ciutadanes i per la viabilitat de l’economia de tota la regió metropolitana.

Una aposta que contrasta clarament amb la desídia i la manca d’inversions dels anys de govern del Partit Popular. Hi ha prou amb comparar dues dades que fan referència a la inversió realitzada en infraestructura i en material mòbil. En el període 1999-2003 es varen fer inversions per valor de 210 milions d’euros mentre que en el 2004-2008 la inversió va quasi arribar als 720 milions d’euros. Ara es proposa una inversió de 4.000 milions d’euros en el període 2008-2015. El nombre de trens disponibles el 1996 era de 155, el mateix nombre que l’any 2004. En set anys no es va incrementar ni en un tren més el parc mòbil de les rodalies de Barcelona. En l’actualitat hi ha 196 trens en circulació en aquesta xarxa de rodalies.

El Pla de Rodalies fa també esment al tren orbital. És la primera vegada, si no vaig errat, que el Ministeri en parla. Tota una declaració política d'intencions. El compromís és enllestir els estudis previs durant l’any 2009 i programar tota l’execució de la línia amb la intenció de complir els calendaris que fixen el 2016 com a horitzó.

Bones notícies per la mobilitat, pel transport públic i per Catalunya.

Sobre mobilitat al Maresme


Foto Francesc Bellmunt

Important reunió aquesta tarda al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Per un costat els membres de la Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme, formada per representants dels cinc grups polítics amb representació comarcal, i per l’altra el Secretari de Mobilitat de la Generalitat.

Es tractava d’explicar les aportacions que la Comissió ha fet al document de treball sobre la mobilitat del Maresme que la Secretaria ens havia enviat fa unes setmanes. Bona sintonia i avenços molt importants en temes com la política de peatges, el transport públic, les infraestructures ferroviàries i viàries. Per primera vegada tinc la impressió que avancem decididament cap un acord polític que posi final a la llarga discussió sobre la mobilitat a la comarca.

També la impressió que se’ns comença a tenir molt en compte. I això, a banda de la predisposició del Departament, té i molt a veure amb la postura unitària que els grups polítics hem sabut trobar sobre aquest tema tan delicat. Ha calgut fer esforços i renúncies per part de tothom per arribar a unes propostes consensuades que poden ser assumides, i així ha estat, per tots els grups comarcals. Començant a discutir sense apriorismes, posant els interessos dels ciutadans del Maresme per davant de qualsevol altre interès i presentant-nos a Barcelona amb una veu i un posicionament compartit.

Ara caldrà rematar la jugada, tancar l’acord, fixar calendaris i finançament i continuar treballant.

Todos al suelo


Cacería real del jabalí (Velázquez)
Encara que avui sigui 23 F, el títol d’aquest post no té res a veure amb l’intent colpista del tinent coronel Tejero ara fa vint-i-vuit anys. Més aviat té a veure amb la dimissió del ministre Bermejo. Com una mena de premonició Joaquín Leguina escrivia en El Siglo d’aquesta setmana: “Durante los últimos años, cada vez que el PP sufre –en el decir de Hamlet- “los golpes y punzantes dardos de la fortuna”, algún militante del PSOE paga las consecuencies”. Il·lustra la seva afirmació amb la dimissió d’Antonio Miguel Carmona, diputat socialista de l’Asamblea de Madrid, com a conseqüència del desastre del Prestige. Cap dirigent del PP va dimitir per aquella història.

Doncs la història es repeteix. Escàndols de tot tipus al Partit Popular i ningú important dimiteix. Ni pels dossiers dels espies, ni per les presumptes irregularitats del cas Correa. Cert és que l’exministre els hi va posar fàcil i la “cacera” massa fàcil. L’evident error de la cacera i la seva actitud posterior el van convertir en un blanc ideal pels populars.

El que ara cal preguntar és qui serà el proper objectiu. Perquè menys assumir les conseqüències dels greus errors comesos, els populars seran capaços de qualsevol cosa. Exactament el mateix que varen fer amb el Prestige, amb la guerra de l’Irap o l’atemptat del 11-M. Com escrivia en Leguina: Crisis en el PP, militantes del PSOE: ¡cuerpo a tierra!

Hiperconnectats?


Foto Markus

Arribo aquests dies als 1.500 “amics” al Facebook i compleixo, fa unes setmanes, els tres anys de bloc amb més de mil posts publicats, noranta mil visites (malgrat tenir el comptador fora de servei des d’abril a setembre) i més de cent seixanta mil pàgines vistes. Hiperconnectat? Polític 2.0. No ho sé. En tot cas si que m’interessen i força les noves eines de comunicació i relació social. Per saber que pensa i que fa la gent i per donar a conèixer el que penso i faig.

I amb espais ben definits. El Facebook per la relació directa i l’apunt ràpid. El bloc per l’escrit més elaborat i sense tanta presa. Però totes dues eines per teixir xarxes de relació que cada vegada seran més decisives per articular la societat i que cal ja tenir molt present en l’acció i la reflexió política. No cal sinó fer un repàs a l’àmplia relació de polítics catalans amb facebook i amb bloc. És cert que l’efecte Obama ha rellançat la qüestió –en parlaven avui al 324- però l’antiguitat d’un nombre important de blocaires i usuaris del facebook i altres eines de l’anomenada cultura 2.0 demostra que a casa nostra el fenomen està ben arrelat.

Com tot, però, cal administra-ho amb seny. Es poden aprofitar mils moments diaris per connectar-s'hi però també cal saber desconnectar l’ordinador o la BlakBerry per tornar a la vella manera de la relació personal i directa, cara a cara.

Potser sí que patim d’una certa hiperconnectivitat, però també és cert que les possibilitats de relació i d’intercanvi que ens proporcionen les noves eines i xarxes són d’una importància i potencialitats que de cap de les maneres podem desaprofitar.

En la mort d’en Novellas




A mig matí ens arriba la fatídica notícia de la mort d’en Josep Novellas. Malgrat que sabíem de la seva extrema gravetat, la mort, com sempre, ens sorprèn. Amb en Novellas desapareix un dels millors pintors mataronins dels darrers temps i la seva pèrdua és irreparable per l’art i per la ciutat de Mataró.

El recordarem amb el seu posat un punt escèptic, la seva finíssima intel·ligència, la seva cordialitat en la distància curta i sobretot el seu profund compromís amb les persones, la justícia i la llibertat. Un compromís que traspuava en la seva obra pictòrica, en el seu capteniment i en la seva actitud davant la vida i davant la mort.

En el despatx d’alcaldia, al costat del Ballmanetes d’en Rafael Estrany i aquest any de la Nadala d'en Cusachs, restarà perenne el quadre d’en Pepe Novellas que fa anys acompanya els alcaldes de Mataró. Descansi en pau.

Entre el seny i la rauxa

Foto pellofa.blogspot

El seny que han posat els advocats de Mataró en l’acte de celebració del seu patró Sant Raimon de Penyafort en un Saló de Plens, autèntic saló de la ciutat, ple de gom a gom. Acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament i el Col·legi d’Advocats de Mataró. Imposició de togues als nous col·legiats i reconeixement a quatre advocats de llarga trajectòria professional i ciutadana. Com ha remarcat la consellera Tura en el seu discurs, Catalunya també és una nació per la seva tradició jurídica.


La rauxa que posarà en Pellofa. El vell rei del Carnestoltes mataroní que torna, després d’un any de silenci, ha regnar la ciutat durant aquests dies de Carnaval. Regnat efímer de la rauxa fins que el dimecres de cendra la vella Quaresma ens retorni el seny.

Per la comarca



Intensa jornada de treball pel Maresme en la meva condició de diputat provincial de Medi Ambient. Es tracta de visitar un seguit d’actuacions mediambientals que diferents municipis, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, estan portant a terme.

De bon matí visita a la planta de tractament d’aigües residuals de l’alt Maresme a Pineda. La tenacitat de l’alcalde Amor va fer que la planta, projectada en principi a primera línia de mar, es traslladés a la pedrera de Montpalau. Les obres, que fa la Generalitat, estan força avançades i es preveu que a finals de l’any vinent entri en funcionament. Ahir mateix l’Agència Catalana de l’Aigua va treure a concurs el projecte del tractament terciari de les aigües de manera que tot el volum depurat serà rebombat i abocat a l’aqüífer de la Tordera.


A continuació visita a Calella. L’alcalde Juhé, de reconeguda sensibilitat mediambiental, ha promogut la recollida de les aigües d’escorrentia de la pluja per recuperar un pou que abasteix d’aigua un estanyol que s’ha construït en la part alta del Parc Dalmau i que serveix per regar les zones verdes del municipi.


Seguim baixant per la costa i ens aturem a Canet. La implantació de la recollida porta a porta ha donat un gran resultat que es tradueix en una reducció del 50% de la brossa que cal portar a la incineradora de Mataró. Un bon exemple de treball ben fet i que ha sabut connectar amb la sensibilitat i la complicitat ciutadana.


Visita a Dosrius, a la nova escola bressol en construcció. Un magnífic edifici en un espai absolutament natural enmig del bosc i que s’escalfarà a partir de l’energia geotèrmica del subsòl. Cinc pous de cent metres de profunditat permeten la captació de l’energia necessària per la climatització de l’edifici. Energia gratis, inesgotable i sense emissions de gasos d’efecte hivernacle.


Dinar ràpid a Mataró per anar fins Alella. Sessió de treball per conèixer el projecte de regeneració de la riera d’Alella. En la línia que ja he explicat altres vegades de tornar a les rieres el paper d’infraestructura essencial pel control hídric de la comarca i al mateix temps retornar-li el caràcter d’espai natural i de gaudi dels ciutadans. Les rieres que han de deixar de ser el pati del darrere de les poblacions per convertir-se en elements vertebradors del nostre territori.


Tornada a Mataró per signar el conveni entre els ajuntaments que s’ha adherit al Pacte d’alcaldes i la Diputació de Barcelona. Després de la signatura formal del pacte ara toca l’elaboració dels Plans d’Actuació d’Energia Sostenible que la Diputació farà pels ajuntaments i que servirà de pauta per les actuacions que caldrà fer per assolir els objectius del 20+20+20.

Notícia equívoca




La que publicaven fa uns dies els mitjans de comunicació. Una lectura rapida pot donar a entendre el que no és. Senzillament l’experiència mereixedora de la nominació al fiasco va ser una iniciativa de la Corporació Catalana de Radio i Televisió i res té a veure amb el canal MaresmeDigital TV.

De carrers i carreteres



De carrers aquest migdia. Visita a les obres de reurbanització del carrer Massevà. Feia temps que els veïns ens demanaven aquestes obres en el carrer que passa per ser el més estret de Mataró. Satisfacció compartida pel resultat d’un carrer recuperat pel veïnat.


De carreteres i d’altres infraestructures de mobilitat aquesta tarda al Consell Comarcal. Reunió profitosa per consensuar un document de treball amb el Departament de Política Territorial. Aportació, recollint en part la proposta de CiU al passat Ple, de demanar una bonificació dels peatges pels residents de la comarca en el període que vagi entre la concreció de l’acord i la disponibilitat d’una alternativa vàlida i gratuïta a l’actual N-II.

Clarinet virtual



El d’en Gener Salicrú, candidat a l’orquestra del Youtube. Podeu votar-lo en aquesta web.

Del Bartrina a la Sala Cabañes



És a dir de Reus a Mataró. I és que el dia ha estat un punt teatral. Matí al Bartrina de Reus al IV Congrés de Confraries de Setmana Santa de Mataró. És tractava de presentar la candidatura de Mataró per organitzar, l’any 2011, el V Congrés a Mataró. Els arguments que he utilitzat per justificar la candidatura de Mataró han estat la història, la tradició, la realitat del model Mataró de Setmana Santa i el bon treball realitzat per la Coordinadora. Un treball que ha permès que Mataró organitzi el proper Congrés de Confraries de Setmana Santa.

A la tarda un altre teatre. En aquest cas la mataronina Sala Cabañes. Representen “El cafè de la Marina” de Josep Maria de Sagarra. La prosa de Sagarra ens torna a atrapar amb tota la seva plenitud. Amb un bon muntatge i direcció d’en Carles Maicas i una magnífica interpretació dels actors i actrius de la Sala. En parla en Toni Blanch al seu bloc.

Notícies de Sant Valentí



Em quedo amb un parell de notícies. La veritat és que no sé quina és més patètica. La de la India em preocupa, la de l'italìà també!Afegeix una imatge

Preciós


El llibre “L’Africà” de J.M.G. Le Clézio. No havia llegit res de l’escriptor francès, Premi Nobel de Literatura del 2008, i aquest llibre em va atrapar des de la primera pàgina. Sincerament us el recomano.

"No en sé res del que descriu, aquella feixuguesa colonial, els ridículs de la societat blanca exiliada a la costa, totes les mesquineses ales quals els nens presten especial atenció, el menyspreu pels indígenes, dels quals només coneixen las fracció dels servents que han d’inclinar-se davant els capricis de la canalla dels seus amos, i sobretot aquella mena de camarilla en la qual els nens de la mateixa sang estan alhora aplegats i dividits, on perceben un reflex irònic dels seus defectes i de les seves mascarades, i que forma en cert sentit l’escola de la consciència humana –puc dir que, gràcies a Déu, tot això em va resultar completament aliè".

“M’imagino la seva exaltació a l’arribar a Victòria, després de vint dies de viatge. En la col·lecció de clixés presos pel meu pare a Àfrica, hi ha una foto que em commou especialment, perquè és la que va triar per ampliar-la i fer-ne un quadre. Tradueix la seva impressió d’aleshores, de ser a l’inici, al llindar d’Àfrica, en un indret gairebé verge. Mostra la desembocadura del riu, a l’indret on l’aigua dolça es barreja amb el mar. La badia de Victòria dibuixa una corba acabada en una punta de terra on les palmeres estan inclinades pel vent del mar. El mar trenca sobre les roques negres i ve a morir a la platja. Els esquitxos portats pel vent cobreixen els arbres de la selva, es barregen amb el vapor dels aiguamolls i del riu. Hi ha misteri i salvatgisme, malgrat les palmes. En primer pla, a tocar de la riba, es veu la cabanya blanca on el meu pare es va allotjar quan va arribar”.

Dies intensos






Escric aquestes línees dalt de l’avió de tornada cap a casa. Tan bon punt arribi penjaré aquest post resum dels tres dies intensos fora de casa. Un viatge que va començar dilluns, després de tot un dia de treball intens, per arribar a Brussel·les pocs minuts abans de la mitjanit. Em toca encapçalar la delegació municipal que es desplaça a la capital comunitària per la cerimònia de signatura formal del Pacte d’Alcaldes. La nit de Brussel·les, i un dilluns, no es que sigui massa animada. Tot i així podem sopar els tradicionals moules et frites en un restaurant al costat de la Bossa. Dimarts al matí toca anar a l’oficina de la delegació de la Diputació de Barcelona i dinar tots plegats ben d’hora per, després d’atendre els mitjans, passar els controls i accedir a la sala del Parlament. Cerimònia llarga, amb moltes intervencions d’autoritats europees i alcaldes de grans ciutats. Signatura, un pèl caòtica, del Pacte i fotografies de família. En acabar, i a l’espai Karamanlis, programa en directe per MataróRàdio amb en Josep Fèlix Ballesteros, l’alcalde de Tarragona, i en Ferran Tarradellas, portaveu del comissari europeu d’energia. Sopar de treball amb representants d’organismes europeus per acabar de lligar alguns temes financers i les tradicionals cerveses a Le Roi d’Espagne sota els ninots penjants dels terços de Flandes.

Dimecres de nou a l’oficina de la Diputació per treballar, dinar aviat i desplaçament a l’edifici Carlemany. Tarda de treball de la ManagEnergy amb exposició de ponències i debat posterior. Sóc l’únic electe en intervenir i em toca posar un cert accent polític en uns debats excessivament tècniques. Moment per saludar a monsieur Magnin que va intervenir en el procés d’instal·lació de la façana fotovoltaica de la biblioteca Pompeu Fabra. Desplaçament ràpid a l’aeroport per volar cap a Madrid.

A les cinc sona el despertador i cal afanyar-se per arribar a Barajas abans no es desperti la bèstia del trànsit madrileny i ens atrapi camí de l’aeroport. Sierra Nevada llueix una gran nevada en un dia assolellat a Granada. Jornada de treball organitzat per la Diputació granadina per entregar les auditories ambientals d’un grapat de pobles. Han volgut que els hi expliqui el nostre procés d’adhesió al Pacte d’alcaldes amb la intenció de repetir-ho a la seva província. Dinar amb memorables vistes des de l’Albaicín sobre la Alhambra i passeig a mitja tarda mentre el sol comença a daurar les parets dels palaus nazarís. De nou a l’avió i cap a casa. Cansat, força cansat, però satisfet de la feina feta. I ben conscient de la molta que ens queda per fer.

Respir per Europa



Els mitjans de comunicació no han prestat massa atenció al referèndum suís del darrer cap de setmana. És votava la ratificació de l’acord de lliure circulació i treball amb la Unió Europea i l’ampliació d’aquest dret a ciutadans romanesos i búlgars. Hi havia expectació i temor davant la possibilitat que els postulats clarament xenòfobs i inclús racistes del Partit Popular Suís acabessin imposant-se en les urnes. Afortunadament la gran majoria dels cantons suïssos, a excepció de tres cantons de parla italiana, s’han decantat clarament per mantenir i reforçar els llaços amb la Unió Europea.

Gairebé sense voler el projecte europeu ha passat una autèntica prova de foc, precisament en una setmana en que les notícies provinent de la Gran Bretanya i d’Itàlia no convidaven a l’optimisme. Hagués estat un altre cop fort si els helvètics haguessin optat pel no. Un cop semblant o superior a l’aturada del projecte de Constitució que va ser frenat per interessos clarament electoralistes d’alguns països de la Unió.

Això fa reflexionar sobre la necessitat de l’euromilitància. Europa és el projecte polític més important i decisiu dels darrers decennis i, malgrat un cert desencant actual, el més útil pels ciutadans. No cal recordar els anys de pau, estabilitat política i progrés econòmic que ha representat per la historia europea dels darrers cinquanta anys. Amb els cants de sirena actuals que volen retornar-nos al vell model de nacions fragmentades i estats enfrontats, l’europeisme manté la capacitat de projecte comú de futur.

Però Europa necessita de l’euromilitància. De ciutadans i ciutadanes que creguin en el projecte i que treballin per ell. Que apostin per aprofundir l’estructura política i enfortir les institucions. I que les defensin. Poc es pot esperar de polítics que només pensen en Europa des dels vells clixés nacionalistes i que actuen en funció de l’oportunisme polític. D’exemples d’aquest tipus de polítics i de partits que els hi donen suport a casa nostra, on ens hem considerat sempre uns europeistes vocacionals, en podríem trobar uns quants exemples
.

Pensa globalment i actua localment




Intens i important dia a Brussel·les. A la seu del Parlament Europeu es procedeix a la signatura del Pacte d’alcaldes. Més de tres-cents alcaldes, alcaldesses i representants municipals vinguts d’arreu d’Europa signem un compromís voluntari de lluita contra el canvi climàtic. El que s’ha vingut a anomenar el triple vint: 20% de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, augment del 20% de la eficiència energètica i proveïment d’un 20% d’energia renovables a les nostres ciutats. Tot això en l’horitzó de l’any 2020.

Al costat d’alcaldes de grans ciutats europees una important presència de ciutats, pobles i viles de la província de Barcelona. El treball que varem iniciar ara fa un any amb la visita al comissari europeu d’energia i transport, s’ha materialitzat amb la signatura de setanta-un municipis. Un treball que continua amb l’elaboració dels Plans d’Actuació d’Energia Sostenible que concretarà les mesures que cal prendre en cada localitat i amb la provisió de fons necessaris per a fer front a unes inversions que poden voltar els tres mil milions d’euros.

Confiança en el món local, aposta decidida pel medi ambient, impuls a nous sectors econòmics, nou model europeu descentralitzat, seguretat en el proveïment energètic de la Unió Europea. Aquests han estat els grans arguments que els diferents oradors, encapçalats pel president Durao Barroso, han exposat aquesta tarda en la sala del plenari del Parlament Europeu. Mai Europa havia fet una aposta tant important en el món local.

Al final, i com s’ha posat de manifest durant el programa “Mataró cruïlla d’Europa” que MataróRàdio ha realitzat en directe des de l’estudi que el parlament té a l’espai Karamanlis, es demostra que continua ben vigent el “pensa globalment i actua localment”.

Confiança



"Perquè en temps de dificultats econòmiques i d’incerteses polítiques, a més de l’acció i del treball tenaç, ens cal recuperar la confiança. Recuperar la confiança en les nostres fortaleses. Recuperar la confiança en les nostres possibilitats de futur. Recuperar la confiança, en definitiva, en el país i la seva gent. Perquè, només des d’aquesta confiança col·lectiva serem capaços de fer créixer la solidaritat necessària per assumir els sacrificis que ens exigirà la superació de la crisi. I perquè només confiant en les nostres possibilitats tindrem l’audàcia necessària per estar a l’alçada de la nostra ambició col·lectiva".


De la carta del president Montilla publicada a l'especial de La Vanguardia d'ahir: La Catalunya que ve.

"Empresarios de gomina i porte torero"





Ja he dit alguna vegada que un dels plaers dels diumenges és poder llegir amb calma la premsa. El que durant la setmana es fa a corre-cuita, el cap de setmana es pot fer amb tranquil·litat. No sempre, però, l’oferta és prou interessant. No és el cas d’avui amb un excel·lent article del sempre solvent Enric Juliana a La Vanguardia: Pitis. Una trepidant anàlisi, molt julianesca, de l’actualitat política espanyola en clau madrilenya.


Si la crònica d’en Juliana és excel·lent, la foto d’Uly Martin a El País d’ahir és sensacional i corrobora una vegada més que més val una imatge que mil paraules.

Nevada la terra



Nevada la terra
Mantellina blanca
Cauen amb l’aire
Per fondre’s avall
Les volves de glaç
Brillants de cristall
Nevada la terra
Mantellina blanca
És així com roman
Corbada de fred
Mentre gira candent
Sense moure’s ni un pas
Nevada la terra
Mantellina blanca
Quan a fora li neva
Amb aquesta blancor
Emmudida tota ella
Hi viu la llavor
Nevada la terra
Mantellina blanca
Que la gelor guarda
Així d’enlairar-la
I tornar-la a fer caure
També dins de l’aire
Nevada la terra
Mantellina blanca
Silvia Amigó-Toti Soler

El goig de fer anys



Avui ha estat el meu aniversari, n’he fet cinquanta quatre. Cinquanta quatre anys viscuts plenament, dia a dia, hora a hora. Viscuts pausadament però sense perdre un minut. Cada minut compta i és irrepetible, mai el tornaré a viure. Com mai repetiré aquella excursió, aquella xerrada, aquell cafè, aquell llibre, aquella cançó.

Però no arribo als cinquanta quatre amb el sentiment de temps perdut, tot el contrari. Arribo amb un bon feix de records, de sensacions compartits, de sentiments acumulats, de vivències úniques. I per tot això en cap cas tornaria enrere, perquè cada minut ha comptat. Perquè entre el got mig buit i mig ple, sempre em quedo amb el mig ple.

Per això, sobrepassat de sobres l’equador de la vida, em sento afortunat per moltes coses. Per la infància feliç que vaig tenir, per la joventut intensa en la que es va forjar la meva educació sentimental, per les xarxes socials de les que formo part, per les coses que he pogut fer. Però també em sento esperançat per les coses que em queden per fer, per les il·lusions que podré compartir, per la gent que em queda per conèixer. Per aquelles excursions que em queden per fer, per les xerrades que encara tindré, pels cafès que em prendré, pels llibres que llegiré, per les cançons que escoltaré o que cantaré. Per la vida que em queda per viure. Per tots els minuts que queden per comptar.

Hem de confiar en nosaltres!

Foto El País

Aquest és el missatge que Stéphane Hessel ens va deixar en l’emotiu acte d’homentatge que l’Associació per les Nacions Unides a Espanya li va fer ahir a la nit a Santa Coloma de Gramenet.


Vitalista com pocs, tossudament optimista en paraules del president de la Diputació, Hessel ha recollit el XXIX Premi per la Pau. S’afegeix doncs a la llarga llista de guardonat amb aquest premi. Una llista que comença amb José Luís Balbín i que acabava amb la recentment traspassada Miriam Makeba que va recollir el premi l’any passat en un acte celebrat a Mataró.


Hessel és un diplomàtic francès d’origen alemany que va ser detingut pels nazis i deportat al camp de concentració de Buchenwald per la seva participació en la resistència francesa. Però Hessel passarà a la història per ser uns dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans ara fa justament seixanta anys.


Fa pocs dies el diari El País publicava una interessant entrevista al veterà diplomàtic.

Cinema a Mataró


Per l’estiu els mitjans de comunicació en parlaven del seu rodatge. Ara arriba als cinemes la pel·lícula “Dieta mediterranea”, dirigida per Joaquim Oristell, filmada en part al Maresme i amb algunes escenes a la barberia de la plaça de Cuba i a les cases de la platja del Callao. Unes cases que el Pla General d’Ordenació Urbana de Mataró de l’any 1996 va salvar de ser enderrocades per trobar-se dins del domini marítim terrestre. Més recentment i atenent les demandes dels veïns també s’ha modificat el traçat previst del vial de darrera de les cases, desviant-lo una mica per no afectar els patis posteriors de les cases.

Incerta glòria


El magnífic article de l’Antoni Puigverd, a La Vanguardia d’ahir, sobre la memorable “Incerta glòria” d’en Joan Sales. Per llegir l’article i sobretot la novel·la.

Teixint




Recupero del Youtube el vídeo amb la meva intervenció en el documental “Teixint la ciutat” que la gent del Capgròs va realitzar l’any 2007. D’aquella experiència escriu en Joan Salicrú en el seu bloc. Interessant veure com han canviat algunes coses en aquests escassos dos anys.

De nou Sant Joan Bosco


Foto raulroncero


Avui he tornat a la festa de La Llàntia. No és una festa nova per mi i ja ho vaig escriure fa dos anys:

“Sóc dels que pot dir que fa quaranta anys, a les festes de La Llàntia, jo ja hi era. Ho recordo perquè aquells dies, aleshores la festa era per Sant Joan Bosco, es celebraven els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble i els donaven per la televisió. En Rafael i la Maria, cosins germans del meu pare, em varen convidar a pujar a la festa i a menjar unes bones “migas” a casa seva. Una casa, com tantes en el barri, encara a mig construir.Recordo el barracó que feia d’església i la sortida, a tret d’escopeta de caça, de la cursa de la canalla. I el primer partit de futbol, del que devia ser el primer equip del barri, al camp dels Salesians. No cal ni dir que els pantalons i les samarretes havien estat cosits per les dones del barri”.

Celebren Sant Joan Bosco, el patró del barri. Durant molts anys aquesta era la única festa, però el gener no és un temps massa adequat per a fer festes populars i els veïns, amb bon criteri, varen decidir passar-la al juliol. No varen però deixar de celebrar la vella festa, nascuda de la intensa relació del barri amb la comunitat salesiana de Mataró, i l’han mantinguda com a festa petita o d’hivern. Aquest any els actes s’han reduït a la missa del patró, amb himne inclòs, i al dinar de germanor als locals de l’Associació de Veïns.

Com també deia fa dos anys moltes coses han canviat a La Llàntia. I moltes coses continuaran canviant. Aquest any serà un bon any pel barri. Entrarà en funcionament el Centre d’Atenció Primària, s’acabaran les obres del sector de La Boixa amb un aparcament, una pista poliesportiva i diversos locals, s’acabarà també el poliesportiu del carrer Euskadi.