header-photo

Respir per Europa



Els mitjans de comunicació no han prestat massa atenció al referèndum suís del darrer cap de setmana. És votava la ratificació de l’acord de lliure circulació i treball amb la Unió Europea i l’ampliació d’aquest dret a ciutadans romanesos i búlgars. Hi havia expectació i temor davant la possibilitat que els postulats clarament xenòfobs i inclús racistes del Partit Popular Suís acabessin imposant-se en les urnes. Afortunadament la gran majoria dels cantons suïssos, a excepció de tres cantons de parla italiana, s’han decantat clarament per mantenir i reforçar els llaços amb la Unió Europea.

Gairebé sense voler el projecte europeu ha passat una autèntica prova de foc, precisament en una setmana en que les notícies provinent de la Gran Bretanya i d’Itàlia no convidaven a l’optimisme. Hagués estat un altre cop fort si els helvètics haguessin optat pel no. Un cop semblant o superior a l’aturada del projecte de Constitució que va ser frenat per interessos clarament electoralistes d’alguns països de la Unió.

Això fa reflexionar sobre la necessitat de l’euromilitància. Europa és el projecte polític més important i decisiu dels darrers decennis i, malgrat un cert desencant actual, el més útil pels ciutadans. No cal recordar els anys de pau, estabilitat política i progrés econòmic que ha representat per la historia europea dels darrers cinquanta anys. Amb els cants de sirena actuals que volen retornar-nos al vell model de nacions fragmentades i estats enfrontats, l’europeisme manté la capacitat de projecte comú de futur.

Però Europa necessita de l’euromilitància. De ciutadans i ciutadanes que creguin en el projecte i que treballin per ell. Que apostin per aprofundir l’estructura política i enfortir les institucions. I que les defensin. Poc es pot esperar de polítics que només pensen en Europa des dels vells clixés nacionalistes i que actuen en funció de l’oportunisme polític. D’exemples d’aquest tipus de polítics i de partits que els hi donen suport a casa nostra, on ens hem considerat sempre uns europeistes vocacionals, en podríem trobar uns quants exemples
.