header-photo

Fidels als compromisos




Tornem a ser-hi. Els socialistes de Mataró tornem a ser-hi fidels als compromisos adquirits. Renovats i actualitzats. Amb la perspectiva que dona el temps i la història i les urgències que les conjuntures nacional i social reclamen.

Unes conjuntures difícils, en temps convulsos. Unes conjuntures que requereixen respostes i governació. Unes conjuntures que reclamen polítiques que plantegin solucions i aportin esperances.

Catalunya i Espanya es troben en una cruïlla decisiva de les seves relacions. Certament totes les opcions són respectables però només podran tenir futur si es fonamenten en el irrenunciable dret a decidir. Els socialistes hem demostrat el nostre compromís amb el Dret a decidir al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats i a l’Ajuntament de Mataró. Dret a decidir en un consulta acordada i vinculant. Ho dèiem fa un any i ho tornem a dir avui.

Com tornem a reiterar la nostra voluntat federalista. D’un federalisme que s’ha de fonamentar en l’acceptació del dret a decidir, de la plurinacionalitat i del caràcter plurilingüístic de l’estat espanyol. Una Espanya que serà federal o no serà. Una Espanya que no pot continuar negant les evidències i enrocant-se en un model caducat i sense futur. Calen respostes i calen ara.

Però Catalunya i Espanya es trobem també en una situació social complexa i difícil. Si les polítiques neoliberals han estat la causa de la crisi que ens afecta, de cap manera les mateixes polítiques ens podran treure d’aquesta crisi. I no amaguem ni defugim cap responsabilitat, també l’autocrítica ens fa créixer.

Una crisi que patim tots, però que és especialment sagnant amb els més febles, amb els més vulnerables. Amb els nens i nenes que no reben una alimentació adequada, amb els joves que han de tornar a emigrar a la recerca d’un futur millor, amb els homes i dones que omplen les llistes de l’atur, amb els avis que veuen perillar les seves pensions i la seva sanitat.

Deia l’any passat: Demà, quan les banderes estiguin plegades i l’aire s’hagi endut crits, cants i proclames, els nens i nenes, els nois i noies del nostre país tornaran a escola. Seran més que mai i es trobaran amb menys mestres i amb menys recursos. Serà el pitjor inici de curs de molts anys ençà.

Aquest any seran més nens, menys mestres i l’inici del curs serà encara més difícil. Per moltes famílies de Mataró ho serà més que mai mentre es tanquen classes, es demoren les noves escoles que la ciutat necessita o no arriben a temps les beques de menjador.

Quan més necessitem la política, el país i la ciutat segueixen sense pressupostos, es retalla en salut i educació i es furta el debat democràtic al Parlament i al Ple de l’Ajuntament.

Tornem a celebrar l’Onze de Setembre. Recordem els homes i les dones que lluitaren i moriren el 1714 i en totes les lluites d’aquest poble per la llibertat i el progrés de Catalunya. Han estat molts moltes i el seu record i el seu exemple ens esperona a seguir lluitant. Per això avui, els socialistes mataronins, també recordarem els brigadistes internacionals i tindrem en la memòria al president Salvador Allende assassinat un altre onze de setembre, fa avui 40 anys. Assassinat pel feixisme que nega la llibertat i el progrés dels homes i dels pobles. El feixisme que es manifesta amb cares diferents però amb la mateixa ànima d’odi de sempre i que pretén assassinar la democràcia i al que plantarem cara amb tota la radicalitat que faci falta.

Celebrem la Diada Nacional de Catalunya com el que volem que sigui: una festa democràtica que ens recorda la història i en la que ens hem de plantejar nous reptes. Que cadascú la celebri com vulgui: a les places, als carrers o a les carreteres de Catalunya. Des del respecte a les idees i a les persones. D’una Catalunya que volem rica i plena, però també justa i socialment cohesionada.

Que tingueu, que tinguem, una molt bona Diada Nacional de Catalunya.

I que les darreres paraules de Salvador Allende siguin una premonició del món que ha de venir i pel que treballem:

Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

Perquè no hi ha llibertat sense el ple dret dels homes i dels pobles de poder decidir democràticament el seu futur. Però tampoc hi ha llibertat sense justícia ni cohesió social.

Visca Catalunya!