Tornem a ser-hi. Els socialistes de Mataró tornem a ser-hi fidels als
compromisos adquirits. Renovats i actualitzats. Amb la perspectiva que dona el
temps i la història i les urgències que les conjuntures nacional i social
reclamen.
Unes conjuntures difícils, en temps convulsos.
Unes conjuntures que requereixen respostes i governació. Unes conjuntures que
reclamen polítiques que plantegin solucions i aportin esperances.
Catalunya i Espanya es troben en una cruïlla
decisiva de les seves relacions. Certament totes les opcions són respectables
però només podran tenir futur si es fonamenten en el irrenunciable dret a
decidir. Els socialistes hem demostrat el nostre compromís amb el Dret a
decidir al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats i a l’Ajuntament de
Mataró. Dret a decidir en un consulta acordada i vinculant. Ho dèiem fa un any
i ho tornem a dir avui.
Com tornem a reiterar la nostra voluntat
federalista. D’un federalisme que s’ha de fonamentar en l’acceptació del dret a
decidir, de la plurinacionalitat i del caràcter plurilingüístic de l’estat espanyol. Una Espanya que serà
federal o no serà. Una Espanya que no pot continuar negant les evidències i
enrocant-se en un model caducat i sense futur. Calen respostes i calen ara.
Però Catalunya i Espanya es trobem també en
una situació social complexa i difícil. Si les polítiques neoliberals han estat
la causa de la crisi que ens afecta, de cap manera les mateixes polítiques ens
podran treure d’aquesta crisi. I no amaguem ni defugim cap responsabilitat,
també l’autocrítica ens fa créixer.
Una crisi que patim tots, però que és
especialment sagnant amb els més febles, amb els més vulnerables. Amb els nens
i nenes que no reben una alimentació adequada, amb els joves que han de tornar
a emigrar a la recerca d’un futur millor, amb els homes i dones que omplen les
llistes de l’atur, amb els avis que veuen perillar les seves pensions i la seva
sanitat.
Deia l’any passat: Demà,
quan les banderes estiguin plegades i l’aire s’hagi endut crits, cants i
proclames, els nens i nenes, els nois i noies del nostre país tornaran a
escola. Seran més que mai i es trobaran amb menys mestres i amb menys recursos.
Serà el pitjor inici de curs de molts anys ençà.
Aquest any seran més nens, menys mestres i
l’inici del curs serà encara més difícil. Per moltes famílies de Mataró ho serà
més que mai mentre es tanquen classes, es demoren les noves escoles que la
ciutat necessita o no arriben a temps les beques de menjador.
Quan més necessitem la política, el país i la
ciutat segueixen sense pressupostos, es retalla en salut i educació i es furta
el debat democràtic al Parlament i al Ple de l’Ajuntament.
Tornem a celebrar l’Onze de Setembre. Recordem
els homes i les dones que lluitaren i moriren el 1714 i en totes les lluites
d’aquest poble per la llibertat i el progrés de Catalunya. Han estat molts moltes
i el seu record i el seu exemple ens esperona a seguir lluitant. Per això avui,
els socialistes mataronins, també recordarem els brigadistes internacionals i
tindrem en la memòria al president Salvador Allende assassinat un altre onze de
setembre, fa avui 40 anys. Assassinat pel feixisme que nega la llibertat i el
progrés dels homes i dels pobles. El feixisme que es manifesta amb cares
diferents però amb la mateixa ànima d’odi de sempre i que pretén assassinar la
democràcia i al que plantarem cara amb tota la radicalitat que faci falta.
Celebrem la Diada Nacional de Catalunya com el
que volem que sigui: una festa democràtica que ens recorda la història i en la
que ens hem de plantejar nous reptes. Que cadascú la celebri com vulgui: a les
places, als carrers o a les carreteres de Catalunya. Des del respecte a les
idees i a les persones. D’una Catalunya que volem rica i plena, però també
justa i socialment cohesionada.
Que tingueu, que
tinguem, una molt bona Diada Nacional de Catalunya.
I que les darreres paraules de Salvador
Allende siguin una premonició del món que ha de venir i pel que treballem:
Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que
tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre,
para construir una sociedad mejor.
Perquè no hi ha
llibertat sense el ple dret dels homes i dels pobles de poder decidir
democràticament el seu futur. Però tampoc hi ha llibertat sense justícia ni
cohesió social.
Visca Catalunya!