header-photo

Desfent tòpics



Alguna vegada he escrit que les hemeroteques són especialment tossudes i avui afegeixo que les xifres també. Un dels tòpics més repetits -segurament en un intent d’aquells de convertir una mentida moltes vegades repetides en una veritat- és el que diu que la incineració i aprofitament energètic dels residus urbans desincentiva la separació selectiva. Doncs una vegada més les xifres han tornat a demostrar la falsedat del tòpic. El Maresme separa el 39’5 % de la brossa o sigui 2 punts per sobre de la mitjana catalana que és del de 37’6 % i molt per sobre del 17% espanyol. I a sobre del que no podem encarar separar, i fins que entri en funcionament la nova planta de Mataró, en traiem un bon aprofitament energètic.

El mèrit de tot plegat, tot i el gran esforç que s’està fent per construir les infraestructures de tractament i eliminació que el país necessita, cal atribuir-lo en gran part a la bona gestió que en fan els propis ciutadans. Aquesta col·laboració ciutadana, que ha modificat els seus hàbits, és un pas transcendental i irreversible i suposa una autèntica garantia de bona gestió mediambiental.

Situació complexa



Aquest vespre hem celebrat les Juntes generals de les empreses municipals de Mataró. A la vista dels resultats presentats, i amb l’excepció de la companyia d’aigües, hem de definir la situació com a complexa i que obliga a prendre una sèrie de mesures que lògicament caldrà plantejar en els consells d’administració d’aquestes empreses.

Una situació complexa i que ens genera preocupació i en la que ens trobem per dues raons fonamentals. La crisi econòmica que, i per molt que alguns s’entestin en considerar la nostra ciutat al marge del món, afecta les economies de forma global. La segona té més a veure amb les decisions que el govern ha anat prenent al llarg del temps i que assumim de forma responsable.

Unes decisions que han significat mantenir les apostes estratègiques que la ciutat té al davant; habitatge, aparcaments, sostre per activitats econòmiques i equipaments socials. Fonamentalment han estat les decisions preses per dotar la ciutat dels espais on es generin les noves oportunitats per l’economia de la ciutat: Tecnocampus, Corte Inglés, Nau Minguell, Centre de negocis del Rengle, ... És cert, com ha apuntat un membre de l’oposició, que el Corte Inglés no ha tingut un consens absolut. Només cal repassar les actes dels plens municipals per veure com sistemàticament hi ha grups municipals que han votat en contra.

Davant la demanda unànime de parar, de “no fer res” en paraules textuals d’un dels líders de l’oposició, el govern ha fet precisament el contrari o sigui governar, liderant les apostes de futur i aportant idees, model de ciutat i coratge polític. I precisament ara quan els temps són difícils és quan el coratge polític es fa imprescindible. Al final de tot plegat hom arriba a la conclusió que el més car per la ciutat i per la ciutadania és la inacció, el posar el fre i no fer res. Justament el que se’ns proposava aquest vespre al Saló de Plens. Justament el que no farem.

L’hora de la unitat!



Una vegada coneguda, i a falta d’una anàlisi jurídica exhaustiva, la sentència de l’Estatut és l’hora de la unitat del catalanisme social i polític. No podem tornar a caure en càlculs tacticismes que ens debilitin en la ferma defensa de l’Estatut que va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya.

Encara que el Tribunal Constitucional hagi validat la major part de l’Estatut, i per tant haver tombat les tesis polítiques del Partit Popular, no volem i com ha dit el president Montilla “no renunciarem a res del que s’ha refrendat”. I tampoc podem renunciar-hi perquè l’Estatut va ser fruit d’un ampli pacte polític al Congrés de Diputats.

El president ha estat molt valent i molt clar en la seva intervenció institucional. Val la pena llegir-la sencera. Caldrà estar molt i molt atents a les reaccions polítiques que aquesta sentència aixecarà, però per damunt de tot no podem posar en risc la unitat política del catalanisme i la unitat cívica del país.

Una història profitosa



La història d’aquest pavelló que ara inaugurem va començar fa uns sis anys, quan el aleshores secretari general de l’esport ens va comunicar que a Mataró li corresponia un altre poliesportiu i que el govern de la Generalitat estava disposada a col·laborar en la seva construcció. Varem dir immediatament que si i per vàries raons.

La primera perquè suposava un canvi substancial en l’actitud de la Generalitat que històricament havia estat especialment gasiva en les inversions esportives a Mataró. La segona raó va ser perquè, malgrat no saber en aquells moments a quins esports destinaríem el nou pavelló, estàvem segurs que la densitat i intensitat de la pràctica esportiva de la ciutat ompliria aquesta i altres instal·lacions que es poguessin construir.

La tercera, i va ser determinant a l’hora de triar el lloc, és que volíem que la nova instal·lació repartís l’esport per la ciutat. Mai he cregut en allò del “pavelló del barri” i sempre en “el pavelló en el barri”. Perquè els esportistes no són de cap barri i ho són de tots els barris. O sigui que s’agrupen per raons de pràctica esportiva i no pas per raons territorials. I que una instal·lació esportiva de ciutat genera sinèrgies molt positives amb el territori més immediat. Encara hi havia una quarta raó doncs la subvenció de la Generalitat, conjuntament amb la de la Diputació, ens permetia donar un bon impuls al programa d’inversions esportives que en sis anys ens ha permès destinar dinou milions d’euros a les instal·lacions esportives de la ciutat. Mai s’ha fet tant i en tant poc temps.

Amb tots aquests arguments varem tirar endavant el projecte i aviat decidirem que destinaríem el pavelló al bàsquet i a la gimnàstica esportiva. Després hem afegit el volei. Ara tenim una magnífica instal·lació, que ja heu començat a omplir d’activitat i que donarà un bon servei als esportistes mataronins. La feina feta ha estat important però la que heu de fer els clubs encara ho serà més perquè sense el vostre treball tot això no seria més que una capsa buida i sense sentit.

Acabem aquesta instal·lació i continuem treballant. Aquests dies han començat les obres per posar gespa artificial al camp de futbol de la Llàntia i també les de substitució de la gespa del Camí del Mig. Importants projectes comencen a cuinar-se: els nous camps de futbol de Cirera que hauran d’esperar el desenvolupament urbanístic de la zona de davant de l’hospital, el gran complex esportiu del triangle de Molins amb piscines, un pavelló que substitueixi el Josep Mora i l’edifici de l’antic Club Nàutic que ha de convertir-se en un gran espai esportiu vinculat a activitats aquàtiques. Molta feina per fer però com sempre l’anirem fent i que en els dos darrers casos volem fer en col·laboració amb la iniciativa privada.

Treball pels esportistes, treball per la ciutat.


De la meva intervenció aquest matí a l'acte d'inauguració del nou poliesportiu del carrer Euskadi.

Coses petites, coses importants!




A l’alcade li toca inaugurar moltes coses, senyal inequívoca de que no es para de treballar. Inaugura obres importants, en les darreres setmanes ha inaugurat la plaça de Cuba i el Parc de Rocafonda, demà el poliesportiu del carrer Euskadi i divendres la nau Mingell. I pel setembre el Tecnocampus i el Centre de negocis del Rengle. Totes elles són obres molt importants i que han costat un bon grapat de milions d’euros. Però us ben asseguro que aquestes obres més modestes, com la reurbanització d’aquests carrers de la Virgen de las Maravillas i de Calasanç Marquès, em fan molt i molt feliç. Perquè les grans obres són importants i en elles ens juguem una part del futur de la ciutat, però les petites també ho són.

Ho són perquè milloren les condicions de vida dels veïns, els hi fa més agradable i en part recuperem el carrer que ens havia estat segrestat. Són justament els objectius que el president de la Generalitat es va marcar quan va aprovar la Llei de Barris que ens ha permès fer aquestes obres. Aquestes i la del centre de formació de Tres Roques, i la reurbanització del carrer Burriac o la construcció del nou casal d’avis a la masia Miralles que tot just han començat.

Ens trobem en dos dels carrers més antics de Cerdanyola, allà on als anys quaranta i cinquanta van començar a instal·lar-se, primer els murcians de Cehegín i després gent varem venir de tota Espanya. Carrers fets a corre-cuita i ara calia refer. Refer les clavegueres, refer la xarxa d’aigua potable, construir voreres on pràcticament no existien, pavimentar pensant primer en els vianants, posar arbres on ha estat possible, canviar l’enllumenat públic, soterrar els cables. Amb el resultat que tots podeu veure.

Ara, però, hem acabat una fase. Queda la més important: tornar a fer del carrer un espai compartit, ple de vida i de ciutadania. Però d’això, i no en dubteu, en sabeu més la gent que l’Ajuntament. Avui prou que ho heu demostrat omplint el carrer de festa, de música, de xocolata per la canalla. Moltes gràcies per fer-ho i moltes gràcies per ser tal com sou.

Construint el futur


Foto Glòria Figuerola

Fa dos anys, en un escrit pel programa de festes i que titulava "Construint el futur" deia:

“Parlar del Palau és parlar de moltes coses. És parlar d’un barri que ha vist com, amb molta rapidesa, canviava el seu veïnat. Com noves llengües s’escoltaven a la plaça i al carrer, com nous comerços substituïen als de “tota” la vida, com altres veïns omplien les escales de sons i olors diferents a les habituals, com nous noms apareixien a les bústies dels portals. I els canvis, i aquests canvis no estan pas petits, provoquen incerteses i desconfiances.

Podem fer aleshores dues coses. Lamentar-nos i parlar obsessivament dels problemes, sense proposar cap solució viable, escoltar els cants de sirena dels que sempre tenen solucions per tot però mai s’arremanguen. Podem fer això i no canviar res. O podem arremangar-nos, apel·lar a un cert orgull de barri i posar-nos a treballar per canviar a millor les coses.

I això és exactament el que hem decidit fer. Generalitat, Ajuntament, entitats del barri i veïns i veïnes, sobretot veïns i veïnes, treballant plegats per millorar el barri. Pot semblar un treball titànic, segurament ho és, però que val la pena si volem construir el nostre futur i no ser únicament espectadors impotents dels fets.”

I avui dos anys després tornaria a escriure el mateix. Segurament algunes coses han millorat: tenim l’aparcament, tenim les obres de la nova biblioteca a l’antic Escorxador força avançades, tenim millors accessos al barri des de l’autopista.


També és cert que algunes coses han empitjorat. La feina, la feina sobretot. Però aquest és un problema que desgraciadament afecta a tota la ciutat i a tot el barri, que no és exclusiu del Palau, ni de Mataró ni de Catalunya.

Però tampoc ens hem quedat amb els braços plegats esperant que algú ho acabi resolent i per això hem continuat apostant i fort pel futur de la ciutat. No us cansaré amb la llista, no patiu, no us parlaré del Tecnocampus ni del Corte Inglès, que avui no toca.

Avui toca parlar de la festa, del que és i del que significa. La festa com a expressió col·lectiva de l’alegria, de tot allò que malgrat tot tenim per celebrar. Si més no el que som, el que volem ser. La festa com a ocasió per compartir els espais i els temps, la festa que permet el coneixement mutu, de nosaltres mateixos, dels nostres veïns i conciutadans.

I tot plegat amb la convivència com a objectiu final. La convivència i el respecte mutu en el marc dels drets i deures compartits. Els drets i deure que han de ser els mateixos pels que ja hi eren, pels que fa temps que varem venir i pels que acaben de fer-ho. Els drets i deures iguals per tots i al marge d’origens i procedències.

Aprofitem la festa per recuperar el carrer, per fer-lo nostre, per trobar el moment per la conversa tranquil·la o pel ball esbojarrat. Per parlar, per escoltar, per sentir. I donem les gràcies a tota la gent que la fa possible, a la gent de la comissió, de l’associació de veïns, de les entitats i els comerços del barri. Siguem agraïts i, a més de les gràcies, omplint de ciutadania i civisme tots els espais de la festa.

I ara prou discurs i que comenci la festa!


Text del pregó que he fet aquesta tarda a l'inici de les festes del barri del Palau

De la pròpia responsabilitat



Aquest Sant Joan del 2010 quedarà marcat pel desgraciat accident ferroviari de Castelldefels. La mort de dotze persones atropellades per un tren quedarà gravat en la nostra memòria col·lectiva de manera definitiva i el dolor de les famílies ens acompanyarà durant molt de temps.

Ara toca identificar les víctimes i enterrar els cadàvers, consolar les famílies i començar a esbrinar que va passar realment ahir a la nit. Però per damunt de tot el país, el nostre país, no pot tornar-se a permetre un altre Horta de Sant Joan. Que s’investigui el que calgui, que es depurin si cal les responsabilitats, però en cap cas podem tornar a repetir el lamentable espectacle donat amb el cas dels bombers morts.

Ja sé que les circumstàncies són ben diferents i que en aquest cas, i si acaba confirmant-se la teoria de la imprudència, cal apel·lar a la pròpia responsabilitat dels accidentats. Perquè també cal deixar clar que els ciutadans tenim responsabilitat, jo diria que la màxima, sobre la nostra seguretat i que tenim l’obligació de complir aquelles normes de seguretat imprescindibles per tal de no prendre mal. Els trens no surten de les vies i per tal quan entrem en el seu espai ho hem de fer des de la nostra responsabilitat i amb totes les precaucions necessàries. Abdicar de les nostres responsabilitats i pensar que les administracions vetllaran de manera permanent per nosaltres, i davant de qualsevol risc, és una trampa a la que massa sovint ens empeny una societat que pretén la utopia inabastable del risc zero.

Castelldefels ha estat una dura, molt dura, lliçó de la que hem d’extreure les lliçons imprescindibles per tal que mai ens tornem a trobar davant d’una tragèdia com aquesta.

La Nit de Sant Joan



Qui millor que la veu dels poetes per expressar els sentiments que ens desvetlla la Nit de Sant Joan.

La veu d’en Joan Margall, de qui aquest any celebrem el cent cinquanta aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort. En un poema que ens parla d’una cosa senzilla, d’una planteta, l’alfàbrega que com poques signifiquen l’estiu, el calor, la mediterrània.


Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaira, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabelleu les aufabregues
perquè facin més olor

L'aufabrega escabellada
és un encenser violent
que al llençar la flaira
enlaire augmenta l'encantament

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja sen van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
I en el matí d'aures blanes
l'aufabrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar

La veu del poeta que reivindiquem com la veu del poble, dels pobles que a banda i banda de la Mediterrània compartim la festa, expressió de l’alegria compartida.

Que ningú ens prengui la festa, que ningú ens prengui els poetes. Els poetes la canten però el poble, només el poble, ha salvat la festa. La festa que per damunt de països i nacions, de races i religions, ens agermana a tots en la sublim condició de persones, en la sublim condició d’humans.

Que la Flama que avui hem davallat del Canigó ens mantingui desperts i agermanats aquesta i totes les nits. Preneu-la i porteu-la a tots els racons de la ciutat i que arreu les fogueres ens recordin el que som: un poble d’homes i dones lliures, un poble amant de la llibertat.

Visca la Flama de Sant Joan!
Visca Catalunya
Text de la meva intervenció aquesta tarda a l'acte d'Arribada de la Flama del Canigó

És l'hora de la suma



Ho diu en Josep Mayoral, alcalde de Granollers, en l’entrevista que li fan a la Malla.com sobre les infraestructures de mobilitat imprescindibles per l’arc de ciutats metropolitanes que configuren Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova. He escrit moltes vegades sobre aquest tema i de la necessitat d’articular aquest arc de ciutats de grans potencialitats demogràfiques i econòmiques. Fa temps que en parlem, cal ara però passar a l’acció i acabar de definir qui vol definitivament participar d’aquest moviment que pot ser el més important a nivell territorial dels que passin a Catalunya en els propers anys. Articular el territori, comunicar-lo bé, definir estratègies, generar sinèrgies i compartir-les per ser més competitius i poder fer front a altres realitats territorials de dins i fora del país.
Fer-ho precisament ara, en temps de crisi, pot ser també una gran oportunitat per rellançar les nostres ciutats, posicionar-les i garantir la seva viabilitat econòmica i social. Més que mai el concepte de “Catalunya en xarxa” es fa imprescindible en uns temps que com molt bé ha dit en Mayoral el que cal és sumar.

Una nova porta a Europa



Això és el que ha de significar l’estació de la Sagrera que avui s’ha començat a construir. Una estació que serà un intercanviador bàsic de rodalies, metro i alta velocitat i que per Mataró serà la nostra gran estació del Nord, la nostra porta a Europa i que completa les altres dues grans infraestructures

I més enllà de la importància de la infraestructura cal destacar la valentia dels govern espanyols i català de fer front a una inversió multimilionària i que el president Montilla ha resumit perfectament: "ens calen projectes ambiciosos per trencar el cercle viciós de crisi, desànim i atur, i aquest n’és un". No és dubtes i pors com es lidera un país i menys en temps difícils.

Xocolata desfeta 2.0: com una piulada


Foto herbario.com


Volia xocolata desfeta dijous a la granja de Petritxol. La de Cassà m'apunyalà al carrer i el policia em preguntà si somreia. #llegimipiulem

Haikus de primavera -8-

Foto Xevi V

Gamma de grisos
abraonant-se damunt
dels torrents sorrencs

De la responsabilitat i l’oportunisme

Foto Capgros.com


Si d’alguna manera hagués de definir el que ha estat el debat del Ple Municipal extraordinari d’aquest matí ho faria amb el títol d’aquest post.

De la responsabilitat perquè precisament això és el que el govern ha fet: aprovar una sèrie de mesures d’obligat compliment per tots els ajuntaments i necessàries per salvaguardar l’estat del benestar. Que ningú pensi que ha estat agradable, tot el contrari, i molt a contracor s’han aprovat rebaixes salarials que afecten als electes i als treballadors municipals que no són, com tampoc ho són els ajuntaments, culpables de la crisi econòmica global que ens afecta.

De l’oportunisme perquè aquest ha estat i ben present en els discursos que intentaven justificar el vot negatiu o l’abstenció a les mesures proposades pel govern. Oportunisme en els continus brindis al sol de mesures que no estan ni de lluny prendre pels ajuntaments. Parlar dels grans bancs, de l’exèrcit o de la casa reial queda bé com a discurs retòric però no té cap possibilitat de servir per a res. Oportunistes quan parlen de mala gestió intentant vincular un dèficit municipal inexistent amb el dèficit de l’estat. O quan obvien qualsevol referència a les polítiques neoliberals culpables de la situació financera mundial que ha estat l’origen de la crisi econòmica mundial.
Sorprèn encara més que els que sistemàticament qüestionen la professionalitat dels treballadors de l’ajuntament vulguin ara erigir-se en els seus defensors. Tot plegat oportunisme, cap raó convincent i la retòrica acostumada.

Xocolata desfeta 2.0: a al arenam ne’d Setnas



Moc adac remirp suojid ed esm, avana a erdnerp anu atalocox atefsed ....

Íxia açnemoc le erbill “Atalocox atefsed” tircse rep ne Santes tnaigalp ne Naoj-Síull Síull.


* rep VTM tlmo VTM

Xocolata desfeta 2.0: dubitatiu

Foto el club digital

Era dijous o divendres? Al carrer Petritxol o al del Pi? Xocolata o tallat? Gelonch o Las Comas? Paraigües? Plourà o farà sol? Disset o dinou? Bonica o lletja? Morena o rossa? Arracada al nariu esquerre o al dret? Va cridar o va xiuxiuar? De Cassà o de Vimbodí? Ganivet o navalla? La bossa del "mercadillu" o Vuitton? A la panxa o a l’estómac?

Dos dies o tres dies més tard? A l’hospital o a la clínica? Mosso o mossa? Somreia, o no somreia, mentre m’apunyalava?

Dormint o despert? Viu o mort? Al cel o a l’infern? I així fins l’eternitat. O no!

#llegimipiulem #xocolata #lluis




Xocolata desfeta 2.0



Foto sal_i_sucre

Aquest dies, i a iniciativa de la Judith Vives, ens hem engrescat a fer una tertulia literària pel Twitter. El llibre triat ha estat Xocolata desfeta de l’escriptor Joan-Lluís Lluís. La història és ben senzilla: un home que s’acosta al carrer Petrítxol i a mig carrer és atacat amb un ganivet per una noia. Així de senzill però explicat amb totes les formes literàries que hom pugui imaginar. Com que el Twitter no permet més de cent quaranta caràcters els comentaris dels tertulians han de ser obligatòriament curts i ben concisos. D’entrada jo he fet un haiku:

Cadira sola
tassa de xocolata
ganivet de sang


Qui s’anima?. Ens podeu trobar als hastag #llegimipiulem, #xocolata, #lluís.

Al servei de la comarca



Sempre he destacat el caràcter de servei públic i comarcal que vol tenir el canal de televisió MaresmeDigital-TVM. Ara hem fet un pas en aquest objectiu i ja es poden visionar els resums informatius setmanals de diferents poblacions del Consorci Digital. Poble a poble, vila a vila, ciutat a ciutat, anem construir un projecte comunicatiu útil pels ciutadans i ciutadanes del Maresme.

Som-hi!


Foto Xavier Saborido

Bon dia amigues i amics, president, companys i companyes i benvinguts al poliesportiu Jaume Parera en aquesta zona esportiva de Cirera: aquest pavelló, el Teresa Maria Roca aquí al davant, la pista poliesportiva de l’altra banda i el camp de futbol a 7 del darrera. Un camp de futbol que des de fa unes setmanes porta el nom de Francisco Melero.

Melero va ser un treballador incansable. Un home que va arribar a Mataró, des del seu Pedro Abad natal, quan era jove i que va ser capaç de tirar endavant el seu negoci familiar, d’impulsar la fusió dels clubs que ara conformen la U.D. Cirera, de crear la Cooperativa d’habitatges, de ser president de la Comissió de Clubs de Futbol de Mataró i de presidir el Casal d’avis. I encara li van quedar temps i força per ser regidor socialista a l’Ajuntament de Mataró.

Per què en Melero era sobretot un socialista de pedra picada, un home honest que creia profundament en l’esforç personal i col·lectiu per tirar endavant la família, la ciutat i el país. Mai va tenir por dels reptes ni del treball, mai va rendir-se al conformisme i sempre va seguir creient que un món diferent i millor era possible. El vells i tan actuals valors del socialistes personalitzats en ell i en tants companys i companyes del PSC.

Els valors del socialisme que han estat el suport ideològic de tota la nostra acció de govern, l’acció dels governs socialistes que han canviat Mataró, Catalunya i Espanya en els darrers trenta anys. Per això, perquè som hereus i portadors d’aquests valors, no permetrem que ningú pretengui donar-nos lliçons d’honestedat, esforç o compromís. I encara menys acceptarem lliçons dels que amb les seves politiques neoliberals, de capitalisme salvatge, de dretes ens han portat a aquesta crisi mundial.

Segurament no som millors que ningú, tampoc ho pretenem. El que pretenem és continuar sent el que sempre hem estat: com la gent! Iguals que la gent i compartir les il·lusions, els esforços, el treball i els sentiments. Fidels als nostres valors, a la nostra història, a la nostra gent i oberts. Oberts al món, a les noves realitats socials i polítiques i com sempre disposats a deixar-nos la pell pel progrés i la llibertat de les persones i del pobles.

Deia que en els darrers trenta anys hem transformat les nostres ciutats. Aquest és un lloc immillorable per constatar-ho, per veure com s’ha transformat Mataró en aquest temps. Per recordar que aquí s’acabava Cirera, que la ciutat començava molt més avall i que entre mig només hi havia camps i torrents intransitables.

Hem transformat la ciutat, però durant massa anys ho varem haver de fer sols, sense diners ni suports del govern de Catalunya. I això, i ho saps perfectament president, va canviar radicalment amb el primer govern catalanista i d’esquerres del president Maragall. I ha continuat, i encara amb més intensitat, amb el govern del president Montilla.

- el Parc de Rocafonda
- la reforma de planta de la brossa
- la construcció, que començarà aquest any, de les rondes de Mataró.

Tres exemples només, per no cansar-vos, però suficients per demostrar que aquests set anys de govern socialista a la Generalitat han estat els més profitosos de la història per Mataró. Per Mataró i per Catalunya.

Però en cal continuar treballant. No podem aturar-nos i ens cal més esforç que mai per superar la difícil situació econòmica en la que ens trobem, per atendre les persones que més ho necessiten i per posar els fonaments del futur social i econòmic de la ciutat i del país. No hem parat, i com Ulisses al timó no hem fet cas dels cants de sirena que ens demanaven que ho paréssim tot, i hem continuat governant la ciutat en clau de solidaritat, progrés i futur. I volem continuar fent-ho i per això estem a disposició per seguir governant Mataró. Com sabem, president, que tu ho estàs per seguir governant Catalunya.

I ho estem amb la mateixa empenta i decisió que hem demostrat sempre. Convençuts que units som molt forts i que de la nostra fortalesa neix el coratge suficient per seguir liderant la ciutat i el país.

Són temps difícils però mai ningú ens va dir que les coses serien fàcils i si ara ens cal esforç, sacrifici i treball, els socialistes estarem com sempre al davant. Convençuts que aquesta batalla la guanyarem i aquesta crisi la vencerem. Amb esforç i sacrificis, però sobretot amb treball, amb treball i amb treball!

Companys i companyes, Som-hi!


Text de la meva intervenció aquest matí a l'acte polític a Cirera amb el president Montilla i la Consol Prados.

Haikus de primavera -7-


Foto Pere59's


Ombrívol passeig
riera perfumada
de til·lers en flor

Setanta cinc anys d’història viscuda



Refugi Mataró a la Vall de Gerber

Escriure sobre els 75 anys de la UEC de Mataró és fer un repàs del que ha estat la mateixa història de la ciutat i del país en tot aquest temps.

Nascuda, en temps difícils, del procés de fusió de diverses entitats excursionistes mataronines, hereva del moviment romàntic que va originar el fenomen excursionista català, continuadora doncs de la tradició cultural i esportiva que ha caracteritzat l’excursionisme a casa nostra. Difícil de definir però entenedor per tots, l’excursionisme ha estat un dels fenòmens socials més importants pel país durant el segle XX. Descobridor del propi país, salvador i divulgador del patrimoni paisatgístic, arquitectònic, literari, vertebrador del país en èpoques difícils, escola de civisme. Sense oblidar el vessant esportiu que ha estat de fet l’excusa formal de les entitats excursionistes.

La UEC de Mataró ha estat un bon exemple de tot això i al llarg d’aquests setanta cinc anys ha estat una entitat de referència a Mataró i a Catalunya. Des de les modestes excursions pel Maresme i el Montseny fins les més altes muntanyes del món. Muntanya, escalada, espeleologia, esquí, bicicleta de muntanya, cinema, fotografia, literatura, música, ... gairebé cap camp ha quedat fora de l’abast dels inquiets homes i dones de l’entitat excursionista mataronina.

Desenvolupant una intensa vida social i promovent tot tipus d’activitats esportives i culturals. Des de les trobades a la Roca d’en Punsola fins la construcció del refugi Mataró a la pallaresa vall de Gerber.

Quan es compleix una efemèride tan important com el setanta cinquè aniversari és moment per repassar la història i fer-ne balanç. Un balanç sens dubte altament satisfactori, però també per fixar nous objectius pels propers anys. De la mateixa manera que en cada moment de la seva història la gent de la UEC ha sabut superar els reptes de cada temps, ara també sabran fer front a un segle en el que tot ha tornat a canviar i les coses mai tornaran a ser com eren. Noves activitats, nous escenaris, noves formes de relacionar-se, noves formes d’entendre el món i l’excursionisme. Això si, amb la mateixa il·lusió, dedicació i determinació que el primer dia.

Notícies desapercebudes



Algunes vegades tinc la sensació que les bones notícies no són notícies. Que passen desapercebudes davant el safareig i la politiquería i que lògicament no tenen cap mena de ressò entre els amants de les males notícies . És allò que algunes vegades he anomenat el "good news, no news!"

Per això avui he volgut recuperar una notícia apareguda fa uns dies: “El TecnoCampus Mataró-Maresme forma part del mapa de localitzacions empresarials que ha presentat avui el departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat. Es tracta d'una potent campanya per captar inversions estrangeres en què el TecnoCampus Mataró-Maresme es posiciona com a pol d'activitat de TIC en Salut i Benestar. Podeu consultar la nota de premsa de la Generalitat
aquí

El Tub Verd premiat



Aquesta tarda la Diputació de Barcelona ha celebrat, a la sala Tarafa de Granollers, l’acte d’entrega dels Premis de a les millors iniciatives locals de medi ambient. En la categoria d’energia el premi ha estat ex-aequo per una iniciativa de l’Hospitalet i pel Tub Verd de Mataró.

Ja he escrit altres vegades sobre aquesta iniciativa que situa a la nostra situa la nostra ciutat com a pionera i referent en temes mediambientals i energètics. Un premi merescut i pel que cal felicitar a la gent de Mataró Energia Sostenible S.A.

Absolutament 2.0



Aquesta tarda com a vicepresident, i per absència de la consellera Geli, m’ha tocat presidir la reunió de la Fundació TicSalut. Impressiona la quantitat de feina que s’està fent des d’aquesta Fundació ubicada a l’edifici del Tecnocampus de Vallveric i amb molt de talent mataroní. En poc temps i de forma callada s’han convertit en tot un referent europeu i mundial en temes relacionats amb la informació, les noves tecnologies i la salut.

Projectes importants com la recepta electrònica, la història mèdica compartida, la carpeta ciutadana, l’atles de salut, la telemedecina, són alguns dels projectes que s’estan dissenyant des de Mataró. Com a definit molt bé en Joan Cornet, president executiu de la Fundació, l’Everest el varen pujar aquest hivern amb la eHealth week 2010 que va organitzar per encàrrec de la presidència espanyola de la Unió Europea.

Destaca també la Fundació TicSalut per treballar amb tots els recursos que les xarxes socials ens permeten. Només cal donar-se un tomb per la seva web o per la flashTicSalut. Tot un món a l’abast de la ciutadania en un àmbit que ja és estratègic: la utilització de les noves tecnologies de la informació i comunicació per gestionar la salut.

Haikus de primavera -6-


Roges cireres
primavera madura
estiu neixent

Temps de castells: i catorze pilars!


Si els Capgrossos no fóssim com som avui hauríem sortit de plaça amb una cara ben diferent. Però som com som i això ho portem als gens de la colla: ens agrada descarregar els castells. Qualsevol altra colla hauria celebrat com cal haver carregar un cinc de vuit i a més haver estat la primera colla en carregar-lo aquesta temporada. Nosaltres som així i per tant res de celebracions a plaça quan el castell cau. Cares preocupades pels companys que han rebut en la llenya i un cert desencís per no poder tirar el que teníem previst.

I és que el programa era ambiciós: cinc de vuit, tres de nou folrat, torre de vuit folrada i pilar de sis. Tot plegat ha quedat en el cinc carregat, la torre de vuit amb folre i el tres de vuit descarregats sense cap problema. I catorze pilars per celebrar els catorze anys de la colla. Tot plegat? Com si hagués gaires colles en el panorama casteller i a aquestes alçades de l’any en condicions per tirar aquests castells! Castellers de Sants (4d8, 2d8f, 3d8) i Castellers de Barcelona (4d8, 2d7, 5d7) han fet també una bona actuació aquest matí mig plujós a la plaça de Santa Maria.

Sortim d’aquesta diada d’aniversari tocats anímicament però amb el convenciment que els objectius de la temporada segueixen intactes. Assaig i treball, i seguint sent fidels al nostre estil del pas a pas, pis a pis per arribar a la gamma extra. I per arribar-hi per Santes!


Una ferma història



L’alcalde ha d’anar a molts actes, però ben sincerament us dic que a pocs com aquest d’aquesta tarda a la capella de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Pel seu significat i per la seva emoció.

Aquest, la presentació del gegant del Ferm i del nan d’en Pere Pujades, és un acte organitzat per la ciutadania i en la que es vol homenatjar a dos personatges del poble. Dues persones que representen molt bé el que ha estat i segueix sent Mataró: una ciutat de treballadors i treballadores. El Ferm, un home de la seva època, amb totes les contradiccions que vulgueu, en Pere prou conegut de tots i del que avui, amb ell present, no en parlarem ni bé ni malament. El coneixem tots i sabem com és.

Gent de Mataró, gent del poble. Acostumats a treballar: a la barca, a la sènia, darrera el taulell, al teler, a la màquina, a l’obra, al desaptx, ... on ha calgut per guanyar-se les garrofes i tirar endavant la família i la ciutat. Aquesta gent, i podem dir-ho amb tot l’orgull del món els presents a la capella que som com ells treballadors i treballadores i fills i filles de treballadors i treballadores, han estat els autèntics artífexs del progrés de la ciutat. Reivindicar la seva memòria us honora com a mataronins i mataronines i com a veïns de l’Havana.

El gegant del Ferm i l’havanera que en
Xandri Montasell i la Maria Remei Paretilla han composat per recordar la seva memòria i que la coral La Perla de l’Havana ens acaba d’interpretar, el nan d’en Pere són, i des d’avui, patrimoni viu d’una ciutat de la que tots ens podem sentir orgullosos. Gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible.

De la meva intervenció aquesta tarda a l’acte de presentació del gegant del Ferm i del nan d’en Pere Pujades.

De los cobardes ….




“De los cobardes nunca se ha escrito nada” titula Peret el seu darrer disc. Vist el que he vist, i escoltat, aquests dies, em sembla una bona excusa per reescoltar sencer el disc del gitano dels Corrals. Encara que de totes les lletres em quedo amb un fragment de la cançó Un tiempo para todo:
Podemos recuperar aquel paraguas perdido.
El tiempo perdido no,
por poco que haya llovido.

L'hora de la festa

Foto Associació de Veïns del Pla d'en Boet

De nou la roda del temps ens porta les festes del barri. De nou temps per celebrar el que som amb els amics i veïns. Temps per tornar a ocupar els carrers i les places, temps per la xerrada amable, la música compartida, els jocs de la canalla, els balls dels encara joves. Temps també per a fer balanç i nous plans.

No ha estat un any fàcil. Molta gent, massa, ha perdut la feina i això, la feina, és quelcom preciós pels mataronins i mataronines. Ens cal, però, seguir treballant i dur per tornar a guanyar-nos el futur. Convençuts que res tornarà a ser com va ser, però també convençuts que tornarem a tirar endavant.

Si per les persones pot haver estat un any dur, pel barri en general ha estat un bon any. Els diners que ens van arribar del popularment conegut com a Plan Zapatero s’han notat i força al Pla d’en Boet: la urbanització dels passatges de Pau Clarís i de Castaños, la gespa artificial del camp de futbol, l’adequació dels baixos dels pisos per joves del carrer Sant Cugat que ha permès el trasllat i ampliació de les aules de l’escola d’adult i l’alliberament dels espais que ocupava per a locals veïnals.

També a l’entorn del barri estan passant coses molt importants. Pel setembre s’acabaran les obres del Tecnocampus i seguim convençuts que el Corte Inglès s’instal·larà, malgrat tots els entrebancs, en el solar del carrer Biada. Seran dos motors importants per l’economia de la ciutat i en uns moments en que la creació de llocs de treball és la primera preocupació pel govern municipal.

No han faltat durant aquest any les males notícies i l’anunci de la possible instal·lació al polígon industrial de dos grans prostíbuls ha preocupat als veïns i veïnes del Pla d’en Boet. S’han suspès les llicències i estem fent, i a manca d’una regulació que ens permeti actuar amb més contundència, tot el que la llei actual contempla per evitar aquests locals almenys amb les mides anunciades.

Ara, però, és l’hora de la festa i cal celebrar-la com cal. I agrair a tota la gent que des de la Comissió de Festes ha treballat dur per a que aquest any també el Pla d’en Boet pugui celebrar-les com cal.

Que tingueu, que tinguem tots una molt bona Festa del barri.

Escrit pel programa de la Festa del Pla d’en Boet

Malgrat els porcs




“Nosaltres som fills o nets de persones que van haver de fer la guerra, Una guerra injusta, innecessària. Una guerra que varen perdre la immensa majoria de la gent, d’un i de l’altre costat. Per nosaltres la guerra és quelcom llunyà en el temps, però ens equivocaríem si penséssim que n’estem vacunats, que a nosaltres no ens pot tornar a passar. Mireu l’Orient Mitjà, l’Àfrica, els Balcans. No, no n’estem vacunats i per això ens cal parlar de la guerra, perquè parlar-ne, conèixer el seu grau de destrucció, de generar dolor, és també una manera de treballar per la pau.

Però la guerra només és una de les formes com s’expressa la violència. La violència entre les persones, la de gènere, la de l’explotació. Tantes formes i desgraciadament tant quotidianes. Tantes formes de trepitjar els drets de les persones amb la violència. Uns drets, els Drets universals de l’home, que malgrat els porcs, i això ho entendreu millor els que heu representat George Orwell, intentin esborrar-los estan ben escrits i són ben vigents i necessaris”.


Fragment de la meva intervenció en l’acte de lliurament de premis de la X Mostra de Teatre juvenil de Mataró i que aquest any ha tractat temes sobre la guerra i l’exili.

115 milions d’euros per Mataró



115 milions d'euros, aquest és l’import calculat per la realització de les obres de construcció de les rondes de Mataró. Avui en Manel Nadal, secretari de mobilitat del govern de la Generalitat, ha vingut a explicar que ja s’han publicat en el Diari Oficial de la Generalitat les bases per la licitació de la primera fase de les obres per un import de 76’5 milions d’euros. La segona fase es preveu licitar-la en uns quants mesos de manera que les obres es fan seguides per tal de tenir aquesta infraestructura construïda cap a finals de l’any 2012 o començament del 2013.

Fa ja quatre anys que vaig escriure sobre aquestes rondes de Mataró. Ha passat el temps i no ens hem estat parats. La construcció de l’enllaç de Mata-Rocafonda va ser un primer pas i ara li seguiran la resta del projecte. Més enllà de la importància que per la mobilitat de la comarca i de la ciutat tindran aquestes rondes, i la remodelació complerta dels accessos del Sorral i de la Via Europa, voldria ressaltar la importància de la inversió prevista, la més alta feta mai per la Generalitat a Mataró, i que suposarà una bona injecció econòmica a l’economia local i nacional. I precisament ara que ens veiem abocats a retallades importants en les inversions públiques. El haver treballat tots aquests anys en projectes estratègics ens situa en bones condicions per fer front a la difícil situació actual i fer front a la crisi.