Foto Glòria Figuerola
Fa dos anys, en un escrit pel programa de festes i que titulava "Construint el futur" deia:
“Parlar del Palau és parlar de moltes coses. És parlar d’un barri que ha vist com, amb molta rapidesa, canviava el seu veïnat. Com noves llengües s’escoltaven a la plaça i al carrer, com nous comerços substituïen als de “tota” la vida, com altres veïns omplien les escales de sons i olors diferents a les habituals, com nous noms apareixien a les bústies dels portals. I els canvis, i aquests canvis no estan pas petits, provoquen incerteses i desconfiances.
Podem fer aleshores dues coses. Lamentar-nos i parlar obsessivament dels problemes, sense proposar cap solució viable, escoltar els cants de sirena dels que sempre tenen solucions per tot però mai s’arremanguen. Podem fer això i no canviar res. O podem arremangar-nos, apel·lar a un cert orgull de barri i posar-nos a treballar per canviar a millor les coses.
I això és exactament el que hem decidit fer. Generalitat, Ajuntament, entitats del barri i veïns i veïnes, sobretot veïns i veïnes, treballant plegats per millorar el barri. Pot semblar un treball titànic, segurament ho és, però que val la pena si volem construir el nostre futur i no ser únicament espectadors impotents dels fets.”
I avui dos anys després tornaria a escriure el mateix. Segurament algunes coses han millorat: tenim l’aparcament, tenim les obres de la nova biblioteca a l’antic Escorxador força avançades, tenim millors accessos al barri des de l’autopista.
“Parlar del Palau és parlar de moltes coses. És parlar d’un barri que ha vist com, amb molta rapidesa, canviava el seu veïnat. Com noves llengües s’escoltaven a la plaça i al carrer, com nous comerços substituïen als de “tota” la vida, com altres veïns omplien les escales de sons i olors diferents a les habituals, com nous noms apareixien a les bústies dels portals. I els canvis, i aquests canvis no estan pas petits, provoquen incerteses i desconfiances.
Podem fer aleshores dues coses. Lamentar-nos i parlar obsessivament dels problemes, sense proposar cap solució viable, escoltar els cants de sirena dels que sempre tenen solucions per tot però mai s’arremanguen. Podem fer això i no canviar res. O podem arremangar-nos, apel·lar a un cert orgull de barri i posar-nos a treballar per canviar a millor les coses.
I això és exactament el que hem decidit fer. Generalitat, Ajuntament, entitats del barri i veïns i veïnes, sobretot veïns i veïnes, treballant plegats per millorar el barri. Pot semblar un treball titànic, segurament ho és, però que val la pena si volem construir el nostre futur i no ser únicament espectadors impotents dels fets.”
I avui dos anys després tornaria a escriure el mateix. Segurament algunes coses han millorat: tenim l’aparcament, tenim les obres de la nova biblioteca a l’antic Escorxador força avançades, tenim millors accessos al barri des de l’autopista.
També és cert que algunes coses han empitjorat. La feina, la feina sobretot. Però aquest és un problema que desgraciadament afecta a tota la ciutat i a tot el barri, que no és exclusiu del Palau, ni de Mataró ni de Catalunya.
Però tampoc ens hem quedat amb els braços plegats esperant que algú ho acabi resolent i per això hem continuat apostant i fort pel futur de la ciutat. No us cansaré amb la llista, no patiu, no us parlaré del Tecnocampus ni del Corte Inglès, que avui no toca.
Avui toca parlar de la festa, del que és i del que significa. La festa com a expressió col·lectiva de l’alegria, de tot allò que malgrat tot tenim per celebrar. Si més no el que som, el que volem ser. La festa com a ocasió per compartir els espais i els temps, la festa que permet el coneixement mutu, de nosaltres mateixos, dels nostres veïns i conciutadans.
I tot plegat amb la convivència com a objectiu final. La convivència i el respecte mutu en el marc dels drets i deures compartits. Els drets i deure que han de ser els mateixos pels que ja hi eren, pels que fa temps que varem venir i pels que acaben de fer-ho. Els drets i deures iguals per tots i al marge d’origens i procedències.
Aprofitem la festa per recuperar el carrer, per fer-lo nostre, per trobar el moment per la conversa tranquil·la o pel ball esbojarrat. Per parlar, per escoltar, per sentir. I donem les gràcies a tota la gent que la fa possible, a la gent de la comissió, de l’associació de veïns, de les entitats i els comerços del barri. Siguem agraïts i, a més de les gràcies, omplint de ciutadania i civisme tots els espais de la festa.
I ara prou discurs i que comenci la festa!
Però tampoc ens hem quedat amb els braços plegats esperant que algú ho acabi resolent i per això hem continuat apostant i fort pel futur de la ciutat. No us cansaré amb la llista, no patiu, no us parlaré del Tecnocampus ni del Corte Inglès, que avui no toca.
Avui toca parlar de la festa, del que és i del que significa. La festa com a expressió col·lectiva de l’alegria, de tot allò que malgrat tot tenim per celebrar. Si més no el que som, el que volem ser. La festa com a ocasió per compartir els espais i els temps, la festa que permet el coneixement mutu, de nosaltres mateixos, dels nostres veïns i conciutadans.
I tot plegat amb la convivència com a objectiu final. La convivència i el respecte mutu en el marc dels drets i deures compartits. Els drets i deure que han de ser els mateixos pels que ja hi eren, pels que fa temps que varem venir i pels que acaben de fer-ho. Els drets i deures iguals per tots i al marge d’origens i procedències.
Aprofitem la festa per recuperar el carrer, per fer-lo nostre, per trobar el moment per la conversa tranquil·la o pel ball esbojarrat. Per parlar, per escoltar, per sentir. I donem les gràcies a tota la gent que la fa possible, a la gent de la comissió, de l’associació de veïns, de les entitats i els comerços del barri. Siguem agraïts i, a més de les gràcies, omplint de ciutadania i civisme tots els espais de la festa.
I ara prou discurs i que comenci la festa!
Text del pregó que he fet aquesta tarda a l'inici de les festes del barri del Palau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada