header-photo

L’enigma de la tripleta i el vi d’en Bofarull

Foto Xavier Saborido

A la plaça s’estava bé. Malgrat la calor, l’ombra dels grans plàtans era prou agradable per poder prendre una cervesa, veient la gent –que semblaven vestits d’uniforme amb una samarreta groga i negra- amunt i avall. Escoltant les converses de les taules veïnes, malgrat no entendre gairebé res en aquella llengua desconeguda per mi, vaig arribar a la conclusió que devien estar de festa. De fet a l’entrada de la ciutat ja havia vist grans banderes penjants dels fanals i cartells anunciant no sé que d’unes Santes.

Pensava tot això i pensava com havia arribat a aquesta ciutat des de l’altra punta del món. Des d’Austràlia per ser més concret. De fet tot havia estat com una mena de joc dels disbarats. Com advocat del senyor Colins havia d’esbrinar que caram volia dir aquella remaleïda frase que figurava en el seu testament: “les vinyes pel de la tripleta màgica”. Vet aquí l’enigma que calia resoldre. D’entrada estava escrit en un idioma desconegut. Consulta a la universitat i qüestió resolta. Estava escrit en català, una llengua que es parla en un petit país (comparat amb Austràlia quasi minúscul) de la costa de la Mediterrània.

Ja tenia per on començar. Però a Catalunya viuen milions de persones. Com seguir?.

Llista de ciutats i pobles, ordenats de grans a petits per veure si em sonava alguna cosa. Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Terrassa,...., Mataró.

-Ep, Mataró!

Això em sonava. I tant. A les botelles de vi del senyor Colins ho diu clarament: vi el·laborat a partir de raïm de la varietat Mataró. Cap a Mataró falta gent. Però a Mataró viuen milers de persones. Com saber qui era l’escollit pel senyor Colin per heretar les vinyes?

I aquí estava encallat, quan vaig sentir la frase:

-Demà tirarem la tripleta màgica.

La tripleta màgica! El que anava buscant.

- Escolti senyor què vol dir amb això de la tripleta màgica?

- Sí, home sí –em va respondre mentre em mirava com pensant d’on havia sortit aquell guiri- que demà és la diada castellera de Les Santes i volem fer la tripleta màgica. Vingui i ho veurà. Demà a les dotze aquí mateix.

La diada castellera? Que era això? Doncs calis esperar l’endemà per sortir de dubtes.

La plaça plena de gom a gom. Una gentada i molts vestits amb pantalons blancs i camises de colors. A les dotze en punt els de les camises de colors es comencen a agrupar. Cadascú amb els del seu color. Sona la música i comencen enfilar-se uns d’amunt els altres. Primer una mena de columnes, després grans construccions, com castells de fins nou pisos d’alçada!

-Vet aquí perquè li diuen jornada castellera: fan castells humans.

La gent xerra, calla, aplaudeix quan els més petits (què valents) arriben dalt de tot i saluden. Alguns castells s’ensorren. Però hi tornen. I així més de dues hores. Algú comenta:

-Els Capgrossos han descarregat la tripleta màgica!

Fa estona que he deduït que els Capgrossos –quin nom més curiós- són els de la camisa blau marí i que són de Mataró. O sigui que l’hereu de les vinyes del senyor Colins és un dels castellers de Mataró! Però quin, si en un castell hi ha centenars de persones. Algú es dirà Colin?

-Algú coneix un tal Colins? pregunto a un casteller rabassut de camisa blava?

-Colins? no em sona.

Doncs sí que anem bé. Espera, espera, quin era l’altre nom que posava a les ampolles de vi d’en Colins? Bo..., Bo..., Bofarull!

-I en Bofarull, que el coneixes?

Oli en un llum:

-Bofarull –crida el casteller rabassut- aquí hi ha un senyor que pregunta per tu!

En Bofarull recordava haver sentit l’avi explicar que l’oncle Mateu havia marxat, feia molts anys cap a Austràlia, a fer fortuna amb uns quans ceps de Mataró, i mai més van saber res d’ell. Convèncer a en Bofarull que acabava d’heretar unes vinyes a l’altre extrem del món no va ser fàcil. Fins que el casteller rabassut li va dir:

-Vinga Bofarull, que ara ens podràs convidar a tots al teu vi!

I per aquesta raó, des de aleshores, les ampolles de vi de la bodega Colins-Bofarull porten un magnífic castell de nou pisos dibuixat a l’etiqueta. I també per aquesta raó els Capgrossos de Mataró algun dia vindran a Austràlia a fer grans castells!


Conte que els Capgrossos em varen demanar per la revista Tirant lo Blau.

L’economia de l’energia

Foto El País

Si les primeres decisions del flamant president Obama tenien a veure amb la ignomínia de Guantànamo, les immediates han tingut com a objectiu el llançament del que s’ha vingut a anomenar la “l’economia de l’energia”. Ho havia anunciat durant la campanya i els seus primers discursos com a president electe. Ho va tornar a ressaltar en la presa de possessió. Ara ho comença a fer realitat: “la política de la meva administració –diu Obama- estarà destinada a canviar la nostra dependència del petroli estranger amb la construcció d’una nova economia de l’energia que crearà milions de llocs de treball”.


El president es marca tres grans objectius. El primer seria recuperar el lideratge mundial amb una nova coalició climàtica que inclogui la Xina i la Índia, països que, com els Estats Units, no varen ratificar el protocol de Kioto. El segon seria capgirar la situació de dependència energètica dels americans que depenen en un cinquanta per cent del consum del petroli estranger. El tercer i més ambiciós seria donar un nou impuls a l’economia i crear milions de llocs de treball precisament en els sectors de l’energia i el medi ambient.


Un sector que, i a nivell del nostre país, genera milers de llocs de treball i centenars d’empreses que estan superant de manera satisfactòria els efectes de la crisi econòmica que ens afecta de manera global. Les empreses mediambientals catalanes han crescut un tres per cent i no han perdut llocs de treball. És tracta doncs d’una economia sòlida, impossible de deslocalitzar i que té un elevat valor afegit. Per alguns aquests sectors poden experimentar un creixement similar al que varen tenir les noves tecnologies de la comunicació a finals del segle passat. Caldrà, però, vigilar que no acabin en una altra bombolla.


De moment Obama combina atreviment amb pragmatisme: “nosaltres no negarem els fets, sinó que ens guiarem per ells”.

Rapidesa i proximitat


Com és habitual la Diputació de Barcelona ha respós amb rapidesa a la situació creada per les ventades del passat cap de setmana. El mateix dilluns el president Fogué ja anunciava l’habilitació d’un línea d’ajuts als ajuntaments afectats i avui el Ple ho ha aprovat. També s’ha ratificat un decret de presidència que obria línies d’ajuts als ajuntaments afectats pel temporal de neu del dia de Sant Esteve. Rapidesa en la resposta i proximitat amb els problemes dels ciutadans i ciutadanes.

Una visita important



La que ens fet avui el Secretari General del Mar del Ministeri de Medi Ambient. D’entrada volia conèixer de primera mà, i per boca dels alcaldes, les conseqüències del temporal del dia de Sant Esteve. En aquest sentit, i per reparar els desperfectes, ens ha anunciat un pla d’emergències que en les properes setmanes tornarà a la normalitat les platges, els passeigs marítims i totes les instal·lacions fetes malbé per la llevantada. Uns quants milions, encara per determinar, d’inversió en els municipis del Baix Maresme afectats.


Però avui també era una bona ocasió per plantejar-li la necessitat d’actuar de forma important en la protecció de la costa i de les platges. He volgut ressaltar la necessitat de protegir convenientment la via del tren per evitar situacions com les viscudes en els darrers mesos. De cap de les maneres una ciutat com Mataró, i una comarca com el Maresme, pot quedar sense servei ferroviari per un temporal marítim.


En clau més local he plantejat les dues qüestions que tenim en aquest moment pendents a Mataró amb el Ministeri. L’inici de les obres de millora de l’accessibilitat dels passos subterranis del Cargol i del carrer Jordi Joan i el projecte de reurbanització del Passeig Marítim entre el Centre Natació i la riera de Sant Simó. Sobre els passos subterranis s’ha començat la licitació i està previst que les obres comencin abans de l’estiu. Pel que fa referència al passeig marítim s’ha acordat reprendre els treballs a nivell tècnic.


Una visita amb resultats concrets i ràpids que contrasta amb la dilació i els entrebancs d’altres èpoques.

Setanta anys després




Avui fa setanta anys, amb l’entrada de les tropes franquistes, s’acabava la guerra a Mataró. Començava una llarga nit de repressió i manca de llibertats. L’any 2004 el Capgròs va produir el vídeo “27-G Bandera blanca” on es relatava, a partir dels testimonis de persones de l’època, l’entrada dels franquistes. Segurament no és l’única versió possible del que va passar aquell vint-i-set de gener, però és una versió honesta i ben documentada. En Joan Salicrú, un dels autors, ha penjat el vídeo al Youtube. També el podeu veure avui, a les deu de la nit, a MaresmeDigital TV.

Maresme metropolità, oportunitat o amenaça


En els debats sobre la realitat i el futur del Maresme sempre ha planat el fet metropolità com a qüestió pendent. Segurament és un debat més ampli sobre la pròpia estructuració territorial del país i una rèmora de la desafortunada Llei d'Ordenació Territorial dels anys vuitanta. Però la realitat, que acostuma a ser molt tossuda, torna una vegada i una altra a posar en evidència el caràcter plenament metropolità de la comarca. He manifestat moltes vegades la necessitat d'entendre Barcelona, i l'àmbit metropolità, com una oportunitat que ens proporciona prou massa crítica i una marca de reconegut prestigi internacional. Sense la proximitat de Barcelona i sense el seu pes específic seríem un territori més de Catalunya, ideal per passar les vacances, però sense cap capacitat d'incidir en les decisions transcendentals que han de determinar el nostre futur.


No tot, però, són flors i violes, i amb les oportunitats cal contraposar les amenaces. Amenaces que vénen precisament de la capacitat de la capital catalana de convertir-se per als territoris veïns, i àdhuc pel mateix país, en una mena de forat negre que per la seva enorme massa acabi engolint tot el que pugui passar al seu entorn. Sovint ens queixem que això ja passa en àmbits com l'informatiu, en què tot el que succeeix al nord del Besòs o al sud del Llobregat és, excepte si són males notícies, ignorat amb massa freqüència.


Com convertir les amenaces en oportunitats? Crec que aquest és l'autèntic debat i que el resultat final depèn en gran part de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de reafirmar un projecte de comarca. Comencem a tenir prou eines teòriques per poder definir amb rigor aquest projecte de comarca. El pla estratègic del Maresme, aprovat l'any 2007, i els recents documents del pla territorial metropolità són documents molt valuosos que necessiten un desplegament urgent que permeti resoldre l'encaix metropolità de la comarca i que plantegi nous escenaris supramunicipals de cooperació i treball.


El Maresme ha de definir un model territorial, econòmic i social que el situïn amb avantatge davant d'altres territoris i que li permeti mantenir una personalitat pròpia. Un model territorial que ha d'establir els límits i sobretot el caràcter del seu creixement, que ha de ser en xarxa, a partir dels nuclis existents i que abandoni definitivament el model de creixement intensiu i dispers que ja està hipotecant el futur de la comarca. Model territorial que defineixi les infraestructures de comunicació, residus, energia i aigua que han de ser sostenibles però suficients i que no poden escanyar el normal creixement de la comarca i el seu desenvolupament econòmic. I que permeti superar d'una vegada l'etern i estèril debat sobre les carreteres que ja necessitem. Mentre discutim, altres comarques tiren endavant projectes i aprofiten les seves oportunitats.


Un model econòmic que tingui en compte la diversitat territorial existent i que es fonamenti en la tradició industrial, de serveis i de turisme. Sense oblidar una agricultura que, minoritària però de qualitat, pot donar encara molt de joc en sectors com la gastronomia i la venda al detall. Ens cal generar sinergies i afegir la innovació com a eix central de l'activitat econòmica. La clara voluntat del Tecnocampus de convertir-se en referent comarcal i el nou model universitari són elements clau per a la competitivitat de les empreses i dels professionals del Maresme.


I un model social que remarqui la identitat de la pròpia comarca amb una clara intencionalitat de cohesionar i generar massa crítica empresarial, cultural i política que ens permeti ser més influents en la presa de decisions que ens poden afectar. Per això, més que mai, cal generar les complicitats necessàries en tots els àmbits i enfortir els teixits socials de la comarca. Amb una capitalitat ben definida, exercida sense complexos per Mataró, amb tota la generositat i complicitat que calgui per generar les confiances imprescindibles. Però tenint en compte les múltiples i diverses iniciatives que existeixen en els pobles, viles i ciutats del Maresme. En definitiva, cal que juguem a fons el fet metropolità, articular una comarca amb projectes comuns i que sàpiga convertir les amenaces en oportunitats.


Article que El Punt em va publicar ahir diumenge

De la transparència i altres qüestions


Mentre alguns s’entesten en mantenir tesis insostenibles, que fins i tot els estaments als que varen demanar empara els hi han dit que no tenen raó, m’arriba la notícia de la presa de possessió del primer Síndic de Greuges municipal de Tarragona. El fet no seria ni notícia si no fos perquè es tracta del primer síndic. O sigui que fins ara la capital tarragonina no disposava d’aquesta figura de defensa dels interessos dels ciutadans. Bona feina de l’alcalde Bastelleros i no cal ni recordar qui va governar la ciutat durant molts anys. Just els anys en els que les altres ciutats ens anàvem dotant dels síndics, dels defensors dels ciutadans o institucions similars. Deu ser allò que diuen en castellà: “una cosa es predicar y la otra dar trigo”. En això de la transparència també.

Happy birthday




Llegeixo que els primers Macintosh compleixen vint-i-cinc anys. Els ordinadors de la poma varen representar aleshores un salt impressionant en la popularització dels equips informàtics per la senzillesa del seu ús que contrastava amb l’espantosa literatura de les instruccions que calia escriure pels PCs. A casa aviat en tingueren un Mac Clàssic, quan encara no existia Windows ni res semblant, amb el que varen fer revistes escolars, bases de dades, fulls de càlcul, fitxes docents, i mil coses més. Tot això amb la seva minúscula pantalla i la seva escarransida memòria. Encara el conservo i de quan en quan l’engego i el millor de tot és que funciona a la perfecció. Després d’una bona temporada remenant PCs hem tornat a Apple i encara ens preguntem com ens deixàrem entabanar pels productes del senyor “Porta”.

582 llocs de treball


Aquesta és la previsió de llocs de treball que els 21.067.798 euros del Fons Estatal d’Inversió Local crearan a la nostra ciutat. Aquest matí hem presentat en roda de premsa els 52 projectes que es tiraran endavant amb aquests diners que popularment es coneixen com a “fons Zapatero”.


Actuacions en els vuit eixos de la convocatòria que comportaran arreu de la ciutat actuacions en equipaments esportius, socials, cívics, culturals, educatius, reurbanització de carrers, millores de l’espai públic, eliminació de barreres arquitectòniques, renovació de senyalització viària, substitució de semàfors per nous models de leds, millores mediambientals, recuperació de patrimoni arquitectònic, ... Podeu llegir la relació i la descripció de tots els treballs en la web de l’Ajuntament.


Amb aquest conjunt d’inversions, més les que ja estaven previstes en el pressupost de l’Ajuntament i les empreses municipals per l’any 2009, es dona un impuls important a la creació de llocs de treball a Mataró i s’injecta una quantitat molt gran de diners a l’economia de la ciutat. També s’aconsegueix tirar endavant projectes llargament somniats i que ara es podran fer realitat. La reurbanització del camí Ral entre la ronda i el carrer Iluro, les rehabilitacions de can Marfà, Cabot i Barba i la casa Capell, la gespa del camp d’hoquei herba, la creació d’un centre per la dansa a can Gassol, són alguns exemples d’aquest reguitzell d’obres que ompliran Mataró durant tot aquest any d’activitat.


L’obligació d’haver de finalitzar totes aquestes obres abans d’acabar l’any 2009 obliga a treballar de forma molt intensa i en tots els barris de la ciutat. Caldrà planificar molt bé totes les actuacions per minimitzar les molèsties a la ciutadania. Malgrat tot caldrà també tenir paciència i comprensió per unes obres que al final ens beneficien a tots els ciutadans i ciutadanes.


Han estat, des de que el 28 de novembre es va anunciar la creació del fons, setmanes frenètiques per primer determinar els projectes, per presentar tota la documentació abans de la data límit de demà, per redactar projectes i plecs de condicions. Encara queda molta feina per fer abans que a començament de la primavera els paletes omplint els carrers de Mataró. Cal agrair a tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament que han fet possible aquest treball en tan poc temps i en unes setmanes tan especials com les nadalenques.

Revistes


Dues revistes mataronines de recent publicació. L’Atzavara, la revista de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró, que arriba al seu número 17 amb un monogràfic sobre el valor dels espais agraris periurbans. I Punxa, la revista del Moviment Educatiu del Maresme que presenta nou format amb aquest número 92. Dues mostres de la vitalitat i diversitat de la ciutat.

De ports i heliports




Els diaris d’avui es feien ressò de l’aprovació pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports. Aquest pla preveu la construcció a Mataró d’un heliport. De fet aquest seria el segon heliport de la ciutat que ja compta amb un heliport hospitalari a l’Hospital de Mataró.


Encara que el pla no defineix el lloc exacte on es podria ubicar aquest heliport cal recordar que el Pla Estratègic del Port ja preveu la seva construcció a l’extrem del dic de llevant del port ampliat.


Amb aquest tema sempre he mantingut la mateixa opinió. El que calgui fer en el Port de Mataró cal fer-ho tenint en compte dues premisses bàsiques: el Pla de Ports de Catalunya, que permet l’ampliació del port de Mataró en uns quatre-cents amarraments, i el Pla Estratègic del Port. Sense fer volar coloms, encara que en aquest cas si que ens convé fer volar helicòpters.

Un bloc de fotos


El bloc d'en Santi Flores.

Hello, mister president






Per escoltar o per llegir amb calma, el discurs d’investidura del president Obama.

Mataronins al Gaudí



En Joan Pera per Forasters i en Luís Tinoco per Malacara.

Setmana a mitges


Un inoportú virus de panxa em deixa fora de combat el dimecres i converteix la primera setmana normal després de les festes en una setmana a mitges. De totes maneres queda temps suficient per a fer prou coses i algunes de força importants.

La primera el dilluns presentant els set nou agents de la Policia Local. Seguint el desplegament del Pla Estratègic de la Policia, ara s’incorporen set nou agents que pel setembre aniran a l’Institut de Seguretat de Catalunya (l’antiga Escola de Policia) de Mollet a completar el seu procés de formació. Els acompanyaran quatre agents més que s’han incorporat a la plantilla substituint els agents jubilats l’any passat.

Dimarts una reunió important de la Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal. Representants dels diferents partits polítics de la comarca treballem per trobar el consens necessari per desenvolupar un model de mobilitat i les infraestructures que el Maresme necessita.

El dimecres amb la roda de premsa del regidor de Via Pública per presentar la nova xarxa del Mataró Bus. Més autobusos, més línies, millor freqüència, ampliació d’horari, vehicles més accessibles i menys contaminants. El dissabte amb la presentació dels dotze primers nous autobusos la ciutadania té l’oportunitat de conèixer de prop i va omplir de gom a gom la plaça de Santa Anna.

Dijous la regidora de Serveis Centrals presenta l’enquesta de satisfacció ciutadana. Feta durant la tardor apunta clarament la preocupació dels mataronins per la feina. Una bona imatge de la ciutat que posa en evidència la coincidència de les preocupacions ciutadanes amb les prioritats del pressupost i del programa d’actuació municipal aprovat pel Ple el passat desembre.

Divendres visita del president de la Generalitat a la promoció de pisos per a joves del Pla d’en Boet. L’adequació dels baixos, que la Generalitat cedeix a l’Ajuntament, per a aules d’adults, dependències municipals i un espai per joves del barri permeten treure tot el profit a un solar d’equipaments. Com va dir el regidor d’habitatge en el darrer Ple, per sobre dels interessos privats han de prevaldre els interessos col·lectius.

El cap de setmana, com sempre, atapeït d’actes que culminen amb els Tres Tombs d’aquest matí. Relleu a la Germandat de Sant Antoni Abat i joves que s’atreveixen a assumir responsabilitats.

Duet esportiu


Duet esportiu aquest dissabte amb equips mataronins disputant competicions d’alt nivell.


Partit de la lliga d’honor de waterpolo a la piscina del C.N. Mataró. Davant d’una mar encalmada que reflectia com un mirall el sol del migdia bon partit dels de casa que s’han imposat a un sempre incòmode C.E. Mediterrani. Innecessària polèmica final d’un veterà excampió olímpic.


Migrada entrada al pavelló de Cirera –el Barça i per televisió no deixa marge- per veure el partit d'hoquei del Grup Lima Mataró que s’imposava al Genève per quatre a dos i acabava la feina iniciada fa unes setmanes a la ciutat suïssa. Passi als quarts de final de la copa CERS on ens trobarem amb el Blanes. Alegries europees i patiment a l lliga espanyola.

L’art del bolero




L’art d’en Moncho. En un Monumental ple a vesar i repassant les cançons de la seva vida: boleros, rumbes, Serrat, Rossor, ... La Catalunya real, la Catalunya mestissa. Acompanyat d’un músics de luxe i aconseguint una comunió absoluta amb un públic entregat des de la primera cançó.

Un bloc d'economia


Fa dies que el vaig veure pel programa d’en Buenafuente i avui el trobo a la contra de La Vanguardia. És tracta d’en Leopoldo Abadía, jubilat, exprofessor d’IESE i autor del llibre "La crisi ninja y otros misterios de la economía". El seu bloc té més de 2.030.000 entrades en el darrer any. La frase del titular de la seva entrevista és tota una declaració de principis: “Prohíbete lamentarte de la crisis y actúa, invéntate algo”.

Responsabilitat abans que solidaritat



Amb aquestes paraules Vaclav Barstuska, màxim responsable de la seguretat energètica de la república txeca, definia la situació del "culebrón" del subministrament de gas rus a l’Europa central i oriental. No estalviava crítiques a la manca d’iniciatives polítiques que fan que, després de quinze anys, la capacitat energètica dels països excomunistes segueixin depenent de les xarxes de les exrepúbliques soviètiques. Per tant abans cal parlar de manca de responsabilitat que de manca de solidaritat.


En un moment en que l’opinió mundial està pendent de la tragèdia de Gaza, la batalla que s’està lliurant entorn del subministrament energètic europeu és d’una transcendència molt important. En definitiva s’està posant de manifest la manca de seguretat energètica de la Unió Europea amb tot el que això significa. Sense garanties en el subministrament difícilment es podrà mantenir el model polític i econòmic europeu i estarem cada vegada més a prop del campi qui pugui. El problema, malgrat el que pugui semblar, no prové de les difícils relacions entre Ucraïna i Rússia. Aquest és un problema de conjuntura política que es pot resoldre amb canvis en els governs d’aquests països. El problema real, estructural, és l’elevada dependència energètica de la Unió Europea. És reduint aquesta dependència com es pot començar a garantir la seguretat del subministrament.


I això passa per un profund debat sobre les fonts d’energia a les que podem tenir accés de forma estable i sostenible. En Manuel Marín, no fa massa setmanes, ja advertia de la necessitat d’entendre la qüestió energètica com a una qüestió de seguretat, que mereixia formar part de les grans polítiques estatals i europees. És cert que la Unió Europea està fent passos significatius en aquest sentit, però ens calen polítiques encara més contundents per a resoldre de forma permanent la situació de dependència, i per tant d’inseguretat, actual.


En aquest sentit és molt significatiu que el president electe Obama parli de la necessitat de fonts energètiques alternatives, eficients i d’independència energètica, com un dels eixos del seu programa de rellançament de l’economia.

Una bona notícia


La que ens ha arribat avui de Madrid i des del PlanE (Pla espanyol per l’estímul de l’economia i l’ocupació). Es tracta de 1.257.130 euros per finançar les obres de millora de l’accessibilitat dels passos subterranis del Cargol i del carrer Jordi Joan. De fet en el darrer Ple –en el que també es va aprovar el Pla d’Accessibilitat de Mataró- ja es va acceptar, com a condició prèvia, el futur manteniment dels passos.


Aquestes obres estaven pendents d’execució després que fossin excloses del projecte executiu de la reurbanització del Passeig Marítim entre el Centre Natació Mataró i el Port. Un projecte que va acabar essent executat després de la sentència del Tribunal Suprem que va donar la raó a l’Ajuntament en el contenciós amb el govern de José María Aznar.


Les obres, que s’hauran d’executar durant aquest any, acaben aquell sector del Passeig i mentre tant seguim treballant per la reurbanització del tram entre la piscina i la riera de Sant Simó.

Dues webs, un bloc i una contra




La nova web de l’Ajuntament de Mataró que es va presentar fa uns dies i que avui ha entrat en funcionament.

També la web del Plan E en la que el president Zapatero explica les mesures que el govern espanyol ha posat en marxa per estimular l’economia i l’ocupació.

El bloc, el d’en Miquel Iceta que ha canviat d’adreça.

La contra, la de La Vanguardia amb una entrevista a l’Albert Solé, autor de “Bucarest, la memòria perduda” i que opina amb contundència sobre la seva “germana”, la Constitució: “Es lo bastante flexible para dar cabida a todos los debates. Se frivoliza, ¡como si el bienestar político del que gozamos hubiera caido del cielo, gratis! Sin los esfuerzos de los que hicieron la transición, no gozaríamos de la Constitución más progresista del mundo en derechos, ¿y este olvido es injusto!”

Operació Pastorets



No, no es tracta d’imitar cap programa televisiu, només de fer quelcom imprescindible encara que el Nadal ja és història: anar a veure els Pastorets de la Sala Cabañes. Els millors pastorets de Catalunya, o sigui els millors pastorets del món. Com que reconec que no sóc gens imparcial i si voleu contrastar opinions podeu llegir el que escriu en Joan Salicrú al seu bloc, encara que em sembla que aquest tampoc és massa imparcial. També podeu trobar tota la informació al bloc d’en Toni Blanch.

He tornat a passar una molt bona tarda veient el fantàstic pròleg, la lluita entre l’etern, mai millor dit, perdedor satànic i l’arcàngel Miquel, les ruqueries d’en Jonàs i en Matatíes, el penediment d’en Naïm, el ball de les pedretes i la resta d’escenes que conformen aquesta versió mataronina de l’Estel de Natzaret.

Imprescindible




L'entrevista de John Harwood, periodista del New York Times, al president electe Barack Obama i que El País publica en el suplement Negocios. També podeu veure els vídeos de l'entrevista a la web de El País.

Mataronins il·lustres


Videos tu.tv

Entre els temes tractats en el darrer Ple municipal hi havia la proposta de nomenar els doctors Pere Montserrat i Antoni Comas per a formar par de la galeria de mataronins il·lustres. La proposta va ser aprovada per unanimitat, reconeixent els mèrits acadèmics i humans i la vinculació amb la ciutat d’aquests dos mataronins.
Del doctor Montserrat ja he escrit altres vegades. L’any 2007 se li varen fer diversos homenatges i es va publicar el vídeo “Conversaciones ad petendam pluviam”. Del doctor Antoni Comas també vaig escriure amb motiu dels actes de commemoració dels vint-i-cinc anys de la seva mort.
Dues persones d’una gran categoria intel·lectual i personal que són referents dins i fora de Catalunya i que han portat el nom de Mataró arreu. D’aquí uns mesos els seus retrats passaran a formar part de la galeria de mataronins il·lustres al primer pis de l’Ajuntament.

Impressionant Latre



Impressionant Carlos Latre en l’espectacle Latre in Live d’aquesta nit al Teatre Monumental. Entrada de bandera i una hora i mitja de riure sense parar. A partir d’un argument senzill –l’humorista figura que s’ha menjat la tele- fa una demostració increïble de les seves facultats per la imitació amb apunts de transformisme. Latre va molt més enllà de la simple modulació de la veu i afegeix tot un recital gestual que fa que sovint endevinar el personatge imitat abans fins i tot que comenci a parlar. Més de cinquanta personatges de l’actualitat política, social, esportiva han passat per l’escenari del Monumental. Apunts d’actualitat mataronina, l’alcalde, Caixa Laietana i en Jaume Crexells, amb referències a personatges com Miquel Biada, el primer tren i sobretot el peatge de l’autopista. Tot plegat políticament un pèl massa correcte.

Sol a l’escenari, un suport audiovisual correcte, attrezzo adequat (perruques, barbes, algunes peces de vestir i alguns objectes) són suficients per mantenir l’atenció de l’espectador i sobretot fer-lo riure contínuament. Que tractant-se d’un humorista deu ser precisament l’objectiu i en aquests temps de crisi tampoc està gens malament.

Notícies de la xarxa


Un parell d’articles sobre l’important paper que Internet i les seves aplicacions representen en el món d’avui.

La primera notícia és una entrevista, a La Contra de La Vanguardia d’avui, a Jimmy Wales el fundador de Wikipedia. Un parell d’idees a destacar sobre la relació entre publicitat i mitjans: “Y esa es la noticia: publicidad y contenidos se están separando. Ese divorcio histórico mediático se está acelerando y ya compromete la supervivencia de los grandes periódicos estadounidenses”. “No pronostico el fin de la publicidad, sólo constato su transformación radical y con ella la de los medios. Vamos a ver cada vez más modelos híbridos: el periodismo tradicional no desaparecerá, pero convivirá con nuevas formas de comunidad y de opinión que hoy ya superan al columnista de papel”.


L’altre és l’entrevista que en Joan Salicrú fa, a la revista Valors, a en Genís Roca. Vaig conèixer en Roca fa uns mesos a Ourense i de la seva conferència en guardo un bon record i un munt de notes. De l’entrevista a Valors destacar algunes idees: “No es tracta d’Internet ni d'ordinadors, sinó de persones. De com la gent es parla i es relaciona, com s’organitza i com es mobilitza, com aprèn i com ensenya, com s'educa i com es diverteix... . Ens fa més humans”. “Tot just ara estem deixant enrere una etapa en que tothom parlava dels aparells. Superats els aparells, ara tothom parla dels serveis: Google, YouTube, Twitter, Facebook... cada dia n’hi ha un de nou i és un veritable esforç intentar estar al dia per saber què son i per a què serveixen. Però el realment rellevant serà quan també superem aquesta fase i parlem ja de les actituds”. “Els nostres fills no necessiten formació en tecnologia, sinó habilitats digitals”. En parlen el propi Salicrú i en Ramon Bassas.

Treballant



Primer dia plenament feiner de l’any i ens agafa treballant de valent. Junta de Govern per aprovar un paquet important de mesures. Dues actuacions que es financien amb el Fons Estatal d’Inversions Locals: els projectes de reurbanitzacions de la Muralla de Sant Llorenç i del camí d’accés a Vallveric. Dos projectes molt avançats, pendents de finançament i que ara es podran tirar endavant. Aprovació del projecte d’extensió del Tub Verd fins el Rengle. Una actuació absolutament estratègica que ens situa com a capdavanters en temes d’aprofitament energètic i en la lluita contra el canvi climàtic. Estudi de detall de l’edifici de Correus del carrer Lepanto que permetrà la reforma integral de l’antic edifici, adaptant-lo a les noves necessitats i eliminant les barreres arquitectòniques. El projecte inclou l’obertura d’un pas cap a la illa interior de la casa de la Palmera.



Avui també s’ha iniciat el procés d’inscripció per optar als pisos de lloguer per a joves del Pla d’en Boet. Els noranta-quatre habitatges que la Generalitat, en la primera actuació d’aquest tipus que fa a Mataró, ha construït en el solar adjacent a la comissaria dels Mossos d’Esquadra. En poques setmanes també s’iniciaran les obres d’adequació dels espais d’equipaments de la planta baixa dels edificis.



El regidor Carlos Fernández ha presentat la nova web de l’Ajuntament i que entrarà en funcionament en les propers dies. Es tracta d’una nova versió de la web municipal que actualitza l’estructura i els continguts. Un dia aprofitat malgrat el fred i la neu que ens assetja.

Pendents del temps


Podeu trobar tota la informació a MeteoMataró.

Benvolguts Reis

La adoración de los Reyes Magos (Washington) -  Sandro  Botticelli - artelista.com



Benvolguts Reis Melcior, Gaspar i Baltasar sigueu benvinguts a Mataró.

L’any passat, en aquest mateix balcó, us emplaçàrem a tornar a ser de nou un cinc de gener a la ciutat de Mataró. Fidels a la tradició hi heu tornat. Sabeu com us estimem en aquesta ciutat. Com petits, i també grans, feia dies que esperàvem la vostra visita. De nou, seguint l’estel dels pastors, heu arribat des de terres molt llunyanes.

Terres especialment colpejades per la violència injusta, per la guerra cruel que mata persones i destrueix cases i il·lusions. Veient les notícies que ens arriben de l’Orient quasi ni ens atrevim a demanar-vos res per nosaltres. Porteu pau al món. Pau, pau i pau.

Per Mataró, per Catalunya, no ha estat Majestats un any fàcil. La feina, ja sabeu com estimem la feina a Mataró, ens ha fallat i no hem tingut tota la que volíem i necessitàvem. Per això, un any més, us torno a demanar feina. Feina i salut. Amb això ja ens arreglarem els grans.

Pels petits, per la nostra canalla, porteu el que us han demanat. Fa dies que fan cues amb les seves cartes, escrites amb lletra insegura però plenes d’il·lusió. Us demanen coses per ells, pels germans, pels pares, pels avis, per la ciutat.

Ateneu les seves peticions. Han fet cas del que els hi diguéreu l’any passat i han estat bon minyons i minyones a casa i a l’escola. També, és cert, han fet algunes entremaliadures. No els hi tingueu en compte, perquè sobretot ens han fet molt feliços amb les seves rialles i el seu carinyo. Si algú és mereix una mica de carbó, l’alcalde segur, mireu que sigui de sucre i ben dolç.

Aquesta nit màgica de Reis ens renovareu la il·lusió. També la necessitem la il·lusió. Per continuar treballant per nosaltres, però sobretot pels infants. Pels de Mataró i pels del món. Demà obrirem agraïts els regals que ens deixareu, però dimecres tornarem, a la feina, a l’escola, convençuts que amb treball i esforç millorarem aquesta ciutat que tant estimeu i que tant us estima.

Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar, benvinguts de nou a Mataró, moltes gràcies per la vostra visita i fins l’any vinent.
El text del meu discurs aquesta Nit de Reis. El podeu escoltar a MataróRàdio.

Ja vénen, ja vénen




Per saber molt més sobre la història dels Reis Mags l’article que Luis Miguel Ariza publica avui a El País Semanal. I com que l’humor no ha de faltar, el fragment de la “Vida de Brian” sobre els Reis d’Orient.

Amb cognoms mataronins



Sorprèn trobar-se en una òpera com Simon Boccanegra amb un parell de genovesos amb cognoms mataronins. Encara que deu ser més correcte parlar de mataronins amb cognoms genovès, segurament descendents d’aquells genovesos que s’exiliaren a la nostra ciutat fa ja alguns segles com a resultat d’alguna de les lluites fratricides entre les famílies de la ciutat lígur. Lluites que, veient la trama de l’òpera de Verdi, devien ser tremendes.

Opinions per tots els gustos en els blocs operístics. Personalment m’ha agradat el muntatge de José Luís Gomez.

La Fatumata i els patges

Foto Romuald Gallofré
El primer dia laborable de l’any té sempre un caràcter molt especial. Amb l’activitat política i administrativa –malgrat que avui hem tingut Junta de Portaveus- molt reduïda hi ha un parell d’actes fixes en el calendari i que es repeteixen any rere any: la visita al primer nadó nascut a Mataró i l’arribada dels Missatgers de ses Majestats els Reis d’Orient.

Aquest any la primera mataronina ha estat la Fatumata, una preciosa nena que va néixer quan passaven pocs minuts de l’una de la nit de Capdany. Els seus pares, originaris de Gàmbia, fa dinou anys que viuen a Mataró. Una nova mataronina que creixerà i viurà en aquesta ciutat. La seva ciutat.

Després l’arribada dels Missatgers. Una munió de nens i nenes, pares i mares, avis i àvies, al voltant de la plaça Honorat Vilamanyà, al vell Parc Central, per repetir el ritual de rebre els missatgers dels Reis d’Orient. Amb l’helicòpter com mana la tradició a Mataró. Il·lusió dels petits, il·lusió dels grans, preparant les cartes que entregaran als missatgers que es repartiran per tots els barris de la ciutat. I és que ja vénen, ja vénen!

Hem tornat a la muntanya



Hem tornat a la muntanya i la seva simplicitat tan calenta ens ha deixat satisfets, del tot. Temps i temps passat cercant un lloc dins un cosmos indiferent; potser ja ens desesperàvem una mica i tot. Hem trobat un ofici sense evadir-nos i estem disposats a continuar vivint en la mateixa línia, per sempre i per tothom. No sabem renunciar a la vivència personal i a l’intima satisfacció, a l’explicació ancestral que ens proporciona la muntanya.

Joan Enric Farreny. Del bruc a l’extraplom