header-photo

Científics



Ja vaig dir que treballaríem fins el darrer dia. I així ha estat. El divendres passat firmàvem un conveni amb l’Agrupació Científico Excursionista per la cessió, en règim de lloguer, d’un local per part de PUMSA. Es tracta de la plata baixa i el semisoterrani dels habitatges construïts a les Escaletes. L’espai està adossat a la muralla i és d’un important interès històric.
Quan fa un temps el president i altres membres de la Junta em varen venir a veure per parlar dels problemes que tenien amb el local del Carreró i la necessitat d’un nou espai, vaig pensar en aquest local de les Escaletes. Pel seu caràcter patrimonial serà una magnífica seu per la més que centenària entitat excursionista.

De nou Perecoll


He lluitat amb un àngel
d'inusitat ardor
-ell gran i fort, jo temerari-
vingut a mi perquè participés
d'alló més alt que salva
Joan Vinyoli
A Can Caralt de Llavaneres, de l'1 de juny a l'1 de juliol

Cantània i Tal com sona



Cantània ahir al Monumental. Doble sessió, matí i tarda. Més de quatre-cents nens i nenes de les escoles de la ciutat cantant “El gran alquimista”. Aquesta cantata encarregada i produïda per l’Auditori de Barcelona i que cantaran uns 16.000 nens i nenes de Primària a Barcelona, Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot i Manresa.

Aquest matí presentació a la Societat General d’Autors del darrer treball de Tal com sona: Efectes secundaris. Liderats per en Xavier Doló, el nou disc es recomana com a 12 cançons recobertes de sensacions i que s’administra per via auditiva. La presentació a Mataró, el dissabte 9 de juny al Clap. De moment només puc penjar la caràtula del treball anterior del grup: Pagès de ciutat.

L’endemà



Aquest matí quan el despertador, programat com a dilluns feiner, sona a quarts de set del mati, faig l’acte instintiu de llevar-me. En pocs segons m’adono que és dilluns de Pasqua Granada i això a Mataró vol dir Fires. I m’adono que ja han passat les eleccions. Prova que he dormit d’una tirada, cansat, però satisfet. Hem aconseguit els resultats que volíem: renovar la majoria i tornar a ser la força central d’un futur govern catalanista i d’esquerres.

Personalment tenia un doble repte. Fer callar d’una vegada als qui parlaven d’un alcalde accidental, ignorant quins són els mecanismes de la democràcia local espanyola; i per altra banda no defraudar les esperances de tantes i tantes persones que m’havien manifestat el seu suport. El PSC ha guanyat les eleccions amb claredat i sense cap mena de dubte. Primera força a deu barris i segona als altres dos.

Amb l’afegit que hem aguantat l’estrebada, que sempre ens perjudica especialment, de l’abstenció. S’imposa una profunda reflexió entorn a aquest fenomen. Però és una reflexió en la que cal implicar a tothom. Del descrèdit de la política, els polítics devem ser els principals, però no els únics, responsables. Avui en parlen en Bassas i l'Iceta.

Enrere queden tanta i tanta xerrameca, tantes propostes fetes a corre-cuita i presentades a darrera hora, no fos que algú demanés solvència tècnica, legal o econòmica. Damunt la taula queden els compromisos dels socialistes que han de servir d’eix central per articular els acords necessaris en un pacte de govern.

I sobretot queda feina, molta feina per fer. No ens donarem ni un instant de repòs i d’aquí al dia 16 de juny, quan es constituirà el nou consistori, avançarem temes, tancarem els acords que siguin possibles i treballarem en els problemes quotidians de la gent i de la ciutat. De la ciutat, que ni dorm, ni es para, ni espera.

I seguirem trepitjant el carrer, dia a dia, barri a barri, parlant i escoltant a la gent. Ningú, ara que ja han passat les eleccions, podrà dir que no haurà tornat a veure l’alcalde.

Imatges d'avui

PSC: 11 regidors
CiU: 7 regidors
PP: 4 regidors
ICV: 2 regidors
ERC: 2 regidors
CUP: 1 regidor



Moltes gràcies



De totes les fotos que m'ha fet en Quico Melero em quedo amb aquesta.

Aquesta ha estat una campanya intensa, I cal agrair a tanta gent el seu treball i la seva implicació per a que tot anés com estava programat. Als companys i companyes de l’Executiva del PSC que han pres les decisions que calia i als militants que els hi ha donat suport a les assemblees. Perquè al PSC, ignoro com ho fan els altres, l’executiva proposa i l’assemblea aprova.

A tots els que han treballat en l’elaboració del programa, que ha coordinat l’Alícia Romero. A la Montse López que ha dirigit la campanya. Als companys i companyes que han fet els porta a porta. A tots els que han donat la cara als mercats. A l’Ana Barrera que ha muntat un quants berenars amb molta gent. A les treballadores del partit que han posat, com sempre, un plus d’entrega. A l’Eloi Aymerich que ha fet la seva feina i ens ha encomanat la seva frescor. Als que han muntat els actes i han carretejat amunt i avall amb el faristol, el tamboret i el fons d’escenari. Als que m’han fet de “teloners” en els actes. A en Bassas que sovint li tocava ballar amb la més lletja. A en Quico Melero que m’ha fet un munt de fotografies. A tots els companys i companyes de la llista i als que aquest any ja no hi anaven: a la Pili, l’Arcadi i en Fermí per seguir treballant obstinadament en el projecte dels socialistes. A tots els que han posat paperetes als sobres, als que m’han donat ànims, als que m’han criticat algun element d’un discurs. Als que han escrit als blocs i m’han dedicat poemes. A les més de cent cinquanta persones que m’han donat suport a través de la Plataforma Alcalde Baron. I a tots els que m’han fet arribar e-mails, missatges al mòbil, paraules de suport.

I als que segurament em deixo. A tots i totes, passi el que passi demà, moltes gràcies.

I als periodistes que han seguit la campanya. A la gent de El Punt, del Tribuna del Maresme, del Capgròs i del Tot Mataró, als corresponsals dels diaris nacionals. A la gent de Mataró Ràdio i de RMRàdio. I molt especialment a la gent de Televisió de Mataró. En moments molt durs per ells, han fet una autèntica demostració de professionalitat i rigor. Bis en pots estar ben orgullós de la teva gent. A tots i totes, també, moltes gràcies per la vostra paciència, comprensió i per compartir alguns moments ben divertits.

Moltes gràcies a tots i totes.

De campanya -16-


Foto: Eloi Aymerich

S’ha acabat. Amb l’acte d’aquest vespre al Centre Cívic de Cerdanyola, els socialistes hem tancat la campanya. Dies intensos, on calia combinar l’atenció al govern de la ciutat amb la necessitat d’explicar el nostre projecte per Mataró.

Dimecres, dijous i divendres han estat dies d’una intensitat enorme. Dimecres debat a Televisió de Mataró. Algú l’ha qualificat de debat de guant blanc. De fet a Mataró sempre hem sabut mantenir les formes i no entrar en desqualificacions personals. En aquesta campanya alguns han oblidat aquesta tradició i han fregat la ratlla del que es tolerable en política. Afortunadament al debat de dimecres es va tornar al bon fer, a explicar les propostes, discutir-les i contrastar-les.

Dijous presentació, davant de la casa Torres i Capell al Parc Central dels compromisos per la sostenibilitat. Hem fet, i molt, en els darrers anys en aquests temes. Ara cal un salt endavant per contribuir, des del món local, a la lluita contra el canvi climàtic. Al migdia dinar amb representants dels Casal d’avis de la ciutat. Una idea per damunt de tot: no a la segregació de ningú per cap motiu, tampoc per motius d’edat. Nosaltres no volem, ni admetrem gàbies d’or.

Al vespre acte central del PSC al pavelló de la Marbella a Barcelona. Magnífic Jordi Hereu. Un gran alcalde per Barcelona.

Ahir, entrevista a primera hora a Televisió de Mataró. L’Oriol Burgada colla, però té criteri i és honest. Només nosaltres hem parlat en la campanya del futur, que volem consolidat, de Televisió de Mataró. Després presentació dels compromisos per la seguretat. Espais públics nets, ordenats i segurs. Més policia, però també més mediació, més civisme, més atenció als espais centrals de convivència de les ciutats mediterrànies: els carrers, les places, els parcs, les places. A mitja tarda entrevista a RMRàdio. Em comentem afirmacions d’algun candidat, que si les ha fet, a més de ser mentides, són d’una greu irresponsabilitat política.

Aquesta nit a Cerdanyola, mirava la sala (plena a revantar i amb gent als passadissos) i em servia per resseguir la meva trajectòria vital. El meu germà Paco, en Rafael cosí del pare, la meva dona –la Joana d’Arc Castellà i Parull- i la meva filla Anna. Els veïns de tota la vida de Cerdanyola i del Pla d’en Boet. En Manuel Patricio amb qui compartirem anys de batxillerat, l’Esteve amb qui anàvem a escalar, l’Antonio Otero que era president de l’APA del Camí del Mig quan vaig començar a treballar en aquesta escola. En Remigi, que conec molt abans del Tomàs Viñas que del PSC, en Manuel Mas que em va demanar fins a tres vegades (al 87, al 91 i al 95) per anar a la seva llista, els companys del partit, els amics fets durant tots aquests anys treballant per la ciutat. Ells i jo. Que aquest ha estat un treball molt compartit. Cadascú des de les seves responsabilitats. Però tots amb el mateix anhel de millorar la vida dels nostres conciutadans, la vida dels mataronins i mataronines.

Demà reflexió, casaments i el diumenge a votar.

Fins l’últim dia




El mandat s’acaba però la feina, com la ciutat, segueix endavant.

Avui tres bones notícies.

La primera, l’obertura de pliques de la
gespa de Can Xalant. La propera temporada els futbolistes del Juventus podran jugar en un camp de gespa artificial. És la primera de les que col·locarem com a resultat del Pacte pel Futbol. Una gespa artificial cada any

La segona, l’aprovació del plec de clàusules del concurs de les obres de construcció de la nova escola
Maria Mercè Marçal i l’escola bressol a Figuera Major. Més de set milions d’euros d’inversió.

La tercera, l’adjudicació de les obres de millora dels enllaços de la C-32 a Mata-Rocafonda. Enllaço la
nota de premsa de la Generalitat. Obres a la tardor, sis mesos de durada i 1'4 milions d'euros d'inversió.

De campanya-15-

De campanya-14-

De campanya-13-




Acte rere acte els dies de campanya s’escolen ràpids.

Si diumenge al migdia érem a Vista Alegre, dilluns va ser un dia de tres actes.


Al matí presentació dels compromisos d’Infraestructures, amb en Manel Nadal, a la rotonda de la carretera de Mata. En Manel ens anuncia que aquest dijous GISA adjudica les obres de les noves entrades i sortides de l’autopista per Mata-Rocafonda. Una obra important que millorar l’accessibilitat dels barris de llevant i del polígon industrial. També representarà una descàrrega important dels trànsit de la plaça de França.

A mitja tarda, acte a la plaça de la Isla Cristina a Cerdanyola. Reconec que jugo a casa. Em sento còmode amb els que han estat veïns meus durant molts anys. Un repàs a la feina feta i els nous compromisos damunt la taula. Sense amagar res i sense moratòries per despistar.

Una mica més tard, acte al pati de la Presó per presentar el compromisos per la Cultura. Una llarga explicació, en un lloc tan emblemàtic que anem recuperant per la cultura i les entitats. Castellers, Armats i pessebristes s’aixopluguen sota les teulades de l’edifici d’Elies Rogent. L’eix cultural de la Riera va prenent força i es configura com un gran projecte de futur.

Avui, dimarts, acte a Rocafonda. En una avinguda Amèrica esplèndida, un nou espai recuperat per la ciutadania. Anem a Rocafonda amb els deures fets i la consciència tranquil·la. No amaguem els problemes, però tampoc estigmatitzem els barris. I un missatge ben clar: no ens rendirem. Som de la colla del “no n’hi ha prou” i treballarem incansablement per tots els barris de la ciutat. És aquell tòpic baronià: que tot Mataró sigui Mataró.

A la nit sopar amb empresaris. Una seixantena llarga de persones per presentar els compromisos amb l’economia de la ciutat. Ha estat un bona setmana amb un parell de notícies importants: el descens de l’atur i la presentació de d’empreses importants al concurs per Vallveric 1.0. On altres posen gasiveria nosaltres posem ambició de ciutat.

De fons segueix la xerrameca, que augmenta el seu to insultant i les propostes falleres sense cap concreció.

De campanya-12-

I seguim treballant

Foto Quico Melero

Setmana trepidant. Ja ho deia l’altre dia, la ciutat ni es para ni espera.

Dilluns
Junta de Govern. S’aproven les bases de tres concursos importants: la reurbanització del carrer de la Beata Maria, de Sant Simó i baixada Feliu de la Penya, reurbanització del camí Ral entre Sant Pere i Jordi Joan i construcció de l’escola Montserrat Solà a cal Collut.

Dimarts, presentació de les
propostes turístiques per l’estiu del 2007. Bona feina regidora Romero. A la tarda acte amb els Capgrossos. Entrega del recull de les signatures de les entitats que s’adhereixen a la demanda de la Creu de Sant Jordi per la colla castellera.

Dimecres, reunió amb els responsables de
l’esplai Garbí. Aquest any celebren 30 anys d’existència.

Dijous, bones notícies de
l’Observatori del Mercat Laboral. L’atur interanual baixa un 6%.

Divendres de traca i mocador. Entrevista amb la consellera Capdevila, inauguració del
quiosc del GIMM, inauguració del local de “Bulevards de Mataró”. A la tarda, Junta General del Consorci de Residus Sòlids Urbans. Adjudiquem el concurs de les obres d’ampliació i millora de la planta. Una inversió de 80 milions d’euros amb finançament de la Generalitat. Al vespre inauguració de la Romeria del Rocío i acte de celebració dels 40 anys de la Fundació Maresme.

Dissabte cercavila d’aniversari d’en Llauderet, Open de Catalunya al Centre Natació Mataró i cercavila de la festa del barri de Cerdanyola. On demanen a l’alcalde que hi vagi, si pot hi va.

De campanya-11-


Foto Quico Melero


L’anècdota del dia em passa a la plaça de Cuba. Mentre faig cua en una de les parades, una senyora em pregunta: vostè, no fa campanya?, miri que els altres ja han vingut fa una estoneta a repartir propaganda? Abans no li pugui respondre ho fa ràpid el botiguer: aquest ve a comprar cada dissabte i des de fa molts anys i els altres no els havia vist mai per la plaça.

Segueix la subhasta i costa una mica quedar-se’n al marge. Però estem tranquils. Tenim l’aval de la feina feta i tenim un bon projecte que anem explicant amb calma arreu de la ciutat.

Ahir a la tarda, acte de les Joventuts Socialistes a la plaça de Les Tereses. Treballen aquests joves. En Ramon Bassas, en el seu bloc, recorda que som l’únic partit que ha fet un acte adreçat a les polítiques de joventut. Deu ser pel mateix lema que figurava en la gran pancarta: Els joves som el present.

Aquest discurs l’he fet altres vegades. Els joves, les polítiques juvenils, en clau en present. Un procés d’emancipació personal pel que s’han de crear les condicions adequades: Formació, Feina, Habitatge, Participació. Per això el compromís de construir un nou centre de recursos per a joves, a la zona del camp de futbol de Carles Padrós, que afavoreixi aquest procés d’emancipació

Tenim la generació més ben preparada de la història. Continuem apostant fort per tenir Universitat pròpia amb títols adscrits i volem convertir l’Institut Miquel Biada en un centre de formació professional integrat que sigui referent per l’economia de la ciutat i de la comarca.

De la feina ens arriben bones notícies: l’atura baixa un 6% a Mataró i ho fa especialment entre els joves menors de 25 anys: un 25% d’aturats menys que fa un any. Però cal continuar treballant pel un treball en condicions amb contractes fixes que incentivarem des de l’IMPEM.

De l’habitatge, desplegar totes les possibilitats del Pla Local de l’Habitatge: 1250 habitatges de protecció pública, 100 pisos rehabilitats i llogats, borsa de lloguer jove i ajuts pel lloguer.

I la participació dels joves en la vida esportiva, cultural, política de la ciutat. Una ciutat integradora, on tothom (infants, joves, famílies, gent gran) convisquin junts. Un model absolutament contraposat al de la ciutat segregada que proposem altres.


Aquest matí, acte a Molins. Un barri on passaran coses importants en els propers anys.

De campanya-10-

Foto Quico Melero

Ahir doble acte a Cirera. A la plaça Antonio Machado, just davant de la nova escola. Per presentar els compromisos per l’educació i el compromisos per Cirera. Hem cregut sempre en la força transformadora de l’educació. Hem destinat recursos i hem anant molt més lluny del que ens corresponia com a administració local. La Isabel Darder que ens ha acompanyat ho ha recordat a tothom. Sabem quines són les necessitats, com atendre-les i en quin temps.

Tres noves escoles bressol (dues a Cerdanyola i una a Figuera Major), tres noves escoles de primària (a cal Collut, a Figuera Major i a Cirera). Dues de planificades (al carrer Herrera i a can Fábregas del paper). I dos Instituts també planificats (a Rocafonda i al Sorrall). Ampliar l’escola d’adults dels Tarongers i traslladar la de can Marfà (a l’antic Anxaneta) i la de Alarona (als baixos dels nous pisos socials del carrer Sant Cugat). Convertir el Biada en centre integrat de Formació profesional.

I per Cirera també idees clares i concretes: habitatges, aparcaments, instal·lacions esportives, millora dels accessos de l’autopista, més escoles i un nou parc. I el projecte del nou Monumental a tocar del barri, just a l’espai del Velòdrom.

Canvi de barri i acte al Camí de la Serra. Un barri nou on farem una nova escola bressol i una nova escola de primària. La millora dels accessos de l’autopista i un nou local per l'Associació de Veïns els interessa especialment.

El projecte d’un gran equipament esportiu a l'anomenat triangle de Molins, amb piscines i gimnàs i un gran pavelló esportiu apte per a grans esdeveniments esportius i culturals els il·lusiona i en demanem més detalls.

Compromisos concrets, que no em canso de repetir –per desesperació dels periodistes que segueixen la campanya- tenim comptats i sabem que podem fer. Altres es dediquen a les politiques falleres i a fer propostes de ciutats segregades.

Si el veus, felicita'l




Si aquesta tarda veus en Llauderet passejant pel barri, felicita'l que avui fa deu anys!

De campanya-9-

De campanya-8-

Foto Quico Melero

Presentació aquest migdia dels compromisos en política d’habitatges. Ens acompanya en Josep Borrel i no puc estar-me d’explicar l’anècdota que comento en el post titulat: Fulls d'estiu: on els Joseps es diuen Pepes.

Un únic, i crec que sòlid, argument: desenvolupar el Pla d’Habitatge que es va aprovar per unanimitat i que va donar com a resultat el Pacte per l’Habitatge signat per tots els grups municipals.

Un document rigorós, que fa un diagnòstic de la situació, preveu els creixements futurs i les zones on s’ha de produir. Recomano especialment la lectura del primer dels acords del Pacte. Sobta que ara alguns es desmarquin del que varen votar fa pocs mesos. Deu ser que estem en campanya.

Després dinar al restaurant del Centre Logístic de les Hortes del Camí Ral. Parlem de mil coses amb en Borrell. Europa l’entusiasma i les darreres eleccions franceses donen per parlar estona. Al final ens fa un bon discurs sobre la situació d’Europa en el context mundial.

Curiosament som l’únic partit que parla d’Europa i de les polítiques europees en el seu programa electoral. He escrit altres vegades sobre el tema i el paper que ha de jugar el món local en el procés de construcció europea.

Al vespre debat al Foment Mataroní. Organitzat per Capgros i Mataró Ràdio. Un format força interessant amb actors, músics, claca i fins i tot espontanis. Res de nou a aportar als pobres arguments. S’aprendran alguna vegada la taula del 4?

Una gran pinya!


Foto pejota10's

La que han fet les 59 entitats que han donat recolzament a la petició de la Creu de Sant Jordi per la colla castellera Capgrossos.




De campanya-7-

Foto Quico Melero

Un altre dia de campanya que passa ràpid. Cal combinar-la amb el dia a dia del govern. La ciutat, ben desperta, ni para ni espera i hi ha temes molt importants per resoldre aquests dies.

Ahir al vespre, acte a La Llàntia. Compromisos concrets amb aquest barri. Aparcament, nou CAP, nou casal d’avis a la masia de ca l’Isidre, pista poliesportiva, urbanització de carrers, poliesportiu al carrer Euskadi.

Aquest matí la presentació dels compromisos amb la salut i l’atenció a les persones amb dependència. A la sala de l’Hotel d’entitats socio-sanitàries de la Fundació Hospital. Hem treballat molt aquest mandat en els temes de salut i ara arriben les concrecions.

Aquesta tarda acte al Palau. Costa entendre els que s’acosten als barris cada quatre anys i només parlen de problemes. Cal anar-hi sovint, parlar dels problemes i sobretot buscar-hi solucions. I cal parlar de les oportunitats que cal aprofitar: nous accessos a l’autopista, la biblioteca de l’Escorxador, la urbanització de la ronda Cervantes, l’aparcament del Parc del Palau, el nou casal d’avis, l’espai escènic de can Gassol, la reforma dels carrers, l’avinguda d’Amèrica, la pista poliesportiva. Tanta feina feta i tanta feina prevista. I l’esperança de la Llei de Barris.

I entrevista que publica avui el Tot Mataró. La signa en Cugat Comas i la varem fer divendres passat tot dinant en un bar del carrer Balmes.

De campanya-6-






En Pere Coll i en Ramon Reixach em fan una entrevista al Capgros. Vint minuts de conversa viva que donen pel que donen.

Entrevista que em fa,aquest matí, en Xavier Rius a e-notícies. Podeu veure el vídeo a e-TV a l’apartat de Municipals 2007.

I vídeo de campanya que podeu veure a dalt.

De campanya-5-


Foto Quico Melero


Menys xerrameca, més concrecions i més rigor. Això era el que demanava el diumenge a l’acte de campanya al Casal Aliança. Això és el que justament no he trobat al debat a Tele-Taxi. Molta xerrameca, oblits importants, algunes dades importants canviades o falsejades, poques concrecions i molt poc rigor.




Justament el contrari de les propostes que he fet al sopar per presentar els nostres compromisos amb l’esport. En una sala on no cabia ningú més, gent de tots els esports que fan possible la realitat esportiva de Mataró.

Un programa realista, responsable, ben dimensionat, molt concret i ben comptat. Instal·lacions i promoció esportiva. I la recuperació de la concessió, un cop l’Escola Universitària del Maresme hagi marxat al Tecnocampus, de l’antic Club Nàutic per convertir-lo en un gran centre d’activitats aquàtiques. D’aigua dolça i d’aigua salada. Junt amb les instal·lacions actuals del Centre Natació Mataró podrem tenir un complex esportiu de primera categoria a ran de mar.

Un pis més, Capgrossos



L’aconseguit aquest migdia pels Capgrossos a Sants. El primer castell de vuit de la temporada: un tres de vuit. I la primera torre de set. Un cinc de set i un vano de cinc per tancar l’actuació.

Tot això m’ho expliquen doncs, amb la campanya electoral en marxa, no puc anar a fer castells. Ja se sap: qui té el cul llogat no seu quan vol!

De campanya-4-


Foto Esteve Terradas

Bon dia, amics i amigues.

Gràcies Manuel, gràcies Carme, gràcies Pere, per les vostres paraules.

Companys i companyes: s’ha acabat el temps de la xerrameca. Ha arribat el temps de la veritat. S’han acabat les promeses. Ha arribat el moment dels compromisos.

M’heu sentit dir infinitat de vegades que vull que Mataró sigui una ciutat per viure i per treballar.

Mentre jo parlo de viure i de treballar, altres volen parlar d’urbanisme. Com si l’urbanisme fos l’objectiu.

Doncs parlem d’urbanisme, cap problema, res per amagar.

D’entrada dir-vos que l’urbanisme no és més que un instrument. Un instrument que segons en quines mans ja sabem quin resultat dona. No parlarem d’Andratx, ni parlarem del País Valencià. Fins hi tot el Parlament Europeu ha denunciat les barbaritats que els populars estan fent en la costa valenciana.

Parlarem de Mataró. De l’urbanisme que estem fent i sobretot per a què l’estem fent.

Urbanisme per obtenir 325.000 metres quadrats de noves zones verdes, urbanisme per a generar 190.000 metres quadrats de sòl per equipaments. Urbanisme per a poder disposar de més de 235.000 metres quadrats de sostre per activitats terciàries.

Urbanisme per a tirar endavant un registre de solars industrials que ens permeti recuperar els 50.000 metres quadrats de sol industrial que encara no s’han desenvolupat en els polígons existents.

Urbanisme per desenvolupar el sector dels Turons i poder disposar de més sòl industrial per a noves empreses o pel trasllat d’altres.

Urbanisme per desenvolupar el Pla Especial de les Cinc Sènies. I que quedi clar d’una vegada i per totes: les Cinc Sènies ni tocar-les.

Aquests que tan xerren, que expliquin als ciutadans d’on pensen treure el sol per a construir les escoles, els equipaments esportius o les anelles verdes que prometen en el seus programes. Que ho expliquin.

També de pas que expliquin perquè ara es desdiuen dels acords aprovats per unanimitat en el Pla Local de l’habitatge. Que ho expliquin.

Tenen molt i molt per explicar. El que ignoro és si saben com explicar-ho.

Perquè nosaltres ja ho hem explicat. I ens hem compromès. I sabem el que significa tirar endavant els nous planejaments:

· Poder construir un mínim de 1250 habitatges de protecció oficial en els propers quatre anys, perquè ara tindrem sòl per a fer-los.
· Disposar de sòl per a construir tres noves escoles bressol i tres noves escoles de primària. I poder planificar la construcció de altres dues escoles i de dos nous instituts. Un a Cerdanyola i l’altre a Rocafonda.
· Poder construir una gran zona esportiva davant de l’hospital, amb tres camps de futbol i un d’hoquei herba. I planificar un gran complex esportiu al triangle dels Molins o dos camps de futbol al Sorrall.

I són només alguns exemples a benefici d’inventari.

I parlem també de PUMSA. Tampoc cap problema. Aquests que ara diuen que PUMSA especula i que gestiona de forma poc transparent haurien d’explicar a la ciutadania perquè els seus representants, dels 514 acords aprovat en el Consell d’administració, només han votat quatre vegades en contra?

I posats a explicar que expliquin també com es que el sòl es igual de car a tot arreu, fins i tot on no existeix PUMSA.

I encara més, perquè no expliquen els populars el seu vot negatiu a la recent aprovada Llei del Sol que endureix els mecanismes per evitar l’especulació.

Que s’ho facin mirar o que vagin al jutjat!

No hi aniran, no. Segur que no. I si van serà per perdre el temps.

Rigor, honestedat. I això sí, tots els beneficis de PUMSA reinvertits en la pròpia ciutat.

I a veure si algun candidat s’entera que l’alcalde té les mateixes accions de PUMSA que qualsevol ciutadà de Mataró. Exactament una. La que li pertoca per viure a Mataró.

Menys xerrameca, més idees concretes i més rigor.

Nosaltres, els socialistes, hem posat les cartes damunt la taula. Per a que els ciutadans i les ciutadanes coneguin quines són les nostres propostes, els nostres compromisos. I pugui decidir amb coneixement de causa i sense moratòries que només serveixen per a despistar o per amagar la manca de criteri.


Companys i companyes, amics i amigues: en el nostre programa trobareu compromisos concrets, comptats i valorats. Sense propostes estrafolàries. Que Mataró no té cap intenció d’agermanar-se amb Santorini.

Ens coneixeu, sabeu de la nostra manera de fer les coses, durant aquests vint-i-vuit (vint-i-vuit) anys governant la ciutat. Per set vegades els mataronins ens han atorgat la seva confiança. Hem governat tres (tres) vegades amb majoria absolutes i la resta amb altes partits de l’esquerra. Som la novena (la novena, la veritat és que espanta veure els problemes que tenen alguns candidats a l’hora de comptar) ciutat de Catalunya i tenim per davant un munt de reptes.

I perquè ens coneixeu sabeu que tenim capacitat, coratge i empenta per convertir els reptes en noves oportunitats.

Ja ho estem fent.

Sabeu que a Mataró hi ha més gent ocupada i més empreses que mai?

Sabeu que el Pla Local per l’Ocupació ha ajudat a trobar feina a 1700 persones?

Sabeu que el Tecnocampus pot generar milers de nous llocs de treball a Mataró?

I que el Corte Inglés significa 1000 persones ocupades?

Com podeu imaginar, nosaltres, amb tot això no jugarem. Un partit de treballadors no jugarà amb la feina.


Anirem, més que mai, per feina. Escoltarem a tothom. I escoltarem molt: per això proposem cinc plans integrals que abracin tots els barris de Mataró. Escoltarem i acordarem tot el que faci falta, però a l’hora de decidir: decidirem.

Idees clares, escrites negre sobre blanc en el nostre programa electoral. Un equip de gent preparada i il·lusionada per governar.

Ara només ens falten els vots. De moment, i que ningú s’equivoqui, tenim els mateixos vots i els mateixos regidors que tots els altres partits. O sigui zero.

Si volem governar, hem de guanyar. I per guanyar cal que la ciutadania voti. I si la gent vota guanyarà el PSC.

I si guanya el PSC tindrem per davant quatre anys més per seguir treballant per Mataró. Per seguir treballant per la gent, per les famílies, pels infants, per la gent gran, pels homes i per les dones.

Amb el mateix entusiasme de sempre. Amb les idees renovades.

Per això el que cal es omplir el dia 27 de maig les urnes de paperetes, de paperetes del PSC.

Per guanyar, per governar, per seguir treballant. Per un Mataró socialment cohesionat, territorialment equilibrat, econòmicament potent.

Per aquest Mataró del que sempre ens hem sentit orgullosos els socialistes.

Per aquest Mataró i no per cap altre. El 27 fem-nos confiança.

El 27 a votar, a votar pels socialistes.




Discurs de l'Acte Central de campanya aquest matí al Casal Aliança

De campanya-3-

Foto Quico Melero

Dies amb l’accelerador a fons. Dies de precampanya i ara ja de campanya. Entrevistes, actes, reunions amb gent. I cal continuar governant, que la ciutat no s’atura, i aquesta és la prioritat absoluta. Però com que aquest és un post de campanya només en parlaré d’això.

El dissabte, acte al migdia a Vista Alegre. Ambient de vermut. La gent frec a frec i les preguntes directes, sense escapatòries possibles. Els accessos a l’autopista els amoïna. Volen entrar i sortir sense haver d’anar fins a la plaça de França. Explicació del projecte i de l’inici de les obres a Mata-Rocafonda per finals d’estiu.

Diumenge, presentació dels compromisos pel Front de Mar. Al passeig Marítim, en un matí esplèndid, davant el mar. La ciutat mediterrània en estat pur: sol, gent passejant, xerrant, fent esport. L’espai públic autèntic fòrum ciutadà.

Dilluns al meu barri. Els compromisos amb el Pla d’en Boet i Peramàs. La sala plena de gom a gom de veïns i amics del barri. De la gent que em veu cada dia anar a comprar el pa, entrant i sortint del parquing, llençant la brossa. Els meus veïns des de fa vint i vuit anys.

Dimarts, al matí els compromisos per la mobilitat. El Mataró Bus, els aparcaments, els nous carrers de vianants, les infraestructures ferroviàries, la N-II. Al vespre debat a l’Escola Universitària del Maresme organitzat per la FAGEM. Mentre explico com encarem el futur econòmic de la ciutat altres només s’atreveixen a repetir falsedats sense cap fonament o intentant desdir-se del que deien ara tot just fa un any. Una oportunitat perduda per saber que pensen.

Dimecres, compromisos per la igualtat i equitat de les dones. Al Centre Integral de la Dona de Rocafonda. Una aposta de gènere i una aposta per Rocafonda.

Dijous, sopar d’inici de campanya al Casal Aliança. Carregar piles abans de començar la campanya. Una oportunitat per a marcar objectius.

Divendres ja estem en campanya. Al migdia reunió amb delegats sindicals de la UGT. Els compromisos per la feina. A la tarda, a la Peixateria, els compromisos per la solidaritat i la cooperació internacional.


I demà, a les dotze al Casal Aliança, acte central de campanya.

De campanya-2-

De campanya-1-


Companys i companyes, bona nit a tothom

Avui fa tres anys vaig ser elegit alcalde de Mataró.

Vosaltres sabeu, ho sap sobretot la meva família i els meus companys de govern, que no he estat un alcalde a temps parcial.

Per dos motius: perquè Mataró necessita un alcalde que només tingui com a prioritat el govern de la ciutat. I perquè mai no m’implico a mitges, que sempre ho faig a fons.

Vaig dir-vos, en el discurs de la meva investidura, que treballaria sobres tres eixos bàsics:

1.- El debat estratègic sobre el futur de Mataró
2.- L’atenció prioritària a les coses quotidianes, al dia a dia d ela ciutat
3.- La proximitat a la ciutadania, als veïns i veïnes, com a forma de governar, parlant i escoltant, pel tal de poder atendre millor les seves demandes i necessitats.

Modestament crec que he complert, que el govern ha complert i amb escreix, amb aquests compromisos

Aquests tres anys han servit per a tirar endavant els compromisos adquirits en l’acord de govern signat el juny del 2003. El balanç final del mandat crec que ha estat bo per Mataró.

I hem estat lleials, assumint com a propis els encerts i els errors del conjunt del govern.

Un govern plural que responia a la voluntat dels ciutadans i ciutadanes expressada lliurament a les urnes. L’únic plebiscit vàlid i essencial en democràcia. Podem creure, i creiem, que la democràcia no s’acaba en el fet d’anar a votar cada quatre anys. Però estem absolutament convençuts que la democràcia comença i es sustenta fonamentalment en el vot personal i secret.

Ho dic perquè observo algunes opinions en aquesta campanya que tot just comença, que em preocupen. Mai la voluntat popular, ni que sigui en forma de majoria absoluta, pot ser considerada un accident.
No es pot utilitzar com a únic argument electoral el fet de que portem vint-i-vuit anys governant. Hem tingut majories absolutes i hem governat durant aquest temps per una única, bàsica i sòlida raó: la confiança que amb els seus vots ens han demostrat, eleccions rere eleccions, els ciutadans i les ciutadanes de Mataró. La voluntat del poble, els vots.

El vot que jo ara us demanaré pel Partit dels Socialistes de Catalunya.

El vot per governar, per fer front als nous reptes que tenim al davant, per convertir aquests reptes en oportunitats.

En oportunitats per tots els mataronins i mataronines. Per tota la gent que es desperta cada dia, i ben aviat, per anar a la feina, per tirar les persianes amunt i guanyar-se la vida amb el seu treball i el seu esforç.

Perquè les seves preocupacions, els seus problemes i també les seves il·lusions són les preocupacions, el problemes i les il·lusions dels socialistes. Perquè nosaltres som com la gent.

I per això l’habitatge, la seguretat, la feina, l’aparcament, l’educació del fills, la salut, la cultura, l’esport, l’atenció a la gent gran són les prioritats del nostre programa. Un programa en el que no fem promeses. Un programa en el que adquirim compromisos.

· un mínim de 1250 nou habitatges de protecció pública i la rehabilitació de 100 habitatges més en els barris de la ciutat.
· 27 nous agents de la policia local
· La construcció de 3 noves escoles bressol
· La construcció de tres noves escoles de Primària i la planificació de dues més
· Un nou Pacte Local per l’Ocupació que ens ajudi a reduir l’atur i a millorar les condicions de treball i la construcció del TCM que ha de servir per modernitzar l’economia de Mataró.
· 4.500 noves places d’aparcament i sis nous autobusos.
· L’ampliació de l’Hospital, la construcció de dos nous CAP, la reforma integral de la Gatassa i Ronda Prim i l'ampliació de Cirera Molins.
· Tres nous casal d’avis (al Mas Miralles, a can Gassol i al carrer Carlemany), l’ampliació dels casals del Parc i dels Molins i el trasllat dels casals de La Llàntia i de l’Havana.
· Una nova biblioteca a l’Escorxador i el Museu de la ciutat a can Marfà.
· Tres camps de futbol davant l’hospital i un nou poliesportiu al carrer Euskadi.
· El desenvolupament del Front Marítim per a que Mataró recuperi plenament la seva condició de ciutat mediterrània.
· La construcció dels nous accessos de l’autopista que acabi amb les cues de la plaça de França i la planificació de les noves infraestructures ferroviàries.
· Cinc plans integrals que abracin tots els barris de la ciutat per anar-los dotant dels equipaments i millores necessàries.
· El soterrament de 250 contenidors de la brossa, perquè les coses petites també són importants en una ciutat.

Us podria detallar els més de 250 compromisos del nostre programa. I remarco: compromisos. Compromisos que caldrà complir. Per això no fem brindis al sol ni propostes falleres. Sabem el que costen les coses i ho hem comptat tot abans de posar-ho al programa.

Coneixem a fons la ciutat. I l’estimem.

Sabem el que volem fer i com ho volem fer: amb diàleg i amb concertació. Amb els ciutadans, amb les entitats i amb les altres administracions. Amb la Generalitat que presideix José Montilla, amb el govern d’Espanya de José Luís Rodríguez Zapatero.

Perquè encara que nosaltres treballarem per tots els mataronins i mataronines no volem oblidar el que som: socialistes. Gent honesta, treballadora, amb ideals vells però no antics. Amb idees noves i clares, amb capacitat demostrada i amb il·lusió renovada.

I amb una tossuderia genètica de voler canviar les coses. Per a fer un món, un país i una ciutat més lliure, més igualitària i més fraternal.

Tenim les idees i tenim la gent. Una llista de gent preparada que representa tots els matisos de la ciutat. De gent que coneix i estima la ciutat, perquè hi viu i hi treballa. Una llista d’homes i dones compromeses amb Mataró, amb la seva gent i amb el seu futur. Un grapat de socialistes disposats, com sempre, a donar el millor que tenen per canviar i millorar les coses.

Ara, companys i companyes, ens caldrà treballar durant aquesta campanya per explicar a la ciutadania tot això.

Penseu que tots els altres només tindran un objectiu: evitar com sigui que el PSC torni a guanyar les eleccions.

I penseu que nosaltres tenim un gran adversari: l’abstenció. Per això cal remoure cel i terra, explicar a la gent el que s’hi juguen i convenç-se’ls per a que vagin a votar. Si la gent vota, el PSC guanyarà i governarà.

Per això us vull demanar treball, treball i treball.

Per guanyar, per poder governar i per poder seguint treballant per la gent.

Treball, treball i treball.

Gràcies companys, fem-nos confiança i a treballar!

Els cansats fan la feina



Deu ser aquest esperit calvinista que m’acostuma a acompanyar i que resumeixo amb la frase: els cansats fan la feina. Perquè de feina no en parem de fer. Feina acabada, feina començada i feina programada. En resum feina per canviar les coses. Per millorar la ciutat.

Feina acabada com les del nou
equipament cívic de Vista Alegre o la restauració de la façana de l'Hospital.

Feina en marxa com la recuperació del Cafè de Mar, la reurbanització de l’avinguda del Perú, la
nova temporada de platja, els resultats del Pla Local d’Ocupació o la restauració de la nau Gaudí o la reurbanització del carrer de la Cooperativa.

Feina programada com la
nova urbanització de la ronda Barceló, la reurbanització del camí Ral o els nous accessos de l'autopista.

Més músiques


Aquest cap de setmana Trobada de Cors de Gospel a Mataró.

I pel juliol el Cruïlla de Cultures.

La mà d'en Robafaves




Avui s'ha presentat el cartell de Les Santes del 2007. Tindrem polèmica?. Qui ho sap?. El treball d'en Marc Prat m'ha semblat magnífic. Ben treballat tècnicament, amb un element tan santero com en Robafaves.

Els dies, les setmanes, els mesos van passant ràpidament i ja enfilem la recta final de l’any: el temps que falta fins Les Santes. La Festa Major dels Capgrossos.

Pel mig, no ho oblido,
hi ha les eleccions municipals. Però d’això ja en parlarem quan comenci oficialment la campanya. O sigui dijous a la nit.

Felicitats Marc!

Felicitats canalla!


La canalla, la nostra canalla de Capgrossos, ha estat guardonada amb el premi Magí Serra Miret.

Recordant en Punsola




Un grup de gent de la UEC, de l’Òmnium, del C.A. Laietana i dels Amics de la ciutat de Mataró, han volgut recordar en Josep Punsola. Llegint poemes seus en els camins que envolten Agell. El dia s’ha llevat magnífic, el mar lluïa al fons i les pinedes brillaven després de les pluges d’aquests dies.

No he pogut fer tota la ruta, tenia un compromís al migdia, i per això només he pogut arribar fins el coll de Burriac. En aquest indret, sota mateix la mola del castell, els camins es separen, per l’esquerra es baixa cap a roca d’en Punsola, cap a la dreta el camí puja flanquejant cap a sota de Burriac. Hi ha un tercer camí que segueix recte i que porta cap els dos xiprers que a contrallum que afiten el pas cap el poblat ibèric.

Parada obligada per llegir el poema que en Punsola va dedicar al seu cunyat, en Vicenç Arís i Julià. Poema titulat Montcabrer, la muntanya que tanca el paisatge per l’esquerra i que fa poques setmanes cremava pel vessant del Sant Crist de Cabrera. Per sobre d’ell encara sobresurt Sant Mateu.

“Es corona amb una creu que no és barroca;

es perfuma amb un blau robat d’amples confins;

se li escampa, per la barba, un xic de roca;

i es rebel·la, per la cresta, un verd de pins.

Troba dolç el saladet que envia l’ona;

aquest dolç li penja un cor dintre del greny;

cor que bat, en català, vers Barcelona;

d’altra banda, noble i fort, cap a Montseny.

Ran de pit, grapat d’arròs, vetlla Cabrera;

més enllà, pal·lid pel fum, Mataró es fon;

davant seu, prim i allargat, Vilassar espera

d’una mar que, a l’latra banda, hi veu el món.


Si comença sempre el món per on es vol.

que comenci, avui, el món per Montcabrer!".

De territori a barri, de barri a ciutat



Aquest text, que vaig escriure pel butlletí del Col·lectiu de Teatre EPMA, em permet reflexionar sobre la creació de les xarxes de relació tan imprescindibles per a donar cós a una ciutat.

"Un territori urbà no passa a la categoria de barri fins que els seus veïns no comencen a teixir la xarxa social que li donarà sentit i personalitat pròpia. A Cerdanyola fa ja moltes dècades que això va passar. Les entitats del barri el varen omplint de vida, creant una teranyina de relacions humanes i socials potent i viva. Relacions fructíferes, no sempre exemptes de conflictes, que fan avançar la societat i relliguen les persones. Arriba, però, un moment en el que les coses traspassen els propis límits del barri per projectar-se amb força sobre el conjunt de la ciutat. Allò que va néixer en un territori concret assoleix la categoria de fenomen ciutadà.

A Cerdanyola, la gent del teatre tenen molt a veure amb aquestes qüestions. Durant més de cinquanta anys han estat treballant per mantenir viva la flama de la cultura i l’interès pel teatre al seu barri. Ara, podríem dir, que la platea se’ls ha quedat petita i necessiten un espai més gran. Del barri a la ciutat. De Cerdanyola a tot Mataró.

Aquesta és la nova etapa en la que s’han embrancat gent que des de fa més de cinquanta anys venia fent teatre a l’entorn del grup EPMA. Nous objectius artístics, nous públics, més presència en la programació cultural de la ciutat, noves col·laboracions amb altres entitats teatrals. Tot això sense oblidar el propi barri on desenvolupen la seva activitat ordinària.

Però el camí també cal fer-lo a l’inrevès. Convertir els barris en centres d’interès pel conjunt de la ciutadania. Fer que la ciutat creixi en xarxa, amb nusos potents arreu de la ciutat i que atreguin l’atenció general. Per això ens cal que a tota la ciutat sorgeixin activitats culturals, cíviques, esportives, lúdiques, que siguin d’interès general. Com el teatre que es fa a Cerdanyola, teatre per tots els mataronins i mataronines.

Endavant amb els vostres projectes i moltes gràcies per la vostra feina."

I per anar fent salivera


Aquest cap de setmana, a la plaça de l'Ajuntament, torna la Fira de Sant Ponç.
I a la Riera la Fira-Mercat de dibuix i pintura que organitza la Unió de Botiguers.

Per anar fent boca


Entrevistes


Foto Quim Puig

En plena pre-campanya es multipliquen les entrevistes als mitjans de comunicació. Avui ha estat El Punt, fa alguns dies Diari Maresme. També algunes entitats, com l’SPAS, m’ha demanat opinió sobre el Front de Mar.

Flors i paisatges



Llegint el bloc d’en Ramon Bassas descobreixo el fotoblog d’en Jordi Bertran. Em surt la vena botànica i no puc d’estar-me de quedar meravellat per les seves col·leccions de fotos de flors. I si us agraden els paisatges no us perdeu aquesta sèrie d’Irati.

L’aire de les ciutats fa lliure


Fent una ullada, en aquesta tarda de sol radiant després de ploure tot el dia, als diaris de la setmana i abans d’apilar-los per baixar-los al contenidor del paper, trobo un parell d’articles que m’havien passat per alt. Publicats a El País del diumenge passat, escrits per Joan Subirats i José Ignacio Wert, debaten sobre una pregunta molt concreta i d’actualitat: Són els ajuntaments un àmbit propici pel caciquisme?

Els arguments i les conclusions dels dos autors són prou interessants. Per Subirats, “el bienestar inidvidual y colectivo de los ciudadanos, depende cada vez más, de la capacidad de servicio y recursos desde la cercanía de los gobiernos locales. En definitiva sin reforzar los ayuntamientos no aseguraremos el bienestar ciudadano”.
Apunta també alguna de les característiques actuals dels governs locals quan fa referència a la complexitat de l’agenda política municipal. He parlat sovint de la ciutat complexa que demanda polítiques complexes, davant els que fan anàlisis simples i lineals dels fenòmens socials que afecten avui a les nostres ciutats. Segurament en aquest àmbit es situa la diferència més important entre les polítiques de dretes i d’esquerres.

Ho vaig poder comprovar al debat sobre seguretat a l’Àgora d’ahir. Les dretes, CiU i PP, reduïen l’àmbit del debat al concepte de seguretat clàssic i la proposta era unidireccional: més policia. En flagrant contradicció, almenys pel que fa a Mataró i especialment el PP, amb el que varen fer quan governaven i ens van deixar sense efectius del Cos Nacional de Policia. La diversitat i complexitat de les ciutats i dels fenòmens socials que s’hi desenvolupen requereixen sens dubte dotacions suficients de policies, però també plantejaments molt més amplis en àmbits com l’urbanisme o l’educació que donin respostes més efectives i reals. I sense tocar ni un pèl el binomi indissoluble de drets i deures

Wert afirma que:“no podemos autoflagelarnos con la idea de que padecemos un fenónemo generalizado de caciquismo, porque la propia realidad de alternancia y alta competitividad que caracteriza, en los distintos niveles, nuestra vida política desmiente con firmeza aquella hipótesis”. Per l’autor el caciquisme tradicional, consistent en la manipulació del vot dels ciutadans, només ha donat senyals de vida en segments molt marginals del sistema electoral, el vot per correus i el vot a l’estranger, sense afectar el cos principal que representa el 97% del vot presencial.

Dos bons articles per reflexionar en aquest dies de precampanya. Al final em quedo amb la cita que fa el mateix Wert a la màxima de les ciutats hanseàtiques: “Stadtluft macht frei” (l’aire de les ciutats fa lliure). La magnífica foto d’en Quico Melero m'ha semblat prou significativa per il·lustrar-ho.