L’endemà

Aquest matí quan el despertador, programat com a dilluns feiner, sona a quarts de set del mati, faig l’acte instintiu de llevar-me. En pocs segons m’adono que és dilluns de Pasqua Granada i això a Mataró vol dir Fires. I m’adono que ja han passat les eleccions. Prova que he dormit d’una tirada, cansat, però satisfet. Hem aconseguit els resultats que volíem: renovar la majoria i tornar a ser la força central d’un futur govern catalanista i d’esquerres.

Personalment tenia un doble repte. Fer callar d’una vegada als qui parlaven d’un alcalde accidental, ignorant quins són els mecanismes de la democràcia local espanyola; i per altra banda no defraudar les esperances de tantes i tantes persones que m’havien manifestat el seu suport. El PSC ha guanyat les eleccions amb claredat i sense cap mena de dubte. Primera força a deu barris i segona als altres dos.

Amb l’afegit que hem aguantat l’estrebada, que sempre ens perjudica especialment, de l’abstenció. S’imposa una profunda reflexió entorn a aquest fenomen. Però és una reflexió en la que cal implicar a tothom. Del descrèdit de la política, els polítics devem ser els principals, però no els únics, responsables. Avui en parlen en Bassas i l'Iceta.

Enrere queden tanta i tanta xerrameca, tantes propostes fetes a corre-cuita i presentades a darrera hora, no fos que algú demanés solvència tècnica, legal o econòmica. Damunt la taula queden els compromisos dels socialistes que han de servir d’eix central per articular els acords necessaris en un pacte de govern.

I sobretot queda feina, molta feina per fer. No ens donarem ni un instant de repòs i d’aquí al dia 16 de juny, quan es constituirà el nou consistori, avançarem temes, tancarem els acords que siguin possibles i treballarem en els problemes quotidians de la gent i de la ciutat. De la ciutat, que ni dorm, ni es para, ni espera.

I seguirem trepitjant el carrer, dia a dia, barri a barri, parlant i escoltant a la gent. Ningú, ara que ja han passat les eleccions, podrà dir que no haurà tornat a veure l’alcalde.