header-photo

De civisme i civilització

Foto Quico Melero
Avui Consell de Ciutat. Aquest òrgan de participació que vàrem estrenar l’any passat i que aplega a persones dels consells de participació municipals i a ciutadanes i ciutadans escollits aleatòriament. El Consell de Ciutat ja va tenir un paper important en el debat del Programa d’Actuació Municipal del 2006 amb un elevat nombre de propostes presentades i acceptades en la seva immensa majoria.
Avui hi havia dos grans temes per discutir, el
Pla d’habitatge i un debat sobre civisme. Sobre el Pla d’habitatge es tractava de presentar el document que ha elaborat un grup de treball creat expressament pel Consell de Ciutat. Han fet un bon document que s’incorporarà als documents de debat del Pla d’Habitatge.
Pel que fa al civisme ha estat un debat que vaig proposar fa alguns mesos i que ara hem pogut portar a terme. A ningú se li escapa la importància que aquest tema té per la bona governança de la ciutat. Establir unes normes de comportament cívic que ens garanteixin la convivència a la ciutat, i per davant de la judicalització de determinades actituds, és una necessitat reclamada per la ciutadania. I més encara quan el que es pretén regular és fonamentalment la convivència a l’espai públic. En una ciutat mediterrània com Mataró, en la que una part molt important de la nostra vida social té lloc als carrers i places, cal posar encara més atenció a aquests temes.
Ha estat un debat interessant, precedit de l’explicació d’en
Ramon Bassas dels resultats de l’aplicació de l’Ordenança de Civisme aprovada pel Ple de l’Ajuntament l’any passat.
Les conclusions del debat seran incorporades al Pla d’acció cívica que de manera transversal relliga les polítiques municipals de civisme i estableix les actuacions prioritàries a desenvolupar.
Personalment m’agrada lligar el concepte civisme al de civilització. Respectar les pautes de relació cívica entre persones lliures em sembla una expressió de civilització molt elevada. Unes pautes de relació basades, no en el simple compliment d’unes normes consensuades d’urbanitat, sinó en un profund respecte per la llibertat individual i col·lectiva.
Cal però ser realistes i davant comportaments incívics, basats sempre en l’individualisme més ferotge, cal una resposta democràtica però ferma de les institucions i de la societat civil. Unes respostes que cal que tingui, un elevat component educatiu però que facin entendre clarament que ni tot és possible ni tot és permès en una societat civilitzada.

D'empreses i noves tecnologies


La premsa escrita i la digital es fan ressò de la notícia de la creació del Consell Assessor del Graduat en Mitjans Audiovisuals de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.
Aquesta nova titulació ha estat una aposta de l’escola universitària per diversificar la seva oferta i crear a la ciutat massa crítica en un sector d’un futur econòmic important.
La creació del consell assessor, amb la presència d’experts i empreses, permet fer-ne còmplices d’aquest projecte als professionals i als empresaris del sector de l’audiovisual. En definitiva són aquests el més beneficiats pel coneixement que es genera a l’escola universitària. La llista d’experts i d’empreses que formen part del consell assessor és prou significativa de les expectatives que s’han creat amb aquest estudis.
És consolida el triangle: territori, coneixement, empresa. Un territori, Mataró i la seva comarca, que es prepara intensament per la nova economia. Unes escoles universitàries que generen el coneixement i el transmeten al món productiu. I unes empreses que s’impliquen directament en la creació d’ocupació i de riquesa.
I tot això cal fer-ho, i tal com diu la Pilar González presidenta de l’EUPMt, sense caure en el parany d'oferir estudis massa teòrics, ja que Mataró requereix actualment una formació de transmissió ràpida, flexible i adaptable a la realitat empresarial.
Treballar activament per la implantació de nous sectors econòmics de la ciutat és fonamental per assegurar-nos el futur. La nostra economia ha de créixer en base a la seva diversificació i a la incorporació de tecnologia que incorporin més valor afegit als nostres productes.
Poc a poc el projecte
Tecnocampus es va omplint de contingut tangible i els seus quatre motors, Universitat-Incubadora-Centre Tecnològic-Fundació, impulsen amb força decidida: Formar+Crear+Innovar+Connectar.
I el futur més immediat està ple de projectes que aniran desenvolupant-se al llarg de l’any 2006. El més important serà l’inici de les obres del Parc Tecnocampus Mataró.
Important pel que significarà per l’economia de la ciutat i important pel lloc on es situa, esdevenint un element clau en la recuperació del front litoral de Mataró.
Un front litoral que veurà en pocs anys com la façana urbana marítima de la ciutat passa dels actuals 1800 metres als 3600 metres projectats.

Recull de premsa dominical

Un dels plaers que hom pot permetre’s el diumenge, i no tots, és llegir la premsa amb tranquil·litat. El que durant la setmana acostuma a fer-se a corre-cuita, mal llegint els titulars i guardant per “quan es pugui” els articles i notícies que semblen més interessants, el diumenge es pot fer amb una certa sensació de sibaritisme. Si afegim que les edicions digitals et permeten llegir-ne un bon nombre sense deixar-te el sou al quiosc la felicitat sembla complerta. Després vindrà la feina de pair-ho i sobretot de no agafar cap rebombori de panxa amb segons quina notícia o opinió.
Dels diaris d’avui en destacaria alguns articles que m’han semblant força interessants.
Un parell sobre la visita de Zapatero a les ciutats autònomes de Melilla i Ceuta. L’article d’en José Bejarano a La Vanguardia:
Ceuta y Melilla, fin del tabú i l’article a El País de Ignacio Cembrero: Mohamed VI aparca su reivindicación territorial. Interessants dades i anàlisi sobre un tema del que es parlarà durant la setmana.
Un article de l’Ian Gibson, a el Periódico, titulat:
El pati de Juan de Mairena. L’autor es pregunta, en clau machadiana, sobre el que creu en Rajoy dels catalans, el seu idioma, història i cultura.
I un darrer, i extens article, de l’Andreu Missé:
Europa reabre el debate de la energía nuclear. Una bona aproximació a un tema que serà motiu de debat polític a la cimera europea de març.
I per acabar una mica d'humor que mai va malament: l'acudit de Nando a El Periódico:

aigua, que vi ja en venen!

Foto Quico Melero
Plou des de fa 48 hores. A la resta de Catalunya l’aigua ha estat neu. La pluja ha estat constant com feia temps no ho era. Us haig de dir que m’agraden els dies plujosos. Poques coses em conforten tant com veure ploure mentre treballo a casa o al despatx.
Benvinguda pluja, benvinguda neu. Bona part acabarà als pantans i ens allunyarà, una mica més, el fantasma de la sequera. La natura ho notarà de manera especial i la brotada de la primavera pot ser espectacular.
Però la sequera només s’allunyarà. En un país mediterrani com el nostre la sequera forma part de la nostra quotidianitat històrica. Recordeu en Raimon volent portar la pluja a escola.
Encara no sé quants hectòmetres cúbics hauran entrat als sistemes hidràulics del país. Espero que bastants i que els embassaments s’hauran recuperat força. La velocitat amb la que es recuperen els postres pantans em fa pensar en la fragilitat del sistema. Si s’omplen en pocs episodis de pluja deu ser que són petits. I si són petits poden ser insuficients.
La primavera passada vaig presidir la inauguració de l’exposició “
Mataró estalvia aigua" promoguda per Aigües de Mataró. Sempre he pensat que les companyies d’aigua deuen ser les úniques empreses del món que demanen als seus abonats que precisament no consumeixin el seu producte.
L’acte de inauguració servia també per a fer un balanç de la campanya d'estalvi d'aigua
que s’estava portant a terme. La veritat és que la campanya va ser tot un èxit i que conjuntament amb les mesures d’estalvi implantades pocs mesos després vàrem poder passar l’estiu i la tardor sense una amenaça directa de restriccions. La resposta de la ciutadania va ser exemplar i el consum per persona es va reduir de forma considerable.
En la meva intervenció vaig reclamar un consum responsable d’un element escàs. Primera topada amb els membres de l’empresa que portava la campanya. L’aigua no és un element escàs al nostre país, deien. El problema és que el malgastem. Doncs més al meu favor: l’aigua és un bé escàs que a sobre malgastem.
La segona reflexió meva va tenir més sort. No podem demanar sempre als ciutadans urbans que estalviïn i permetre que, en molts llocs, es segueixi regant a manta.
A Mataró s'ha fet una gestió de l’aigua exemplar, amb una eficiència de la xarxa de distribució paradigmàtica. S'ha disminuït a la meitat l’aigua necessària pel rec de jardins i places malgrat tenir més zones verdes que mai. S'han impulsat campanyes d’estalvi. I ens hem dotat de les infrastructures necessàries per donar un bon servei als ciutadans. I s'ha fet des de Aigües de Mataró. Una empresa cent per cent municipal que ha invertit tots els seus beneficis en millorar el servei.
Tot plegat s'ha aconseguit que la ciutat gasti la mateixa quantitat global d’aigua que quan érem només 80.000 habitants.
Però com deia al principi, malgrat les pluges, el fantasma de la sequera segueix sempre present. Estalvi, bon ús d’un recurs escàs, eficiència de les xarxes. Tot està bé i és important. Però també necessitem infrastructures. Infrastructures de captació obtenció de l’aigua. Infrastructures d’emmagatzematge. Infrastructures de tractament i distribució. Infrastructures de sanejament i depuració.
La disponibilitat d’aigua ha de condicionar el creixement però no el pot escanyar. No podem créixer sense pensar en quins recursos disposa el territori. Però no podem negar-nos a créixer de manera permanent. Segurament l’equilibri és això que en diuen creixement sostenible. Sostenible, però creixement.

Transport públic: bones notícies

La setmana ha produït un parell de notícies pel transport públic de Mataró. Una de bona i l’altra, ni que sigui per contradir els acudits, també.
La primera financera. Ho explica la
Consol Prados: el govern atorga 193.165 euros per la millora del transport públic en autobús a 5 cinc ajuntaments del Maresme. Per Mataró 166.949 euros. Aquest diners no serviran per eixugar l’aportació municipal al transport públic sinó que ens permetran millorar el servei del Mataró Bus amb la incorporació, aquest any, de dos nous autobusos la seva flota. Per primera vegada ens arriben diners de la Generalitat pel transport públic de la ciutat. Sovint he explicat que el Mataró Bus costa molts diners a la ciutat. I que a diferència del transport de l’àrea metropolitana, no rebem diners del contracte programa signat entre l’Estat, la Generalitat i l’ATM. Formar part del contracte programa és una de la reivindicacions històriques dels municipis de l’AMTU. Quan es va crear l’AMTU ens costava explicar quines eren les finalitats d ela nova associació. Tots teníem clar que havíem de constituir una entitat que vetllés pels interessos dels municipis amb transport públic i que no formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ara, uns anys després, ens asseiem a negociar amb la Generalitat, obtenim recursos i tenim veu i vot en l’àmbit de l’ATM. Un exemple ben clar que la unió fa la força.
La segona notícia me la comunica l’alcalde de Granollers, i president de l’AMTU, l’amic
Josep Mayoral. Fa temps que fem gestions davant la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat i ara comencen a donar resultats El director general, l’Esteve Tomàs, anuncia la convocatòria en breu d’un concurs públic per adjudicar l’explotació d’una línia directa d’autobusos que unirà Mataró amb Granollers i Sabadell.
Aquesta línia permetrà anar de la nostra ciutat a Granollers en 30 minuts i a Sabadell en 1 hora. Directe i sense parades entre mig.
Dues bones notícies pel transport públic que es poden sumar a l’anunciada fa algunes setmanes sobre la línia de tren orbital Mataró-Vilanova. Sobre aquesta línia orbital en feia algunes consideracions en un article publicat en el
Capgros fa algunes setmanes. Coses immediates i projectes de futur. A ningú se li escapa que la solució als problemes de la mobilitat metropolitana passa per tenir infrastructures suficients i una xarxa de transport públic potent.

Una reflexió molt personal i un be negre

(Foto La Vanguardia.es)
Llegeixo amb enorme preocupació les notícies que arriben de Roma. El papa Benet XVI s’entrevista amb Mariano Rajoy. Fins aquí res a dir. El papa vol saber del que passa a Espanya i parla amb el líder formal de l’oposició.
La preocupació comença quan llegeixo que l’actual papa encara no ha rebut al president Zapatero ni a cap membre del govern socialista. José Luís Rodríguez Zapatero és, avui per avui, el president elegit democràticament per la majoria dels espanyols.
Això és normal?
No té Zapatero, com Rajoy, també una versió d’Espanya?
No representa políticament a una part dels catòlics espanyols?
Només l’interessa al Sant Pare conèixer una part de la realitat espanyola?
És conscient Benet XVI que molts catòlics espanyols ens sentim menystinguts quan no utilitzats davant aquestes notícies?
No existeix a Espanya un corrent de pensament catòlic i de progrés diferent del conservadorisme que representa el PP?
Sap del doble calvari dels que som catòlics, catalans i socialistes pel maltractament diari de la ràdio episcopal?
Seria enormement preocupant que el papa fos coneixedor de tot això i ho permetés.
Però també seria molt greu que en fos desconeixedor. Voldria dir que el papa és informat parcialment del que passa a Espanya per part dels seus representants eclesiàstics. I aquests si que no poden justificar la ignorància.
No els hi suposo coneixement de la realitat del país. Els hi exigeixo.
Quina mena de pastors tenim que no saben, o no volen saber, que pensen les seves ovelles?
Encara que siguin negres.
O roges que és més el cas.
O senzillament
catalanes.

Intolerància

A la part de dalt del passeig de Carles Padrós, en la rambla apareguda amb el cobriment del desviament hi ha l’estàtua Intolerància. És una de les estàtues que en Perecoll té a Mataró. I per ell és una estàtua important. Feta en record del seu pare. Cada any un grup de persones ens apleguem per mantenir viva la memòria de l’horror i de la barbàrie. Per a que amb el record ens mantinguem alertes. El que va ser, continua essent i pot tornar a ser qualsevol dia. Només la voluntat decidida en favor de la llibertat ens pot alliberar permanentment.
Acostuma a ser un acte senzill. La interpretació d’un parell de peces musicals amb flauta travessera per part de la Ruth Costa. Les ofrenes florals d’entitats, partits polítics i l’Ajuntament de Mataró.
Enguany l’acte s’ha canviat de dia. Tradicionalment es feia al maig amb motiu de l’aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis. A partir d’ara es farà el 27 de gener Dia oficial de la memòria de l’holocaust per la prevenció dels crims contra la humanitat.
Ens acompanyen els amics de Amical Mathausen. Vells supervivents de l’horror nazi que amb el seu coratge ens donen exemple de com pot ser difícil la lluita per la llibertat.
Avui plovia i feia fred. L’ambient era més recollit que mai. Silenci.
De fons la ciutat bullint en el capvespre d’un divendres feiner.
Molt més al fons, com una serp verinosa i encauada, la brama mediàtica que menteix, crispa, divideix i enfronta. Soroll de sabres rovellats. Proclames radiofòniques de veus esgargamellades. Pamflets periodístics de frases vitriòliques. Veus i posats com els d’un altre 27 de gener. A la mateixa ciutat. A la meva ciutat ara fa 67 anys.

remenant brossa per Galícia

Posta de sol a Riazor
Viatge ràpid a Galícia. El motiu visitar les plantes de tractament de residus sòlids urbans de Cerceda i Nostián. Són dues plantes molt diferents impulsades amb criteris també molt diferents.
La planta de Cerceda, promoguda per la Xunta i Unión Fenosa, és una macroplanta de valorització energètica. La incineració de 400.000 tones de brossa produeixen 71 megavats de potència elèctrica.
La planta de Nostián promoguda per l'ajuntament de A Coruña tracta 190.000 tones anualment amb un procés de metanització en quatre grans digestors. L’esfondrament de l'abocador de Bens va provocar la seva construcció.
Al marge de l'anàlisi tècnica de la seva eficiència les dues plantes proposen solucions diferents per a un dels grans problemes que tenen les nostres ciutats i pobles: l'enorme quantitat de residus que produïm i que cal eliminar.
A la nostra comarca els ajuntaments que formen part del
Consorci de tractament dels residus sòlids urbans del Maresme produeixen cada any a l'entorn de 175.000 tones de brossa no selectiva. És a dir la brossa que es diposita al contenidor verd. La major part d'aquesta brossa s'incinera a la planta de Mataró i una petita quantitat es porta a abocador. L'energia elèctrica que s'obté representa el 70% del consum domèstic de Mataró.
Les polítiques de les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar) han fet que la quantitat total de brossa no selectiva de la comarca disminueix any rera any i que pel contrari augmenti de manera significativa la quantitat de brossa seleccionada en origen: paper, vidre, envasos, fracció orgànica. Aquestes fraccions selectives de la brossa són tractades en plantes específiques d'arreu del país.
En els propers anys en caldrà millorar els processos de triatge i de valorització energètica, introduint mètodes com la metanització, que permeti una gestió més sostenible de la brossa que entra a la planta de Mataró. Caldrà, evidentment, seguir impulsant i ampliant les recollides selectives.
Els sistemes de tractament i eliminació dels residus sòlids urbans no són fàcils ni barats. I no hi ha solucions miraculoses. Es necessita una bona dosi de realisme i capacitat per assumir que ens enfrontem amb un problema important en el que no valen massa invents i sí solucions contrastades i solvents.

Dones i exili

(foto Capgros.com)
Dimarts tarda. Acomiado els Marxaires del Canigó que tornen a resseguir els camins de l’exili republicà 67 anys després.
D’agrair la feina feta per aquesta gent. La recuperació del
Camí del Nord, a la que ens varem comprometre a rel d’un acord de Ple, i el treball fet en la recerca de la memòria històrica ha estat considerable. La frontera real entre els estats s’ha anat diluint fins a quasi desaparèixer i la frontera de la por i de l’oblit va caient cada dia que passa.
Aquest any tenen com a tema central:
La dona, a l’exili i a la resistència. Dones com l’Elisabet Eidenbenz ànima de la maternitat d’Elna i objecte d’un ampli estudi de la mataronina Assumpta Montellà. Dones com la Teresa Rebull membre del POUM i per això doblement perseguida. Dones anònimes que patiren l’exili en la seva condició de republicanes i de dones. En discret segons terme davant els homes que “feren la guerra”. I moltes vegades autèntiques bigues mestres de les famílies en temps molt difícils.
Ahir, mentre m’explicaven el programa previst, els hi deia que calia continuar rescatant la memòria històrica. No es tracta ni de revenja ni de passar comptes. És tracta que res quedi en l’oblit, que tothom pugui saber el que va significar l’exili i el patiment de milers i milers de persones obligades a marxar del seu país, de les seves ciutats i de les seves cases davant la victòria militar de la injustícia i la manca de llibertats.

Va d'esports


Ha anat d'esports. Un acte organitzat pel PSC de Mataró sobre "Gestió esportiva: noves tendències". Amb Joan Celma, president de l'Associació Catalana de Gestors Esportius.
La sala plena de gent de l'esport. Vells amics i algunes cares noves. I llargues reflexions sobre la gestió esportiva.
En el tancament de l'acte plantejo algunes idees a les que fa dies hi dono voltes. La realitat polièdrica de la pràctica esportiva: esport i educació, esport i salut, esport i benestar, esport i espectacle, esport i competició, ...
I un parell de constatacions: l'esport com a element socialitzador fonamental dels nostres temps i l'impacte econòmic que la pràctica esportiva té al nostre país i a la nostra ciutat.
En Joan Celma apunta sobre un impacte entorn del 2'6% del PIB i jo exemplifico amb l'impacte del Port de Mataró sobre l'economia local. I arribem a la conclusió de la necessitat de profesionalitzar la gestió esportiva per tal de garantit la seva sostenibilitat econòmica.
I a la necessitat de fixar el marc de relacions entre clubs i administracions, que permeti l'accés de tothom a la pràctica esportiva en instal·lacions suficients i dignes.

Dia important


Assisteixo, com a signant, al Pacte per a la coordinació dels governs locals en l'àmbit del Pla territorial metropolità de Barcelona.
L'acte té lloc al
Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa. Magnífic edifici i magnífic museu que em fa somniar en can Marfà.
Signem els ajuntaments de l'Arc Metropolità (Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú), la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
O sigui els representants del govern local de 4'7 milions de catalans i catalanes.
L'objectiu és clar: establir una coordinació entre les tres entitats per a fer sentir la seva veu i influir positivament sobre els organismes de la Generalitat i de l'Estat que decideixen i actuen en el territori. Dit més clarament: tenir més capacitat de influència sobre els organismes decisoris en temes com el pla territorial metropolità, les infrastructures de mobilitat i ambientals, els espais lliures, els sistemes urbans i les polítiques de sòl i habitatge i l'espai públic.
Qüestions d'evident interès per la ciutadania, doncs estem parlant en definitiva de l'espai en el que vivim i treballem. De com s'articula aquest espai i la relació entre sistemes urbans i espais lliures.
Un Pacte que hem treballat intensament, i per part de Mataró especialment l'Arcadi Vilert, i que ens permetrà treballar junts i establir mecanismes de trobada, anàlisi, debat i adopció de consens sobre aquelles qüestions d'interès comú que afecten el territori metropolità.
Una bona eina per planificar més enllà dels estrictes límits municipals i que ens relliga amb la resta de ciutats metropolitanes.
Sempre he defensat el caràcter metropolità de Mataró que es complementa amb la nostra capitalitat d'un territori més proper. Un caràcter metropolità que ni disminueix ni dilueix la nostra personalitat com a ciutat i que ens obre moltes possibilitats de futur. Barcelona no és una amenaça, Barcelona és una oportunitat.
En definitiva, un dia important per Mataró.

Sedentaris



Ràpida visita-inauguració, aquest migdia, de l'exposició "Sedentaris. Els primers poblats a Catalunya". Magnífica exposició de l'obra social de "La Caixa".
Bon argument i posta en escena sense escatimar mitjans. Una manera didàctica d'entendre com fa 8.000 anys els primers pobladors del país van deixar de ser caçadors i recol·lectors per tornar-se sedentaris i convertir-se en agricultors i ramaders. Del paleolític al neolític. Un procés que s'havia iniciat 3.000 anys abans al pròxim Orient.
Un breu discurs per significar dues idees. La primera que els pobles no resten immutables al llarg dels segles i el que som, i el que serem, formen part del fil continu de la història de la humanitat.
La segona que l'espai físic de les ciutats també canvia i que el centre històric el volem ple de vida i activitats ciutadanes.
Com l'exposició d'avui. O com Els Tres Tombs d'ahir.
:
:
(foto CapGros.com)

Parlem de música

Dissabte tarda al Monumental. L'Agrupació Musical del Maresme ens ofereix Pere i el llop. L'obra de Prokófiev sona bé interpretada per més de 35 músics sota la direcció d'en Pere Bono. Un grup d'actors, dirigits per la Núria Aliu, interpreten el conte. Un resultat esplendorós tenint en compte el caràcter amateur de tots els artistes. Un bon exemple del treball que es pot fer en una ciutat quan tothom s'arremanga.
I també un bon exemple de per on han d'anar les coses: la concertació per a impulsar projectes d'interès comú. Una bona manera de retornar el protagonisme a la ciutadania.
I això sense defugir futurs debats sobre l'ensenyament de la música a Mataró. Debat que ens caldrà plantejar més aviat que tard.

foto CapGros.com

de bon matí: tindrem Estatut

Ben entrada la nit sento el brunzit del mòbil: està entrant un correu electrònic.
És
Miquel Iceta: "tindrem Estatut". No són hores per pensar-hi massa. Però em regiro al llit satisfet.
De bon matí repasso la premsa escrita. Una primera anàlisi dels continguts pactats i dels moviments polítics d'última hora. Qui sortirà a la foto? Sembla que això ha preocupat molt a alguns. M’importa poc. Tindrem Estatut, serà un bon Estatut i el temps ja determinarà a que va jugar cadascú en aquest llarg procés.
Un procés que no s'ha acabat. Queda la tramitació parlamentària del text pactat, la comissió constitucional i el referèndum. Que ningú oblidi que el poble de Catalunya tindrà la darrera paraula sobre aquest Estatut.
De totes les paraules generades en les darreres hores sobre l'Estatut em quedo amb les de Ramón Jàuregui: "su proyecto político- el de Zapatero- termina con el universo simbólico de la derecha: família tradicional, patria excluyente, sexualidad biologicista e identidad esencialista".
També m'apunto, i amb enorme preocupació, les de Rajoy: "el estatuto es malo para los ciudadanos de Cataluña y especialmente bueno para los políticos de Cataluña". Algú estarà covant els ous de la serp?
Molt més raonables i assenyades les paraules del Jefe del Estado Mayor de la Defensa: “la Constitución hay que leerla entera y las Fuerzas Armadas sòlo pueden, y deben, actuar a las ordenes del Gobierno de la nación”.

Per començar

Inicio aquest blog amb la intenció que sigui el reflex de la meva activitat política. No és fàcil separar l’activitat política de la vida quotidiana quan hom fa d’alcalde. Una impregna l'altra de manera indestriable. Passar la ratlla és difícil i a vegades impossible. I a més crec fermament que la proximitat ha de ser la primera condició per a dedicar-se a la política local.

S’acaba la setmana amb un
interessant debat entre en Perecoll i en Pere Pascual. De fons i com a motiu del debat la magnífica exposició d’en Perecoll: 30 anys de negre.
Sala de gom a gom. Bona feina de la gent del
Capgros. El talent com a valor afegit!

Setmana densa, de moltes hores diàries de despatx i reunions. I quatre coses a destacar:

Una llarga reunió amb alumnes de 2n de batxillerat de l’escola pia Santa Anna. Moltes preguntes per a moltes inquietuds. El futur ens recorda que es prepara pel relleu generacional. Seran millors que nosaltres.

Sessió curta del Consell del
Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró. Document tancat i preparació dels propers passos.

Una llarga passejada per Rocafonda. Moltes coses que
s'acaben. Moltes coses en marxa. Moltes coses que comencen. Molta feina per fer. Moltes esperances de que ens sortirem.

Reunió intensa, també a Rocafonda, del PSC. Això que en diem
“Un cafè amb...”. Sala de gom a gom. Projectes, queixes, demandes, ... La política local en estat pur. La proximitat com a estil volgut