header-photo

Com a casa!



Així és com em vaig sentir ahir durant la visita a les obres de can Serra. I és que en el vell casalot renaixentista de la plaça de l’Ajuntament, on va néixer en Nèstor Luján, vaig passar-hi moltes hores treballant en els quasi vint anys de relació directa amb el Patronat del Museu de Mataró. Cap a l’any 1980 en Joan Bonamusa em va proposar, per la meva activitat a la Secció de Ciències Naturals del Museu, de formar-ne part del Patronat i en vaig ser-ne fins la seva desaparició l’any 1995 quan va ser absorbit pel Patronat de Cultura.

Hores inoblidables treballant amb una il·lusió compartida amb molta gent que de manera absolutament altruista formaven part de les seccions del Museu. Hores i hores de discussió i de treball, algunes nits en blanc, treballant per tenir el museu a punt per la inauguració de l’any 1983, quan es va reformar profundament, preparant les exposicions de bolets o la mítica exposició de la balena de Mataró. Reunions que començaven passades les deu de la nit i que acabaven a l’una o de les dues de la matinada, galerades per repassar de l’Atzavara, col·laboració en els grans exposicions del Museu. Una dedicació intensa que poc a poc, i per raons fonamentalment familiars, es va anar espaiant malgrat continuar vinculat a la casa.

Ara es fa una nova remodelació, s’actualitza el discurs i s’avancen els eixos temàtics del que ha de ser el Museu d’Història de la ciutat de can Marfà. Per a mi ahir va ser, i molt més enllà d’una visita d’obres, un tornar a casa.

Microdiscursos -4-



A l’entrega de premis del Concurs de Fotografia de la Setmana del Voluntariat de Mataró: la solidaritat ni és exclusiva ni pot ser excloent i constitueix l’entramat bàsic de la ciutat cohesionada.

Microdiscursos -3-

Visita aquest matí al saló de perruqueria Felicitas que ha guanyat el premi de AIPP Awards en la categoria de Best Vídeo: la feina cal fer-la bé, però també cal innovar, posar-li talent i passió. Això és el que la farà diferent i millor de la que fan els altres.

En l'hora greu i decisiva



Hem estat derrotats i sense pal·liatius. Malgrat la molta feina feta pel govern del president Montilla, avui els catalans i les catalanes han votat majoritàriament a Convergència i Unió. No cal buscar excuses i cal felicitar sincerament als guanyadors. Però també cal reafirmar-nos en els valors del socialisme, el catalanisme i el federalisme. I de la mateixa manera actuar amb tota la responsabilitat política que el moment en el que viu el país requereix i la ciutadania demanda als partits i als dirigents polítics.

Com va dir el president Montilla, l'hora és greu i decisiva i en sabrem respondre adequadament.

Microdiscursos -2-



Entrega de premis del IV Memorial de Poesia Escolar organitzat per EPMA: la força de les paraules és la que autènticament ens fa lliures i fa avançar el món.

Celebració del dia de l’Agent Comercial organitzat pel
Col·legi Oficial d'Agents Comercials: la confiança i la proximitat són dos conceptes bàsics per guanyar el futur.

Sopar de la
Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques: cuidar el medi marí ha de ser un objectiu compartit.

Microdiscursos -1-

Gravat de l'exposició de la Núria Hurtado

Suposo que tots els que tenim el bon costum d’escriure els nostres propis discursos fem servir una tècnica pròpia a l’hora de la seva redacció. He explicat alguna vegada que els construeixo com una ceba: a partir d’una idea inicial vaig afegint capes fins configurar un relat més o menys reeixit. Sovint aquestes idees les intueixo en els que anomeno microdiscursos. Són les intervencions curtes, de tres o quatre minuts, que cal fer el els mil actes que conformen l’agenda institucional i en les que, més enllà de les salutacions i els agraïments, es tracta de deixar alguna idea o donar algun missatge.

Ahir va ser un bon dia d’aquests microdiscursos. Quatre actes d’agenda ben diferents per deixar quatre idees també ben diferents:

Dinar de campanya, a ca la Maria de Rocafonda, amb la consellera Tura: més enllà del resultat del diumenge els socialistes hem d’actuar amb la més absoluta responsabilitat vers la ciutadania i el país.

Inauguració de l’exposició de pessebres a l’Ateneu de la Caixa Laietana: hem de cuidar les tradicions populars, adaptar-les als nous temps i transmetre-les a les noves generacions per continuar mantenint viu el nostre esperit com a poble.

Inauguració de l’exposició de la Núria Hurtado al Centre Cívic de Cerdanyola: nous artistes es sumen a una ciutat plena de talent.

Acte d’homenatge a l’àrbitre Ramón Torralba que es retira de la labor arbitral: esforç, rigor i seriositat són elements claus per garantir l’èxit professional i personal en qualsevol àmbit.

Fent xarxes



És el que hem fet avui amb el conveni de col·laboració entre m1tv i el gratuït Tot Mataró. Dos projectes que sumen per donar una millor informació a la ciutadania de Mataró i del Maresme.

Diari de campanya: que diuen què?


Qui deia que el president no volia un cara a cara?. La foto és del dimarts de la setmana passada a Mataró. Algú més pot ensenyar una foto com aquesta?

Diari de campanya: repetir la foto


Ho volem tornar a fer, volem tornar a omplir el Palau Sant Jordi aquest dijous, volem repetir la magnífica foto d'en Quico Melero.

Estampa mexicana



No dona per massa una estada de menys de quaranta vuit hores com per poder escriure amb cap mena de rigor sobre una ciutat. I més quan t’has passat la meitat del temps entre el l’hotel i el lloc on es celebra l’esdeveniment que t’ha portat a la ciutat. Però quasi sempre, i aquesta vegada ha estat així, es pot esgarrapar algun moment per poder visitar la ciutat encara que sigui d’una manera absolutament meteòrica. Fa temps, i ho he escrit alguna altra vegada, de les ciutats més que els grans monuments i els museus m’interessa la vida del carrer, el comerç i allò que podríem anomenar el paisanatge. I Ciutat de Mèxic és una ciutat en la que sobretot s’ha d’observar la gent.

Una gent que omple de forma compulsiva els espais públics de la ciutat amb una mena de marea humana que flueix contínuament pels carrers. Més que passar fa la impressió que la gent viu al carrer. Compra, menja, seu i s’està al carrer d’una manera absolutament desvergonyida i que fins i tot sorprèn a un mediterrani com jo. La quantitat de parades on es cuina i es ven menjar i en les que pots veure menjar gent de tota classe, ocupen l’espai públic i el comparteixen amb mercats ambulants, venedors sense parada fixa, top manta, enllustradors de sabates, venedors de diaris als semàfors, músics d’orguenet. Un autèntic festival de colors, sorolls, músiques, olors fenomenal. I si diverses són les activitats més diversa és encara la tipologia humana dels habitants de la que passa per ser la ciutat més gran del món. Des de la policia, omnipresent en grups nombrosos i d’uniformitat un pèl exagerada, fins tot tipus de personatge propis d’una pel·lícula de Cantinflas o d’un culebrot televisiu i que sempre sembla ser massa nombrosos per la feina que fan. Viure el carrer i al carrer sembla l’ocupació més important dels mexicans. O al menys això és el que a mi m’ha semblat i que no té perquè respondre a cap realitat.

L’hora de les ciutats



Aquesta frase ha estat la més repetida en l’acte de signatura del Pacte de la Ciutat de Mèxic. Un pacte subscrit aquest diumenge per 138 municipis de 43 països a la capital de mexicana. Entre els signants ciutats com Istanbul, París, Los Angeles, Barcelona, Johannesburg, Grenoble, Vancouver i la pròpia Ciutat de Mèxic. Ciutats d’arreu del món que han adoptat compromisos més enllà dels resultats que es puguin assolir aquest mateix mes a Cancún en la reunió del COP 16. És l’hora de les ciutats perquè més de la meitat de la població del món viu en ciutats i perquè som responsables del 70% de la emissió de gasos d’efecte hivernacle i aquest percentatge creixerà de manera important en els propers anys si no ho evitem.

Les ciutats signants han delegat en Marcelo Ebrad, alcalde de la Ciutat de Mèxic, per que porti la veu de les ciutats a la propera cimera mundial del clima. Conscients, i són paraules de Bertrand Delanoë alcalde de París i present a l’acte, que Copenhaguen va ser un fracàs, les ciutats s’han compromès a anar molt més lluny que els estats en la lluita contra el canvi climàtic. Davant la immobilitats dels estats, i de les notícies que s’esperen de Cancún no són especialment esperançadores, les ciutats del món han decidit passar a l’acció i liderar els canvis en les polítiques mediambientals que l’escalfament del planeta reclama amb urgència. Com ha dit Michel Delebarre, president del Comitè de Regions de la Unió Europea: la gestió de l’energia és la principal tema de la solidaritat internacional doncs el canvi climàtic no té fronteres. Una qüestió que Cassam Uteem, ex-primer ministre de Mauricio i ex-alcalde de Port Louis ha expressat de manera més dramàtica quan ha afirmat que Àfrica és el continent més vulnerable als efectes del canvi climàtic i al mateix temps el menys responsable de l’escalfament global.

El Pacte de la Ciutat de Mèxic està molt en la línia del Pacte d’alcaldes i alcaldesses contra el canvi climàtic que la Diputació de Barcelona ha impulsat i al que s’ha adherit 138 municipis, entre ells el de Mataró, de la província. Per això hem estat presents a l’acte i hem signat, com a Diputació de Barcelona i com a ciutat de Mataró, el Pacte de Ciutat de Mèxic: el compromís de les ciutats del món en la lluita contra l’escalfament de la Terra. Perquè és l’hora de les ciutats i de la ciutadania.


Escrit publicat al diari digital Capgros.com

Sumes



Si fos un pintor i tingués a la meva disposició una paret blanca i una brotxa ben gruixuda ara hi pintaria una gran +, el signe de les sumes. Perquè aquesta nit ha estat una nit de sumes. Coses de la vida avui mateix, i al diari Avui, en Saül Gordillo, periodista de Calella i director de l’ACN, ha publicat un article prou interessant sobre el que està passant les darreres setmanes a Mataró. I mireu tornen a ser coses que tenen molt a veure amb aquesta voluntat de sumar. Us el recomano perquè val la pena llegir-lo i en una ciutat poc donada a l’autocomplaença.

Aquesta nit hem vist com sumaven interessos empresarials, il·lusions personals, talent individual i col·lectiu. Ja sabem que si sumem som més. Més forts, més competitius, més capaços d’assolir objectius importants. Seguim sumant és essencial, fonamental pel nostre futur com a ciutat, comarca i país. Per posicionar-nos en un món globalitzat, amb una economia que ha ha dit adéu a la manufactura i que ha emprès el camí del coneixement i de la innovació.

Aquesta casa, el Tecnocampus Mataró-Maresme, és fonamentalment un espai de coneixement i innovació. El coneixement que es genera en les escoles universitàries i que les empreses converteixen en innovació i valor afegit. Avui n’hem vist uns quants exemples i des dels sectors més madurs de la nostra economia fins els més punters i novedosos. Coneixement, talent i innovació han de formar un triangle que mogut pel coratge, el treball i l’esforç canviïn radicalment la nostra economia.

Extracte de la meva intervenció a la Nit amb Visió on es van lliurar els premis @Creatic

Ni més, ni menys



Valenta campanya la que ha llençat l’Ajuntament de Mataró per explicar que els serveis públics són els mateixos per tothom. Massa temps escoltant les brames dels xecs pel supermercat, els cotxets dels nens, els ajuts pels pisos, la prioritat en la sanitat, les colònies, sortides i llibres escolars, l’exempció d’impostos, .... Massa temps per als intoxicadors, mentiders i enemics de la convivència. Cal dir-ho alt i clar: Ni més, ni menys.

A bodes ens conviden!





Els que en algun moment de la nostra vida hem hagut de passar pels carrers de la beata Maria o de Sant Simó, just a redós de Santa Maria, per anar a treballar sabem molt bé com s’anuncia el Nadal a Mataró. La flaire de les neules de can Graupera envaeixen l’aire fresc del matí tan bon punt tornem de vacances d’estiu i, a més de salivera, ens fa venir ganes de festes familiars en les que els torrons i les neules seran protagonistes de primera.

Però no us penseu que la gent d’aquesta centenària casa només treballa per Nadal. Tot el contrari i durant tot l’any tenen sempre a punt alguna gormanderia d’aquelles que fa dir sí senyor i que posen el colofó a qualsevol àpat digne d’aquest nom. Com diu el lema de la casa: “Un univers dolç per descobrir durant tot l’any”. Són molts anys d’ofici, molta il·lusió i moltes hores de treball a l’obrador per poder dominar com ningú el difícil art dels dolços tradicionals.

Tampoc us penseu que, i malgrat els nombrosos premis i reconeixements, els de can Graupera dormen a la palla. Res d’això i us el podeu trobar arreu del país ensenyant els seus productes que no han parat de millorar. En aquesta casa han sabut barrejar de forma magistral -no només la farina, el sucre i altres elements- la tradició amb la innovació. Les 50 varietats de neules que fabriquen són una bona prova d’aquest esperit innovador i de superació permanent. Per no parlar de torrons, coques, galetes o xocolates.

Com que ja sé que són molts els que no podeu passar cada dia pels carrers que envolten la basílica de Santa Maria us podeu conformar, i fins i tot comprar, visitant la pàgina web de Casa Graupera, que fins i tot per això han estat innovadors. Això sí, us perdreu la flaire de l’obrador.

Ara, i amb motiu del seu 115 aniversari, ens conviden a l’exposició “L’Art es menja” a la sala d’exposicions del mercat de la plaça de Cuba. Com podeu imaginar si us conviden a una exposició amb aquest títol, i ho fan els de can Graupera, quasi podríem dir a “bodes em conviden” i som-hi de seguit. No hi haurà nuvis però la festassa serà igual de gran.

Moltes felicitats per l’exposició, moltes felicitats per l’aniversari i sobretot moltes gràcies per fer-nos la vida una mica més dolça.

Guardar-ne la memòria



L'any 2008 va ser el de l'enderroc de la nau annexa, el 2009 la consolidació de les façanes, el 2010 la rehabilitació integral de la nau petita. Volem que el 2011 sigui l'any en el que les màquines tornin a can Marfà. Després d'anys i panys, de donar i tornar a donar voltes al tema, fa tres anys ens vàrem posar mans a la feina per donar un impuls definitiu a la instal·lació del Museu del Gènere de Punt a can Marfà. La vella fàbrica manchesteriana era el millor escenari possible per acollir la col·lecció de la Fundació Vilaseca de màquines tèxtils. Una feina magnífica de recuperació de màquines d'arreu del país i que avui dia constitueixen una col·lecció de gran valor històric i tècnic. Mataró té un deute amb el gènere de punt, el sector econòmic amb el que ens hem guanyat la vida durant molts anys. Un deute els homes i les dones que durant decennis van fer anar les màquines de les fàbriques mataronines. Ells han conservat la memòria i el coneixement tècnic necessari per a que totes les màquines de la col·lecció estiguin en perfecte estat de funcionament. Un deute que hem de resoldre definitivament.

Ahir vam poder veure sobre el terreny com avancen les obres de la nau petita i com s'han consolidat les estructures i comencen a apuntar-se els nuclis de serveis i d'accessos. Segons el calendari previst les obres podran estar acabades per l'estiu i les màquines, ara als magatzems dels carrers de Baldomero Vila i Alemanya podran començar a instal·lar-se a can Marfà. Tornarà a sentir-se l'embarrat i giraran de nou els telers, les circulars i les overlocks. Res no tornarà a ser igual però tenim l'obligació de guardar-ne la memòria.

Diari de campanya: Salut i socialisme!



Bona tarda president, Arratsaldeon ministre.

Bona tarda amics i amigues. Benvinguts a l’auditori del Tecnocampus Mataró-Maresme.

Deixeu-me que comenci la meva intervenció dient-vos: Salut i Castells! Salut i Castells perquè avui a Nairobi, la UNESCO ha proclamat els Castells patrimoni immaterial de la humanitat. Us puc ben assegurar que tot els castellers i castelleres, que tot Catalunya, celebrem aquest fet. Els castellers som homes i dones, que diumenge rere diumenge, donem el millor que tenim de nosaltres mateixos per, combinant força, valor, equilibri i seny, aixecar castells, torres i pilar fins on s’acaba la terra i comença el cel. Avui els Capgrossos estem molt contents!

Com contents estem d’acollir aquest míting del PSC en aquestes instal·lacions del TCM acabades d’inaugurar. També això ha estat un exercici de valor i de seny. De valor per tirar endavant una gran inversió pública en moments molt difícils i de fer-ho malgrat els que ens deien que no era el moment. President, sempre hi ha alguns pels qui mai és el moment oportú. De seny perquè som conscients que calia donar un cop de timó a l’economia de la ciutat i de la comarca per posar-la de nou en el rumb del progrés econòmic i social.

Amb el mateix valor, el mateix seny, la mateixa força i determinació, el mateix equilibri, amb el que, president, has governat Catalunya!

Ens deies fa quatre anys "Fets i no paraules". I als fets i pel que fa a Mataró em remeto:

Un parc de bombers, quatre escoles, tres escoles bressol, un polisportiu, el Parc de Rocafonda, l’equipament educatiu de Tres Roques, l’ampliació de l’Hospital i l’ambulatori de salut mental, el CAP de La Llàntia, els nous accessos de l’autopista a Mata-Rocafonda, la nova planta de tractament de residus, la ronda de Mataró a punt de començar. El tren orbital i la ronda del Maresme com a grans projectes futurs.

Una obra de govern sense comparació en només quatre anys. Més en set anys de govern catalanista i d’esquerres que en vint-i-tres anys nacionalista i de dretes. Més en set anys de presidents socialistes que en vint-i-tres anys de president convergent!

Però tota l’obra de govern, la del govern de Mataró i la del govern de Catalunya no s’explicaria sense un model de ciutat i de país. Una ciutat que volem metropolitana, compacta, innovadora, sostenible i cohesionada. Un país, Catalunya, que volem rica i plena i pàtria comuna de tots els catalans.

I de la mateixa manera que hem d’explicar el que hem fet, hem d’explicar qui som. I mireu no cal que ens inventem res, que maregem la perdiu o que intentem confondre la ciutadania. No ens cal ser un dia de centre i altre de dretes. Un dia independentista i l’altre no sabem que.

Nosaltres, la gent del PSC, som el que sempre hem estat: socialistes, catalanistes i federalistes. Actualitzant el discurs, però fidels als orígens.

Socialistes perquè sabem que l’objectiu final de la nostra lluita és la justícia social, la igualtat entre els homes i dones, entre tots els homes i totes les dones!

Catalanistes perquè per sobre de tot posem la unitat civil del poble de Catalunya i ens estimen aquest país. I tenim en l’Estatut, en tot l’Estatut que vàrem votar els catalans i catalanes, l’espai per la Catalunya rica i plena.

Federalistes perquè volem i reclamem el ple reconeixement de la nació catalana en el marc de l’Espanya plural.

Mentre alguns es dediquen a separar, a banda i banda de l’Ebre, nosaltres ens dediquem a juntar, a sumar, a construir. Mentre alguns busquen la confrontació entre pobles i territoris des de la simplicitat, nosaltres busquem la col·laboració, cerquem les complicitats i construïm realitats complexes.

Fa uns mesos, president, ens deies: "Estem en una hora greu de Catalunya. Una hora greu i exigent". Ho sabem. És una hora greu perquè del resultat d’aquestes eleccions en dependrà el futur de tota una generació. És una hora exigent perquè de nou als socialistes se’ns demana que tornem a donar el mateix de nosaltres mateixos. Se’ns demana que tornem a ser garantia de progrés!

Ho farem. Ho com sempre ho hem fet. Amb el mateix valor, el mateix seny i la mateixa força. Amb la força dels vots dels ciutadans i de les ciutadanes. Amb els vostres vots el dia 28.

Si començava dient-vos Salut i Castells, per acabar deixeu-me dir-vos: Salut i socialisme!

Diari de campanya: Els ni-ni neixen o es fan?


Segueixo amb un cert interès el debat que sobre els ajuts als ni-ni (ni treballo, ni estudio) s’ha aixecat al nostre país. Com que sóc dels molts que treballant des dels catorze anys va acabar fent una carrera universitària us haig de dir que mai he entès aquesta actitud davant de la vida. Però el que jo pensi o cregui, tot i ser important (sobretot per a mi mateix), no solucionarà el problema. El que ho solucionarà serà el que el país faci per solucionar el problema. Per què el problema existeix, o no? Cinquanta mil joves que cada matí, quan es lleven (deu ser tardet) no tenen res, absolutament res per fer. I el que es pitjor, si segueixen així mai tindran una raó per saltar del llit. Em sembla que sí, que realment tenim un problema.

I davant el problema tenim dues actituds i una solució. O deixar les coses com estan i acabar acceptant que tenim, i tindrem per sempre, cinquanta mil individus vivint de la "sopa boba". O posar-se a treballar i buscar una solució en forma de formació i treball. Això just és el que ha començat a fer el govern de la Generalitat.

Em sorprèn especialment l’actitud d’en Duran i Lleida, un home que acostuma a ser ponderat i tranquil, i que en aquest debat demostra una agressivitat poc comuna en ell mateix. Tot plegat m’acabo preguntant si un ni-ni neix o es fa. Com que crec poc en el determinisme genètic vull creure que es fa. I aquí cal repartir les culpes: la família? l’escola? l’ambient social? A l’escola no li vull encolomar les responsabilitats. Bàsicament perquè no m’agrada tirar pedres al meu teulat i perquè com que un ni-ni, per ser-ho realment, cal que tingui una edat ja granadeta per sobre dels vint anyets, resulta que devia deixar l’escolarització obligatòria fa ja alguns anys i això em porta a èpoques i governs passats.

A veure si encara hi tindran alguna culpa els criticaires! Si en vols treure una mica l'entrellat sobre aquest assumpte pots escotar el que opina la Consol Prados a la tertúlia de MataróRàdio.

Menudo menú!


Feia molt de temps que no sentia la cançó que en el seu dia va popularitzar el grup donostiarra de Los Xey. Eren èpoques en les que el pollastre rostit era el súmmum del que es podia aspirar gastronòmicament. Carpanta sempre hi somniava amb un pollastre que mai aconseguia menjar-se. La llista de plats que la cançó enumera feia venir salivera en una Espanya que sortia del racionament:

Camarero, señor, camarero, señor.
¿Qué hay para hoy?
Señor, un buen menú.Solomillo asado con patatas fritas,
sesos huecos, hígado, liebre, chateaubriand.
Sopa de albondiguillas, caldo de tortuga, sopa húngara,
consomé de almejas, gran cocido parisién, huevos al gratén.
Tenemos pollo asao, asao, asao, asao, con ensalada,
buen menú, buen menú, buen menú, señor.
Y frescos calamares, gallo, pescadilla frita, salmonetes, barbos,
bacalao a la vizcaína, atún, besugo,almejas, truchas, sábalo, langosta
a la americana, y faisán relleno, pavo asao, asao…
Pavo asao, asao, asao, asao con ensalada,
buen menú, buen menú, buen menú, señor.
Frito de espinacas, berenjenas fritas, habichuelas, frijoles y tortilla al ron.
Crema, tocino de cielo, mazapán, natilla, hojaldre, franchispán,
flan de avellanas, frutas, queso roquefort y también gruyere.
Y después, buen helao, y café, buen provecho le haga a usted.
Buen provecho le haga a usted.

Avui la Coral La Nota l’ha tornat a cantar en el magnífic Concert de Tardor que conjuntament amb l’Agrupació Musical del Maresme ha omplert de gom a gom el teatre Monumental.

Ha estat un concert ben profitós. I mai millor dit!

Fórmula-e





Amb aquest joc de paraules s’ha volgut nomenar les segones Jornades de vehicles elèctrics que aquest cap de setmana s’està celebrant al Circuit de Catalunya. El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya i l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona van impulsar aquesta iniciativa a la que s’han sumat altres institucions. Les jornades són un bon espai per debatre sobre el futur, ja realitat, dels cotxes elèctrics i també per mostrar les darreres novetats en aquest sector emergent de l’automoció.

Un sector que crec tindrà un desenvolupament exponencial en els propers anys i que representarà un impuls econòmic important a la indústria automobilística i a la millora de la qualitat de l'aire de les ciutats. Des de la Diputació de Barcelona entenem que ens trobem davant un altre factor clau en la lluita contra el canvi climàtic: vehicles més eficients, descarbonatats i d’emissió de partícules i gasos d’efecte hivernacle zero.

El Govern de la Generalitat acaba d’apostar de manera clara per aquest tipus de vehicles amb l'estratègia IVECAT, en la línia que apunta el Real Decret de 9 d’abril d’enguany, que pretén donar un impuls decisiu al desenvolupament i implantació del vehicle elèctric a les nostres ciutats. Ens trobem en un moment clau i en el que les administracions locals tindrem un paper importantíssim.
Per això fa mesos que venim treballant en tota una sèrie d’elements que cal desenvolupar per posar a punt les nostres ciutats davant els canvis que s’estan produint. Des de temes com el desplegament de la xarxa de punts de càrrega ja siguin públics o privats, la fiscalitat d’aquests vehicles, les mesures de seguretat viària davant uns vehicles absolutament silenciosos i que venen a trencar el triangle d’alerta que significa soroll-vehicle-perill. Ens queda molta feina per fer i caldrà fer-la de forma ordenada però també amb celeritat doncs tinc el convenciment que ens trobarem de manera molt ràpida amb una presència molt important de cotxes elèctrics en els nostres carrers.

Un procés exemplar



Aquesta tarda, a la recuperada Nau Minguell, he presentat al veïns el Pla Director Viari del Centre-Eixample-Havana. Aquest Pla Director ha estat el fruit de molts mesos de treball del Consell Territorial del Pla Integral d’aquests barris de Mataró. Moltes reunions per exposar idees, discutir-les, consensuar criteris i acabar amb un document esplèndid, aprovat fa poques setmanes per la Junta de Govern municipal, i que ha de servir de guió a les actuacions en els carrers i places d’aquest ampli territori de la ciutat, fixant els criteris i determinant les prioritats.

Un procés exemplar, liderat per la Montse López, presidenta del Pla Integral i la col·laboració d’en Quico Melero i tota la gent del Servei d’Obres de l’Ajuntament de Mataró i amb la implicació de tots els veïns del Consell Territorial del Centre-Eixample-Havana. Un procés que ens agradaria molt poder repetir en altres barris de Mataró.

Volem espais públics de qualitat en els que es prioritzi l’accessibilitat dels vianants, la millora de la mobilitat i mediambiental, la millora de l'estat dels paviments i de les infraestructures urbanes (clavegueram, aigua potable, electricitat, telefonia...) i també la millora del mobiliari urbà.

De totes les dades potser recordar que portem invertits en els darrers anys 58'1 milions d’euros (38 milions en els darrers set anys) i que queden, segons el Pla Director, 38’ 3 milions per invertir. Un gran esforç per posar al dia la ciutat d’entre Rondes.

Un abans i un després



Foto matarónotícies.cat

Un abans i un després, les paraules més repetides pels artistes de Mataró que avui han assistit, entre centenars de persones, a l'acte d'inauguració de la Col·lecció Bassat a la nau Gaudí. Ho podeu sentir a la retransmissió que ha fet MataróRàdio.

Una aposta de futur



Sovint he dit i escrit que Catalunya s’explica a partir de les seves ciutats. Amb un cap i casal, Barcelona, de la que tots els catalans ens sentim especialment orgullosos. Però ni Barcelona, ni Catalunya, tindrien la potència i la capacitat que tenen sense la xarxa de ciutats que l’envolten. És el concepte de Catalunya en xarxa el que ens fa especialment forts i importants. Arreu del territori català passen moltes coses i la creació del Consorci Museu Art Contemporani de Mataró és una clara mostra de la vitalitat de les ciutats i dels territoris. Per això en aquesta presentació del catàleg de la primera exposició de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí vull ressaltar aquest aspecte per situar el que volem sigui aquesta aposta que des de Mataró es fa per l’art i la cultura del país.

Una iniciativa que es situa a Mataró però que té una clara vocació nacional. Per la importància de l’obra que s’hi mostra i pel període que hi comprèn. Una autèntica plèiade dels pintors catalans de la segona meitat del segle passat, amb un conjunt d’obres considerables i imprescindibles per entendre la història contemporània de la pintura i de l’escultura catalanes.

Ocupa aquesta exposició, i les que seguiran, l’espai de la Nau Gaudí. Una autèntica joia arquitectònica, recuperada fa poc temps i desconeguda per molta gent, que lluirà magnífica per acollir les obres de la Col·lecció Bassat. La Nau Gaudí és una peça imprescindible per entendre tota l’obra posterior de l’arquitecte reusenc i ha estat rehabilitada amb tota la cura i el respecte que mereixia. Una bona combinació de continent i contingut que dona especial relleu a aquesta aposta per l’art.
Una aposta que arriba en moments difícils, de conjuntura econòmica molt complicada, però que requereix com mai ser agosarats, valents i decidits. És amb bones notícies, com aquesta, com retrobarem el camí del creixement econòmic i social de la ciutat i del país. Una aposta d’una ciutat decidida a guanyar-se el seu futur.


Text de la meva presentació del catàleg de l'exposició de la Col·lecció Bassat que demà s'inaugura a la nau Gaudí

El sistema litoral i el canvi climàtic



Dijous passat es va presentar al Centre d’Estudis del Mar el llibre “El sistema litoral. Un equilibri feble amenaçat pel canvi climàtic. Diversos autors reflexionen sobre l’impacte que pot tenir sobre els nostres sistemes costaners els canvis climàtics que s’estan produint en el món. En un país amb molts kilòmetres de costa i amb una part important de la nostra economia sustentada en el turisme de platja, els efectes que es poden produir sobre les nostres costes i platges i sobre la biodiversitat dels sistemes costaners són de gran interès també pel món local. Per això la mirada municipalista sobre aquest tema i les mesures que s’hi poden adoptar són el tema central de les diferents ponències que conformen el llibre.

Un llibre que forma part del SAM (Suport a la gestió Ambiental d’activitats en el Municipi) i que ara podeu trobar en versió digital. Per a poder fer-ho podeu demanar l’accés a la web enviant un correu electrònic a l’adreça gs.media@diba.cat indicant al vostra adreça electrònica.
En la mateixa sessió es van presentar els resultats provisionals de la cartografia de l'alguer de Mataró que mostren una major superfície dels prats de posidònia i una millor conservació d'aquests. Una bona notícia per un dels tresors, en aquest cas submarí, de la nostra ciutat.

Gòtic com el faig




Escrivia Guerau de Liost:


Gòtics semblant el faig, l'avet,

puja, segur, l'avet ombriu,

rígid de fulles, d'aire fred,

car és d'un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net,

ben altrament, el faig somriu,

més joguinós que massa dret,

car és d'un gòtic renadiu.

L'avet és gòtic com el faig.

Són les agulles del bagueny

on de la llum es trenca el raig

Són les agulles sobiranes que,

en les altures de Montseny,

del vent concerten les campanes.

Ahir hi vaig pensar a l’acte de consagració (per què li han volgut dir dedicació?) del temple de la Sagrada Família en els versos del poeta del Montseny. El bosc de columnes on, com en un bosc encantat de faigs, la llum juga a fer i amagar. Si poderosa és l’obra de Gaudí, la llum encara la fa més intensa, més sublim, més celestial i a l’hora més càlida i més humana. Temple diví fet per mans d'homes.

Temps de castells: tretze de nou i la torre



Amb l’actuació d’aquest migdia, a la plaça de Santa Anna, els Capgrossos clouen la millor temporada de la seva història. Una temporada amb dues parts ben diferenciades. Si fins Santes havia estat bona, la segona meitat ha estat excepcional amb tretze castells de nou descarregats: set tres de nou folrat i sis quatre de nou folrat. I la torre de nou amb folre i manilles descarregada dilluns passat a Vilafranca del Penedès.

El tres de nou folrat ha estat el castell insígnia de la colla aquest any. Fins a onze vegades s’ha carregat i només ha patit la llenya en la descarregada de Premià. Recupera la colla dos castells molt importants: el quatre de nou folrat que sempre ens havia portat problema i el cinc de vuit que teníem una mica oblidat. Set vegades s’ha descarregat el quatre de nou folrat. Pel que fa al cinc de vuit, i després de la llenya al descarregar-lo per l’aniversari de la colla, s’ha recuperat en aquest tram final i ha permès anotar fins a tres tripletes màgiques en menys d’un mes.

Una molt bona temporada, una moral alta, molta gent nova a la colla i unes vacances merescudes. I és veritat ha estat la millor temporada de la nostra història, de la nostra història passada, perquè aquesta colla és una gran colla i tira grans castells i serà protagonista d’altres grans temporades.

Un tramvia anomenat Treseta



Un tramvia anomenat Treseta i que avui ha tornat al seu emplaçament a la plaça de Granollers. Totalment reformat llueix magnífic i centenars de mataronins no s'han volgut perdre la festa d'aquest migdia. Podeu llegir un bon article sobre aquest tramvia a la revista Tribuna Maresme d'aquest mes.

Una preciosa història de llibres


La sempre inquieta gent del Llibre viu (només durant l’any 2009 van gestionar 75.000 llibres donats) em fa arribar l’enllaç a un vídeo sobre una preciosa història de llibres a Colòmbia: El Biblioburro.
!Espectacular, ustedes no se lo imaginan!

Vida, i fins i tot intel·ligent!


Foto Capgròs.com

Moltes vegades i sobre la cobertura que els mitjans de comunicació d’àmbit nacional fan de les notícies que passen fora de Barcelona he dit, i públicament, que més enlla del Besòs i del Llobregat hi ha vida, fins i tot vida intel·ligent.

Avui un comentari escrit per en Raul Sala en el meu mur del facebook m’ha fet pensar-hi. Us el reprodueixo tal com està escrit i que quedi constància que si d’algú no és culpa és dels periodistes i corresponsals locals:


El señor que quemaba containers Vs Tecnocampus Mataró.

Por fin he podido realizar este experimento sociológico, o de medios, o como el dichoso experimento quiera llamarse y es que mis sospechas y la de todos aquellos que vivimos en el extra ...radio (muy extra, espero) de las grandes ciudades sufrimos con premeditación y alevosía. Estoy hablando de la manipulación informativa que sufren nuestros municipios, afectados continuamente por informaciones terribles y fatalistas, como si vivir en Barcelona y Madrid fuera sinónimo de cultura, de tecnología y conocimiento y en cambio vivir en Alcobendas o Mataró sinónimo de sucesos vandálicos y otras fatalidades.

Valga decir que ha costado iniciar dicho experimento porque nos ha faltado en la ciudad una noticia de envergadura que se situara a la altura de las grandes hazañas de nuestros más ilustres (en lo que a comunicación se refiere) ciudadanos, a saber, El señor que quema containers o el jefe de policía local que conducía piripi.

La noticia de la inauguración del Tecnocampus Mataró-Maresme (inversión de 52 millones de euros), a cargo de la ministra de ciencia y tecnología a valido 0 noticias en medios tan supuestamente serios como el Pais.com, elmundo.es, elperiodico.com, lavanguardia.com un triste artículo en la edición local del Punt/avui.cat y varios artículos en los diferentes medios de la ciudad. Total, de las 6 webs consultadas solo las de carácter local informan de un acto tan destacable para el territorio (El Maresme tiene unos 400mil habitantes, más que algunas provincias por ahí perdidas) como es el tecnocampus. Ni hablar de poner en google algo referente al acto, os vais a encontrar el vacío más absoluto.

Si comparamos con la repercusión que tuvo en los medios la suspensión del jefe de policía por conducir ebrio, no hay color, los cubatas vencen por goleada y es que aparte de ser mencionado en todos los medios de comunicación anteriores, diarios tan lejanos como lacronicabadajoz.com, expansion.com, eldiariomontanes.com o los gratuitos adn, 20minutos se hacen eco de la extraordinaria noticia.

¿Pero que pasa con el hombre que quemaba containers?

Si queréis comprobarlo solo tenéis que poner en google "un hombre detenido por quemar contenedores en Mataró" y veréis la sobredimensión de un acto vandálico deplorable, pero con un importancia relativa si lo comparamos con la inversión, el esfuerzo y la importancia del Tecnocampus.
Podem compartir el que diu en Raul, però convindreu amb mi que tocar-hi, hi toca!

Noves fites, nous reptes




A l’entrada d’aquest edifici segurament han pogut veure l’escultura “Inici de Vol” de l’artista mataroní Perecoll. Aquesta escultura s’entregava en forma d’estatueta als estudiants que finalitzaven els seus estudis en les escoles universitàries de Mataró. Avui ha esdevingut tot un símbol per la ciutat. Una ciutat, que amb el projecte Tecnocampus, vol iniciar un llarg vol de progrés econòmic i social.

La ciutat ha superat el seu llarg i fructífer passat manufacturer. La globalització de l’economia, amb la desaparició dels aranzels pels productes tèxtils, ha acabat amb el sector del gènere de punt hegemònic de l’economia mataronina durant moltes dècades. Bo és recordar que cap govern, ni a Brusel·les, Madrid o Barcelona, va fer res durant els deu anys de moratòria per l’entrada en vigor de l’acord de l’Organització Mundial del Comerç del 1995 per reorientar l’economia de les ciutats tèxtils catalanes, espanyoles i europees.

Per això va ser la pròpia ciutat que va prendre la iniciativa que ens ha portat fins avui. No podíem seguir confiant el futur econòmic de la ciutat en sectors que ja no podien donar més de si.


Un llarg camí des de les primeres formulacions, del Tecnocampus l’any 1999. Impulsat per l’alcalde Manuel Mas, la Pilar Gonzàlez i posteriorment per l’Alícia Romero als qui vull agraïr especialment tot el treball fet. Ha calgut vèncer moltes dificultats, buscar recursos, generar confiança i no escoltar els cants de sirena dels que ens reclamàvem que parèssim, que ni era el moment ni el que calia fer. I hem arribat fins aquí: amb les escoles unides en un sol projecte universitari, amb nous graus de mitjans audiovisuals i infermeria en marxa, amb 1.300 alumnes a les aules. Amb la incubadora d’empreses triplicades i amb una ocupació creixent dels espais empresarials.

El Tecnocampus va néixer amb vocació estrictament mataronina i avui es projecta sòlidament com a palanca de canvi de l’economia de Mataró, però també del Maresme, de Catalunya i d’Espanya.

Por eso señora Garmendia queremos agradecer el apoyo que el gobierno de España ha dado a este proyecto. Hoy que estamos de celebración no podemos dejar de reconocer y de agradecer el apoyo recibido.

Ens trobem doncs davant un moment d’inflexió de l’economia de la ciutat, amb la innovació com a autèntic motor del teixit econòmic i impregnant tots els sectors, des dels més madurs fins els més punters.

Les dècades dels vuitanta i dels noranta van ser les de la Nova Ciutat, el treball ingent de l’alcalde Mas per recosir la ciutat i superar els dèficits i mancances d’una ciutat que va créixer sense planificació urbanística.

La dècada del dos mil ha estat la de la materialització del Tecnocampus, un canvi radical de l’economia de la ciutat que passa de la manufactura al coneixement. Aquest, el Tecnocampus, és la nova Via Europa i la nova fàbrica de Mataró.

Mataró vol ser una ciutat territorialment metropolitana i capital d’un territori, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada.

Una ciutat que es projecta decidida a guanyar el seu futur econòmic i social. Que no es conforma i que vol decidir el seu futur. Amb els mateixos actius i valors que ens han caracteritzat al llarg dels segles: el talent i el treball esforçat dels mataronins i mataronines. Res ens ha estat mai regalat i per tant sabem molt bé el que costen les coses.

Per això, avui mateix que inaugurem el Tecnocampus, ens marquen noves fites en el camí constant de guanyar el futur. No volem renunciar a la nostra tradició industrial, som cada vegada més una ciutat de serveis a les persones i a les empreses i volem posar a treballar els intangibles que aquesta ciutat també té. Per això, si primer va ser l’urbanisme, després la innovació que representa aquesta casa, ara ha arribat el moment del comerç i del medi ambient.

Del comerç amb els diferents formats que ja tenim, amb una clara aposta pel comerç urbà que articula la ciutat i amb la ferma voluntat, una vegada es vencin totes les resistències que estem trobat, de fer venir el Corte Inglés a Mataró.

Del medi ambient amb dues apostes estratègiques per desenvolupar: els espais agrícoles i forestals i el mar. La reserva de dues terceres parts del terme municipal com a sòl agrícola protegit i forestal ha de ser un nou element dinamitzador de l’economia de Mataró. Productes agrícoles de qualitat per a ser consumits en la proximitat dels mercats i dels restaurants. Espais forestals pel turisme de cap de setmana en la proximitat de la gran Barcelona i porta d’entrada al Parc Natural del Montnegre Corredor. La qualitat de vida com a marca de la ciutat i de la comarca i generadora de noves oportunitats econòmiques.

I el mar. Trenta anys d’ajuntaments democràtics treballant per la recuperació de les aigües, de les platges, del front marítim, per a convertir-los en espais cívics de convivència i esbarjo de la ciutadania. Ara ens cal donar un pas més endavant i convertir el mar en un motor essencial de la ciutat marítima més important entre la conurbació de Barcelona i Montpeller. Amb el port de Mataró com a espai central i articulador de totes les iniciatives vinculades al mar. Som una ciutat mediterrània i volem viure plenament aquesta condició amb totes les oportunitats que això significa.

La diversificació de l’economia, la innovació com a element diferenciador, la formació com a base imprescindible i el talent, la creativitat i el treball com a característiques pròpies de la ciutat. Aquests són els elements sobre els que podem construir el futur de la nostra ciutat. El futur de Mataró.

Text del meu discurs llegit avui a l’acte d’inauguració del Tecnocampus Mataró-Maresme amb la presència de la ministra Cristina Garmendia.

Polítiques de peatge


L’aprovació, per part del govern de la Generalitat, de les bonificacions als peatges de l’autopista del Maresme cal situar-la en el marc de les concrecions de les mesures contemplades en l’Acord de Mobilitat del Maresme signat el passat mes d’abril. A partir d’ara circular per l’autopista degana dels peatges d’Espanya serà més barat sempre que es compleixen algunes condicions com la recurrència dels viatges, el nombre de viatgers i el nivell de contaminació del vehicle. Les bonificacions que aniran entrant en funcionament de forma sistemàtica poden arribar al seixanta-cinc per cent en aquesta primera fase. El govern calcula que el cost d’aquestes mesures tindrà un cost aproximat d'un milió d’euros pel que queda del 2010 i d’entre tres i quatre milions pel 2011. El decret aprovat pel govern té la particularitat de contemplar les fases posteriors de desplegament de les bonificacions que poden arribar fins al cent per cent en el moment de la construcció de la Ronda del Maresme.

Més enllà del que representa pels ciutadans i ciutadanes del Maresme cal remarcar dos punts prou importants i de gran transcendència en les polítiques de peatges de Catalunya. La primera qüestió fa referència a la introducció de criteris per bonificar els usuaris com el nombre de viatgers per vehicle i el nivell d’emissions de gasos dels mateixos vehicles. La segona qüestió té a veure amb el caràcter de prova pilot que el govern ha volgut donar a aquesta bonificació del Maresme i que ha de servir al Grup d’Autopistes creat pel Parlament de Catalunya per transformar el sistema català de peatges.

Per primera vegada al nostre país els peatges deixen de tenir l'única finalitat de servir pel finançament de les infraestructures i passen a ser elements de gestió de la mobilitat. Ens trobem doncs en un moment d’inflexió pel fa a les polítiques de peatges i del que passi al Maresme en resultarà una aplicació generalitzada a les autopistes catalanes.

Aquesta, però, no és l’única concreció de l’Acord de Mobilitat. Així mateix s’ha anunciat la posta en funcionament de la línia d’autobusos Alella-Teià-El Masnou i Barcelona i el projecte executiu del carril bus entre Barcelona i Montgat està gairebé enllestit. Mesures que es sumen a les previstes en el Pla director d’Infraestructures pel que fa a la línia R-1 del ferrocarril i la redacció de l'estudi informatiu del tren orbital.


L’Acord de Mobilitat que va ser àmpliament referendat per les forces polítiques de la comarca va desplegant-se sistemàticament i amb l’únic objectiu de millorar la mobilitat del Maresme i garantir la seva viabilitat econòmica i social.

Article publicat a Capgròs.com

Temps de castells: Un video per emmarcar!

Temps de castells: avui hem tornat a plorar a plaça


Vídeo Janusz Szpakowski (Visions Foto)

Que ningú esperi d’aquest modest escrit una crònica del que aquest migdia ha passat a la plaça de la vila -la plaça més castellera- de Vilafranca del Penedès. Ni els cinc gammes extres -amb una torre de vuit neta descarregada per primera vegada a la història- ni els altres tres castells de nou carregats que han fet d'aquesta jornada una diada històrica pels castells. Tot això ho trobareu i molt millor explicat a qualsevol crònica castellera. Avui i aquí vull explicar una altra cosa, vull explicar els sentiments profunds que un grapat de persones amb camisa blava hem viscut a la plaça.

Sí hem plorat, com a homes i dones amb sentiments, sense vergonyes i amb els ulls brillants per les llàgrimes i per l’orgull. No va poder ser per Santes ni al concurs de Tarragona, però ha estat avui a Vilafranca. A la mateixa plaça on també varem plorar una diada de Tots Sants ara fa cinc anys pensant en la Mariona. Com avui, la Mariona l’estrella del nostre escut, més amunt d’on s’acaben els castells i comença el cel. Sí hem plorat junts i ens hem abraçat gent molt diversa però que compartim la mateixa passió per fer castells i el mateix orgull de pertànyer a una gran colla. Hem plorat, i cantat i rigut, emocionats i feliços, sabedors que avui fèiem història, que assolíem un nivell reservat per a uns quants elegits. Que pel camí han quedat hores i hores d’assaig, de creure que els castells es tiren a plaça però es construeixen el dimarts i el divendres. Hores de treball, d’esforç, de rigor, de disciplina, de suors. Moments de pensar si pagava la pena, moments d’emprenyament i de decepció, moments de dubtes, de pensar si el pas a pas, pis a pis era el camí correcte. Tot això avui a Vilafranca ha quedat lluny, molt lluny, esborrat per una immensa marea blava de sentiments i plors.

Sí, de gamma extra! Amb una torre de nou amb folre i manilles tirada amb la solvència dels Capgrossos de Mataró.

Avui he pensat que l’alcalde de la meva ciutat podia estar ben orgullós de ser un dels quatre alcaldes d’una colla de gamma extra, però que sobretot podia estar orgullós d’una gent capaç de plorar a plaça.