header-photo

Noves fites, nous reptes




A l’entrada d’aquest edifici segurament han pogut veure l’escultura “Inici de Vol” de l’artista mataroní Perecoll. Aquesta escultura s’entregava en forma d’estatueta als estudiants que finalitzaven els seus estudis en les escoles universitàries de Mataró. Avui ha esdevingut tot un símbol per la ciutat. Una ciutat, que amb el projecte Tecnocampus, vol iniciar un llarg vol de progrés econòmic i social.

La ciutat ha superat el seu llarg i fructífer passat manufacturer. La globalització de l’economia, amb la desaparició dels aranzels pels productes tèxtils, ha acabat amb el sector del gènere de punt hegemònic de l’economia mataronina durant moltes dècades. Bo és recordar que cap govern, ni a Brusel·les, Madrid o Barcelona, va fer res durant els deu anys de moratòria per l’entrada en vigor de l’acord de l’Organització Mundial del Comerç del 1995 per reorientar l’economia de les ciutats tèxtils catalanes, espanyoles i europees.

Per això va ser la pròpia ciutat que va prendre la iniciativa que ens ha portat fins avui. No podíem seguir confiant el futur econòmic de la ciutat en sectors que ja no podien donar més de si.


Un llarg camí des de les primeres formulacions, del Tecnocampus l’any 1999. Impulsat per l’alcalde Manuel Mas, la Pilar Gonzàlez i posteriorment per l’Alícia Romero als qui vull agraïr especialment tot el treball fet. Ha calgut vèncer moltes dificultats, buscar recursos, generar confiança i no escoltar els cants de sirena dels que ens reclamàvem que parèssim, que ni era el moment ni el que calia fer. I hem arribat fins aquí: amb les escoles unides en un sol projecte universitari, amb nous graus de mitjans audiovisuals i infermeria en marxa, amb 1.300 alumnes a les aules. Amb la incubadora d’empreses triplicades i amb una ocupació creixent dels espais empresarials.

El Tecnocampus va néixer amb vocació estrictament mataronina i avui es projecta sòlidament com a palanca de canvi de l’economia de Mataró, però també del Maresme, de Catalunya i d’Espanya.

Por eso señora Garmendia queremos agradecer el apoyo que el gobierno de España ha dado a este proyecto. Hoy que estamos de celebración no podemos dejar de reconocer y de agradecer el apoyo recibido.

Ens trobem doncs davant un moment d’inflexió de l’economia de la ciutat, amb la innovació com a autèntic motor del teixit econòmic i impregnant tots els sectors, des dels més madurs fins els més punters.

Les dècades dels vuitanta i dels noranta van ser les de la Nova Ciutat, el treball ingent de l’alcalde Mas per recosir la ciutat i superar els dèficits i mancances d’una ciutat que va créixer sense planificació urbanística.

La dècada del dos mil ha estat la de la materialització del Tecnocampus, un canvi radical de l’economia de la ciutat que passa de la manufactura al coneixement. Aquest, el Tecnocampus, és la nova Via Europa i la nova fàbrica de Mataró.

Mataró vol ser una ciutat territorialment metropolitana i capital d’un territori, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada.

Una ciutat que es projecta decidida a guanyar el seu futur econòmic i social. Que no es conforma i que vol decidir el seu futur. Amb els mateixos actius i valors que ens han caracteritzat al llarg dels segles: el talent i el treball esforçat dels mataronins i mataronines. Res ens ha estat mai regalat i per tant sabem molt bé el que costen les coses.

Per això, avui mateix que inaugurem el Tecnocampus, ens marquen noves fites en el camí constant de guanyar el futur. No volem renunciar a la nostra tradició industrial, som cada vegada més una ciutat de serveis a les persones i a les empreses i volem posar a treballar els intangibles que aquesta ciutat també té. Per això, si primer va ser l’urbanisme, després la innovació que representa aquesta casa, ara ha arribat el moment del comerç i del medi ambient.

Del comerç amb els diferents formats que ja tenim, amb una clara aposta pel comerç urbà que articula la ciutat i amb la ferma voluntat, una vegada es vencin totes les resistències que estem trobat, de fer venir el Corte Inglés a Mataró.

Del medi ambient amb dues apostes estratègiques per desenvolupar: els espais agrícoles i forestals i el mar. La reserva de dues terceres parts del terme municipal com a sòl agrícola protegit i forestal ha de ser un nou element dinamitzador de l’economia de Mataró. Productes agrícoles de qualitat per a ser consumits en la proximitat dels mercats i dels restaurants. Espais forestals pel turisme de cap de setmana en la proximitat de la gran Barcelona i porta d’entrada al Parc Natural del Montnegre Corredor. La qualitat de vida com a marca de la ciutat i de la comarca i generadora de noves oportunitats econòmiques.

I el mar. Trenta anys d’ajuntaments democràtics treballant per la recuperació de les aigües, de les platges, del front marítim, per a convertir-los en espais cívics de convivència i esbarjo de la ciutadania. Ara ens cal donar un pas més endavant i convertir el mar en un motor essencial de la ciutat marítima més important entre la conurbació de Barcelona i Montpeller. Amb el port de Mataró com a espai central i articulador de totes les iniciatives vinculades al mar. Som una ciutat mediterrània i volem viure plenament aquesta condició amb totes les oportunitats que això significa.

La diversificació de l’economia, la innovació com a element diferenciador, la formació com a base imprescindible i el talent, la creativitat i el treball com a característiques pròpies de la ciutat. Aquests són els elements sobre els que podem construir el futur de la nostra ciutat. El futur de Mataró.

Text del meu discurs llegit avui a l’acte d’inauguració del Tecnocampus Mataró-Maresme amb la presència de la ministra Cristina Garmendia.

1 comentari:

TecnocampusMataro ha dit...

El projecte no s'ha fet gràcies a Alícia, sinó malgrat ella. Dóna-li una mica de temps i veuràs com l'ensorra.
La política no hauria de ser una forma de vida i d'enriquir-se, sinó una professió honesta. amb gent com ella al teu equip anem apanyats.