header-photo

Haikus de primavera -3-




Badaran les flors,
omplint la tarongina
de sentits la nit

Haikus de primavera -2-




Verds d’oliveres
blaus de cels primaverals
morats de vestes

El abrazo




Amb aquest nom han volgut anomenar els amics de La Roda de Andalucía el monument de la remodelada plaça Ciudad de Mataró que avui hem inaugurat a la localitat sevillana.

Un monument que els alumnes de l’escola taller han realitzat en acer corten i que ocupa l’espai central de la plaça. “Un abrazo” que s’ha fet evident davant la gent que avui ens ha acompanyat, en una tarda que amenaçava pluja, i que significava els forts llaços existents entre Mataró i La Roda. Gent en part vinguda de la nostra ciutat i que, com cada any, tornen a la terra natal per participar en els actes de la Setmana Santa en un viatge organitzat per la Asociación de Rodeños en Catalunya. És agradable retrobar vells amics de Mataró que van decidir retornar al seu poble i que ara viuen a cavall entre aquí i allà. Aquest entenen millor que ningú el significat de “El abrazo” i més en un moment en que aquí i allà hi ha massa gent en aixecar noves fronteres.

Necessitava la plaça de Mataró una reurbanització i l’alcaldessa Milagros Prieto va decidir destinar-hi una part dels populars fons Zapatero. És la mateixa alcaldessa la que m’ensenya les darreres actuacions municipals a La Roda: la piscina, la gespa del camp de futbol, la reurbanització dels carrers del barri de Las Erillas. I m’acompanya també a visitar l’església i les confraries per veure els passos gairebé a punt d’una de les Setmanes Santes més importants d’Andalusia.

!Hola Federico¡




!Hola Federico¡ és el títol de l’obra que la gent del Col·lectiu Teatral Epma representa aquests dies, sota la direcció d’Antonio García i Carles Maicas, a la sala de l’institut Miquel Biada.

Es tracta d’una versió lliure de la coneguda obra de Federico García Lorca “La casa de Bernarda Alba” en la que fan aparició els personatges masculins que són citats al text: Antonio Maria Benavides, Pepe el romano, Evaristo el hijo de la Poncia i el propi García Lorca.
Un muntatge en el que hi participen 87 persones i que ha omplert totes les sessions programades. Un bon treball del Col·lectiu Epma que es consolida com un grup teatral de referència a la ciutat i a la comarca.

Manaies, estaferms i armats

video



Això és el que avui s’ha vist a la plaça porxada d’Amer. Manaies, estaferms i armats de les terres gironines i com a convidats els estaferms de Badalona i els armats de Mataró.

Prop d’un miler s’han donat cita aquesta tarda, davant una plaça plena a vessar, per celebrar el 300 aniversari dels Manaies de la Confraria dels Dolors d’Amer. Cada entitat és un món i avui hem vist estils ben diversos d’entendre aquesta centenària tradició vinculada a la Setmana Santa catalana. Des dels manaies de Banyoles fins els estaferms de Besalú. Vestimentes, evolucions, músiques ben diferents.

Com sempre, i ja declaro que no sóc neutral, els Armats de Mataró han destacat per mèrits propis. I és que la seriositat amb la que els mataronins apareixen a plaça acaba sorprenent a tothom. Com sorprèn el fet que el capità manaia, avui s’estrenava en Jordi Romagosa, demani permís a l’alcalde per començar a desfilar. Ho explica en Manuel Mas, banderer d’honor aquest any, al seu bloc.

Nit de campions, i de campiones!


Foto Santi Flores

1 sots campionat del món
3 campionats d’Europa
37 campionats d’Espanya
78 campionats de Catalunya
28 esportistes internacionals

Aquest ha estat la targeta de presentació de l’esport mataroní en la 55ena edició de la Nit de l’Esport. Del vell Velòdrom, al Saló de Plens, al Monumental, a l’Hotel Ciutat de Mataró, als poliesportius Eusebi Millan i Teresa Maria Roca i des de l’any passat a Privat. Han canviat els temps, els formats (des dels sopars inacabables fins el model actual més àgil i entretingut), i per suposat els guardonats. Però és manté el mateix esperit de passar comptes de l’any, de guardonar els esportistes més destacats i de marcar-nos noves fites esportives. Als resultats esportius cal sumar-li les inversions fetes en els darrers anys (18 milions d’euros) i els nous projectes que comencen a perfilar-se.

La Nit ha tingut dos protagonistes especials: l’equip d’hoquei patins guanyador de la copa CERCS i l’esport femení en general amb especial menció pel waterpolo i el bàsquet. I la guanyadora, la millor esportista de Mataró del 2009, ha tornat a ser una jugadora de bàsquet. La Mariona Ortiz, campiona d’Europa amb la selecció espanyola, ha recollit el testimoni que li va deixar la Núria Martínez.

Llarga vida a l’esport mataroní!

Com un puny!




Aquesta setmana es compleixen cinquanta anys de “Al Vent” de Raimon. Una cançó que va esdevenir una icona per a tota una generació que en la nova cançó varem trobar referents musicals i polítics clars i potents. No escriuré sobre en Raimon, de la seva música, del seu compromís amb la llengua i amb el país. Hi ha gent molt més autoritzada i entesa per fer-ho. Deixeu-me però, i recordant Raimon, recordi “Com un puny!”, una cançó per a mi especialment emblemàtica.

Un acord políticament responsable i territorialment estratègic


Foto Saül Gordillo

Si d’alguna manera s’ha d’etiquetar l’acord, que per àmplia majoria va adoptar el Consell Comarcal del Maresme la setmana passada, seria el de responsable i estratègic. Però també pacient i generós.

Responsable perquè era el que calia fer i, més enllà dels brindis al sol que serveixen per alimentar el populisme i poca cosa més, era el que s’esperava dels grups polítics de la comarca. Un acord ampli, que superant el debat dels peatges i de la nova carretera, plantegés les necessitats del conjunt de la mobilitat del Maresme: transport públic, infraestructures ferroviàries i viàries, connexions amb Barcelona i també amb Girona, mobilitat interna de la comarca.

Sense obviar els dos temes que han estat centrals en tots els intents anteriors d’acord: la construcció d’una carretera que fos alternativa a l’actual N-II i el tema dels peatges. Les decisions sobre aquests temes s’han pres després de molts estudis tècnics i de mobilitat que demostren la inviabilitat d’una simple eliminació de peatges sense cap altra alternativa, que ens condemnaria en un període curt de temps al col·lapse de l’autopista i faria perillar la viabilitat econòmica i social de la pròpia comarca. El resultat ha estat la proposta de construcció d’una carretera interior, més o menys paral·lela a l’autopista, amb rotondes suficients per permetre la interconnexió amb la xarxa de carreteres secundàries i millorar substancialment la comunicació interna de la comarca. Sobre els peatges s’ha arribat a un acord possibilista que, per primera vegada, inclou criteris de mobilitat sostenible i que permet descomptes acumulatius i que s’aniran incrementant en els propers anys pels residents del Maresme.

Aquest acord també ha estat fruit de la paciència, amb multitud de reunions i esborranys del document final al qual s’han anat incloent tots els temes que els diferents grups han anat plantejant al llarg d’aquests quasi dos anys de negociacions. Com també ha estat un acord generós que, plantejat sense apriorismes, ha permès arribar a un ampli consens amb renúncies per part de tothom.

Fa temps vaig escriure que un acord sobre la mobilitat del Maresme, que acabés amb un debat estèril i que ens feia perdre inversions i oportunitats, depenia fonamentalment de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de consens i d’arribar a acords importants, estratègics i responsables.


Article publicat al Capgròs.com

L'estany d'Ivars



Aquesta tarda s’han entregat a Barcelona els Premis de l’Aigua 2010. Aquest és un guardó que ha instituït l’Associació Catalana d’Amics de l’’Aigua per premiar les millors iniciatives entorn de la bona gestió de l’aigua. M’ha tocat presidir aquest acte com a diputat provincial de Medi Ambient. Per la Diputació de Barcelona, amb una llarga trajectòria al darrera, ens és especialment fàcil parlar de com es gestiona l’aigua.

S’han entregat un total de vuit premis a diferents entitats i ajuntaments. Un dels guardonats ha estat el Consorci de l’estany d’Ivars i Vilasana pel seu Pla Tècnic de gestió piscícola de l’estany. Parlar de l’estany d’Ivars és fer-ho d’un dels projectes de regeneració mediambiental més interessants que s’han donat al nostre país en els darrers anys. Pels que no coneguin l’estany d’Ivars i Vilasana al Pla d’Urgell, és un estany natural d’aigües somes que va ser dessecat els anys cinquanta per a sembrar-hi ordi i blat de moro i que ara s’ha recuperat. L’aigua ha tornat i amb ella la vida lacustre: vegetació, aus i ara també els peixos. Un indret interessant i que us recomano visiteu.

Dades sostenibles



Foto Lluís Martínez

Aquest vespres s’ha presentat a can Palauet l’Informe de Conjuntura Econòmica del primer semestre del 2009. Com és costum a l’extens informe s’acompanya un estudi monogràfic. En aquest cas ha estat el Pla de lluita contra el canvi climàtic-Agenda 21 de Mataró que el Ple de l’Ajuntament va aprovar fa uns mesos. Fent una comparativa dels indicadors de sostenibilitat es pot avaluar tot el camí fet en temes mediambientals en els darrers anys a la ciutat de Mataró. Un parell de dades a destacar (i a l’espera que el document estigui penjant en el web municipal) ho posen clarament de manifest:

L’any 2002 gastàvem 124 litres d’aigua per persona i dia de consum domèstic i l’any 2009 aquest consum s’havia reduït a 103’7 litres. Mentre el 2002 el percentatge de residus recollits selectivament era del 18’7 %, set anys després aquest percentatge havia augmentat fins el 35’2 %. Bones pràctiques mediambientals dels mataronins i mataronines.

Haikus de primavera -1-



Molinet de vent
tacat de fines gotes
de mandrós plugim



Una molt humil contribució al dia mundial de la poesia.

Joves i científics


Inauguració aquesta tarda de les VII Jornades Científiques de Mataró. Una iniciativa dels professors de ciència dels instituts de Mataró. Podeu trobar tota la informació a la seva web. També podeu llegir el text de la meva intervenció de l'any passat.


A la trompeta, Ivó Oller!





“A Mataró durant anys aquest tipus de música ha estat la gran oblidada. Tot i tenir públic, el jazz a Mataró ha viscut una oferta intermitent i sovint se n’ha fet poc ressò. De la mà dels amants d’aquesta música es podia gaudir d’algun concert en algun local, alguna propina dels programadors locals habituals, algun cicle que s’havia programat molt minso o el concert de torn de Les Santes.

Nosaltres volem fer de Mataró un referent dins el món jazzístic.”


Això és el que escriuen la gent del Big Sam Hal·ler Quartet Jazz en el programa del Cinquè Cicle de Nits de Jazz que han organitzat. Vuit concerts, els dijous de març i abril, a la Sala Casal l’Aliança.

Avui tocava Jazz Nu, un quintet amb Marc Sort al saxo, Martí Ventura al piano, Dick Them al contrabaix, Josep “Pinyu” Martí a la bateria i Ivó Oller a la trompeta. Un magnífic treball jazzístic, en una sala plena, amb un públic entregat. Una iniciativa per aplaudir i una sessió per repetir.

La Catalunya en xarxa



D’aquest concepte, de la Catalunya en xarxa, en parlava ahir en referència a l’acord que desenvolupa l’eix Mataró-Granollers. Avui l’he tornat a fer servir en la meva intervenció en la jornada Tecnolocal que, per segon any, s’ha celebrat a Mataró. El Tecnolocal és el fòrum de les tecnologies aplicades als mitjans audiovisuals i està organitzat per la Xarxa de Televisions Locals. Podeu llegir el que avui s’ha dit a Mataró a La malla.

Tecnolocal a Mataró, Infolocal a Terrassa, el Mercat d’audiovisual a Granollers, coses importants que passen a les nostres ciutats i que són la demostració de que aquest és un país en xarxa. Un país de ciutats en xarxa que aporten massa crítica en talent i coneixement. És important no perdre de vista aquest concepte, que serà clau pel futur del país, i treballar precisament en enfortir les xarxes i aprofitar totes les coses interessants que passen arreu del país.

Dia estratègic



I per partida doble. Signatura aquest matí d’un protocol de col·laboració per desenvolupar l’eix Mataró-Granollers entre els ajuntaments de les dues ciutats:

“Mataró i Granollers comparteixen les característiques de ciutats de l’arc metropolità, capitals de comarca, ciutats innovadores, amb llarga tradició industrial i de ciutats de serveis i que han fet de la creativitat i l’educació dos dels seus principals actius”.

Un acord que es sustenta sobre tres grans eixos: territorial, d’innovació econòmica i de talent i educació. Ara cal desenvolupar aquests eixos, elaborar una agenda de treball i un calendari d’actuació. Un acord estratègic que es sustenta en un model de Catalunya en xarxa on cal reforçar el paper de les ciutats i dels internodes que les uneixen.

I explicació al Consell d’alcaldes i votació al Consell Comarcal de la Proposta per la Mobilitat del Maresme. Un altre acord estratègic que ha estat possible gràcies a la responsabilitat, paciència i generositat dels grups comarcals que durant molts mesos hem estat treballant, conjuntament amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, per arribar a un ampli acord que ens hagués agradat unànime. Un acord de referència que desenvolupa un model de mobilitat a la comarca que resol problemes i planteja solucions. Transport públic, infraestructures, política de peatges amb criteris de mobilitat sostenible, són els elements claus d’aquest acord.

Mesos i mesos de feina que avui, per aquelles casualitats, s’han concretat en dos acords estratègics per Mataró i pel Maresme.

Una setmana després




Una setmana després, i quan encara hi ha pobles i viles de Girona que no han recuperat la normalitat del subministrament elèctric, llegeixo un parell d’articles que expressen molt bé algunes de les coses que hi penso.

El primer és un post que el sempre assenyat Donaire publica en el seu bloc. Té raó quan assegura que ningú millor que l’alcalde per comandat la gestió de la crisi. De fet això ja és així i correspon a l’alcalde activar els plans d’emergència i presidir el comitè de crisi. Una altra cosa és que disposi de tots els recursos necessaris per atendre les prioritats i les qüestions supramunicipals. Poc pot fer un alcalde quan cau la línia elèctrica, es col·lapsen les autopistes o deixa de funcionar el ferrocarril doncs tot això queda fora del seu abast. De fet la gestió del més quotidià i proper s’ha fet, en termes generals, de forma més que eficient per part dels ajuntaments i dels seus alcaldes.

El segon, i abundant sobre la cultura de la crisi, és l'article d’en Lluís Basset a El País d’avui. Una interessant reflexió de com ens hem tornat més vulnerables en una societat que busca per damunt de tot la seguretat.

Pavlovsky a l’òpera

Absolutament histriònic l’argentí en el seu paper de duquessa de Crakentorp aquesta tarda al Liceu en Le fille du régiment. Però més enllà d’aquesta anècdota la magnífica actuació de Nino Machaidze en el seu paper de Marie. La soprano georgiana s’ha posat el públic a la butxaca amb la seva interpretació de “Par le rang et par l’opulance” l’ària del segon acte just abans de la cabaletta “Salut à la France” i per la seva fresca actuació teatral en el paper de cantinera del regiment.. Magnífic també Antonio Gandía que s’ha guanyat l’aplaudiment més llarg de la tarda amb “Ah, mes amis, quel jour de fête” amb els coneguts vuit do de pit d’aquesta peça.

Murals per la igualtat



Els que han fet aquesta tarda a la plaça de Santa Anna un grup de pintors i pintores de Mataró. Un acte del programa de celebració del Dia Internacional de la dona treballadora. Durant unes setmanes estaran exposats a l’Ajuntament.

Solidàries



Les dues-centes persones que ahir, desafiant el fred excepcional que aquests dies fa a Mataró, van patejar-se la ciutat buscant persones que dormen al ras, en caixers automàtics, cotxes o locals abandonats. Una acció solidària, amb el suport tècnic i logístic de la Creu Roja, que tenia com a objectiu conèixer la realitat dels "sense sostre" a Mataró. Darrera de cadascuna d'aquests persones s’amaguen circumstàncies personals que només poden intentar solucionar-se una a una i de forma individualitzada. No hi ni solucions màgiques ni universals. El que cal és conèixer les realitats i abordar-les amb decisió.

La crisi econòmic ha posat a moltes persones en situació de vulnerabilitat i per això cal una decidida acció conjunta d'administracions, entitats i persones voluntàries que ajudin a pal·liar les penúries de tanta gent. La d'ahir va ser una acció exemplar que cal explicar arreu i que cal agrair a molta gent.

Pere Munné o posant color a la vida




Personalment no coneixia Pere Munné, si alguns dels seus amics i sospito la llarga i intensa vida que hi ha al darrera de la seva obra. I per això puc entendre aquesta obsessió pel color (tots els colors del món com escriu en el seu bloc), pels quadres plens, per la reivindicació de la llibertat, per la obsessió crítica de la pau. La complexitat com a manera d’entendre la vida davant els que la veuen en blanc i negre i de forma lineal.
Ho podeu comprovar aquests dies a l’exposició que el pintor té aquests dies a l’Ateneu de la Caixa Laietana.

Hem plantat 8.000 arbres






De manera indirecta però vuit mil arbres. Perquè vuit mil arbres són els necessaris per absorbir les 160 tones de C02 a l’any que s’emetrien a l’atmosfera per poder, a partir de combustibles fòssils, produir els 400.000 kWh d’electricitat que a partir del juliol generaran els 2.150 metres quadrats de plaques fotovoltaiques instal·lades al sostre de la Planta de Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme. En termes domèstics això representa el consum domèstic anual de 400 persones. És la major instal·lació fotovoltaica de la comarca i s’emmarca en les obres d’ampliació i remodelació de la planta de tractament de la brossa de Mataró.

Separació de fraccions, triatge de materials reciclables, metanització anaeròbica, procés de compostatge i valorització energètica dels residus no aprofitables, són els conceptes bàsics de funcionament d’una planta que serà la més moderna i completa del país.

Calen solucions

video


“En darrer terme, i no menys important, cal garantir la seguretat de les infraestructures que passen arran de costa i que es veuen especialment afectats pels temporals tal com actualment passa amb els col•lectors i la via del tren”.


Escrivia això en un post del maig de l’any passat en el que apuntava les sis qüestions que crec cal resoldre del litoral del Maresme. Avui, i després que la ciutat s’ha recuperat dels efectes de neu de l’ahir, s’ha tornat a posar de manifest l’actualitat d’aquelles paraules. El fort temporal marítim, anunciat des de fa dies, ha tornat a tenir conseqüències sobre la via del tren i la circulació ferroviària. Durant moltes hores els trens només han pogut circular, entre Mataró i Vilassar de Mar, per una de les vies amb la consegüent afectació d’horaris i freqüències. Durant les hores del migdia la situació s’ha agreujat i les vies han quedat, durant tres hores, totalment tallades per les onades que les envaïen. Els viatgers han hagut de transbordar amb autocars entre Vilassar de Mar i Mataró.

Una situació a la que cal posar remei d’una manera definitiva doncs de cap manera podem permetre que periòdicament una línea ferroviària de la importància de la R1 quedi tallada per un temporal de mar. La mobilitat de Mataró i del Maresme depèn en gran part d’aquesta infraestructura i per tant cal trobar una solució que resolgui la problemàtica actual i garanteixi la funcionalitat del servei. Remourem cel i terra, i mar i cal, però aquesta situació cal resoldre-la.

Una tarda intensa



A migdia el temps s’ha anat complicant. Els meteoròlegs ja havien avisat sobre les possibilitats de neu a cotes baixes. I així ha estat. El dia ja s’havia llevat amb les parts més elevades de la serralada emblanquinades i a mig matí ha començat a nevar per damunt de l’Hospital. Cap a migdia hem activat el Pla Bàsic d’Emergència per condicions meteorològiques adverses en fase d’alerta per passar a fase d’emergència a primera hora de la tarda. A les quatre hem constituït el Comitè d’emergència que té la responsabilitat de coordinar totes les actuacions i els recursos necessaris per fer front a la situació.

Han estat hores molt intenses per garantir l’accés a l’Hospital, als barris més alts de la ciutat i a les urbanitzacions. La neu ja tenia un bon gruix dalt de can Bruguera i el Parc Forestal i continuava caient amb intensitat. Calia també estar atents a les rieres que començaven a baixar i al temporal de mar que poc a poc començava a ser d’un tràngol important. Molta gent treballant, màquines obrint pas a les urbanitzacions, serveis bàsics preparats per atendre qualsevol emergència. Al caure la nit la situació estava quasi normalitzada, excepte les parts més altes on el gruix de neu continua sent considerable. Per davant una llarga nit en la que caldrà estar especialment atents al fred, a qualsevol revifalla de la borrasca i sobretot al temporal de mar.

Serrat canta a Miguel Hernández



Per aquests dies de fred, pluja o neu el millor és tornar als clàssics: Serrat canta a Miguel Hernández.

Quan els ciutadans són els protagonistes


Foto Comissió Setmana Santa

Aquesta tarda ha estat una d’aquelles en les que els ciutadans són els autèntics protagonistes i a més ho demostren. En posaré l’exemple de tres actes als que hi he assistit i que segurament no són els únics en els que la gent, lliurament i sense complexes, esdevé autèntics protagonistes del seu present i futur.

El primer ha estat el festival que un bon grup d’entitats, fins a trenta dues, han organitzat en el Foment Mataroní per recollir fons per ajudar al poble d’Haití. Un festival benèfic que va començar a gestar-se a partir d’alguns missatges que vaig rebre al facebook d’algunes persones disposades a tirar-lo endavant. Amb l’Alberto i la Vanessa de Sangre Gitana al capdavant i mobilitzant un munt de gent que avui s’ha reunit a dalt i baix de l’escenari del Foment. Aquest acte estava dins d’un programa molt més complert que aquests dies s’està portant a terme a Mataró en suport a les víctimes del terratrèmol que ha assolat el país caribeny.


El segon la presentació a l’escola salesiana del cartell de la Setmana Santa de Mataró. Cada any una de les confraries i germandats que formen part de la Comissió de Setmana Santa és l’encarregada de preparar el cartell. Aquest any l’encarregada ha estat la Confraria de la Verònica que ha preparat un magnífic cartell en el que precisament es ressalta la figura de la dona del poble que eixuga la suor i la sang del rostre del Natzarè. Una altra vegada el treball dels ciutadans que fan possible una Setmana Santa que és referència arreu del país.

El tercer ha estat la representació, a la Sala Cabañes, de l’obra “No et vesteixis per sopar”. Una molt divertida comèdia d’embolics matrimonials que ens ha fet riure de valent durant les quasi dues hores que dura l’espectacle. Uns actors aficionats que han demostrat tot el que són capaços de fer damunt un escenari.

Tres mostres, i en podria afegir unes quantes més, de les coses en les que aquest dissabte els ciutadans i ciutadanes han estat els autèntics protagonistes. La ciutat adormida? Les entitats segrestades? Realment saben de quina ciutat parlen?

Unanimitat municipalista



Unanimitat que ha demostrat la Comissió municipalista de Catalunya, formada per la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, per reclamar a la Generalitat de Catalunya una nova legislació dels prostíbuls al nostre país. Una nova legislació que acabi amb la situació d’indefinició, i per tant d’indefensió, que patim els ajuntaments catalans davant el decret que regula els locals de pública concurrència on es practica la prostitució. De fet ens trobem davant una paradoxa inexplicable: la prostitució és una activitat alegal, i per tant sense regular, però els locals on es practica si que estan regulats. Com si cuinar fos alegal però es poguessin muntar restaurants sempre que compleixin unes normes mínimes de superfície i condicions.

També unànime ha estat l’opinió durant aquests dies, i després del cas de La Jonquera, Mataró i Cabrera, de tots els alcaldes que han pogut opinar sobre el tema. I absolutament al marge del partit pel que es van presentar a les eleccions. Tots han reclamat que es posi fi a aquesta estranya situació que posa als ajuntaments i als alcaldes en una situació complicadíssima entre el rebuig social que aquest tipus de locals aixeca en la ciutadania i l’obligació d’haver de complir amb un decret que demostra ser absolutament insuficient i mancat de garanties jurídiques pels ajuntaments. Fins el mateix Artur Mas, conseller en cap de la Generalitat quan es va publicar el decret en qüestió, ha declarat que calia modificar la normativa per evitar la instal·lació de grans prostíbuls a les nostres ciutats.

Perquè en les dimensions d’aquests locals és on rau una gran part del problema. Preocupa l’activitat en sí, preocupa els llocs on es poden instal·lar, però sobretot preocupa les seves dimensions i els fenòmens no desitjables que es poden associar.

Tothom, en el món municipal i també en els mitjans de comunicació, hi està d’acord en denunciar la situació actual fruit del decret del 2002. Sorprèn que a Mataró alguns, molt pocs, mantinguin encara una aferrissada defensa del decret. Caldria que expliquessin el perquè d’aquesta defensa.

Doble satisfacció



La de dimarts al rebre el premi “Columpio de plata” que la fira Expoalcaldía de Saragossa ha instituït per premiar les millors i més innovadores àrees de jocs infantils d’Espanya. Aquest no és un tema menor, les àrees de jocs són uns dels equipaments públics més utilitzats i reclamen una atenció constant dels governs municipals. Contínuament s’estan construint de noves, millorant les existents i introduint nous jocs.

A Mataró hem estat guardonats per la zona de jocs interactius del nou Parc Central que es va inaugurar l’estiu passat. Són jocs amb un fort component tecnològic que desenvolupen diverses habilitats cognitives i activitat física.

La satisfacció ha estat doble doncs aquests jocs estan fabricats per l’empresa Kompan, una multinacional danesa, que té la seva seu espanyola a Mataró i que ahir va rebre dos premis més. Innovant també amb els jocs.

El carrer del capità Panna

Foto Associació de Veïns de l'Havana


Aquest és el sobrenom amb el que es coneixia a en Josep Castellà. De fet els Panna eren una antiga nissaga de mariners mataronins que feren la carrera de les Amèriques. Dissabte varem inaugurar les obres de reurbanització d’aquest carrer que es troba en el barri de l’Havana, el més mariner de tots els barris mataronins.

El carrer Josep Castellà és un carrer relativament nou, que va des del camí Ral fins la plaça Jordi Capell (la plaça del gas), obert en els antics dominis del Pare Etern, una extensa finca que existia a tocar de can Marfà. Per això els solars i les cases tenen una amplada de set metres enlloc dels clàssics cinc metres de les cases de cos mataronines.

Recuperem aquest carrer pels veïns i veïnes, fent-lo de vianants i convertir-lo en una peça, la darrera, de l’eix de vianants que des de la plaça Xica porta cap a baix a mar per la baixada de les Espenyes, el carrer de Sant Pelegrí, la plaça de l’Havana, el carrer de Josep Castellà, la plaça de Jordi Capell i, pel pas soterrat que travessa l’avinguda del Maresme i les vies del tren, el Callao.


Va explicar en Manuel Cusachs les aventures americanes del capità Panna i no va poder estar-se de reclamar un monument a Mataró per tots els mataronines que feren als segles XVIII i XIX, amb èxit o fracàs, les Amèriques. Un monument pel que caldrà buscar un autor i els recursos necessaris. L’emplaçament, per indiscutible, ha de ser al cor del barri, a la plaça de l’Havana.

En la mort d’en Melero



Foto krammm

La notícia m’atrapa dalt de l’AVE, camí de Madrid: ha mort Francisco Melero Navarro. Coneixia el seu estat de salut i ahir mateix havia preguntat per ell. No teníem gaires esperances malgrat haver sortit endavant altres vegades. Però aquesta ha estat la definitiva.

Coneixia a Melero des de fa molts anys, quan varem coincidir com a vocals en l’antic Patronat d’Esports cap als anys vuitanta. Des d’aleshores ens ha unit una amistat seria, molt respectuosa. Melero era un home d’acció, directe, un treballador infatigable. Sabater de professió, va fer molts oficis a Mataró quan va arribar del seu Pedro Abad natal a la província de Córdoba. Pioner del barri de Cirera, va treballar per la promoció del barri i va impulsar la Cooperativa de Vivendes de Cirera que tants bons resultats va tenir per la ciutat.

El futbol era la seva passió. Va aconseguir una cosa inaudita en aquells temps com va ser fusionar els diferents clubs del barri en un de sol: la Unió Esportiva Cirera i construir el camp de futbol. Impulsor de la Comissió de Clubs de Futbol de Mataró, militant del PSC, regidor d’obres de l’Ajuntament, president del Casal d’avis de Cirera. Sempre al peu del canó, treballant sempre pel barri i per la ciutat.

Fa pocs mesos ens va acompanyar, en la inauguració de la gespa artificial del camp de futbol de Cirera. Estava satisfet de veure com unes instal·lacions que s’havien construït amb molt d’esforç per part de la gent del barri estrenaven gespa. Però si el camp gran era la seva il·lusió, la seva dèria era el camp de futbol a 7 (el campito) on juguen els més petits del club. Com sempre deia: “lo más importante són los nenes”. Homes com ell han escrit la història més recent de Mataró.

Descansi en pau.

Calia?

Foto Diari Forestal

Calia donar aquest trist espectacle com a país? Calia posar uns miserables interessos partidistes per damunt del dolor de famílies i companys? Calia fer pornografia de la tragèdia? Calia fer passar per aquest mal tràngol a uns professionals com els bombers? Ens calia? A qui calia?