header-photo

10 anys del pare carabasser






Malgrat que m’ho va demanar per e-mail, el fet d’estar fora de Mataró i amb una més que precària connexió d’internet va fer que se’m passés el termini que ens havia donat per respondre un senzill qüestionari sobre el seu bloc.

I és que el bloc d’en RamonBassas complia 10 anys.  I parlar del bloc d’en Ramon és parlar del món dels blocs a Mataró. Aquella ciutat que en Juan Varela va etiquetar com a ciutat bloc en un article publicat pel novembre del 2005: 

"Si existe un lugar en España donde los blogs actúen como medios sociales y hayan enriquecido el debate público, ese sitio es, sin duda, Mataró, una ciudad de la comarca catalana del Maresme cercana a Barcelona. Y la culpa es de un superusuario, una persona situada en el sitio justo para ser el líder de una fructífera y activa comunidad virtual".

Com tothom sap aquell “superusuario” no era un altre que en Ramon Bassas. Incansable en deu anys de cita durant anys diària  -i el que hem actualitzat durant anys el nostre bloc sabem l’extraordinari esforç que això significa- fins arribar a  més de 3.500 pàgines escrites.

Seguir el bloc d’en Bassas és seguir-lo a ell mateix, en la complexitat d’una persona polifacètica amb una alta capacitat d’anàlisi i interpretació de la realitat i dotat d’una fina ironia. Política local i nacional, qüestions socials, crítica d’art, poesia, religió, …. Qualsevol tema que l’interessi l’acabareu trobant en el seu bloc. Això sí amb opinió i criteri propi, que pot anar de l’ortodòxia més formal a l’heterodòxia més absoluta. I és que el personatge és així.

Ara que els blocs semblen passats de moda davant la instantaneïtat de la piulada caldrà reivindicar per en Ramon la seva condició de pare carabasser dels blocs a Mataró.



Les Santes de gamma extra



Calor, calor de Santes a la plaça de Santa Anna. Una plaça plena de gom a gom i que forma part de les places castelleres de referència. Bones, molt bones sensacions dels Capgrossos després dels bons assaigs de la setmana passada i el convenciment que els castells que es volien tirar els tenien. I molta expectació pel que podien fer les dues colles convidades: Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa. 

Sensacions i expectatives plenament acomplides en la millor diada castellera de Les Santes. De sortida Capgrossos amb un castell que sempre serà especial: el quatre de nou folrat a la plaça de Santa Anna i per la diada de Les Santes. Ràpid, segur i ben defensat. En segona ronda el castell que no havien aconseguit descarregat des de Reus l’any passat: un tres de nou amb folre de postal. I en tercera ronda un quatre de vuit amb l’agulla que està esdevenint un castell franquícia dels mataronins aquesta temporada. Amb la tripleta vilafranquina al sac quedava la ronda de pilars i els de la camisa blava volien tirar el pilar de set. De fet l’havien descarregat dijous a assaig i tocava portar-lo a plaça. Encaix perfecte entre el terç i el quart i el pilar ben defensat fins descarregar-lo. Eufòria capgrossa que primera vegada en uns quants anys sortien de Santa Anna més que satisfets. I us ben asseguro que això no sovinteja massa en una colla poc donada a explicitar eufòries excessives. 

Vilafranquins i terrassencs a banda i banda de la plaça, els verds cap a la Rambla, els malves cap a la Riera. Cadascú a lo seu però mirant de reüll que feien els altres. De sortida els vilafranquins amb un tres de nou folrat. La pilota sembla ara a la banda de la Riera. Toca jugar-la a Minyons i la resposta no pot ser més contundent: torre de nou amb folre i manilles. Ràpida, sense bellugar més que l’imprescindible i una feinada de les manilles en la baixada. El primer gama extra del dia. La pilota de nou cap a la banda de la Rambla. 

Però els vilafranquins no semblen massa impressionats i responen amb una altra torre de nou. El castell puja bé i de cop es trenca a nivell de quarts. Una llenya que sorprèn a tothom però cada castell és un món! La pilota es queda a baix. Però a dalt no afluixen: un quatre de nou amb folre prou solvent que els de baix responen ràpid amb una altre quatre de nou folrat. Minyons estan forts i ho volen demostrar: nou de vuit amb tres enxanetes. Dit i fet, la complexa estructura va prenent forma, els enxanetes fan les aletes i amb molta seguretat el castell es va desmuntant. El segon gamma extra de la jornada. 

Tornen els de Vilafranca: nou de vuit amb una sola enxaneta. Ja hi van tres gamma extra. Perdoneu però no entenc la polèmica sobre quin castell és més difícil perquè a mi em sembla que aguantar aquest castellà muntat mentre l’enxaneta traspassa fins a tres vegades és d’una dificultat extrema. I sense descans els verds plantegen el pilar de vuit amb folre i manilles. Seguretat, confiança i un gran domini tècnic per descarregar un espectacular pilar. La pilota sembla desapareguda i el quart gamma extra de Les Santes descarregat. 

Pilar de set només carregat pels Minyons per acabar una jornada de les que fan història: quatre gammes extra, cinc castells de nou i dos pilars de set. I si cada castell és un món cada temporada és un univers i a aquesta li queda corda, i concurs, per uns quants mesos.