El Tub Verd avança

Visita avui a les obres d’ampliació del Tub Verd, el “district heating” de Mataró, una iniciativa pionera al nostre país i que poc a poc es va estenent per la ciutat. A partir de l’aprofitament de l’energia sobrant de la depuradora d’aigües residuals i de la incineradora de residus es subministra aigua calenta per la climatització de catorze equipaments públics de la ciutat. En aquests moments el tub verd té ja un recorregut de 13’4 kilòmetres i subministra més de 9 MWh d’energia. Amb la fase actualment en construcció, 10 nous kilòmetres de tubs en el sector del Front de Mar, s’arribaran fins el 43’9 MWh d’energia tèrmica, equivalent al consum anual de 7.000 famílies.

Ens trobem davant un canvi de model energètic que cada vegada serà més descentralitzat, interconnectat i basat en energies renovables. Un model i una gestió en la que els agents locals tindrem cada vegada una presència més important. És doncs en aquest escenari de futur que cal situar i valorar realment la iniciativa del Tub Verd. I tenint molt present que la gestió mediambiental, en especial la del vector energètic, significarà un element clau d’un nou model econòmic.

I vostè, no hagués fet el mateix?

Són paraules d’un vell “passador” per explicar els motius que els portaren a arriscar les seves vides ajudant als refugiats que, fugint dels nazis, travessaven el Pirineu. Històries impressionants que l’Assumpta Montellà explica en el seu nou llibre “Contrabandistes de la llibertat”. Històries d’homes que jugant-se la vida van salvar milers de vides a través dels colls pirinencs:

“Durant la guerra civil eren els espanyols els que fugien, mentre a la Segona Guerra Mundial van ser famílies jueves, societat civil i militars compromesos amb els aliats i refugiats dels països ocupats pels nazis que buscaven entrar a Espanya i unir-se per lluitar tots contra Hitler.

Entre l’any 1939 i 1944 van travessar les muntanyes unes vuitanta mil persones, ajudades sobretot per les xarxes d’evasió impulsades inicialment pel govern britànic, l’únic que va aguantar l’envestida dels nazis a Europa.

Una part molt important d’aquestes xarxes eren els passadors, persones que ajudaven a passar la frontera a peu i furtivament a tots els fugitius que necessitaven eludir la vigilància establerta.”

Torna la historiadora mataronina a recollir testimoniatges de persones, ja molt grans, que van ser protagonistes d’aquells fets. Uns testimonis a punt de desaparèixer definitivament i amb ells la memòria de tota una generació. Personatges i històries que malgrat els anys ens fan emocionar pel seu dramatisme i sobretot per la seva gran humanitat.

Innova 360

Pots trobar tota la informació sobre Innova 360 d'aquest any a la seva web. I per començar avui la Nit amb Visió.

Històries i paisatges

Paisatges d’unes muntanyes prou conegudes i per les que han passat les històries que en Jaume Cabré va saber explicar en el seu llibre Les veus del Pamano que aquests dies es pot veure en la seva versió televisiva a TV3. Històries d’una comarca en la que la guerra i la postguerra va ser especialment cruel. Històries d’homes i dones, històries que passen per les places dels pobles, les bordes i els camps, els menjadors de les cases i les taules de les tabernes.

De nou la nau

De nou la nau Gaudí torna a ser notícia. En aquest cas en un ampli reportatge publicat a la revista del Col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics. Si en el número del mes de juliol la nau Gaudí ja va ser portada, ara la revista li dedica un ampli reportatge que us invito a llegir.

De la ciutat solidària

He explicat moltes vegades que Mataró és una ciutat solidària, capaç de teixir una densa xarxa d’ajuda mútua entre els propis ciutadans i també amb altres països. El nombre d’entitats que es dediquen a labors solidàries és molt gran i abasten tots els camps de la solidaritat.

Ahir en vaig tenir un parell d’exemples. El primer a la celebració dels trenta anys de la construcció de l’església de Sant Pau al barri del Palau. Un temple humil per un barri de treballadors. Un barri que ha canviat la seva fesomia amb un procés de forta immigració extracomunitària. En l’homilia, i davant els rectors anteriors, l’actual mossèn no s’ha estat de comentar precisament aquesta diversitat i les problemàtiques socials que genera. I ha estat clar i català en la crida a treballar plegats i a partir de la realitat existent per a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del Palau. Al marge o no que siguin feligresos de la parròquia però posant, com ha de ser normal en l’església, la fe cristiana com a eix principal sobre el que sustentar tot el treball. Llàstima, i com acostuma a passar en els sermons, els que ho havien de sentir avui tampoc hi eren.

El segon exemple en el sopar de l’Associació de Familiars de Malats d’Alzheimer. Es tractava de fer entrega del xec resultat de la segona caminada solidària que va tenir lloc el passat mes de setembre. Una quantitat important, més de dotze mil euros, que serviran a l’entitat per seguir amb la seva tasca de suport als malats i a les seves famílies. Un bon grapat de persones i d’entitats reunides per aquesta causa solidària i una bona mostra de la vitalitat extrema d’aquesta ciutat, de les seves entitats i associacions i dels seus ciutadans i ciutadanes.

Lliçons de ciutadania

Lliçons de ciutadania les que he rebut avui en diferents actes als que he assistit. Lliçons que demostren la vitalitat de la ciutats i sobretot dels seus ciutadans i ciutadanes. En àmbits ben diferents però amb el denominador comú de la il·lusió per la ciutat i pel bon veïnatge.

Deixeu-me explicar la que em varen donar els veïns i veïnes del carrer Milans (un carrer dedicat al general liberal Milans del Bosch i per tant res a veure amb el seu descendent colpista) amb motiu de la seva reurbanització. Aquest és un carrer curt, de l’eixample oest de la ciutat i que durant molt de temps va haver de suportar el trànsit d’agitació degut a la drecera que molts mataronins fèiem per tornar a la plaça de les Tereses pel carrer de Concepció. Quan aquest darrer carrer es va fer de vianants la connexió és va tallar i el trànsit es va limitar al dels propis veïns. Era doncs el moment, i tal com es acordar en el Consell Territorial del Centre-Eixample-Havana, de recuperar-lo pels veïns. S’han eixamplant les voreres, s’han plantat arbres, s’ha ordenat l’aparcament i s’han substituït les velles i sorolloses llambordes per asfalt sonoreductor. Abans la companyia municipal d’aigües ha canviat tota la xarxa de clavegueram i d’aigua potable. Totes aquestes actuacions han estat finançades amb els diners del popular Fons Zapatero.

Però molt més enllà del que s’ha fet, la lliçó d’ahir la varen donar els veïns i veïnes al organitzar una festassa per celebrar que recuperaven el carrer. Domassos i banderes als balcons, globus i garlandes, xocolata, melindros i coca per tothom fetes pel veïnat, música amb els artistes del propi carrer. Fins i tot una exposició de fotografies antigues del carrer, de les velles serenates i de les joguines fabricades en una antiga indústria del carrer. I un ambient de recuperar el que entre els cotxes i la tele ens havia estat robat. El carrer com a espai de convivència i ciutadania. Moltes gràcies veïns i veïnes del carrer Milans i com us vaig dir en el meu parlament: Sensacional!