Parlem-nos

“Necessitem les llengües per comunicar-nos; com més, millor.” Abiodun Bello

“No hi ha edat per aprendre català.” María Elizabeth Paz

“Ens hem d’adaptar al lloc on anem, no el lloc a nosaltres.” María José Cabrera

“El primer pas va ser saludar en català.” Menana Erribhe

“Cada llengua és una finestra per veure el món.”Sevdalina Kóleva Dimitrova

“El futur del català depèn de nosaltres.” Ona Coromines

Són frases extretes de l’exposició Parlem-nos que avui s’ha inaugurat a la biblioteca Pompeu Fabra amb motiu de la presentació del curs del Centre de Normalització Lingüística del Maresme.

De nou berlinesos

Avui com ara fa vint anys, amb tota l’emoció, amb tota la determinació, de nou berlinesos. Per enderrocar murs, per acabar amb les opressions, per recuperar les llibertats allà on calgui.

Temps de castells: tancant temporada a l'estil Capgrossos

Descarregant a plaça, i amb molta solvència, tres grans castells. Dia fred a Santa Anna que feia enyorar la calorassa de Santes, un ventet un pèl molest i tres colles en la recta final de la temporada. Amb el facebook vaig informant del que passa a plaça i enviant algunes fotos.

De sortida els amfitrions amb la torre de vuit folrada, ràpida i segura com acostumen a ser les torres dels mataronins. En segona ronda un tres de nou folrat que s’ha de treballar a partir de la sortida de sisens, però li tenim ben presa la mida a aquest castell. Per acabar amb un castell inèdit pels Capgrossos: el tres de vuit amb el pilar. Paradoxalment dona molta més feina muntar el castell que defensar el pilar. De totes formes castell descarregat, i com ens ha passat tantes vegades, en el primer intent a plaça. Dos pilars de cinc i dos pilars de quatre per a fer pujar molta gent.

Castellers de Barcelona amb pocs efectius desplaçats desmunten, amb l’anxaneta quasi a dalt de tot del pom, fins a dues vegades el quatre de vuit amb el pilar. Hi ha qui diu que el dels barcelonins és el millor quatre de vuit amb el pilar de totes les colles. Avui els ha fallat, i per dues vegades, la canalla. Un intent també desmuntat de torre de set en segona ronda que acaben amb un cinc de set descarregat. Tercera ronda pels de la camisa vermella amb un quatre de set amb l’agulla. I per acabar un pilar de sis gairebé insultant de ràpid i segur. Hauran de collar i fort per la diada dels Minyons en la que es veuran les cares, en un derbi barceloní a Terrassa, amb els borinots de Sants.

Una altra vegada, com diumenge passat a Vilafranca, la creu pels Castellers de Lleida. Torre de vuit només carregada en primera ronda. Perden la segona amb els intents de tres de vuit que han desmuntat per dues vegades i acaben amb un quatre de vuit de descarregada èpica, amb el castell absolutament desquadrat i amb la plaça sencera animant els lleidatans. Un vano de cinc en ronda de pilars per acabar.

Temporada acabada pels Capgrossos, camisa a l’armari fins Sant Jordi. Un llarg hivern per repensar algunes coses i fer balanç d’una temporada que va començar molt bé, amb el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de set recuperats, que va tenir un punt d’inflexió per Les Santes amb un reinici de temporada molt fluix i un final apoteòsic, recuperant els castells de nou i estrenant el tres de vuit amb l’agulla. Girona i sobretot Vilafranca van ser un autèntic bàlsam per a una colla tocada i a la que alguns ja donaven liquidada per aquesta temporada. Paciència i feina, confiança en les nostres possibilitats i al final el puntet de ràbia per assolir grans castells. I homenatge per l’Enric Canal, l’home que assumia el paper del cridaner que posa ordre, que plega de cap de pinyes.

Avui Mataró ha continuat, perquè mai ha deixat d’estar-ho, estant orgullosa de la seva colla, pels castells tirats i sobretot per la manera de tirar-los. Al més pur estil Capgrossos: pas a pas, pis a pis!

Un nou número de la revista Valors: Sentir-se segur és possible. En parla en Joan Salicrú al seu bloc.

Emoció i orgull socialista

Emoció i orgull és el que hem sentit avui els mil vuit-cents delegats i delegades que hem assistit a la IV Convenció Municipal del PSC: Solucions locals als nous reptes. Una intensa jornada de treball amb l’aprovació de dues ponències, una declaració i tres resolucions. Reflexions a fons sobre temes que ens preocupen com la gestió de l’espai públic, la crisi i la nova economia, les finances locals. Hem estat molts els participants que hem anat explicant el que passava en els nostres facebook.

En Jordi Hereu, secretari de política municipal del PSC, ha estat especialment brillant per definir el projecte municipal socialista. “els socialistes treballem per la il·lusió col·lectiva, la millor definició possible de la política”. També quan ha parlat de la crisi: “estem treballant per afrontar una crisi que té el seu origen en valors antitètics als valors dels socialistes”. O quan ha parlat dels barris i m’ha fet pensar en el regidor Melero: “quan als barris hi arribin els populistes hi trobaran els socialistes treballant-hi”

Però avui els socialistes catalans no podíem, ni volíem amargar-nos. És cert que la Convenció feia setmanes que estava convocada i que per tant calia fer-la i en aquests moments. I no ens hem amagat. Com tampoc ho varem fer el mateix dia en que va saltar el cas Pretòria. I no ens hem amagat i hem parlat i molt de corrupció i de com afrontar-la. Amb contundència i sense embuts. Dient les coses pel seu nom i proposant mesures inèdites que comprometen a tots els electes socialistes.

Avui el president Montilla ha fet el que per a mi ha estat el millor discurs que mai li he sentit. Un discurs clar, compromès i emocionat. Assumint les situacions, demanant disculpes als ciutadans de Santa Coloma de Gramanet i proposant un contracte públic pels candidats i electes socialistes amb la determinació del compromís amb la tolerància zero vers la corrupció. Ho ha dit ben clar el president, això afecta a càrrecs públics i a militants: "el que ens uneix als socialistes són uns principis, uns valors, uns ideals, unes normes i un projecte". Per acabar reclamant: "és l’hora de la passió, el coratge i la determinació”.

Quan inaugurava refugis de muntanya

Si mai aneu per la vall de Tavascan no deixeu-ho d’arribar-vos fins la Pleta del Prat. És un indret molt bonic que, sobretot ara a la tardor, sorprèn per la bellesa dels boscos de bedolls i avets. Bona base de sortida per excursions cap a la zona de l’estany del Diable i per la pràctica de l’esquí de muntanya. Un remuntador permet també l’esquí de pista a l’hivern. A la Pleta del Prat, fa anys, l’Ajuntament de Lladorre va construir un refugi de muntanya on es pot pernoctar i menjar força bé.

Res doncs diferent de tants llocs del Pirineu català. Una cosa però crida l’atenció de l’excursionista que s’hi arriba: la placa commemorativa de la inauguració del refugi. Explica, com totes les plaques, quin dia i per qui va ser inaugurat. Hom sempre s’ha preguntat en condició de que el refugi va ser inaugurat per la senyora Marta Ferrusola. Per ser dona del president Pujol? Per ser presidenta de la sectorial d’esports de Convergència? Mai ho he sabut. Però sempre he tingut ben clar que no li corresponia, que la senyora Ferrusola no era un càrrec electe ni membre del govern de la Generalitat. Més aviat sembla un reflex d’aquella vella aspiració convergent d’exercir d’amos del país.

Per això, quan vaig veure en Felip Puig en estat pur, o sigui desbarrant, vaig pensar immediatament en la placa del refugi. Coses de la vida i de la memòria. Per cert no, no me la imagino!

Com sigui que tinc la foto de la placa guardada en algun fitxer mal organitzat, quan la trobi la publicaré no sigui que algun malpensat pensi que m’ho estic inventant. I si no la trobo ja tindré un bon motiu per arribar-me a la Pleta del Prat amb l’excusa de tornar-la a fer. Ves per on igual haig agrair-li a en Puig un bon esmorzar de forquilla amb la serra de les Canals curulles de neu tancant el paisatge.

En el camí de Copenhaguen -11-

Un altre vídeo. En aquest cas el de la meva intervenció al programa "Els uns i els altres" de BTV per debatre sobre el canvi climàtic.

En el camí de Copenhaguen -10-

Vídeo de la meva intervenció en la cimera del clima de Barcelona.