header-photo

I Agost també!


Escrivia a finals del mes passat que el juliol havia estat un mes profitós i ara puc escriure que l’agost també. Malgrat estar la ciutat i l’ajuntament pràcticament de vacances, la inèrcia del treball encara ens proporciona bones notícies en aquest mes tan especial.

Notícies com l’inicia de les obres, aprofitant l’estiu, del soterrament de cinc noves àrees de recollida d’escombraries. O l’atorgament del certificat Q de qualitat turística a les platges del Varador i el Callao. També es fan obres a l’estació de tren per millorar la seva accessibilitat amb l’allargament de les andanes. La signatura d’un conveni amb Caixa Laietana per facilitar el finançament d’obres de rehabilitació d’habitatges, la inauguració del nou ambulatori de salut mental de l’hospital de Mataró, la reducció d’un 9% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle són també algunes de les bones notícies d’aquest agost que avui acaba.

Recordant Màrius Torres

Retorn



Retorno, ni que sigui per unes hores, a Melilla. Que ningú esperi una crònica d’actualitat política ni res que s’assembli en aquest escrit. Lògicament he seguit amb atenció les informacions de les darreres setmanes, però tinc suficient coneixement de causa com per passar-ho tot pel sedàs de la història i relativitzar les coses en la seva justa mida.

Vaig marxar de Melilla el setembre de l’any 64 i no hi havia tornat mai. Per diverses circumstàncies primer i després per una por terrible. Por a trencar els records d’una infantesa que fou molt feliç. Bons records de la família, dels veïns, del barri i de la ciutat. I sé prou com poden ser de fràgils els records i després de tant de temps.

Fill d’una família humil, en un barri de treballadors d’una ciutat de frontera, cosmopolita i multiètnica. Una ciutat de personatges diversos, únics, autèntics supervivents en mig d’acomodats funcionaris i militars. Teníem, tots plegats, poca cosa, però mai ens va faltar l’essencial per viure d’una forma molt digna. I érem feliços. Segurament amb la inconsciència de l’edat però amb l’alegria compartida de familiars i veïns. Cases molt petites amb l’immens pati del carrer, lloc de trobada, joc, festa, xerrada, ... La vida és vivia pendent del temps, de la mar, dels avatars de la frontera, de les penúries i dels petits èxits, al dia i sense especular massa amb el futur. Els pares van ser valents, molt valents, i va decidir marxar en el moment just en què el futur dels fills s’havia de decidir. No devia ser fàcil trencar amb el microcosmos en el que havien viscut sempre, però ho varen fer pel nostre futur. Mai els hi agrairé prou.

Ara, després de quaranta sis anys hi he tornat. Una invitació formal del president de la ciutat autònoma que no podia defugir i que agraeixo sincerament. I no en penedeixo, tot el contrari. He trobat una ciutat que ha canviat en tot aquest temps, que ha recuperat el front marítim, els edificis modernistes, la vella ciutadella, que ha vist desaparèixer els uniformes del carrer i que conserva l’aire de ciutat de frontera amb totes les seves conseqüències.

25 anys després




Avui fa 25 de la primera ascensió catalana a l’Everest. Les notícies d’aquell dia ressaltaven la fita aconseguida pel muntanyisme català i que tinc diàriament present doncs uns dels quadres que tinc al despatx d’alcaldia és una fotografia dedicada d’en Toni Sors dalt del cim.
A Mataró la gesta esportiva dels Cadiach, Vallès i Sors va ser viscuda de forma especial doncs un soci de l’Agrupació Científico Excursionista arribava al sostre del món i per això s'ha muntat una exposició commemorativa que s'inagurarà el proper 16 de setembre.

Per commemorar aquests 25 anys la FEEC organitza per aquest cap de setmana una ascensió col·lectiva a un seguit de cims catalans i pirinencs. El lema és prou engrescador: Fes el teu Everest. Hi ha cims a l’abast de tothom, des de la Torreta del Montsià fins l’Aneto.


Com sigui que aquest cap de setmana sóc fora i per tant no puc afegir-me a la proposta faig bona la meva ascensió d’aquest estiu al Montsent de Pallars, un dels cims proposats per la FEEC. Com que la muntanya és com és aquell dia ens va regalar amb unes vistes extraordinàries, des de Montserrat fins l’Aneto, i des de la Pica d’Estats, Monteixo i Certescan fins a Montrebei i Terradets, amb el Peguera, el Subeneix i els Besiberris a tocar i el cercle d'Estany Gento a sota.

El proper pas es diu Llar Cabanelles



De les moltes coses que es van dir ahir en els parlaments de l’acte d’inauguració del nou ambulatori de salut mental de l’Hospital de Mataró en vull ressaltar les dues que em van semblar més importants.

La primera seria que aquest nou ambulatori és resultat d’un model de salut que a la ciutat i a la comarca s’ha vingut desenvolupant des dels primers ajuntaments democràtics. Un pas més en la qualitat, la proximitat i el servei a la ciutadania.

La segona idea tenia a veure amb el balanç de la feina feta, la satisfacció pel nou equipament i el recordatori dels nous objectius en els que s’està treballant des de fa temps i que en salut mental té un nom ben concret: Llar Cabanelles.

Somorrostro



Foto Lamalla.com


Somorrostro, el mític barri de barraques de Barcelona i que tothom associa a la figura de la Carmen Amaya, és el títol del nou espectacle que la Maria Rovira i la companyia de dansa Trànsit estrenen aquests dies a Barcelona. Al Romea del 31 d’agost al 12 de setembre dins de la programació del “Dansalona”.

Podeu veure els videos de l'entrevista i que li varen fer a la Maria Rovira i l'actuació al programa Els Matins de TV3.



Necessitem cap altra excusa?


Cartell de Sebastián Cerdà Villa

Aquest cap de setmana tornen les festes de barri i de carrer: la Serenata del carrer de Sant Ramon, la Festa Popular de Cirera i la Festa del barri de Les Santes-Escorxador. Fa unes setmanes vaig escriure unes línies pel programa de la Serenata del carrer de Sant Ramon que crec que poden servir per a totes les festes d’aquest final d’estiu:

"Els dies comencen a escurçar-se una mica i ja es perceptible que la tardor s’acosta. La calor, que ens ha mortificat des de Sant Joan, comença a donar alguna treva i a la nit costa menys de dormir. La llum comença a guanyar en transparència i fins i tot és possible que alguna tronada hagi fet baixar les rieres. El soroll dels petards de les colles de foc, les músiques del Bequetero i de la Missa de Les Santes són ja un record al fons de les nostres orelles i els mataronins i mataronines ens disposem a la feina i a les rutines del dia a dia.

Però com si volguéssim que el temps es parés i l’estiu no acabés de passar ens afanyem a celebrar encara serenates i festes de carrer. I de les serenates la més antiga, la Serenata del carrer de Sant Ramon. De nou les taules i les cadires ocupen el lloc que ens havien robat els cotxes. De nou la gent al carrer retrobant l’ambient que la tele ens havia segrestat. La canalla amunt i avall, que aquests no es cansen mai. La gent més gran reposant mentre la fan petar i recorden gent i fets. El jovent en l’etern festeig. La música que només acompanya i que serveix d’excusa per sortir de casa. Els pallassos que fan riure els infants mentre els grans s’ho miren admirats que els mateixos acudits funcionen generació rere generació.

La gent de la comissió esgotats, que la feina la fan els cansats. I el veïnat feliç de retrobar-se, per recuperar l’esperit de carrer, d’espai i de sentiments compartits. Necessitem camp altra excusa per celebrar la Serenata? Necessitem cap altre motiu per desitjar-nos tots plegats una molt bona Serenata del carrer de Sant Ramon?

Doncs això, que tinguem una molt bona Serenata, i com si fos Nadal, un molt bon curs que ara comença."

Som-hi: el canvi real



Arrenca la precampanya del PSC i ho fa lògicament passant comptes. Si l’eslògan electoral del president Montilla va ser “Fets i no paraules” ara toca explicar els fets. El balanç és impressionant i encara més si es compara amb els resultats dels governs anteriors de CiU. Mai s’havia fet tant i en tan poc temps. En qualsevol dels àmbits de govern la feina ha estat molta i profitosa. Ha estat el canvi real.

Compte però! Els fets són els fets i són inqüestionables i la prova és el nerviosisme i l’intent de posar en marxa la màquina de les mentides per part dels que avui s’han sentit retratats pel balanç del govern. Però a la política cal posar-li èpica i sentiments i això no es resolt amb un llistat, per més aclaparador que sigui, de les coses fetes. Cal posar-li sentit, explicar el que s’ha fet i sobretot el per què s’ha fet. També aquí podem trobar arguments, discurs i relat del govern de la Generalitat.

Quan alguns estan entestat en un debat identitari en el que ni ells mateixos s’aclaren, els socialistes hem de ser capaços d’explicar sense embuts la nostra aposta per l’Estatut, per l’Espanya plural i federal i sobretot pel progrés econòmic i social de Catalunya i pel benestar dels catalans i catalanes. I ho podem fer il·lustrant el discurs amb l’acció del govern de Catalunya presidit en els darrers set anys per socialistes.

El castanyer d’Ana Frank



“Casi cada mañana subo al ático para sacar el aire cargado de mis pulmones; desde mi rincón favorito, miro al cielo azul, el castaño desnudo, en cuyas ramas brillan pequeñas gotas de lluvia, como plata, y las gaviotas y otros pájaros que planean .. Mientras esto exista, pensé, y pueda vivir para verlo, la luz del sol, los cielos despejados, mientras dure, no puedo ser infeliz”.

18 de abril de 1944
«Abril es realmente maravilloso; no hace ni mucho calor ni mucho frío, y de vez en cuando cae algún chubasco. El castaño del jardín está ya bastante verde, aquí y allá asoman los primeros tirsos.»


13 de mayo de 1944
«El castaño está en flor de arriba abajo, y lleno de hojas además, y está mucho más bonito que el año pasado.»


Són fragments del Diari d’Ana Frank en els que fa referència al castanyer que veu des de la finestra de la casa on va estar amagada dels nazis. Avui ens arriba la notícia de la mort de l’arbre. Tocat de mort per una plaga de fongs, l’arbre va ser motiu d’una polèmica quan el propietari volia tallar-lo pel seu mal estat de salut. Es va salvar gràcies a una iniciativa popular però ara no ha pogut resistir més i el vent ha acabat trencant-lo.

L’arbre era en realitat un castanyer d’Índies, els mateixos que podem veure plantats en els carrers de París i que floreixen de forma espectacular a la primavera, que dona castanyes bordes i amargues.

Els arbres són essers vius, i encara que els castanyers d’Índies poden viure centenars d’anys, acaben morint de vells o per malalties com en aquest cas. El gran consol és que al llarg de la seva vida el castanyer d’Ana Frank ha donat fruits suficients i existeixen nombrosos plançons d’aquest emblemàtic arbre. I a mode de lliçó podem extreure que la llibertat que l’arbre representava per l’adolescent jueva cal replantar-la de manera continua.

Com un somni



Aquest és el nom de l’havanera que ha guanyat el 2n premi del Concurs d’havaneres de Sant Pol. Podeu veure el vídeo en el que Els Pescadors de l’Escala interpreten la cançó que han composat els mataronins Xandri Montasell i la Maria Remei Paretilla. Felicitats a tots dos!

Serranos



"Serranos" és el gentilici amb el que es coneixen els habitants de Sierra de Yeguas, un poble de la província de Màlaga amb el que tenim una relació molt especial. Durant les migracions dels anys 50 i 60 va funcionar el “paisanaje” que feia que la gent que emigrava ho feia a localitats en les que ja tenien algun paisà que els feia la primera acollida. A Mataró va funcionar amb especialment amb la gent de Cehegín, però també amb els de la Roda de Andalucía i amb els de Sierra de Yeguas.

Més d’un miler de “serranos” van arribar a estar empadronats a la nostra ciutat i encara en viuen vora quatre cents. Sense comptar les parelles, fills i nets. Això fa que la relació entre Mataró i Sierra de Yeguas sigui encara molt intensa tal com es va posar de manifest fa uns anys amb motiu de la Fira de l’Arbre. Una relació que es manté cada any amb el recital de “saetas” que els “saeteros” de Sierra de Yeguas fan cada any a Mataró.

Avui hem volgut reafirmar els llaços entre les nostres poblacions amb la inauguració a Sierra de Yeguas del parc “Ciudad de Mataró”. Un acte senzill i emotiu que ha tenir una futura segona part amb la dedicatòria d’una plaça a Mataró que porti el nom de la localitat malaguenya. El compromís està pres i ara caldrà treballar per portar-lo a terme.

Tornarem a ser solidaris per l’Alzheimer!



I aquest any volem ser 3.000 els voluntaris solidaris que caminarem per l’Alzheimer. La cita és el diumenge 26 de setembre a les 08:00. La crida ja està llençada, hi trobaràs tota la informació a http://www.caminaperlalzheimer.com/ (recorreguts, inscripcions, fotografies, etc...) i un bon recull de fotografies de la II Caminada a http://www.claraboia.coop/matarocamina/

Faltaràs només tu?

Com som els alcaldes




Bé el programa realment es diu: Com són els alcaldes. Un programa fet per tres periodistes maresmencs: l’Oriol Burgada, l’Eli Solsona i en Joan Salicrú per la COM. Durant tot l’agost s’estan patejat radiofònicament Catalunya per entrevistar alcaldes i alcaldesses de pobles, viles i ciutats. De tots els colors polítics i amb trajectòries polítiques i personals tan diverses com el propi país. Més enllà del bon treball periodístic que estan fent cal ressaltar la confiança de la COM en el treball de periodistes joves i de comarques. Una bona demostració del que ja hem titulat “Catalunya en xarxa”. Arreu del país passen coses que ens poden interessar a tots i hi ha personatges, en aquest cas els alcaldes i alcaldesses, que poden explicar-nos moltes coses.

El resultat de tot plegat el podeu escoltar cada dia d’una a dues del migdia a les emissores de la xarxa COMRàdio. També podeu seguir els programes al grup de facebook “Com són els alcaldes” i al twitter i recuperar els programes ja emesos.

També em va tocar ser entrevistat i us ben asseguro que vaig passar una molt bona estona fent el programa, tot i que en el meu cas jugaven amb l’avantatge escandalós del coneixement i de la confiança mútua. Amb d’altres periodistes m’hagués estat molt més fàcil reprimir alguns sentiments. Clar que els hi vaig tornar la jugada fent també el seu perfil. Cap altre alcalde ho podia fer. Tots jugàvem a casa, a MataróRàdio l’emissora de la ciutat. L’emissora que més d’una vegada he definit com la de les quatre P: pública, plural, participada i amb públic que l’escolta.


Haikus d’estiu -52-



Cos negre, bec groc
omple els infinits blaus
l’estol de gralles

Haikus d’estiu -51-



Blaus de cel i llacs
infinites tarteres
muntanyes amb nom

Haikus d’estiu -50-



Passa el camí
s’escolta el silenci
la tarda ja cau

Haikus d’estiu -49-





Muda la borda
davant silencis d’homes
vençuts pels temps

Haikus d’estiu -48-




Damunt el vell tronc
sorprèn la sargantana
de fugisser pas

Haikus d’estiu -47-




Ingràvid voltor
que vola en l’immens cel
damunt els grans prats

Haikus d’estiu -46-




Dalt la carena
l'arbre de les tempestes
vigila els vents

Haikus d’estiu -45-


Freixes del fossar
memòria eterna
de les muntanyes

Haikus d’estiu -44-


Mar de verds dels prats
tacat per les estrelles

del panical blau

Haikus d’estiu -43-




Cel i muntanyes
i el sol a la posta
instants d’òpera

Haikus d’estiu -42-






Esclata la llum
en catredalícies
columnes de pi

Haikus d’estiu -41-




Blanca escorça
damunt horitzons perduts
la dels dos bedolls

Haikus d’estiu -40-



Impertorbable
l’ermita en el turó
veu passar els temps

Haikus d’estiu -39-


Petita mata
les arrels dins la pedra
olor d’orenga

Haikus d’estiu -38-




Com una ombra
el pas fugaç de l’isard
entre els arbres

Haikus d’estiu -37-



Seculars llosats
de minerals escates
lluentes al sol

Haikus d’estiu -36-



Vespral tempesta
que pinta un cel ponent
de pausats colors

Haikus d'estiu -35-




Esclata de blaus


la formatgera herba


vora el camí