header-photo

Tecnocampus en marxa

I jo quants n'he plantat?



Foto annamon


Avui he descobert un llibre preciós: “L’home que plantava arbres” de Jean Giono. Me l’ha fet descobrir en Ramiro Tomé en la seva columna “De llibres” al Capgròs.com.

“Tot havia canviat. Fins i tot l’aire. En comptes de les ventades seques i brutals amb què m’havia trobat antany, ara bufava una brisa carregada d’aromes. Dels cims arribava un soroll semblant al de l’aigua: era la remor del vent en el bosc. Però el més sorprenent de tot va ser sentir el soroll de l’aigua que queia sobre una bassa. Vaig veure que hi havia una font, que tenia un bon doll, i el que més en va commoure va ser que hi havia plantat a la vora un til·ler, que ara devia tenir uns quatre anys i estava en plena floració, símbol incontestable d’una resurrecció”.

Realment una història preciosa, de les que queden en la memòria i sobretot de les que et fa pensar: i jo quants arbres he plantat?

Valors



El dia rúfol i gris em fa quedar a casa i em permet llegir algunes coses que tenia pendent. Entre elles la revista Valors del mes de març. Un nou número d’aquesta revista molt mataronina però que aborda temes universals. Ja són cinquanta vuit números publicats en els sis anys de vida de la publicació. Podeu també llegir la versió digital en la web de la revista.

En la mateixa web anuncien, pel 23 de maig, la segona edició de la Jornada Valors i Compromís amb un cartell molt interessant: Antoni Puigverd, Lluís Duch, Gregorio Luri, Laia de Ahumada i Margarita Riviere. Més que suficient per a fer una reserva d’agenda.

El lledoner del meu carrer



Des de la finestra en la que treballo es veu, a baix al carrer, un lledoner magnífic. És un arbre que sempre he vist en el mateix lloc, i sospito que ja hi era quan es va urbanitzar el barri i va aparèixer el carrer. Aquest dies ha brotat i els llucs de l’hivern estan donant pas a les fulles de verd tendre. Com a testimoni mut de la vida del barri, veurà passar tot l’any i el seu aspecte anirà canviat al llarg dels mesos. A la tardor, amb els branquillons curulls de negres lledons, començarà a perdre les fulles i recomençarà el cicle vital.

Però durant la primavera i l’estiu ens oferirà la seva amable ombra. La mateixa ombra de la que va escriure en Tomàs Garcés en el seu poema, musicat per Eduard Toldrà, “L’ombra del lledoner”.

A l’ombra del lledoner
una fadrineta plora.
La tarda mor dalt del cim
la tenebra se l’emporta.
La noia plora d’enyor:
el lledoner no fa ombra.
La nit sospira, la nit,
el bosc, la riera clara.
Les branques del lledoner
són fines i despullades;
fulla i ocell n’han fugit,
però hi crema l’estelada.
Fadrina l’amor és lluny;
demana’l a punta d’alba
quan l’ombra del lledoner
s’allarga com un miracle.

Els mateixos lledoners de la seva “Font dels lledoners” que podeu escoltar amb la seva pròpia veu.

Les credencials de l’esport mataroní




Nova edició de la Nit de l’Esport mataroní. La que en feia cinquanta quatre i en un nou format i escenari. Una gran trobada de totes les persones que donen vida a l’esport de la ciutat i que avui han presentat les credencials per optar als premis. Unes credencials impactants:

· 1 campió del món
· 6 sots campions del món
· 7 campions d’Europa
· 4 sots campions d’Europa
· 23 campions d’Espanya
· 46 campions de Catalunya
· 28 esportistes internacionals
· 4 olímpics a Pequín

L’esport de Mataró, que malgrat els evidents èxits i la pràctica en augment, necessita redefinir alguns dels seus paràmetres econòmics. El model català, fonamentat en els clubs, ha de reequilibrar els ingressos i les despeses i ha d’evitar les aventures esportives que sovint, massa sovint, acaben molt malament. I als fets em remeto.

La Nit de l’Esport ha tingut dos grans guanyadors: el Centre Natació Mataró que ha vist premiat un nombre important d’esportistes i equips de l’entitat i el ciclista Eduardo Gonzalo que ha estat proclamat millor esportista mataroní de l’any 2008. En uns temps en els que el ciclisme està sota sospita permanent el jurat ha decidit premiar la feina del ciclista mataroní participant de dues edicions del Tour de França. Com deia el seu pare l’autèntica cara del ciclisme és la imatge de Lance Armstrong, milionari i amic personal de Clinton, caigut amb la clavícula trencada en una cuneta de la volta a Castella.

El calze de Diógenes


Foto El País

Antoni Pugiverd ha publicat en els darrers dies un parell d’articles que gairebé considero de lectura obligatòria per entendre algunes de les coses que ens estan passant. No cal combregar al cent per cent amb l’anàlisi i les conclusions del columnista, però les qüestions i la claredat amb les que estan plantejades poden ser molt útils a l’hora d’analitzar la situació política catalana.

En el primer article, titulat “El cáliz de la amargura”, planteja la necessitat de reinventar el catalanisme a partir de nous fonaments. En el segon, que titula “Síndrome catalán de Diógenes”, és prou contundent com per escriure, manllevant les paraules de Llucia Ramis, “Catalunya té una síndrome de Diógenes existencial: acumulem tot tipus d’experiències de merda” i encara més quan afirma que aquesta síndrome ens està portant al col·lapse.

De moment la tele




Després de sentir-ne parlar infinitat de vegades volia conèixer personalment el funcionament d'una planta de tractament de residus sòlids urbans amb tecnologia de plasma. La planta que Tetronics té a Swindon és una planta pilot, que treballa amb només una part dels residus i que tracta unes quantitats molt reduïdes.

D’entrada els principis teòrics sobre els que es fonamenta la tecnologia de plasma semblen absolutament correctes. Gasificar a altes temperatures per trencar l’estat d’agregació molecular i assolir l’estat de plasma, la formació de gasos de síntesi que siguin, combustibles i paral·lelament la vitrificació i inertització del materials. De fet hi ha plantes arreu del món que fan servir aquesta tecnologia pel tractament de residus provinents de la siderúrgia i d’altres processos industrials complexes. Una altra cosa ben diferents són els residus urbans que per la seva heterogeneïtat es resisteixen a tractaments excessivament especialitzats.

Quatre són, segons el meu criteri, les qüestions claus a resoldre en aquest tipus de tractament: el balanç energètic, la capacitat de tractament, les emissions i el possible ús dels materials finals. Caldria afegir-ne el cost de tractament per tona com a element fonamental per valorar la idoneïtat del sistema. Avui per avui, i després d’haver escoltat atentament totes les explicacions a les preguntes i haver visitat la planta, la major part de les respostes apunten que la incineració actual de residus continua sent una solució molt més viable que la tecnologia de plasma. Però com que les coses avancen i res és definitiu, ni absolut com pensen alguns, caldrà continuar estar atent als avenços que es puguin produir en el tractament de residus sòlids urbans.

O sigui que de moment de plasma ens quedem amb la tele!

Ciutat universitària




He repetit moltes vegades que la viabilitat de la nostra economia passa per afegir valor a tots els sectors econòmics de la ciutat. Des dels més tradicionals i madurs fins els més nous i tecnològics. Només amb coneixement i innovació podrem ser competitius com a ciutat.

El coneixement passa per l’educació i la formació i això vol dir un bon sistema educatiu, amb centres escolars de qualitat. Històricament en temes educatius, l’Ajuntament de Mataró, ha anat molt més enllà de les competències que li són pròpies i ha invertit molt de diners en la creació i millora dels centres escolars de la ciutat. Fruit d’aquesta voluntat política són la xarxa d’escoles bressol, l’Institut Miquel Biada i l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.

Calia però donar un salt important i relligar el coneixement amb l’activitat de les empreses de la ciutat i de la comarca. Aquest salt es dona amb el Tecnocampus Mataró-Maresme que aplegarà en un sol espai el coneixement, una vegada unificades les dues escoles universitàries, i el món empresarial.

No volíem ni podíem quedar-nos aquí i fa temps que treballem en la possibilitat d’ampliar els estudis universitaris. Converses discretes i visites s’han succeït durant aquests mesos per començar a concretar aquestes possibilitats. La visita ahir a Mataró dels més alts representants de la Universitat Europea de Madrid fa visible l’interès mutu per situar a Mataró altres estudis universitaris. Sincerament m’hagués agradat treballar amb més discreció, no ensenyar totes les cartes doncs hi ha altres ciutats interessades, però certs afanys ho han fet impossible. Tampoc passa res doncs no hi ha res, com sempre, a amagar. La impressió mútua ha estat molt favorable i l’ambient sembla propici per a fer que fructifiqui una iniciativa d’aquest tipus. Treballarem de valent per a fer-ho realitat.

Mataró-Granollers, una oportunitat compartida


Foto JTRK

La celeritat amb la que es produeixen els canvis obliga de manera continua a revisar els posicionaments estratègics i a formular-ne de nous. Mataró comparteix amb algunes ciutats metropolitanes un conjunt de circumstàncies que ben plantejades poden ser grans oportunitats. Per això participem, i des de fa anys, en els treballs, debats i posicionaments de les ciutats de l’anomenat Arc metropolità. Malgrat les deficients comunicacions i a l’espera de la construcció d’infraestructures tan imprescindibles com el tren orbital o el quart cinturó, les ciutats de l’arc fa temps que treballem plegades en la definició del seu paper estratègic

Aquest treball s’accentua en el cas de Mataró i Granollers, ciutats que per la seva proximitat i complementarietat poden esdevenir un potent eix socio-econòmic al nord de Barcelona. Capitals de comarques diferenciades, és amb la suma de les seves potencialitats que poden assolir un alt nivell de competitivitat territorial davant d’altres ciutats i comarques. Fa temps que els sindicats majoritaris del país s’adonaren d’aquesta complementarietat i apostaren per una organització territorial que sumava les dues comarques. També el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ho va entendre amb la creació del de la demarcació territorial del Maresme-Vallès Oriental. Però sobretot ha estat la dinàmica social i econòmica el que ha fet que s’incrementin de manera espectacular les seves relacions intercomarcals tal com posa de manifest l’altíssima circulació de vehicles que a través del túnel de Parpers es desplacen d’una a l’altra comarca.

Unes relacions que les administracions públiques, i especialment els ajuntaments de Mataró i Granollers, hem de liderar amb decisió i projectes compartits. Sumant iniciatives en els camps econòmics, culturals, educatius, universitaris. De la proximitat i la complementarietat sorgeixen les oportunitats, amb les apostes estratègiques i el treball compartit podem convertir les oportunitats en realitats que garanteixin el nostre posicionament territorial i la nostra viabilitat social i econòmica.
Escrit publicat al Capgros.com

Setmana de polèmiques




Han estat moltes i ben diverses les polèmiques que han centrat l’actualitat social i política de la setmana. Polèmiques entorn a l’educació amb la vaga, sobre la que torna ha haver el tradicional ball de xifres, de mestres i professors. De tot el que s’ha dit sobre la vaga em quedo amb el que escrivia en Jordi Sánchez divendres a El Periódico.

Polèmica sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra pels incidents de dijous, després del desallotjament dels ocupants de la Universitat de Barcelona. D’aquesta polèmica destaco la fotografia del “valent” que llença alguna cosa contra el cordó de mossos que protegeix el Palau de la Generalitat davant d’una munió de càmeres de televisió i de fotografiar.

Polèmica sobre el finançament de Catalunya. Malgrat que hagi desmemoriats que ens vulguin fer oblidar el poc que varen pensar en el país quan pactaren el sistema actual, no em deixa de preocupar i molt, la manca de resultats, la dilació en el temps, l’immobilisme del govern central, les xifres que s’han filtrat, i l’atzucac econòmic i polític en el que ens estem instal·lant en uns moments que caldria centrar totes les forces i tota l’atenció en la sortida de la crisi.

I no m’oblido de la doble polèmica generada per la jerarquia eclesiàstica. Vergonyant la campanya de la Conferència Episcopal Espanyola contra el projecte de llei de l’avortament. I encara més vergonyant les declaracions del Sant Pare sobre l’ús dels preservatius i la Sida. Demagògiques, sense fonamentació científica, i sobretot, sobretot, mancades de caritat cristiana. No és així com es construirà l’església del futur. Però com que la realitat és molt tossuda i com si fos un sarcasme avui m’arriba la notícia del naixement de tres linxs a Doñana.

Que xiuli l’huracà!



I avui haurà xiulat de valent a Mataró. Les mítiques paraules del Satanàs dels Pastorets hauran donat sortida al III Congrés de Pastorets que aquest dissabte es celebra a la nostra ciutat. Organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya pretén reflexionar sobre aquest autèntic fenomen social que s’escampa per tot Catalunya.

Tres reflexions han centrat les meves intervencions aquests dos dies, ahir al Saló de Plens de l’Ajuntament i aquest matí a l’escenari de la Sala Cabanyes. La primera sobre la importància d’aquest tipus de fenòmens socials i culturals en la vertebració de les nostres ciutats i del propi país, fent dels ciutadans protagonistes de la cultura. La segona sobre la roda del temps que ens fa repetir, any rere any, un calendari festiu molt consolidat que tot i renovar-se en les formes de manera contínua manté el nostre pols com a comunitat. a tercera reflexió feia referència a la vella temàtica de la lluita del bé i del mal. Gens passada de moda i de total actualitat tal com posen de manifest els titulars de qualsevol diari.

Aquest matí ha intervingut com a ponent en Vicenç Villatoro en una interessant ponència sobre els canvis socials i culturals que s’han produït en la nostra societat. Em quedo amb la seva darrera reflexió: “el petroli del segle XXI es diu cohesió social”. Us sona d’alguna cosa?

Encara sobre Constantinoble




La picabaralla almogàver d’ahir va treure ferro a una altra disputa, que expressada de forma més soterrada, va ser present a l’assemblea d’autoritats locals i en el propi fòrum. Si el tema dels transvasaments era d’àmbit local espanyol, l’altra qüestió té unes conseqüències molt més importants i decisives sobre les polítiques de l’aigua.

El Fòrum està organitzat pel Consell Mundial de l’Aigua (CMA), un organisme internacional format per administracions públiques i empreses privades vinculades a les infraestructures hídriques i a la gestió de la captació, subministrament, sanejament i depuració de l’aigua. I això no acaba d’agradar a tothom tal com es va posar en evidència en algunes de les manifestacions dels moviments alternatius que en un fòrum paral·lel també s’han aplegat a Istanbul. De la mateixa manera algunes administracions locals, aplegades en el Fòrum d’Administracions Locals (FAL) varen manifestar la seva disconformitat i de fet no signaren el Pacte d’Istanbul, reclamant un paper molt més important per les Nacions Unides.

En la meva intervenció vaig reclamar per les xarxes mundials d’administracions locals (CGLU, ICLEI) la coordinació de les accions de difusió, implementació i seguiment dels continguts del Pacte. Els poders locals tenen la voluntat, capacitat i experiència suficient com per gestionar amb la màxima eficàcia i eficiència les polítiques de l’aigua. Una nova batalla, doncs, comença a gestar-se. Una batalla important en la que està en joc el control democràtic de les polítiques de l’aigua.

La batalla de Constantinoble



El que havia de ser una assemblea tranquil·la, de les que serveixin per llençar-s’hi floretes, s’ha convertit en una dura batalla entre almogàvers i a Constantinole. S’aprovava el Pacte d’Istanbul sobre l’aigua per les autoritats locals i regionals dins del V Fòrum Mundial de l’aigua organitzat pel Consell Mundial de l’aigua.

El contingut del pacte que ve a coincidir amb els principis i criteris de gestió integral, garantia de subministrament, accés universal, estalvi, reutilització i consum moderat, és una aposta ferma dels governs locals per una gestió sostenible d’un recurs escàs. Ha estat l’aparició a darrera hora d’un annex amb un seguit de mesures entre les que s’incloïen els transvasaments, encara que mig dissimulats sota l’eufemisme de transferències entre conques, el que ha encès els ànims de catalans i aragonesos amb la ràpida i contundent resposta dels representants valencians. El resultat ha estat una baralla dialèctica que ha obligat a suspendre l’assemblea durant una llarga mitja hora, amb diversos mediadors internacionals que no acabaven d’entendre la radicalitat de la disputa. Malgrat que hem ofert diverses alternatives en el redactat que salvaven la cara a tothom, el posicionament valencià ha estat impossible de moure i ha obligat a intervenir directament a l’alcalde d’Istanbul. La redacció final, amb la desaparició del motiu de la polèmica, ha satisfet a catalans i aragonesos davant uns valencians que s’han fet fonedissos. Durant tot el debat he cregut que alguns estaven més pendents de la portada de demà dels diaris de València que no pas del contingut del pacte.

El retard acumulat ha obligat a reduir la meva intervenció a uns pocs minuts, suficients per manifestar el posicionament de la Diputació de Barcelona i per apuntar molt breument el model de gestió de l’aigua de Mataró. No m’he pogut estar de senyalar el model urbanístic com una de les claus a l’hora de gestionar l’aigua de forma sostenible.

El dia s’ha acabat sopant en l’ambaixada espanyola, amb l’ambaixador Clos, a la vora del Bòsfor i amb un cel que ha deixat de ploure després de fer-ho, i fins i tot nevar, durant tot el dia.

La ràdio pública i en català




M’arriben les dades d’audiència de MataróRàdio que publica el Baròmetre de la comunicació. Les dades de l’enquesta expliquen que vint mil persones al Maresme han escoltat l’emissora en els darrers trenta dies. Això la situa ben posicionada entre les emissores catalanes de referència i per sobre d’algunes ràdios molt més veteranes i de major abast territorial.

Hi ha una altra dada especialment significativa: el 73% dels oients de MataróRàdio tenen el castellà com a llengua habitual. Es reafirma la capacitat normalitzadora d’una emissora pública feta en català.

De les dades del Baròmetre es poden extreure un parell de constatacions. La primera seria que a més de pública, plural i participativa (les 3 P que he explicat alguna vegada) MataróRàdio també té força públic que l’escolta. La segona té a veure amb la funció social d’una emissora municipal com a element de cohesió social capaç de trencar les barreres lingüístiques i convertint-se en un element de referència ciutadana.

Sincerament alguns haurien de canviar el seu discurs sobre l’emissora pública mataronina.

Gairebé tocant el cel




Avui he tingut ocasió de fer una d’aquelles coses que molt poca gent pot fer: veure la nau de Santa Maria de dalt a baix. He passat hores mirant-la de baix a dalt i avui ha estat a l’inrevés. La instal·lació d’una grua mòbil per a realitzar una nova fase de les obres m’ha permès enfilar-me fins gairebé tocar el sostre de la nau principal de la basílica. Impressionava veure l’orgue davant per davant i el baldaquí de l’altar major des de dalt. La foto, feta amb el mòbil, deixa molt que desitjar però dona una idea de l’alçada de la nau.


Poc a poc, i ho vaig tornar a explicar el dissabte a l’acte de col·locació de la placa del Mil·lenari a la façana de la basílica, anem restaurant Santa Maria. Molt més lentament del que voldríem, però sense parar i en funció dels diners que podem arreplegar entre tots. En un any, al mateix temps que es celebrava el mil·lenari, s’ha constituït la comissió de Santa Maria i s’ha començat una nova fase de les obres. Queda molta feina per fer i serà llarga, costosa i feixuga. Però tenim la voluntat de tirar-les endavant. Mentre uns es dediquen a passejar personatges que mai van posar un duro quan podien, altres amb modèstia anem tirant endavant les obres.

Signatures importants




Per partida doble. Signatura aquest matí, a la seu del Parc de Collserola, de la integració de la Generalitat al Consorci del Parc. Al costat d’ajuntaments i de la Diputació, el govern de Catalunya forma part de l’entitat gestora d’aquest important espai natural metropolità. El govern també s’ha compromès ha declarar Collserola Parc Natural en els propers mesos.

La segona signatura aquest vespre a can Palauet. Signatura a tres bandes: Unió de Botiguers, La Caixa i Ajuntament de Mataró. Conveni per crear i impulsar la tarja ComerçMataró. Una nova eina que ha de servir per promocionar el comerç urbà de Mataró i que ha de donar un bon servei als ciutadans i ciutadanes. Un nou element de promoció de ciutat en aquesta aposta estratègica que és el comerç.

Diari de la música



Diari de la música és un bon programa de música de MaresmeDigital TV. Podeu visitar la seva pàgina web i veure alguns dels seus vídeos al youtube.

He mirat aquesta terra

Foto El Periódico

Sobre textos de Salvador Espriu, música de Ricard Gili i direcció escènica de Quim Lecina, amb La Locomotora Negra i la Coral Sant Jordi, s’ha estrenat aquesta nit al Teatre Principal d’Arenys de Mar la cantata “He mirat aquesta terra".

Pot ser acostumats a un Espriu més auster, més majestuós, més raimonià, costa entendre aquest espectacle valent, de bona factura i bona interpretació. Segurament escric massa a cop calent i em cal tornar a processar tot el que he vist i escoltat aquesta nit al vell teatre arenyenc. La constatació, però, de la vigència en aquests temps d’incerteses de la paraula del poeta.

Bicis



Viatge ràpid, com sempre, a Sevilla per assistir a l’Assemblea de constitució de la Xarxa de ciutats per la bicicleta. Des de la Diputació, i també des de l’Ajuntament de Mataró, s’ha participat en les reunions prèvies per crear aquesta nova xarxa de ciutats. Una xarxa que aposta per la implantació de la bicicleta com a element de mobilitat urbana.


Malgrat els avenços fets, partint de la inexistència de cultura de la bicicleta, queda moltíssima feina per fer. Hi ha prou exemples, dins i fora del país, de com es possible la promoció de la bicicleta i fer-la compatible amb d’altres mitjans de mobilitat. Aquesta darrera qüestió és la que planteja més dificultats en unes ciutats molt conciliades urbanísticament i amb poc marge per afegir als nostres carrers. Cal un canvi de mentalitat, ser imaginatius i sobretot pensar que els claus no es poden entrar per la cabota. No ho aconseguirem en dos dies, però experiències com les del Barcelona, Sant Sebastià o Sevilla ens poden ajudar de manera important malgrat que cada ciutat té les seves característiques i per tant no pot existir un sol model de implantació i de gestió. S’hauran de resoldre molts problemes tècnics i s’haurà de garantir la viabilitat econòmica, en moments difícils, per poder implantar la bicicleta pública a les nostres ciutats. Avui hem decidit que treballant en xarxa ho podem fer més fàcil.


Quan ahir dimecres al vespre, en el pleniluni de març com va dir el tinent d’alcalde de Sevilla, en els jardins de l’hotel Alfons XXII i després de l’enèsima visita guiada als Reales Alcázares, es va llegir la Declaració de Sevilla a favor de l’ús de la bicicleta pública, els assistents varem tenir la sensació de donar un pas més, en aquest cas una pedalada més, en aquesta llarga cursa.

Amb valor afegit

Foto R. Gallofré

Com que no es pot estar repicant i la processó em perdo, ahir, la presentació del Plat de Mataró. Els primers pèsols de la floreta, les patates més primerenques i la sèpia acabada de pescar. Una magnífica combinació de productes de les hortes i del mar del Maresme. I una demostració palpable de les possibilitats de la pagesia i dels pescadors de la comarca.

Quan alguns, com es va posar de manifest fa pocs dies al Ple de l’Ajuntament de Mataró, pretenen acabar amb els espais agrícoles, el Plat de Mataró arriba per recordar que es pot mantenir l’activitat dels pagesos i posar-ne valor afegit. Perquè crec que d’això es tracta. Oblidem-nos de vendre fora i fem que qui vulgui menjar determinades coses hagi de venir al Maresme, entaular-se en qualsevol restaurant o visitar algun dels mercats comarcals. I pagar-ne la diferència respecte productes vinguts ves a saber d’on collits fa setmanes i farts de cambres i camions.

En una comarca ben ordenada, de creixement sostenible, amb els nuclis urbans ben definits i compactes, amb les infraestructures suficients, queda espai per continuar cultivant vegetals d’horta, que en forma de productes de temporada han d’arribar als cistells de plaça i a les cuines dels restaurants. Sòls agrícoles de qualitat, un clima privilegiat, coneixement i bon ofici dels pagesos, són elements insubstituïbles per poder tenir productes frescos, de qualitat, de traçabilitat evident. Combinats sàviament i amb el bon saber de mestresses i cuiners es poden aconseguir autèntics festivals dels sentits. Com el del Pla de Mataró. I a sobre posar-ne valor afegit.

Cinc anys després



La casualitat fa que cinc anys després, un altre onze de març, em trobi a Atocha. Aquesta estació ferroviària s’ha convertit en referència per tots els que hem canviat el pont aeri pel tren d’alta velocitat i necessitem viatjar a Madrid amb certa freqüència. Comoditat, preu i gairebé temps són motius més que suficients per abandonar l’avió i tornar al ferrocarril. De fet escric aquestes ratlles mentre torno a Barcelona, cosa absolutament impossible si hagués viatjar en avió.

Atocha és una estació que acostuma a bullir d’activitat i de gent. Avui també. Però hi havia a l’aire quelcom de diferent a altres dies. Un cert silenci somort era present i les viatgers, mentre esperava el tren de rodalies que m’havia de portar a Guadalajara, miraven a terra i gairebé ningú xerrava. Remuntar el corredor de l’Henares, passant per estacions com les del Pozo, no ha estat una experiència especialment agradable en un dia com avui. Estic segur que tothom tenia encesa, encara que fos en el fons del cervell, una petita alarma de record del que va passar ara fa cinc anys.

Com estic segur que tothom recorda que feia i on era quan es va assabentar de la fatídica notícia. I de les reaccions posteriors, fins i tot a nivell local, en un intent d’encolomar l’atemptat assassí a la banda terrorista ETA. Pels catalans, i jo crec que pels espanyols, Perpinyà estava molt present en algunes declaracions a cop calent. Després varem assistir al major espectacle de desvergonyiment que puc recordar. Negant les evidències fins el límit de l’esperpèntic i inventant-se conspiracions surrealistes. Oblidant que els ciutadans no som idiotes i que al final la veritat acaba surant. Més o menys el que acabarà passant, i salvant les evidents distàncies, amb els nous episodis que omplen les portades dels diaris aquests dies.

Sumant, som més



I avui ho hem tornat a demostrar. Signatura, a Calella, del Pacte Territorial pel Desenvolupament i l’Ocupació del Maresme. Un pacte unitari que suma el pacte de Mataró i el pacte del Maresme. Els trenta ajuntaments de la comarca treballant junts. Ha calgut treballar, i de valent, per aconseguir-ho, però l’esforç tenaç dels responsables polítics i socials ho han aconseguit. Felicitats Alícia i Bernat.

I és que com escrivia l’altre dia un periodista de Mataró, alguna cosa està passant al Maresme. Un seguit de bones notícies que neixen de la voluntat de sumar, de treballar plegats en projectes importants per la comarca: TDT, TCM Mataró-Maresme, les escoles universitàries, la política de mobilitat, la defensa del litoral. Poc a poc, i en les línees apuntades en el Pla Estratègic del Maresme, anem sumant voluntats i tirant endavant projectes unitaris i importants.

I Mataró vol liderar aquests projectes. Amb voluntat d’exercir de capital de la comarca, amb responsabilitat i generositat, convençuts que sumant som més.

Sumant per la cohesió social

Foto Capgros.com

És el que hem volgut fer des del govern municipal amb l’anunci d’un paquet de dinou mesures addicionals per afrontar l’actual conjuntura socioeconòmica. De ben cert aquestes mesures no seran la solució a la crisi actual que pateix la ciutat, el país i gairebé el món, però poden ajudar a les persones que estan sortint perjudicades. L’augment de l’atur, les demandes creixents d’atenció social i sobretot el canvi de perfil de les persones que s’adrecen als serveis socials fan necessari que des de l’Ajuntament ens plantegem que més podem fer.

El pressupost municipal pel 2009 ja prioritzava les mesures per atendre les persones en situació de vulnerabilitat social i també les mesures de foment de l’ocupació. Donava encara una volta de rosca més a l’austeritat d’un ajuntament proverbialment auster i sobretot mantenia les inversions previstes en sectors estratègics per la ciutat. Ara però, i davant una situació que s’ha deteriorat ràpidament, calia prendre mesures per incrementar els recursos destinats a l’atenció social, l’ocupació i l’accés a l’habitatge.

Es fa un esforç important, estalviant d’altres partides i destinant tots els recursos disponibles, per a poder dotar econòmicament aquest paquet de mesures amb un import de 860.000 euros. Davant la crisi no restarem parats i sumarem tot el que sigui possible en un esforç que volem compartir amb els agents econòmics i socials de la ciutat i amb les entitats que tradicionalment ja treballen en la solidaritat social.

L’enyor de les petites coses


Aquest dies un amic comú ens recordava que quan, des del bell nord glaçat un altre amic s’enyorava, li explicàvem que aquí ja havien florit els ametllers i les mimoses. Avui remenant he trobat aquesta poesia de la Clementina Arderiu, que cantava en Pau Riba i que, evidentment, els hi dedico.

Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales

Governant


Foto sedinis

Diuen que sovint els arbres no deixen veure el bosc, però tothom sap que hi és. Amb l’acció de govern passa una mica el mateix i per sobre del soroll interessat acaba sobresortint la feina del govern. Que és molta i diversa.

Obres que s’acaben, obres que segueixen, obres que comencen. Aquestes darreres setmanes inici de les obres de reurbanització dels carrers de Sant Bru, Cristina i Santa Marta. I un munt de projectes aprovats, licitats i adjudicats del Fons d’Estatal d’Inversió Local, allò que tothom coneix com a fons Zapatero. Fins a l’extrem d’haver de fer dues Juntes de Govern en una setmana. En pocs dies començaran un munt d’obres que s’afegiran a les ja planificades en el pressupost d’inversions de l’Ajuntament per l’any 2009. Més de 133 milions d’euros que són una bona injecció a l’economia de la ciutat i un nombre important de llocs de treball. I encara li podríem sumar les de la Generalitat i les de l’Estat. Com a exemple les obres d’ampliació de la Planta de Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, amb vuitanta milions d’euros d’inversió, i una setantena llarga de persones treballant-hi directament.

I no només són obres. Al darrer Ple Muncipal –una altra vegada un llarg Ple de set hores- un bon paquet de coses. La concessió del súper del mercat de la plaça de Cuba a la firma Bonpreu, trencant els pronòstics pessimistes dels de sempre i acabant definitivament amb una polèmica absolutament artificial. L’aprovació dels treballs previs al Pla Especial de les Cinc Sènies, amb un llarg debat on els partidaris d’urbanitzar aquest espai agrícola van acabar desemmascarats. Acord també per tirar endavant el Pla de Millora Urbana que ha de permetre la construcció d’un equipament de 3000 metres quadrats i noranta pisos dotacionals malgrat la intenció d’alguns d’oblidar-se dels seus compromisos anteriors i intentar negar l’evidència dels documents aprovats per unanimitat. Donar compte de l’actualització del Pla de Seguretat Local que va ser el primer de Catalunya i ara s’ha posat al dia.

Lo dit, darrera els arbres, el bosc! I governant, que no és el mateix que manant, malgrat el que pensen i diuen alguns.

Ponts d’art


D’art i d’artistes. Els ponts que avui s’han construït a la Nau Gaudí. Ponts sobre la Mediterrània. Exposició “La Mediterrània que ens uneix”, dotze artistes, dones d’aquesta riba i de l’altra de la mar comuna.

Aquesta és una història que va començar ara fa un any amb l’exposició que sis pintores mataronines van muntar a l’espai Capgròs. Una exposició que després van viatjar a Argel per exposar-se conjuntament amb les de sis pintores algerianes. D’aquí va sorgir el desig de repetir l’experiència a l’inrevés i muntar l’exposició conjunta a Mataró. I ho hem volgut fer coincidir amb els actes de celebració del Dia Internacional de les Dones Treballadores (ho sento però per a mi continua essent una qüestió de gènere i de classe). Dones pintores i dones magribines, aquelles que sovint són invisibles a l’ull d’occident.

Obres de dones a la Nau Gaudí, espai multifuncional, però sobretot espai de treball. L’espai on, com ens ha recordat la Marta Duran, van treballar moltes dones, la seva àvia entre elles.

Una exposició per visitar en una tarda amb altres dues exposicions. A Sant Andreu de Llavaneres obra d’en Rafael Estrany i a Mataró, al Col·legi d’Aparelladors, la darrera exposició d’en Novellas. L’art que omple la ciutat.

El debat de les deixalles




Presentació el dimarts, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, d’un estudi monogràfic sobre la gestió dels residus a Catalunya. El diagnòstic és prou clar i contundent: sense noves infraestructures de tractament el dèficit de capacitat de les plantes actuals serà de dos milions de tones l’any 2012. Adverteixen a més que tenim en compte el temps de construcció de les noves plantes que es necessiten cal prendre decisions amb màxima urgència.

L’aposta dels enginyers és molt clara a favor de la revalorització energètica dels residus domèstics. Entre un 8 i un 9% de l’energia del país, amb un estalvi d’emissions de 34 milions de tones anuals de diòxid de carboni.

I insisteixen que la incineració, com a destí final després de tot el procés de separació i valorització, no solament no desincentiva la recollida selectiva sinó que en els països que han optat per la incineració es donen els nivells més alts de reciclatge. Això també ens passa a Mataró, amb índexs de recollida selectiva superiors a la mitjana catalana.

Cal superar vells tòpics sense cap fonamentació científica, prendre decisions valentes i cal fer-ho amb rapidesa.

Novellas




Exposició de Pepe Novellas al Col·legi d'Aparelladors de Mataró. La darrera exposició del pintor mataroní recentment traspassat. Inauguració el divendres dia 6 a les 7 de la tarda.

Una oportunitat per Mataró

Foto J. Salmoral

Avui constituïm aquesta Comissió d’Impuls del Projecte Mataró Marítim que va néixer de l’aprovació per part del Ple Municipal de la resolució conjunta dels grups municipals del PSC, CiU, PP, ICV-EUiA i ERC. Recollia aquesta proposta les aportacions prèvies que s’havien fet al document, també aprovat per Ple el novembre del 2006, “El Front de Mar de Mataró, una estratègia de desenvolupament” i que tenia com a amb objectiu posar en valor les potencialitats del Front de Mar com a un dels motors de desenvolupament de la ciutat.

Els canvis que s’han produït en els darrers anys a la ciutat van fer plantejar als grups municipals la necessitat de fer un nou plantejament que possibilités un salt qualitatiu en el posicionament estratègic de Mataró en relació al mar. La nostra ciutat ocupa un lloc privilegiat en la costa nord de Barcelona i és la ciutat més gran entre l’àrea metropolitana barcelonina i Montpeller. És situa també com a sortida natural al mar d’un conjunt de comarques catalanes d’interior: Vallès Oriental, Osona, Ripollès.

Aquestes circumstàncies cal aprofitar-les decididament i convertir la nostra condició de ciutat marítima en una gran oportunitat per la ciutat. Oportunitats en els camps mediambientals, industrial, de coneixement i econòmic. Fa temps que la ciutat treballa en aquesta direcció: la construcció del port, la recuperació de les platges, la salvaguarda de l’Alguer, els projectes urbanístics del Front Marítim són exemples prou clars d’aquestes polítiques.

Cal, però, un impuls encara més decidit. Un impuls que situi encara més el mar com a eix estratègic de desenvolupament socioeconòmic de Mataró. Aquesta va ser la intenció política dels grups que donaren suport a la resolució aprovada pel Ple de l’Ajuntament i que s’ha de concretar en l’elaboració d’un Pla Estratègic que té com a objectiu convertir la nostra ciutat en un referent marítim nacional i internacional.

Teníem també clar que l’impuls i l’elaboració d’aquest Pla Estratègic havia de ser compartit amb els agents socials i econòmics vinculats amb els sectors marítims i nàutics i amb el conjunt de la ciutadania. Per això es va disposar la constitució d’aquesta Comissió que avui comença el seu treball i que està formada per persones ben diverses però que poden aportar i molt al debat i a la definició de les polítiques a impulsar i de les accions a realitzar.

Comencem doncs formalment a treballar en un projecte il·lusionant, ambiciós i compartit. Un projecte que volem sigui de tota la ciutat i que serveixi per a tothom. Si Mataró és una ciutat d’oportunitats, el mar, tot el que hi està vinculat, és una gran oportunitat per Mataró. Dependrà en gran part de nosaltres aprofitar-la!

Darwin i Bell


Amb motiu de l’any Darwin la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró ha organitzat un cicle de conferències dedicades a l’evolució. Un ampli repàs al pensament de Darwin i la seva influència en la biologia moderna.

Cent cinquanta anys després de publicar les seves teories, Darwin continua essent discutit amb arguments exclusivament religiosos i sense cap mena de justificació científica. Espanta veure com els creacionistes mantenen la seva vigència i, com explica La Vanguardia avui mateix, estenen la seva influència arreu del món.

I en Bell? Coses meves i de certa trucada telefònica malintencionada que algun dia explicaré.

Ciutat pubilla


Foto arribalapepi

Fa quatre anys, durant els actes d’homenatge a Honorat Vilamanyà, vaig llençar la proposta de presentar Mataró a la candidatura de Ciutat Pubilla de la Sardana. La condició, però, era que les entitats sardanistes de la ciutat s’impliquessin com ho havien fet en l’homenatge a Vilamanyà. Cap problema i així ha estat.

Mataró ha preparat un magnífic programa de Ciutat Pubilla que tindrà els dies vint-i-cinc i vint-i-sis d’abril els actes centrals. Aquesta tarda, al teatre Monumental, s’ha fet el lliurament dels premis del concurs de sardanes. Deu sardanes, interpretades per una sempre magnífica cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, de les que ha sortit guanyadora la composada per en Marc Timon. Un jove compositor, tiple de la Sant Jordi, que amb una sardana amb aire jazzístics ha merescut la confiança del jurat. Un Monumental ple de gom a gom com a preludi del que serà un gran pubillatge.