Avui he descobert un llibre preciós: “L’home que plantava arbres” de Jean Giono. Me l’ha fet descobrir en Ramiro Tomé en la seva columna “De llibres” al Capgròs.com.
“Tot havia canviat. Fins i tot l’aire. En comptes de les ventades seques i brutals amb què m’havia trobat antany, ara bufava una brisa carregada d’aromes. Dels cims arribava un soroll semblant al de l’aigua: era la remor del vent en el bosc. Però el més sorprenent de tot va ser sentir el soroll de l’aigua que queia sobre una bassa. Vaig veure que hi havia una font, que tenia un bon doll, i el que més en va commoure va ser que hi havia plantat a la vora un til·ler, que ara devia tenir uns quatre anys i estava en plena floració, símbol incontestable d’una resurrecció”.
Realment una història preciosa, de les que queden en la memòria i sobretot de les que et fa pensar: i jo quants arbres he plantat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada