header-photo

Un any que acaba


Largo, duro y difícil




El dia prometia ser intens. Però d’una intensitat diferent. La visita del president Montilla a l’Hospital de Mataró, per gravar el missatge institucional de Cap d’Any, ha estat una bona manera d’acabar l’any per la nostra ciutat. Poc a poc, malgrat alguns que s’empenyen en veure el got sempre mig buit, comencem a deixar enrere aquell vell tòpic que Mataró només surt als mitjans quan hi ha una mala notícia. Ara el president de la Generalitat de Catalunya ha triat la nostra ciutat per a adreçar-se, i per primera vegada, als catalans i catalanes en unes dates tan significades. El president ha preferit, tal com diu Ramon Bassas en el seu bloc, els palaus de la gent als palaus presidencials. Tot un gest que sabem valorar i agrair. Al president i a la consellera Geli.

El matí, però, es va torçar amb les que han estat les dues notícies del dia i de les darreres setmanes. La mort de Saddam i l’atemptat de Madrid.

No m’agrada la pena de mort, em repugna profundament. Encara que l’ajusticiat hagi estat un assassí i un dictador. La condició humana, la democràcia ha d’estar per sobre d’aquestes circumstàncies i saber resoldre una situació tan complexa com tenir al expresident iraquià viu i presoner. Avui res és millor a l’Iraq i al món que ahir. Almenys així ho crec.

L’atemptat de Madrid posa fi a la treva d’ETA dels darrers mesos. Una molt mala notícia per Euskadi i per Espanya. I un tornar a començar. En la recerca definitiva de la pau i la convivència democràtica. És veritat que si hi ha violència no es pot negociar. Escoltant les declaracions de la majoria de representants dels partits polítics –llàstima que alguns segueixin empantanats en els plantejaments radicals i maximalistes- tothom vol deixar una porta oberta, tan petita com vulgueu, a la negociació, a reprendre el diàleg. Deixem pas a la intel·ligència com a única forma de superar l’atzucac. Primer cal que cessi tota forma de violència, després cal tornar a explorar els camins que poden portar a la pau. Amb respecte estricte a la llei i a l’estat de dret. Amb responsabilitat i sentit de la història. El president Zapatero ho va deixar ben clar: serà un procés llarg, dur i difícil. Després d’ahir, -i si desgraciadament es confirmen les dues morts- encara més llarg, més dur i més difícil. La democràcia serveix ha de servir, precisament per resoldre els conflictes difícils i complexes. A Espanya, a l’Iraq i arreu.

Postals de Nadal: original


Original felicitació de la Marisa Carrió al portal digital Diari Maresme.

Art i Natura




A Farrera fa temps que funciona un Centre d’Art i Natura. Aplega artistes que d’arreu pugen fins aquest poble de la Coma de Burg i fan estades de treball. El lloc és sensacional: un poble pirinenc, orientat a migdia i amb un fons de muntanyes magnífic.

Una simple passejada entre Farrera i Alendo –un quart escàs- serveix per copsar totes les possibilitats de l'indret i per gaudir a fons de l’art i de la natura. Art senzill del romànic de l’església de Farrera –amb el característic campanar sota el que passa el carrer principal- fins l’ermita de Santa Eulàlia d’Alendo, perduda a mitja serra. Art espontani a les pissarres dels marges del camí i art fugisser de les candeles de gel que adornen el riuet.

Dies de Nadal


Aquest dies de Nadal passen amb la rutina habitual. O sigui tranquil·litat, tiberis memorables, lectures pendents, música i família. I una mica de feina, que sempre en queda alguna cosa per fer. Entre altres coses femar els horts, que si es vol collir cal treballar-s’ho abans.

Al Pirineu fa uns dies magnífics, sol i no massa fred. A la Noguera i a l’Urgell un bon gruix de boira que empipa bastant en aquestes vacances que, per motius diferents, em toca pujar i baixar vàries vegades.

No sóc especialment afeccionat a llegir contes, però aprofito per llegir mentre faig temps pel dinar de Nadal, assegut al sol i amb tota la coma de Burg com a escenari, un conte d’en Paul Auster. És tracta d’un petit llibret amb el que el president de la Diputació de Barcelona ens ha felicitat el Nadal. L’any passat va ser un conte de Jules Verne titulat “El senyor Re sostingut i la senyoreta Mi bemoll”. Un deliciós conte publicat per primera vegada al desembre del 1893 a la revista parisina Le Figaró Illustré.

El conte d’aquest any, titulat “El conte de Nadal de l’Auggie Wren”, va ser publicat el dia 25 de desembre del 1990, al diari New York Times i va donar origen a la pel·lícula Smoke. Com explica Javier Pérez Andújar en el pròleg: “Es tracta d’un conte sense neu ni gelades, ni nens ni fantasmes, que parla d’una altra essència nadalenca, una essència que consisteix a poder tancar els ulls, com a mínim per Nadal, i mirar d’aconseguir una felicitat passatgera però útil”. O com escriu el mateix Paul Auster, en un dels passatges del conte: “Si no et prens el temps de mirar, no veuràs mai res”.

Postals de Nadal: Torrons d’Autor


Foto Romuald Gallofré

Sovint quan explico que el futur de la nostra economia depèn en bona part de la capacitat d’innovació, alguns creuen que només parlo de noves tecnologies i de TIC. Aleshores els hi explico que són els torrons d’autor de ca l’Uñó. Com des d’un sector tan tradicional com la pastisseria i amb un producte com els torrons es pot innovar i cercar un nou segment de mercat.

A la pastisseria Uñó de Mataró, des de fa dotze anys encarreguen a un artista de Mataró el disseny d’un torró per Nadal. Després els pastissers de la casa se’n cuiden de transformar-lo en un magnífic dolç de xocolata farcida amb els més innovadors gustos.

La simple relació dels noms dels torrons i dels autors ja fan preveure una autèntica simfonia de formes, colors i sabors:

Perecoll, 1995, Trufat de canyella.

Manuel Cusachs, 1996, Trufat de Caramel Toffee.

Josep Maria Codina, 1997, Trufat de Gerds.

Manel Cuyàs, 1998, Cruixent d’Avellanes amb trufa de Mel.

Mònica Vilert, 1999, Trufat de Taronja.

Josep Novellas, 2000, Trufat de Calvados amb Cruixent d’Ametlles.

Xavier Ubach, 2001, Crema cremada en dues textures.

Joan Safont, 2002, Pinyons i Cacau.

Iago Vilamanyà, 2003, Trufat de Xocolata amb Albercoc.

Perecoll, 2004, Coco i Fruita de la Passió.

Albert Alís, 2005, Torró de Músic.

Aquest anys ha estat la Nefer l'artista autora del disseny. El torró és un trufat de vainilla natural amb llunes de xocolata blanca.

Podeu trobar una fotografia i els components de cada torró a la pàgina web de ca l’Uñó.

De moment no sabem la forma de tastar-los cibernèticament pel que us recomano que us arribeu a la pastisseria de la Riera.

Com diu el mateix Claudi Uñó, al petit llibret que recopila els productes de la casa: "La pastisseria és un art efímer i un vincle per seguir les nostres tradicions, però buscant també “un més enllà” en estètica, sabors i textures”.

En definitiva: innovant. I per llepar-se els dits.

Nadal



El Naixement.

Detall del retaule del Roser de la Basílica de Santa Maria de Mataró.

Antoni Riera, escultor (segle XVII).


"Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.

A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora». I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor»".


Evangeli Lc 2,1-14

Bon Nadal



Naixement-Pessebre Monumental 2002

Postal de l'Associació de Pessebristes de Mataró 2006

Guia de lectura




La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró regala aquests dies la darrera guia de lectura que ha publicat. Són més de 100 llibres que busquen lector. Una selecció a cura de Lola Casas i Vicenç Lloret.

Em varen demanar la introducció de la guia i vaig escriure això:

"La Lola Casas i en Vicenç Lloret porten molts anys llegint i fent llegir llibres. Saben de què parlen i de què escriuen. Per això aquesta guia de lectura és tota una garantia de bons moments literaris.

Pels que es prenen la vida amb tranquil3litat, pels inquiets cul d’en Jaumet, pels que prefereixen endinsar-se en aventures de final incert, pels que creuen que somnia és gratis, pels que amb sentit de l’humor es riuen del mort i del que el vetlla.

Ara que son temps de vetllades llargues, que al carrer fa fred, i on millor s’està és a casa ben calentet, ens cal més que mai la bona companyia. La companyia dels llibres, dels seus personatges, dels seus paisatges, de les seves intrigues i aventures, de les situacions còmiques i dels moments tràgics.

Trobareu llibres i autors d’arreu del món, que afortunadament ni la imaginació ni la bona literatura entenen de fronteres. Fareu nous amics, amics d’aquells que només demanen una mica d’atenció i que després ho són per tota la vida.

Bona sort i bones lectures! "

Rush final




Dies molt plens. A la feina habitual es sumen un munt d’actes, dinars i sopars propis de les dates.

Comença la setmana amb vàries visites. És aquell treball que d’aquí uns mesos donarà esplèndids resultats per la ciutat. A la una, Junta de Portaveus per preparar el Ple extraordinari dels pressupostos. A les dues aperitiu de Nadal amb el personal de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. A la tarda assemblea i acte de proclamació del candidat del PSC a l’alcaldia de Mataró per les eleccions del maig de 2007.

Dimarts, roda de premsa de presentació del programa “Polígonos en red”. Una iniciativa del Ministeri d’Indústria i del CIDEM, que han volgut presentar el programa a Mataró. A migdia, dinar amb els periodistes del mitjans de comunicació locals i els corresponsals a Mataró dels diaris nacionals. Bon ambient i diàleg franc. A la tarda, Consell d’Alcaldes. Pressupost del Consell Comarcal i altres temes d’interès pels alcaldes de la comarca. Després acte d’entrega a Les Franceses de la medalla de la ciutat. Negra nit a Rocafonda per veure Els Pastorets de l’escola.

Dimecres, matí intens amb reunions seguides i una mica de temps per acabar alguns escrits pendents. Més feina de futur. A primera hora de la tarda gravació de l’entrevista a Televisió de Mataró. Una estona repassant l’any polític i la situació de la ciutat. L’Anna Palà sap posar l’accent en el lloc just. A mitja tarda, presentació del llibre “Cocinando bacalao” de l’àvia Remei, al Casal de Les Esmandies. L’estona sap a poc i a sobre haig de marxar corrents per obrir l’acte d’homenatge als voluntaris a l’antiga capella de l’Hospital. Queda encara el consell d’administració de Mataró Ràdio i el sopar de Nadal posterior.

Dijous de bon matí a Barcelona per la signatura d’un préstec amb l’Institut Català de Finances. Al migdia dinar amb els treballadors de l’empresa concessionària de la planta de tractament de residus. A les set Ple extraordinari de pressupostos i sopar amb els regidors i regidores. Alguns, pel que expliquen, allarguen la festa fins tard.

Divendres al matí, a ¾ de 8 entrevista a Mataró Ràdio. Balanç de l’any. Feina al despatx, visites d’obres, visita al Centre d'Adopció d'Animals de La Llàntia que gestiona la Societat Protectora d'Animals de Mataró. Al migdia entrevista pel Capgròs. A les dues aperitiu de Nadal amb els treballadors municipals. El primer pis de l’Ajuntament bull de gent. Ocasió per saludar a tants i tants coneguts i desitjar un Bon Nadal a tothom. Encara queda la tarda per fer visites als Casals d’avis. Una copeta de cava i el desig d’unes Bones Festes.

Un dies per la família i per descansar vindran molt bé.

Vídeo



Gràcies Jaume, gràcies Sergi

Postals de Nadal: felicitació de Nadal


D'entre les moltes postals de Nadal que he rebut m'ha agradat especialment aquesta de l'Associació Sant Lluc per l'Art. És una reproducció d'un original d'en Pere Parès, que aquest dies exposa a l'espai Capgrós, d'una felicitació de Nadal del 1967.

Postals de Nadal: Pastorets de Rocafonda


Aquesta nit he assistit a la representació dels Pastorets a l'escola Rocafonda. Feia anys, des dels meus temps de regidor d'Educació, que no ho feia. M'han convidat especialment per la celebració del 25è aniversari. Una bona estona veient a la canalla i després saludant a tanta gent coneguda, antics col·legues, de l'escola. Moltes felicitats.

Les mestres em fan descobrir el magnífic article que, al Tot Mataró, ha escrit en Cugat Comas. Us el recomano.

“Les Franceses”: una història senzilla


Foto Capgros.com

Aquesta és una història senzilla. La d’una escola i la d’una comunitat dedicada durant cent anys a l’educació a Mataró. Des del compromís religiós, i amb les contradiccions i les dificultats pròpies dels temps, però sempre amb la voluntat de servei i l’actitud humil.

Perquè crec que senzillesa i humilitat han estat les constants d’aquests cent anys d’història de l’Escola Mare de Déu de Lourdes a Mataró. Al bell mig de l’Eixample Oest de la ciutat, en carrers de cases i fàbriques, durant tot aquest temps “Les Franceses” han desenvolupat la seva labor pedagògica amb eficiència i èxit contrastat. Moltes vegades quasi invisibles però sempre disposades a fer bé la feina. Pel bé del seu alumnat i pel bé de la ciutat.

Des de l’arribada a la ciutat, al 1906, de les primeres religioses de la Misericòrdia de Moissac fins el dia d’avui, han estat milers les noies, i en els darrers anys els nois, que s’han format a les aules dels carrers d’Altafulla i Llull.

Temps de profunds canvis a la ciutat i al món. Temps de convulsions, d’experimentació, de creixement, de substitució de models. Temps que han vist com l’educació, reservada als poderosos, es convertia en un dret per tothom i com les dones accedien de manera universal a les aules. Les dones, les noies, que havien estat el motiu inicial de l’establiment de la comunitat a la ciutat i de la creació de l’escola.

Amb la perspectiva que donen cent anys d’història, amb el bagatge del treball fet i amb la continuïtat garantida, crec que l’objectiu de les monges fundadores de l’escola de Mataró ha estat plenament assolit.

La ciutat ha d’agrair a aquest grapat de dones pioneres, a les que les substituïren després i al conjunt de professionals que hi han treballat, la seva dedicació, el seu esforç i la seva manera d’exercir la docència. Amb senzillesa, humilitat i en determinats moments obrint finestres per a que entrés l’aire nou de la renovació pedagògica a les seves aules i l’educació de la ciutat.

I no voldria oblidar la generositat amb la que han afrontat el traspàs de titularitat de l’escola, assegurant el seu futur i garantint la seva pervivència. Quan la comunitat ha decidit reorientar la seva activitat, no ha volgut que l’escola de Mataró i els cent anys de treball, poguessin perillar.

Moltes gràcies pel vostre treball, pel vostre compromís i per la vostra generositat cap les nenes i els nens de Mataró.

Text del meu discurs d'aquesta nit a l'acte d'entrega de la medalla de la ciutat a l'escola Mare de Déu de Lourdes.

Per un Mataró amb futur, per un Mataró millor

Foto Quico Melero

Aquesta nit, els companys i companyes, del PSC m’han elegit com a candidat a l’alcaldia en les properes eleccions del mes de maig.

D’entrada l’agraïment per la confiança que em fan. Procuraré no fallar-los. Saben que treballaré incansablement pel projecte socialista a Mataró.

A l’acte públic de proclamació del candidat, que ha tingut lloc després de l’assemblea, he volgut remarcar algunes de les coses que m’han mogut a acceptar aquesta responsabilitat.

Em considero una persona ben normal, ni més llesta, ni més espavilada que ningú. Només tocat, i de molt jove, per la voluntat de treballar per la meva ciutat i els meus conciutadans. Conscient de la magnitud de l’encàrrec i preparat per afrontar-lo. Sense cap altra ocupació i amb la plena i absoluta dedicació de governar la ciutat.

Una persona que té la sort de pertànyer a un col·lectiu, els socialistes, de llarga tradició a Mataró. Que han governat la ciutat i que francament ho han fet bé. Que han estat capaços de transformar la ciutat i que tenim la capacitat, idees i voluntat per afrontar els nous reptes que la ciutat té al davant. Creiem conèixer bé els neguits, les preocupacions, les il·lusions i les esperances dels mataronins i mataronines. En parlem amb ells cada dia i a cada oportunitat.

Sabem on som i en quin escenari ens belluguem. Sabem i patim el descrèdit de la política local, massa motiu d’actualitat delictiva. Sabem quin són els nostres adversaris i el que alguns són capaços de fer per tal d’intentar governar.

Ens avala el treball fet i ens presentarem davant la ciutadania amb un projecte renovat, actualitzat i que respongui a les necessitats de la ciutat del segle XXI. Explicarem la nostra proposta a tothom que la vulgui escoltar. Què hem fet, què volem fer i sobretot perquè ho volem fer.

Ni m’agrada la bronca, ni les polèmiques inútils. Vull anar per feina i resoldre els problemes que la gent em planteja. Tampoc, però, permetrem que la mentida sigui l’argument. No deixarem cap mentida sense resposta.

I com sempre, els mataronins i mataronines decidiran el govern que volen per Mataró.

Feina en marxa, feina feta

Infograma del nou local cívic de Vista Alegre

La setmana, tocada de ple de síndrome prenadalenc, dona per molt. Per visitar feina en marxa i per inaugurar feina feta. Feina en marxa a La Llàntia i a Vista Alegre. Feina feta a la Presó, a La Llàntia i a Cerdanyola.

Dimecres, visita a les obres del PEMU de La Llàntia. La part més vella del barri, a l’entorn de la masia de ca l’Isidre, els carrerons de la Flor i de la Llevantina, es regeneren profundament. Habitatges públics de lloguer, ja habitats. Obres de reurbanització dels carrers en marxa. Construcció del nou Centre d’Atenció Primària, de l’aparcament subterrani, de la pista poliesportiva, que començaran al gener.

Dijous, visita a les obres de l’equipament cívic de Vista Alegre. Serà un preciós edifici al Parc del Nord que servirà per les activitats dels veïns del barri i dels nens i nenes de l’esplai dels Pirates. En un lloc privilegiat, assolellat i amb vistes magnífiques sobre la ciutat i el mar.

Dissabte, inauguració doble. Del nou local de l’Associació de Pessebristes a l’antiga Presó. S’han fet un tip de treballar per poder tenir-ho tot a punt i el resultat és magnífic. Ara podran treballar amb espai suficient i mostrar les col·leccions de figures que tenen. El vell edifici d’Elies Rogent s’està convertint en un centre de cultura popular que ja acull els Armats, la colla castellera Capgrossos i ara els pessebristes.

Una mica més tard, inauguració del nou Espai Jove a La Llàntia. Als baixos de l’edifici d’habitatge públic del carrer Teià. Un edifici que figura, segons informa en Manuel Mas en el seu blog, en una exposició a Madrid. Els arquitectes han sabut treure profit al local i han configurat un conjunt d’espais molt ben aprofitats. Ara la gent d’Enlleura’t sabran treure el profit social. De moment el lema, “Joves feliços esdevenen ciutadans compromesos”, promet que això serà així.

Aquest matí, inauguració de la reurbanització de l’avinguda Puig i Cadafalch. La vella carretera d’Argentona, on vaig tenir el meu primer domicili a Mataró, s’ha convertit en una esplèndida avinguda. Una obra que ha estat possible, en part, gràcies a l’anomenada Llei de Barris (aquella llei que algunes forces parlamentàries no varen voler aprovar quan tenien majoria al Parlament de Catalunya). Una obra, entre les moltes en marxa i en projecte, que han de servir per a que tot Mataró sigui Mataró. Cerdanyola, també.

Pas a pas, pis a pis





Encara que fa setmanes es va acabar la temporada el fet casteller encara belluga. La prova la varem tenir dimecres amb la presentació del llibre “Pas a pas, pis a pis. Capgrossos de Mataró 1996-2005”. Els autors han tingut l’amabilitat de triar, com a títol del llibre, una frase de l’escrit que vaig fer pel pròleg i que reprodueixo en aquest post.

Recordo haver escrit aquestes ratlles durant els dies de vacances que vaig fer al País Basc, just abans de Santes. Després han passat tantes coses que em van decidir a deixar de ser casteller de carnet i passar a ser casteller de camisa.



De castells i castellers

Aquest llibre que teniu a les mans resumeix deu anys d’una història increïble si no fos certa. La història de la creació i consolidació de la colla castellera Capgrossos de Mataró. La iniciativa més interessant que ha passat a la ciutat i a la comarca en els darrers temps. Per la quantitat de gent implicada i per la projecció social i mediàtica que ha comportat. I pel que ha suposat la seva irrupció en el món casteller.

Fa temps, en una entrevista que em va fer en Jordi Rovira pel Tirant lo Blau, vaig dir que hi havia castellers i no terra de castells. Això dit fa uns quants anys hagués estat, segurament, una barbaritat. Ara però, veient la trajectòria en els darrers anys de colles, ni penedesenques ni tarragonines, és només una constatació. L’extensió del fenomen casteller arreu de Catalunya és un fet inqüestionable i colles com Capgrossos de Mataró hi tenen molt a veure.

És veritat, però, que cada colla –i potser sí cada terra- dona un caràcter propi a la seva manera de fer castells. I des de fa uns anys hi ha una manera pròpia de Capgrossos: pas a pas, pis a pis. La fulgurant, però sòlida i ben fonamentada, progressió dels Capgrossos de Mataró ha marcat un estil de fer castell i a la vegada ha estat decisiva en els èxits de la colla. Generant confiança per la manera de fer, amb rigor tècnic i ambició mesurada. Arriscant el necessari però no anant més enllà del que podia ser temerari i truncar la trajectòria de la colla. Potser el caràcter mataroní, discret i poc donat als focs d’encenalls, hagi marcat la manera de fer. Amb els peus a terra, o a les espatlles dels companys, i el cap fred.

Acostumats a veure castells un cop a l’any, en les memorables passades del dia de Les Santes, hem passat a veure i a entendre de castells imponents. Aixecats per camises de colors ben diversos i per camises de color blau. Convertint la plaça de Santa Anna en una plaça tan castellera com les més històriques del país. I fent important la presència dels mataronins en les grans diades castelleres.

El prestigi d’una colla es guanya dia a dia, amb un treball rigorós i compromès, tirant els castells que toca, evitant llenyes innecessàries i sobretot creant il·lusions col·lectives tan importants per una ciutat.

El seu saber fer, admirat i un punt envejat arreu, ens enorgulleix i al mateix temps ens esperona a continuar treballant en la consolidació dels Capgrossos de Mataró com una de les grans colles castelleres de Catalunya.

Am seny, equilibri i força, per molts anys Capgrossos!

Mataró, verd i blau
















Foto El Punt

De dalt la serra fins a baix a mar

Aquest és un llibre d’autor. Millor dit, d’autors. Dos mataronins, bons coneixedors de la ciutat, ens ensenyen les seves visions de Mataró. L’un amb les seves paraules i l’altre amb les seves imatges. Dues visions complementàries sobre un únic tema, els arbres i l’aigua. El verd divers dels arbres i el blau infinit del mar.

Mataró, verd i blau, és una passejada per la ciutat en dos temps i en dos espais. En dos temps, doncs, mentre l’escriptor es permet recular i avançar en la història i pot dissertar sobre el significat de les coses, el fotògraf ha de retratar, més enllà de la reconeguda habilitat, la realitat inqüestionable dels escenaris urbans del segle XXI. En dos espais, que fins ara semblaven irreconciliables, el mar, secular i d’aparença immutable, i els arbres, sempre canviants, de carrers, places, parcs i els dels extensos forests de la Serralada Litoral.

En Manuel Cuyàs ens parla de la ciutat que ha canviat de forma continua,de manera que ens situa en la perspectiva oportuna que les coses són com són però mai han estat definitives. Explica el periodista com, a partir dels seus propis records, la ciutat ha perdut i després ha guanyat elements arboris. Com va haver un temps en que la prioritat fou el vehicle i, amb la més absoluta impunitat, s’anava eliminant qualsevol element urbà que li fes nosa. I els arbres són elements especialment fràgils davant aquest tipus de política. Costa molt fer-los créixer i tenir unes arbredes potents, però costa gairebé un instant en fer-los desaparèixer i convertir els carrers arbrats en autèntics deserts d’asfalt i panot.

Amb l’arribada de la democràcia, la tendència es va invertir. I va començar la lenta recuperació dels espais arbrats, la proliferació de places i parcs. Un retorn a la ciutat pensada pels ciutadans, per l’estada i pel passeig. Apareixen les zones amb prioritat pels vianants, les placetes i es fa realitat el somni del gran Parc Central, que relliga els barris de la ciutat. Espais, evidentment, que necessiten dels arbres que fan ombra, que donen personalitat a l’urbanisme, que omplen de verds diversos els paisatges urbans.

Al mateix temps es comença la recuperació del tresor ignorat. El mar secular, present com a fons de l’escenari urbà i ignorat, quan no maltractat, durant molts anys de la vida i de la història de la ciutat. D’element residual passa a convertir-se en element central de la ciutat mediterrània. No gira la ciutat, només s’estira, creix i recupera les seves autèntiques dimensions. El Passeig Marítim és el paradigma d’aquesta voluntat, es busca la intersecció, els arbres davallen dels turons, s’escampen pels carrers i arriben a baix a mar. Blau i verd es retroben i els dos colors, els dos espais, tendeixen a ajuntar-se en un de sol.

I el fotògraf, en Ramon Manent, trasllada la llum, els colors, les formes, els ambients de les arbredes urbanes i forestals. Colors i formes que canvien al llarg de l’any i ens recreen la il·lusió de les estacions dins la ciutat. I atrapa l’aigua en el seu perpetu moviment, en les formes canviants. L’aigua del mar recuperat, l’aigua de les fonts monumentals de les noves places i parcs.

Un llibre d’autors, per llegir, per recordar i sobretot per redescobrir la pròpia ciutat des d’una nova perspectiva. Mataró, de dalt la serra fins a baix a mar. Dels verds dels arbres als blaus de l’aigua.

Pròleg que vaig escriure pel llibre "Mataró, verd i blau". Editat per Lunwerg, amb texts de Manuel Cuyàs i fotografies de Ramon Manent.

De blocs i memes



En Saül Gordillo publica en el seu bloc una entrevista que em va enviar i que vaig contestar els dies del pont. Gràcies Saül

M’arriba un meme d’en Javi Naya. El contesto:

“Li faig companyia una estona, senyor”

Li diu en Pol al senyor Isidre Darnius (paraplègic com a conseqüència d’una bomba anarquista), a la novel·la Foc Latent, de la Lluïsa Forrellad.

Ja sabeu com va aquest meme: es tracta d’obrir el llibre que estiguis llegint per la pàgina 123 i transcriure la cinquena frase. Ja sabeu com va aquest meme: es tracta d’obrir el llibre que estiguis llegint per la pàgina 123 i transcriure la cinquena frase. Com que vaig molt tard, i tothom ja l'ha contestat, no li passo a ningú.

Postals de Nadal: Pessebres a Mataró




Mataró és una ciutat amb una història pessebrista més que centenària. Ho explica molt bé l’Albert Dresaire en el seu llibre “El pessebre a Mataró”. Però, com senyala el mateix autor en el subtítol del llibre, es tracta de la història d’una tradició ben viva.

Com ho demostren les múltiples mostres que cada any per Nadal sorgeixen a la ciutat de la mà dels amants de la tradició franciscana.

Una revitalitzada Fira de Nadal, que ha trobat el seu emplaçament definitiu a la plaça de Santa Anna, i que passa per ser la segona fira d’aquestes característiques de Catalunya darrera només de la barcelonina Fira de Santa Llúcia. Al costat d’un sens fi de productes que han anat envaint els nostres costums nadalencs, les parades de figures de pessebres mantenen la seva presència i han augmentat la seva qualitat.

És però, sens dubte, el treball de l’Associació de Pessebristes de Mataró qui fomenta i promou el pessebrisme a la nostra ciutat. L’exposició anual, el pessebre monumental i el concurs són elements característics de la nostra manera de celebrar el Nadal. L’escola de pessebristes han anat, any rere any, formant nous pessebristes que han pogut aprendre i aprofundir les tècniques constructives.

El Nadal del 2004, l’Associació va manifestar-me la necessitat de trobar un nou local donada la insuficiència de l’actual del carrer de Sant Francesc d’Assís. Varem pensar en la planta baixa de la Presó on, després de les obres d’adequació, han començat a instal·lar-s’hi definitivament. Al vell edifici d’Elies Rogent podran desenvolupar amb comoditat i espai suficient les seves activitats.

El pessebrisme, mostra de la cultura popular en la que els ciutadans i ciutadanes són protagonistes primers, es manté ben viu a la nostra ciutat gràcies a l’esforç i interès dels que cada any basteixen el seu pessebre, a l’exposició pública o a la privacitat de les seves llars.

A tots ells, les gràcies per mantenir aquesta tradició nadalenca i l’Associació de Pessebristes de Mataró el reconeixement per la tasca que desenvolupen.

Text que vaig escriure pel butlletí d'enguany de l'Associació de Pessebristes de Mataró

Postals de Nadal: Pastorets




Acte de celebració del 90 aniversari dels Pastorets de Mataró. Saló de Plens de l’Ajuntament ple de gom a gom. Magistral conferència d’en Toni Cabré. Sap de que parla.

Per celebrar aquest 90 aniversari la Sala Cabañes ha decidit fer festa grossa. Ja varen començar fa uns dies amb la trobada de Satanassos i seguiran amb la representació dels Pastorets el mateix dia de Nadal, quan es compliran exactament 90 anys de l’entrena de l’obra de Ramon Pàmies. Aquest any repeteix com a director en Carles Maicas i les representacions s’allargaran fins el mes de febrer.

Ja sé que jo sóc l’alcalde de Mataró i per tant poc objectiu, però els que entenen diuen que els Pastorets de Mataró són els millors Pastorets de Catalunya, o sigui els millors Pastorets del món.

Estadístiques



Foto Sergio Ruíz


Les dades estadístiques tenen això, que són tossudes. Quan s’especula amb la realitat, quan es donen dades sense contrastar, es corre el risc de caure en el ridícul més espantós.

Avui hem viscut aquesta situació en versió doble o triple. Per un costat les dades estadístiques de les emissions de la planta incineradora demostren que aquestes emissions estan molt per sota dels límits exigits per les normatives europees i que han tornat a tenir un descens important. Les adequacions tècniques fetes a la planta han donat bon resultat.

També els resultats de la cinquena fase de l'estudi de monitorització biològica a les poblacions de Mataró i d'Arenys de Mar, que ha estat realitzat per la unitat de recerca del Consorci Sanitari del Maresme i que ahir es va presentar a la Junta General del Consorci de Residus Sólids Urbans del Maresme, han tornat a posar de manifest que els nivells de dioxines, furans, policlorats bi-fenils i metalls pesants en la sang d’aquestes poblacions, no tenen cap relació amb les emissions de la planta incineradora.

Per un altre costat les dades estadístiques que avui s’han posat, per part dels responsables policials de Mataró, sobre la taula de treball de la Junta Local de Seguretat han confirmat el descens important en els nivells delictius de la ciutat, que són els més baixos dels darrers quatre anys, amb un descens del 3’5% dels delictes. També les faltes han disminuït, encara que d’una manera més modesta, en un 0’5%. De la mateixa manera les dades sobre sinistralitat en el trànsit han disminuït de forma considerable i permet fer una projecció que pot estar al voltant del 25% anual en el nombre d’accidents amb ferits.

Bones dades que confirmen que el treball que s’està realitzant a la ciutat per part dels cossos de seguretat (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Cós Nacional de Policia i Guàrdia Civil) ha estat encertat.

Dades per estar satisfets però amb el convenciment que no es pot baixar la guàrdia i seguir treballant responsablement per la salut i la seguretat dels mataronins i mataronines. Contra la tossuderia dels que sempre intenten treure punxa al llapis, la tossuderia de les xifres estadístiques.

Dia ple


Foto Creu Roja

Començo el dia amb l’acte d’inauguració de la jornada sobre drets humans que ha organitzat l’assemblea de la Creu Roja de Mataró. En el meu parlament reflexiono sobre el fet que els drets humans no són políticament neutres. No es tracta d’un tema de dretes o esquerres. Es tracta de democràcia. I contra el que podria semblar també des de l’àmbit de la política local es pot treballar pels drets humans. Ho explica bé el butlletí de la Creu Roja del més de setembre dedicat als drets humans a la ciutat. La carta de Salvaguarda dels drets humans a la ciutat és un acord entre els governs locals de les ciutats signatàries per tal d’impulsar i liderar la defensa dels drets humans a escala local, l’àmbit més proper a la ciutadania.

A l’habitual roda de premsa de l’endemà del Ple comento els temes que m’han semblat més importants i contesto a les preguntes que els periodistes consideren oportunes. El conflicte laboral de la Policia Local centra una bona part de les preguntes. Caldrà afanyar-se per trobar els punts de diàleg que permetin la resolució del conflicte. Mentre tant deixo clar, i a l’espera de la Junta de Seguretat de demà, que els índex de faltes i delictes no han parat de baixar en els darrers anys a Mataró. I que mai hi ha hagut tants policies vetllant per la seguretat dels mataronins i mataronines.

A les dotze constituïm el Consorci per la TDT del canal Mataró-Maresme. Un canal de televisió pública que neix amb la voluntat de garantir la informació, la proximitat i la participació. Agraeixo la confiança que em demostren els alcaldes nomenant-me president del Consorci. Molta feina per endavant per bastir un nou canal de televisió local.

A la tarda Junta General del Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme. Aprovem els plecs de condicions per les obres i concessió de l’ampliació, adequació i explotació de la planta de tractament de Mataró. Una inversió prevista de més de 80 milions d’euros que finança l’Agència de Residus de Catalunya. Una aposta decidida per una millor gestió dels residus urbans.

Notícies d’Europa




Arriben notícies d’Europa i pel que sembla no són massa bones. A les portes de la cimera de caps d’estat i de govern que s’ha de celebrar els propers dies 14 i 15 de desembre, els problemes s’acumulen a l’agenda europea.

Crisi política no resolta entorn a la constitució europea. El procés sembla encallat pels no francès i holandès i pels set països que encara no s’han manifestat. Els qui deien que no passava res ara deuen adonar-se de les conseqüències polítiques de tanta frivolitat. L’actitud de Polònia amenaça seriosament les relacions amb Rússia i pot fer entrar en crisi els sistemes energètics europeus. Polònia juga un joc perillós de xantatge que pot sortir molt car a tothom. No semblen, però, els dirigents polonesos per la feina de resoldre, i de no crear, conflictes amb el veí del nord.

Per acabar-ho d’adobar l’adhesió de Turquia genera un altre front al que la diplomàcia europea ha de fer front. I aquest no és un tema menor.

El president del Parlament Europeu, en Josep Borrell, fa una bona anàlisi de la situació en l’entrevista que ahir publicava El País. Els drets humans, les relacions amb Rússia, la globalització, la immigració, els problemes energètics, el procés de construcció europea, són comentats amb claredat i encert pel polític català.

Coincideix Borrell amb Andreu Missé, que també a El País, parla de l’arma letal que suposa la necessitat que determinats acords hagin de ser per unanimitat dels 27 membres de la Unió Europea. Un arma letal i absolutament paralitzadora que cal revisar urgentment si es vol continuar avançant en el procés d’unitat política.

Mentre discutim sobre la carn polonesa les inversions en I+D europees no solament no acosten distàncies amb Estats Units i Japó, sinó que no para de créixer el diferencial. Xina es perfila ja com el segon país en inversió en I+D.

Sort que arriba alguna bona notícia. Javier Solana ha estat distingit amb el premi Carlomagno per la seva tasca a favor del projecte europeu. Un premi que han tingut abans personatges tan transcendentals per Europa com Konrad Adenauer, Wiston Churchill, François Miterrand o Felipe González. Una bona manera de premiar la feina del polític espanyol.

Caldrà estar atents aquest dies a la política europea. Segurament una part del nostre futur més immediat estigui en joc aquests dies a Brussel·les.

Apel·lant la justícia divina

Foto El Periódico

Ya que las leyes humanas no pudieron juzgarlo, ahora el de arriba lo hará. Y
pagará por todo lo que ha hecho.


Ho ha dit un ciutadà xilè aquesta nit a TV3
Es pot dir més alt però no més clar.

barCELona

Missa ita est


Llegeixo a la premsa d’aquest matí, que el quadre de Boticelli “La Mare de Déu i el Nen” ha estat venut en una subhasta per més de cinc milions d’euros.

Haig de manifestar la meva predilecció per l’autor italià. Les vegades que he visitat els Ufizzi m’he centrat especialment en les sales de Boticelli. Suficient per quedar sadollat de bellesa!

En pensava avui a missa. Mentre el mossèn de Tírvia –personatge peculiar i conegut arreu per la seva devoció mariana- engegava, per enèsima vegada, el seu sermonet sobre la Mare de Déu i acusava a tort i dret de la conxorxa internacional contra la religió catòlica, m’entretenia mirant el retaule del Roser. Un modest retaule, gairebé la única peça que es va salvar de l’enfonsament de l’església original de Sant Feliu, que s’ha restaurat fa poc i presideix un altar lateral de l’església.. Val a dir que l’església romànica de Sant Feliu es va derrumbar degut als treballs maldestres de la gent de Regiones Devastadas, l’organisme franquista encarregat precisament de reconstruir els pobles que havien estat, com en el cas de Tírvia, especialment castigats per la guerra civil. La nova església es va bastir una mica més amunt, amb un estil neoromànic i força bonic pels temps que corrien.

El retaule del Roser de Tírvia, d’estil gòtic, consta de cinc quadres principals. En el centre la Mare de Déu i al seu voltant es disposen quatre quadres al·legòrics de la Anunciació, la visita de Maria a Isabel, la Nativitat i la visita dels Reis. Una sanefa inferior acull unes figures individuals, segurament apòstols.

Hi ha també a Tírvia una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Situada a uns deu minuts del poble, s’arriba per un bonic i pla camí arranjat de fa poc. Fins els anys seixanta el Divendres Sant es feia el Via Crucis fins l’ermita. Hi participaven els armats de Tírvia. Acostumats a la marcialitat dels Armats de Mataró els de Tírvia sorprenen per tot el contrari. D’entrada res de lluir cuixes, que aquí dalt per Setmana Santa encara fa fred i per això cal anar amb llargs calçotets de pelfa.. La capella del Roser té la peculiaritat d’estar adossada a la penya que fa de paret natural per les bandes nord i est.

Abans no comencés a pensar en altres santuaris, ermites i esglésies dedicats a la Mare de Déu –i que recull exhaustivament en Joan Belmunt i Figueras en un deliciós llibre titulat “Devocions Marianes Populars, el Pallars Sobirà” i publicat per Pagès Editors- el mossèn ha acabat el sermó i els fidels hem entonat –això sí, cadascú amb el to que li ha donat la gana- el Credo popular.

Ara, missa ita est, escric mentre a fora plou i les bromes juguen a fer i amagar amb Farrera i Montesclado.

Sala de banderes


M’adono que fa molts dies que no escric sobre política general. Deu ser ja el síndrome de Nadal que ens afecta cada any per aquestes dates. Sembla que s’acabi el món i tot cal fer-ho abans de festes. Queda poc temps per llegir els diaris, escoltar la ràdio o mirar la televisió. De totes maneres aquest llarg pont serveix per escampar una mica la boira i carregar piles.

La veritat és que els darrers dies han estat políticament molt intensos a Catalunya. El nomenament del govern de l’Entesa ha estat dins dels paràmetres previstos i només el tema de la paritat crec que no s’ha resolt satisfactòriament.

Els primers passos del govern i sobretot del president Montilla no deixen massa marge per l’especulació. Anar per feina i les idees clares. Dues proves evidents han estat els tres projectes de llei aprovats en la primera reunió del Consell Executiu i la manera de resoldre la polèmica de les banderes.

Tal com ja havia anunciat en Montilla, la primera llei en ser enviada per l’executiu al Parlament de Catalunya ha estat la Llei de Serveis Socials. Una llei catalana que desenvoluparà la llei espanyola acabada d’aprovar al Congrés de Diputats. Una bona manera de posar en pràctica lo de fets i no paraules.

La polèmica de les banderes ha estat una tempesta en un got d’aigua però que sobretot ha servit per reforçar l’autoritat del president. Hi ha polèmiques absolutament estèrils que no aporten res a la convivència i només serveixen per crispar l’ambient i proporcionar artilleria a la Brunete mediàtica. I ja posats en termes castrenses podria afegir que la qüestió de les banderes s’ha resolt cridant a alguns precisament a la sala de banderes! Com que suposo que els més joves no saben que és això de la sala de banderes caldrà explicar que és el lloc on es guarden les banderes dels regiments militars i on son cridats els militars de carrera per ser amonestats pels seus superiors jeràrquics.

Com diria l’altre president: que n’aprenguin!

Els monuments de Mataró


Dissabte passat, a l’acte d’entrega dels premis Fernando Rodríguez, varem ser obsequiats amb un llibret titulat: Els monuments de Mataró. Es tracta d’un recull dels articles que setmanalment havien estat publicats en el Tot Mataró dedicats a les escultures públiques que hi ha als carrers i places de la ciutat. El llibret, dissenyat per Jordi Aliberes, amb fots d’Albert Canalejo i texts de Marta Pedrico i Cugat Comas, és una bona guia dels 39 monuments i escultures que hi ha a Mataró.

Hi ha d’aquells de tota la vida. Escultures que hem vist sempre i de les quals, moltes vegades, desconeixíem l’autor. És el cas del Negrito del Parc, dels busts de Pep Ventura, J. Anselm Clavé, Lluís Millet o Juli Garreta que hi ha al vell Parc Central. O l’estàtua del déu Mercuri que davant l’estació ret homenatge a Miquel Biada. Per no parlar de la Justícia i la Prudència que guarneixen la façana de l’ajuntament: si poguessin parlar, quantes en podrien d’explicar!.

També hi ha els més nous. La Laia l’arquera, obra d’en Rovira-Brull, que ha esdevingut un autèntic símbol de la ciutat. O la Mataró de la plaça de l’Ajuntament, obra d’en Manuel Cusachs. En Cusachs en té tres d’obres més: el monument a Puig i Cadafalch al parc central, les Santes del carrer d’en Pujol i l’esperit de Figuera Major al Camí de la Serra. També quatre escultures té en Perecoll: el magnífic Sant Sebastià del portal de Barcelona, el monument anomenat Intolerància al passeig de Carles Padrós, l’Ocellot de la platja i l’Àngel de la plaça del Pou de Baix.

Cal destacar que dels 39 monuments que recull el llibret, 25 han estat bastits en les darreres dècades per l’ajuntament democràtic. Gairebé a una escultura per any. Una prova evident que, també en l’enbelliment de la ciutat, s’ha treballat més que mai.

En els darrers tres anys hem inaugurat quatre monuments: a Pau Casals al Parc Central , el Camí del Nord que serveix de fita d’inici del recorregut que porta fins a Prades de Conflent, el monument homenatge a Antoni Sors als jardins del seu nom al Parc Central i l’esmentat Àngel d’en Perecoll. D’aquest darrer vaig tenir el plaer d’assistir al desemmotllament a la foneria on es fa construir a Sant Adrià del Besòs.

I ha hi altres projectes en marxa. El més espectacular serà l’Ona que en Llucià instal·larà aquesta primavera al Parc de Mar, just davant del Tecnocampus.

Cal agrair a la gent del Tot Mataró el regal, que en forma de llibret, han fet a la ciutat. Queda, però, un deure per fer per part de l’Ajuntament: posar una placa que identifiqui cada monument i el seu autor. Caldrà fer-ho.

De tèxtil a moda

Foto Miguel Moreno

Ràpid viatge a Guimaraes. A la ciutat portuguesa es celebra l’assemblea extraordinària de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE) de la que Mataró en forma part.

ACTE és una de les primeres xarxes temàtiques europees i actualment agrupa més 80 ciutats europees dels anomenats territoris tèxtils. ACTE és l’interlocutor d’aquests territoris amb la Comissió Europea, actuant de lobby i impulsant programes europeus com RETEX, ADAPT, Article 6 FSE, etc... A Catalunya, ACTE, serveix de referent en els plans de suport al tèxtil. La darrera actuació ha estat la signatura d’un conveni amb la Diputació de Barcelona i diverses ciutats tèxtils del país. Mataró rebrà com a conseqüència d’aquest conveni 74.250 € que es destinaran a polítiques de suport al sector.

L’Assemblea de Guimaraes ha servit per discutir i aprovar el document estratègic ACTE 2007-2013. En aquest document es fa una anàlisi de la situació del sector i proposar línies d’actuació. L’ampliació de l’objecte de l’Associació cap el concepte “moda”, obrint-se a altres sectors afins al tèxtil, ha estat segurament el principal acord de l’assemblea. També s’ha acordat donar més importància a l’anomenat “tèxtil tècnic” i la conveniència de reforçar el paper de lobby.

A l’assemblea de Guimaraes ha estat admesa, com a nou membre d’ACTE, la Fundació CETEMMSA. Així mateix l’assemblea ha nomenat president en Teo Romero, alcalde de Santa Margarida de Montbui i diputat provincial.

Paral·lelament a l’assemblea d’ACTE ha tingut lloc la Conferència Internacional “Treballant junts per la inclusió dels immigrants” que ha organitzat INCLUA. Ha resultat interessant debatre amb representants d’altres països europeus sobre els fenòmens migratoris i constatar com les problemàtiques es repeteixen arreu amb característiques molt similars.

Guimaraes, lloc de naixement del primer rei de Portugal, és una ciutat que mereix una visita més detallada. Una altra vegada serà.

La frase

Foto Claudio Àlvarez

La diu Antonio Gamoneda, premi Cervantes 2006, a l'entrevista que li fa Aurora Intxausti a El País del divendres passat:

"Mi gran pasión es la hoja en blanco"

Atrafegat



Foto Cinto Lacalle


El cap de setmana comença enfilat dalt d’una escala. La que faig servir per arribar a l’interruptor que encén les lluminàries de la Riera. Amb la fira dels pessebres a la plaça de Santa Anna i els llums als carrers l’ambient de Nadal va envaint la ciutat.

Queda temps encara per a fer una reunió amb veïns i per assistir al sopar del
Club Rotary de Mataró. Han tingut la gentilesa de convidar-me a la celebració del 20è aniversari del club de Mataró. La recaptació del sopar el dediquen a la Fundació el Maresme.

No puc assistir, i em sap greu per l’amic Ramon Salicrú, a la presentació del llibre dels carrers de Mataró. Fa temps que en Ramon hi treballa, el resultat ha estat magnífic i l’expectació ha superat completament la cabuda de can Palauet.

Dissabte al matí quatre casaments. La diversitat de la ciutat, dels ciutadans i ciutadanes es posa de manifest en aquestes cerimònies. Entre casament i casament queda temps per ordenar papers, fer un escrit per a una guia de lectura, endreçar la cartera i preparar els documents que caldrà llegir a casa durant el cap de setmana.

La tarda comença aviat, a les cinc, a l’assemblea dels Voluntaris pel Futur. Els animo a continuar treballant, com aquests catorze anys, per Mataró.
Visita a l’exposició del Tot Mataró i l’entrega del premis del concurs de contes Fernando Rodríguez.

Festa al Casal d’avis de Cirera per celebrar el nou govern de l’Entesa. Bon ambient entre els companys i companyes i confiança en la capacitat del president Montilla per governar Catalunya. Ens acompanya la
Lidia Santos, a qui la Consol Prados anomena com a “mare de l’Estatut”.

Sopar a l’Armonia. Ens visita l’alcalde de Sierra de Yegüas que ha vingut per l’acte de cloenda dels 30 anys de la Casa de Andalucía en Mataró. Llargues xerrades amb amics i coneguts que serveixen per prendre el pols a la ciutat.

Tret de sortida, aquest matí, a les deu. I mai millor dit doncs començo el dia donant la sortida a la
Mitja Marató. Mil vuit-cents atletes que correran pels carrers de la ciutat. La prova es consolida entre les cinc millors mitges de Catalunya i em reconforta per l’esforç que varem fer, fa alguns anys, per recuperar aquesta prova que s’havia perdut del calendari atlètic mataroní. Després, sortida de la marató escolar. Set-cents nois i noies que corren pel gust de córrer doncs en aquesta prova no hi ha guanyadors. Felicitats regidor Pera.

I de Pera a Pera.
Trobada de Satanassos a la Sala Cabanyes. Presenten l’Espartac Peran i en Xevi Coral, amb baixada als inferns pastorils inclosa. La Sala plena de gom a gom per a veure com les gasten les tropes infernals vingudes d’arreu del país. Em toca dir unes paraules acompanyat de la Imma Llorens –avui per no espantar els dimonis no anava vestida d’arcàngel- i en Joan Pera.

A migdia conferència a la Casa de Andalucía. Estava previst que la fes la Manuela de Madre. La seva malaltia l’ataca a traïció i no pot venir. En Josep Maria Sala la substitueix magníficament. No em puc quedar al dinar per motius familiars.

El compromís adquirit anteriorment m’impedeix assistir al recital de poesia d’en Miquel Martí i Pol, al Foment. Al Monumental la Peña Al-Andalus celebra el 12è homenatge a la gent gran. Teatre ple de gom a gom i una bona estona veient els quadres de ball de la casa.

Ben atrafegat, que qui s’avorreix és per que vol.

25 anys informant



La coincidència amb l’acte d’inauguració del curs de l’Escola Universitària Politècnica em va impedir assistir a la inauguració de l’exposició “Mataró en portada”, que la revista Tot Mataró ha organitzat en la sala de l’Ateneu de Caixa Laietana.

Aquesta tarda, aprofitant que es lliuraven els premis del Concurs de Contes de El Tot Mataró, Memorial Fernando Rodríguez Contreras, he pogut visitar l’exposició. M’ha servit, no només per veure i recordar portades que han estat recull fidel de moments importants de la història recent de la ciutat, també per reafirmar-me en les paraules que vaig escriure amb motiu d’aquest 25è aniversari:

"Per la Fira de l’any 1981 va sortir el primer número del Tot Mataró. Aquesta nova publicació setmanal tenia una singularitat que la feia autènticament novedosa en aquells moments: era gratuïta. L’escepticisme per part del món periodístic va ser molt gran i molta gent li augurava un futur incert i curt. Vint-i-cinc anys després el temps s’ha cuidat de posar les coses al seu lloc.

Avui dia el Tot Mataró és un setmanari gratuït de referència a Mataró i al Maresme i un bon exemple de la vitalitat d’aquest sector informatiu. Un sector, el dels gratuïts, que a la nostra ciutat viu una mena d’edat d’or amb publicacions diàries, setmanals i mensuals de gran qualitat i molt apreciades per la ciutadania. L’aposta pionera de Tot Mataró s’ha consolidat en una magnífica realitat de lectura i consulta obligada per conèixer l’actualitat mataronina i maresmenca.

Tanmateix tot això no ha estat fruit de la fortuna sinó de saber interpretar els canvis que demanen, també en l’àmbit de la comunicació, els temps en els que vivim. Un treball rigorós i un coneixement exhaustiu de la realitat ciutadana han estat els fonaments bàsics de l’èxit del Tot Mataró.

I l’afany de voler fer un producte cada vegada de més qualitat i adaptant-se contínuament a les noves realitats. La prova més evident ha estat el diari digital PortalMataró.com. Una aposta per les noves tecnologies a la que volem donar suport des de l’Ajuntament.

Moltes gràcies pel vostre treball i moltes felicitats per aquests primers vint-i-cinc anys".

Com xiula l'huracà


No deu massa normal que un alcalde doni la benvinguda a la seva ciutat a una colla de personatges que es passen el dia i la nit conspirant per dur-nos a l’Infern. És clar que a l’infern dels Pastorets es deu estar força bé.!

Perquè d’això es tracta. De rebre com cal a l’infernal colla de Satanassos que avui s’apleguen a Mataró. D’arreu del país reunits per celebrar el 90è aniversari dels Pastorets de Mataró i convertir la ciutat en una gran sucursal de l’Avern.

És clar que són uns dimonis que, de tant perdre, ens han deixat de fer por i ens generen una certa tendresa. Què passaria si algun dia, en qualsevol ciutat o poble, els dimonis dels Pastorets guanyessin la partida? Si els escuats fossin els arcàngels i l’ordre celestial resultés vençut? I si la venjança covada durant segles i escampada pels deserts de Palestina, si l’alè destructiu i furient i la remor de l’huracà arribessin realment a sacsejar les muntanyes?. Però el guió és el guió i cal seguir-lo malgrat coneguem tots el desenllaç de la situació i aquestes coses només passen a Els Pastorets. O no.

Atorguem-los almenys la felicitat, encara que sigui fugissera com la seva supèrbia, de sentir-se protagonistes principals. Que la veu de Satanàs, d’en Somiel, de l’Asvherus, d’en Pere Botero, retronin per la ciutat abans no vinguin els enviats del cel i els hi recordin qui mana. Deixem que facin tremolar de por en Jonàs i en Mataties, en Rovelló i en Lluquet.

I que ens facin tremolar, de pas, a tots nosaltres. De por i de felicitat, que arriba Nadal i tornarem a seure a les velles cadires de la Sala Cabañes per veure, com si fos la primera vegada, les aventures i desventures del pastors.

Benvinguts Satanassos a Mataró. Gaudiu de la ciutat abans no us arrepleguin Sant Miquel i Sant Gabriel!
Text escrit pel programa de la Trobada de Satanassos del diumenge 3 de desembre a la Sala Cabañes