M’adono que fa molts dies que no escric sobre política general. Deu ser ja el síndrome de Nadal que ens afecta cada any per aquestes dates. Sembla que s’acabi el món i tot cal fer-ho abans de festes. Queda poc temps per llegir els diaris, escoltar la ràdio o mirar la televisió. De totes maneres aquest llarg pont serveix per escampar una mica la boira i carregar piles.
La veritat és que els darrers dies han estat políticament molt intensos a Catalunya. El nomenament del govern de l’Entesa ha estat dins dels paràmetres previstos i només el tema de la paritat crec que no s’ha resolt satisfactòriament.
Els primers passos del govern i sobretot del president Montilla no deixen massa marge per l’especulació. Anar per feina i les idees clares. Dues proves evidents han estat els tres projectes de llei aprovats en la primera reunió del Consell Executiu i la manera de resoldre la polèmica de les banderes.
Tal com ja havia anunciat en Montilla, la primera llei en ser enviada per l’executiu al Parlament de Catalunya ha estat la Llei de Serveis Socials. Una llei catalana que desenvoluparà la llei espanyola acabada d’aprovar al Congrés de Diputats. Una bona manera de posar en pràctica lo de fets i no paraules.
La polèmica de les banderes ha estat una tempesta en un got d’aigua però que sobretot ha servit per reforçar l’autoritat del president. Hi ha polèmiques absolutament estèrils que no aporten res a la convivència i només serveixen per crispar l’ambient i proporcionar artilleria a la Brunete mediàtica. I ja posats en termes castrenses podria afegir que la qüestió de les banderes s’ha resolt cridant a alguns precisament a la sala de banderes! Com que suposo que els més joves no saben que és això de la sala de banderes caldrà explicar que és el lloc on es guarden les banderes dels regiments militars i on son cridats els militars de carrera per ser amonestats pels seus superiors jeràrquics.
Com diria l’altre president: que n’aprenguin!
La veritat és que els darrers dies han estat políticament molt intensos a Catalunya. El nomenament del govern de l’Entesa ha estat dins dels paràmetres previstos i només el tema de la paritat crec que no s’ha resolt satisfactòriament.
Els primers passos del govern i sobretot del president Montilla no deixen massa marge per l’especulació. Anar per feina i les idees clares. Dues proves evidents han estat els tres projectes de llei aprovats en la primera reunió del Consell Executiu i la manera de resoldre la polèmica de les banderes.
Tal com ja havia anunciat en Montilla, la primera llei en ser enviada per l’executiu al Parlament de Catalunya ha estat la Llei de Serveis Socials. Una llei catalana que desenvoluparà la llei espanyola acabada d’aprovar al Congrés de Diputats. Una bona manera de posar en pràctica lo de fets i no paraules.
La polèmica de les banderes ha estat una tempesta en un got d’aigua però que sobretot ha servit per reforçar l’autoritat del president. Hi ha polèmiques absolutament estèrils que no aporten res a la convivència i només serveixen per crispar l’ambient i proporcionar artilleria a la Brunete mediàtica. I ja posats en termes castrenses podria afegir que la qüestió de les banderes s’ha resolt cridant a alguns precisament a la sala de banderes! Com que suposo que els més joves no saben que és això de la sala de banderes caldrà explicar que és el lloc on es guarden les banderes dels regiments militars i on son cridats els militars de carrera per ser amonestats pels seus superiors jeràrquics.
Com diria l’altre president: que n’aprenguin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada