header-photo

El gran monument de Les Santes




Si ahir escrivia sobre la Família Robafaves avui, dia de Les Santes, toca fer-ho sobre el gran monument de la Festa Major de Mataró que és la Missa de Glòria de Mossèn Blanch. Cita ineludible per tots els amants de la música barroca i pels que entenen que és sobre aquesta Missa que es basteix tota la festa mataronina. Obra de joventut de Mossèn Blanch que s’escolta només el dia de les santes patrones Juliana i Semproniana i que omple, potser no tan com fa pocs anys, la basílica de Santa Maria. Quasi tres hores d’Ofici de Festa Major que acaba amb els moments, quan les relíquies de Les Santes surten a la porta de l’església, més mediterranis, entre el caos i l’ordre mesurat, que es donen durant les festes. Tothom sap el que ha de fer i tothom acaba trobant el seu lloc en una plaça atapeïda i on l’àliga acaba trobant l’espai mínim indispensable per ballar davant les relíquies de les patrones.

De la Missa de Mossén Blanch, com de la Família Robafaves, se n’han escrit infinitat de línies on es palesa la dificultat de descriure un monument efímer, que es munta i es desmunta en poques hores, i que té moments de gran bellesa. Una missa que cal emmarcar-la en el conjunt del dia de Les Santes. Tot gira al seu entorn però tot es complementa en una òpera sacra amb molt components que passen fora de l’església. Des de l’anada a Ofici de les comparses i les autoritats, fins la tornada a l’Ajuntament per la dormida de les figures en un ambient de calor xafogosa. Difícil d’explicar i cal viure-ho per entendre-ho. La cita puntual cada 27 de juliol al matí a la capital de Maresme. Hi esteu convidats.

De l'ordinari a l'extraordinari


Arribem a Santes i com cada any toca fer balanç del que ha passat en tots aquests mesos des de que Los Labradores van tocar la darrera nota de l'Albada. I és el moment de recordar aquell 29 que no va ser i la imatge trista d'en Robafaves dalt del camió camí de can Marfà mentre la canalla s'ho mirava dessolada. Havíem comentat moments abans amb en Joan Fradera el fet de la pluja i la decisió de suspendre l'Anem a tancar. Costava, i molt, resignar-se a renunciar a un acte de la Festa Major que s'ha convertit en un dels més populars i participats. Aquest any en Joan no estarà físicament a la Crida, ni a l'Anada a Ofici, ni a la Passada, ni a la Residència, ni a la Postal, ni anirà a tancar. El trobarem a faltar, amb el seu estil poc propici a afalagar les orelles de les autoritats. Però també trobarem a faltar les seves seques, però profundament sinceres, gràcies quan creia que ens ho mereixíem. En Joan Fradera és història viva de la Família Robafaves. Ell va ser un dels valents que va creure en Les Santes com a Festa Major de tots els mataronins i mataronines. Capaç de plantar cara i d'acabar amb un període vergonyós de gegants adulterats per retornar-los tota la dignitat i convertir-los en element central de Les Santes. Crític i reflexiu a l’hora, però profundament compromés amb els gegants, amb Les Santes i amb Mataró.

He escrit altres vegades que Les Santes són una festa polièdrica, amb infinitats de facetes que cadascú adopta en funció dels seus propis interessos. Però també és clar que hi ha elements de la festa que són consubstancials i centrals, que fan que Les Santes siguin úniques i irrepetibles. Queda molt clar que la Família Robafaves, com la Missa de Glòria de mossèn Blanch, formen part d'aquest nucli central de Les Santes. De l'Ofici ja en parlarem un altre dia, que aquest article se'm demana per la Geganta, la revista de la Família Robafaves que puntual arriba a les nostres mans el dia 25 de Juliol, just quan l'alcalde engega formalment la Festa Major amb la Crida des del balcó de l'Ajuntament.

De la Família Robafaves, la família més retratada de Mataró, se n'han escrit tantes coses que costa trobar quelcom de nou per dir. Seriosos, sobris, elegants? Com la mateixa ciutat, poc donada als jocs de la vanitat i extremadament discreta. Segurament per això alguns no entenen, perquè entenen poc la pròpia ciutat, la contenció en la presència pública d'en Robafaves i parentela. Si l'extraordinari ho convertim en quotidià estem matant l'essència precisament del que és esperat. Durant els anys d'alcalde he viscut la impaciència de la canalla quan s'acostava Sant Jordi o Les Santes i els gegants havien de fer acte de presència, per dormir, a l'Ajuntament. L'extraordinari, el que supera l'ordinari, és converteix en element d'il·lusió i esperança. En definitiva en motor del calendari que supera la monotonia per trobar moments únics que li donin sentit. Si tots els dies fossin exactament iguals per a què necessitaríem calendaris? Ens cal periòdicament passar de l'ordinari a l'extraordinari precisament per trobar el sentit al temps.

A Mataró en tenim de calendari, i ben definit. I per molts mataronins i mataronines l'aparició de la Família Robafaves representa aquestes fites destacades i extraordinàries de l'any. I de forma fantàsticament intergeneracional. L'avi que alça a coll el net, que pica de mans i comença a aprendre el no n'hi ha prou, la iaia que mira els gegants recordant altres ballades quan les cames no li feien figa, l'adolescent que fa posat displicent com si això fos cosa de petits però que després s'ajupirà, Riera avall, fins l'extenuació comptant fins a quinze darrera els gegants, els joves i els que ho volen continuar sent que apuraran cadascuna de les cançons del No n'hi ha prou en una nit que té vocació de convertir-se en única. Fenòmens de catarsi col·lectiva que fan que siguem molt més que uns quants milers de d'individus, catarsi que ens converteix en ciutadans i ciutadanes, en membres d'una ciutat, en mataronins i mataronines. I amb en Robafaves i la seva família com a elements centrals i icones de Les Santes i de Mataró.

Article publicat a la revista La Geganta de la Famíla Robafaves de Mataró

Una altra Crida


No tenim, com a Pamplona, una cantarella que ens anuncii la data de l’inici de la Festa Major. De tothom és conegut que ni sobre aquesta data hi ha consens unànime a Mataró. Però si sabem els mataronins i mataronines que el 25 de juliol, diada de Sant Jaume, tots els camins conflueixen a la Riera per la Crida de la Festa Major. Darrera haurem deixat molts mesos, des de l’albada del 30 de juliol de l’any passat, enyorant la festa. Enyorant Les Santes!.

La ciutat fa dies que respira Santes, que olora Santes, fins i tot fa calor de Santes, però amb la Crida donem la sortida formal als dies en els que els capgrossos de tota mena viurem més intensament. Als actes per la canalla, als focs de la platja, a l’ofici de mossèn Blanch, a les passades i les dormides dels gegants i demés bèsties, als correfocs, als concerts i balls. Cantarem i ens ajupirem comptant fins a quinze al so del Bequetero, el pasdoble que la gent de Mataró hem convertit en himne. Alçarem castells fins el cel que per això tenim colla de gamma extra. Felicitarem a les Julianes i a les poquetes Sempronianes que ens queden en el dia de les patrones.

Trobarem a faltar en Joan Fradera sota les faldilles d’en Robafaves, en Quim Pons anant i venint per a que el so i les llums estiguin a punt, en Joan Ponts incansable i cordial a les pinyes dels Capgrossos i el somriure de l’Oriol Batista dalt del balcó de l’Ajuntament. I a tots els amics i companys que ens han deixat però que, siguin on siguin, celebraran amb nosaltres Les Santes.

Celebrarem que l’àliga fa 25 anys que surt per Santes i que el Drac en compleix 20. I que la nostra Festa Major és patrimoni del tots els catalans i catalanes. Però sobretot celebrarem que som, malgrat els problemes i les dificultats, una ciutat de gent treballadora, acostumada a guanyar-se les coses amb esforç i amb treball. Gent a la que mai ningú els hi regalat res i que es senten orgullosos de dir-se mataronins i mataronines, sense que importin gaire altres coses més fruit de l’atzar de la vida que de la voluntat expressada. Som qui som perquè volem i així ho expressem.

Per això n’hem fet de Les Santes, Festa Major. Perquè hem volgut convertir la historia, la tradició, la festa en un element dinàmic, viu i integrador, que ens ajuda a sentir-nos membres d’una ciutat, que ens ajuda a cohesionar-la i a fer, i més ara que el ventadors de l’odi estan més presents que mai, de la convivència el més preuat dels nostres valors. Una festa construïda de baix a dalt. Que neix al carrer i a la que l’alcade li posa la cirereta de la Crida.

Durant set anys he tingut aquest honor i privilegi i ara que un altre en tindrà la responsabilitat, també us vull desitjar que tingueu, que tinguem, una molt bona Festa Major. I no puc estar-me de dir-vos una vegada més:

Amb la rauxa necessària, amb el seny imprescindible.

Glòria a Les Santes.

Visca Mataró i visca Catalunya.

Publicat al Capgros.com

Santes de gamma extra


El repte era clar i corria per la ciutat i per les xarxes socials: fem-la a casa. Teníem ganes, moltes ganes, de tirar de nou la torre de nou amb folre i manilles a la plaça de Santa Anna. Després de l’intent de l’any passat per Les Santes i d’haver-la descarregat per Tots Sants a Vilafranca ara tocava fer-la a casa, al lloc on es fan els castells importants de Mataró: a la plaça de Santa Anna.

Durant els dies anteriors i sobretot la darrera setmana, amb un assaig especial a la mateixa plaça, s’havia anat creant a la ciutat el clima necessari per intentar-ho i avui tot ha respòs. L’ambient era el de les grans ocasions: moltes camises, dues colles amigues, Vilafranca i Lleida, de les que ajuden i una gernació omplint la plaça i els carrers que hi porten. Només el sol va escassejar, el cel estava mig cobert i no feia aquella calor tan característica que a Mataró té nom: calor de Santes!.

I els Capgrossos es planten a plaça amb un quatre de nou per obrir boca. El castell que més respecte ens ha fet sempre, i a la plaça de Santa Anna, per començar la diada. Descarregat i cap a l’objectiu de la torre en segona ronda. Intent desmuntat, es deixa passar ronda i de nou la torre. Pinya fenomenal amb molts cordons, folre i manilles ben col·locats, moltes estampetes de Les Santes a les butxaques de les camises blaves, gralles, tot amunt i enxaneta a tocar el cel en un dia de records molt especials pels Capgrossos de Mataró. La nostra estrella des de dalt en sent les carícies de la canalla. La plaça esclata com un tro. El que fou possible a Vilafranca no ho és a Santa Anna i el castell es trenca en una caiguda sense conseqüències en mig de l’eufòria de la plaça que per fi pot cridar: l’hem feta a casa.

La resta, i que no fou poc, quasi mereix un altre post. Només un apunt: tres castells de nou i dos més de gamma extra: una de blava i una de verda. Un somni? Sí, però també el treball d’hores d’assaig, d’esforç. La concreció del pas a pas, pis a pis. Efectivament Les Santes de gamma extra!

Vive le Tour!

Vive le tour! from Bear Thunder on Vimeo.

Dues (molt) bones notícies


Les que es feien publiques ahir. Per un costat a El Punt es publicava que les escoles universitàries del Tecnocampus Mataró-Maresme han augmentat en un 21% les preinscripcions d’alumnes pel curs 2011-2012. Una notícia que ve a confirmar que l’aposta que varem fer per unificar les escoles, ampliar els estudis amb el grau de mitjans audiovisuals (que surten reforçats amb la instal·lació de m1tv al propi edifici del TCM) i el grau d’infermeria i sobretot per situar juntes les escoles amb les empreses en el parc tecnològic, va ser una aposta encertada. Malgrat les crítiques i l’escepticisme d’alguns. Especialment content de la consolidació dels estudis d’infermeria, amb llista d’espera, i pels que varem rebre tot el suport de la consellera Geli. Les taules i les estovalles del restaurant Bocca de la plaça d’Espanya en son testimonis del compromís que la consellera va adquirir amb Mataró.

L’altra notícia la donava el propi Ajuntament i explica que el Centre de Valorització Integral de Residus (la planta de la brossa per entendre’ns tots) ha augmentat la seva capacitat de producció elèctrica fins el 115.000 MWh/any. Per tenir una idea de la magnitud de la xifra es pot comparar amb els 9 milions de KWh produïts l’any passat per la nuclear d’Ascó I. Tenint en compte que la planta de Mataró incinera unes 160.000 tones de brossa a l’any, i que al conjunt d’Espanya es porten a abocador 16.000.000 de tones de brossa, per una simple operació de proporcionalitat (allò que abans en dèiem una regla de tres) s’arriba a la conclusió que si en lloc d’abocar s’incinerés ens podríem estalviar una nuclear. La transformació de la planta de la brossa de Mataró en una planta de valorització integral de residus va ser una proposta que el conseller Milà em va fer l’any 2004 i en la que hem treballat durant tots aquests anys de forma molt intensa i amb una inversió que supera els 86 milions d’euros. Hem hagut de suportar crítiques i indiferències polítiques importants però al final la realitat s’imposa i la planta comença a funcionar a ple rendiment. Queda encara posar en marxa plenament la metanització de la fracció orgànica que produirà més electricitat i l’aprofitament del vapor sobrant per alimentar la instal·lació del Tub Verd. El Maresme disposa de la millor instal·lació de tractaments de residus del país.

Les S@ntes més 2.0


Cartell de la Lara Sánchez que ha guanyat el concurs organitzat pel Tot Mataró.

Es presenten unes Santes més 2.0 que mai. Les xarxes socials, que l’any passat ja vàren estar molt presents amb @LesSantes_2010, tornen aquest any amb més força, més perfils que mai: @LesSantes_2011, @aliga_mataro, @santesdemataro, @lessantesmataro, @santesdemataro, @Santes15, @iquinze, i una etiqueta compartida per tothom #lessantes, i també .

Sense oblidar dues webs d’obligada referència: www.lessantes.cat i www.socsantero.cat/

Fem-la a casa!


Aquest és el repte dels Capgrossos de Mataró per aquesta Diada de Santes: tornar a fer, aquesta vegada a la plaça de Santa Anna, la torre de nou amb folre i manilles que ja varem descarregar a Vilafranca del Penedès per Tots Sants. Per fer-la necessitem ser molts castellers i castelleres. Tu també pots!

Podeu trobar tota la informació sobre els assaigs i sobre la Diada castellera de diumenge a la renovada web de la colla Capgrossos.

Des de la responsabilitat

Sr. Joan Mora

Alcalde de Mataró

Benvolgut,

En relació a la conversa mantinguda ahir he de manifestar-te la disposició del PSC a facilitar l’aprovació de la moció d’alcaldia que el passat dia 14 va ser rebutjada pel Ple de l’Ajuntament i que feia referència a la creació de les places de càrrecs eventuals.

Hi ha però quatre condicions que el PSC considera indispensables per tal d’abstenir-se o votar favorablement la proposta del govern:

1.- La convocatòria d’una Junta de Portaveus amb caràcter extraordinari per tal que expliqueu detalladament les funcions i l’àmbit on retran comptes aquests càrrecs eventuals. Anteriorment, i amb almenys 24 hores d’antelació, els grups municipals han de rebre un document detallat d’aquestes funcions.

2.- La disponibilitat del govern a modificar alguna d’aquestes funcions en el cas que considerem que superen les tasques pròpies de la funció directiva.

3.- Un informe jurídic del secretari de la corporació que justifiqui la legalitat del nomenament dels càrrecs de coordinador general i coordinador de relacions institucional.

4.- El compromís per part del govern municipal del caràcter exclussivament directiu dels càrrecs eventuals que en cap cas tindran la representació política, que ha de correspondre sempre als electes, del govern i de l’Ajuntament.

Com pots veure aquestes demandes coincideixen en gran part amb les que vaig expressar en el Ple del dia 14 i que podien haver servit per desbloquejar l’assumpte i evitar la votació contrària del PSC. Vares preferir confiar en el vot d’altres forces polítiques amb el resultat conegut per tothom.

Voldria que entenguessis que aquesta disponibilitat del PSC respon a la voluntat manifestada de no obstruir la feina institucional i que res no demanem a canvi d’aquest suport. He dit, i vàries vegades, que no canviem vots per càrrecs. Cal doncs situar aquesta disponibilitat en l’àmbit de la responsabilitat política que ja vàrem demostrar el passat dia 14 donant suport a una part molt important del cartipàs municipal i que facilita la governabilitat de la ciutat.

Espero entenguis, valoris i acceptis aquest oferiment malgrat que les darreres hores no han estat precisament una mostra de diàleg i elegància política per part del govern que presideixis i en la línia d’altres fets succeïts aquest mateix mes.

Resto a l’espera de la teva resposta, que espero per escrit, i et saludo atentament.

Joan Antoni Baron i Espinar

President del Grup Municipal Socialista

Mataró, 19 de juliol de 2011

Text de la carta que avui he enviat a l'alcalde des de la responsabilitat política i amb la voluntat d'ajudar a resoldre un embolic que el mateix govern ha creat.

I la governabilitat?



Dijous, al Ple que anomenem del cartipàs, es va posar de manifest l'extrema dificultat de l'actual alcalde de la ciutat per garantir la governabilitat de Mataró. Més enllà d'alguns errors procedimentals que es van produir el que realment preocupa és no saber com és podran tirar endavant les propostes del govern. Propostes que, avui per avui, desconeixem doncs el nou govern no ha fet públic cap mena de pla d'actuació i no ha presentat cap proposta nova en els quasi dos mesos que han passat des de les eleccions municipals. És per això que cal reclamar algunes, i urgents explicacions a l'alcalde i al govern municipal.

Va ser prou evident el suport del Partit Popular per poder tirar endavant alguns dels acords del Ple. Com sigui que tant els populars com els convergents van negar públicament que hi hagués cap pacte formal entre els dos partits cal arribar a la conclusió que es va tractar d'un simple mercadeig de vots per càrrecs. Uns votaven les propostes del govern i els altres obtenien un càrrec de la importància de la presidència de la companyia d'aigües. Gairebé una miraculosa resurrecció del Pacte del Majèstic i del Pla Hidrològic Nacional. Aquest era, però, un suport anunciat que no va sorprendre a ningú.

Absolutament sorprenent va ser el vot favorable a les propostes del govern de Plataforma per Catalunya. I més quan l'alcalde en la seva proposta d'Acord de ciutat sempre els havia exclòs per manca de "tradició democràtica". Els compromisos adquirits per l'alcalde amb aquesta formació política d'extrema dreta, i anunciats per la seva portaveu, va fer que els seus vot fossin decisius per aprovar les presidències de les companyies municipals, els sous de l'alcalde i dels regidors (amb una puja que en alguns casos supera el 16%) i altres nomenaments. Igualment van ser decisius per tombar, i per primera vegada en 32 anys de democràcia, una proposta de l'alcalde de crear sis càrrecs de confiança. Val a dir que el PSC, que va votar favorablement 10 dels 13 dictàmens que es van portar a aprovació, havia ofert una solució a l'alcalde per evitar el rebuig de l'acord amb la paràlisi institucional que representa. L'alcalde no va acceptar la proposta i va confiar en el vot positiu de Plataforma per Catalunya. Es va equivocar doncs un canvi d'humor de la portaveu del grup ultradretà va fer que canviés el seu vot i que la proposta de l'alcalde sortís derrotada. Mora havia deixat la governabilitat de la ciutat en mans dels deixebles de Josep Anglada.

I Mataró es mereix i necessita un govern que governi, que no estigui en mans de les propostes sempre incendiàries de Plataforma per Catalunya i dels canvis d'humor dels seus regidors. L'alcalde ha de saber com entra en el Ple i com en sortirà sense l'ai al cor i sense sorpreses de darrera hora. D'això se'n diu governabilitat. I això dijous es va trobar i molt a faltar al Ple municipal.

Des del PSC hem reiterat la nostra "Alternativa socialista", el document que vàrem enviar al senyor Mora la setmana després de les eleccions. És sobre aquell document, i amb converses serioses, amb documents i aixecant acta, que seguim disposats a treballar per la governabilitat de Mataró. Que ningú ens esperi per converses informals, sense documents i sense propostes i objectius definits. No entrarem en el mercadeig dels càrrecs i qui vulgui ens trobarà en la discussió de les propostes i del model de ciutat. Mentre alguns van apostar pel canvi nosaltres seguim apostant per la governabilitat.

Per això cal reclamar que l'alcalde expliqui l'abast dels acords amb el PP, els compromisos adquirits amb Plataforma per Catalunya, com pensa superar la situació de paràlisi institucional en la que es troba l'Ajuntament de Mataró i sobretot que farà per garantir la governabilitat de la ciutat.

Article publicat a El Punt

Romeo, Mercutio i Teobaldo


Plaza pública, cerca del jardín
de Capuleto

Teobaldo:- Romeo, sólo una palabra
me consiente decirte el odio que te profeso. Eres un infame.

Romeo:-
Teobaldo, tales razones tengo para quererte que me hacen personar hasta la
bárbara grosería de ese saludo. Nunca he sido infame. No me conoces. Adiós.

Teobaldo:-
Mozuelo imberbe, no intentes cobardemente excusar los agravios que me has
hecho. No te vayas, y defiéndete.

Romeo:-
Nunca te agravié. Te lo afirmo con juramente. Al contrario, hoy te amo más que
nunca, y quizá sepas pronto la razón de este cariño. Vete en paz, buen
Capuleto, nombre que estimo tanto como el mío.

Mercutio:-
¡Qué extraña cobardía! Decídanlo las estacadas. Teobaldo, espadachín, ¿quieres
venir conmigo?

Teobaldo:-
¿Qué me quieres?

Mercutio:-
Rey de los gatos, sólo quiero una de tus siete vidas, y luego aporrearte a
palos las otras seis. ¿Quieres tirar de las orejas a tu espada, y sacarla de la
vaina? Anda presto, porque si no, la mía te calentará las orejas antes que la
saques.

Teobaldo:-
Soy contigo.

Romeo:-
Detente, amigo Mercutio.

Mercutio:-
Adelante, hidalgo. Enseñadme ese quite. (Se baten)

Romeo:-
Saca esa espada, Benvolio. Separémoslos. ¡Qué afrenta, hidalgos! ¡Oíd,
Teobaldo! ¡Oye, Mercutio! ¿No sabéis que el Príncipe ha prohibido sacar la
espada en las calles de Verona? Deteneos, Teobaldo y Mercutio. (Se van Teobaldo
y sus amigos)

Mercutio:-
Mal me han herido. ¡Mala peste a Capuletos y Montescos! Me hirieron y no los
herí.

Romeo:-
¿Te han herido?

Mercutio:-
Un arañazo, nada más, un arañazo, pero necesita cura. ¿Dónde está mi paje, para
que me busque un cirujano. (Se va el paje)

Romeo:-
No temas. Quizá sea leve la herida.

Mercutio:-
No es tan honda como un pozo, ni tan ancha como el pórtico de una iglesia, pero
basta. Si mañana preguntas por mí, verásme en el cementerio. Ya estoy
escabechado para el otro mundo. Mala landre devora a vuestras dos familias.
¡Vive Dios! ¡Qué un perro, una rata, un ratón, un gato mate así a un hombre! Un
matón, un pícaro, que pelea contra los ángulos y las reglas de la esgrima.
¿Para qué te pusiste a separarnos? Por debajo de tu brazo me ha herido.

Romeo:-
Fue con buena intención.

Mercutio:-
Llévame de aquí, Benvolio, que me voy a desmayar. ¡Mala landre devore a
entrambas casas! Ya soy una gusanera. ¡Maldita sea la discordia de Capuletos y
Montescos! (Sale)

Romeo:
Por culpa mía sucumbe este noble caballero, tan cercano dudo del Príncipe.
Estoy afrentado por Teobaldo, por Teobaldo que ha de ser mi pariente dentro de
poco. Tus amores, Julieta, me han quitado el brío y ablandando el temple de mi
acero.

Benvolio:-
(Que vuelve) ¡Ay, Romeo! Mercutio ha muerto. Aquella alma audaz, que hace poco
despreciaba la tierra, se ha lanado ya a las nubes.

Romeo:-
Y de este día sangriento nacerán otros que extremarán la copia de mis males.

Benvolio:-
Por allí vuelve Teobaldo.

Romeo:-
Vuelve vivo y triunfante. ¡Y Mercutio muerto! Huye de mí, dulce templanza. Sólo
la ira guíe mi brazo. Teobaldo, ese mote de infame que tú me diste, yo te lo
devuelvo ahora, porque el alma de Mercutio está desde las nubes llamando a la
tuya, y tú y yo o los hemos de seguirle forzosamente.

Teobaldo:-
Pues vete a acompañarle tú, necio, que con él ibas siempre.

Romeo:-
Ya lo decidirá la espada. (Se baten y cae muerto Teobaldo)

Benvolio:-
Huye, Romeo. La gente acude y Teobaldo está muerto. Si te alcanzan, vas a ser
condenado a muerte. No te detengas como pasmado. Huye, huye.

Romeo:- ¡Soy un triste juguete del destino!

De nou solidaris



Es convoca una nova edició de la Mataró Camina per l'Alzheimer. La que fa quatre i que aquest any vol tornar a reunir les 3.000 persones que l'any passat hi vàrem participar. La vessant més solidària d'una ciutat solidària. Hi faltaràs? La cita és el 25 de setembre.

El nou 24 hores


L’informatiu 24Hores Maresme estrena una nova identitat gràfica innovadora i dinàmica coincidint amb el trasllat al Tecnocampus de la seu d’m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme.

Aquesta nova identitat gràfica de la careta i del plató fa seus els colors corporatius i entronca amb la ‘mosca’ i la continuïtat d’m1tv protagonitzada pels municipis. La nova careta recopila imatges singulars del territori sota els feixos de llum del sol i els reflexos del mar tan característics de la comarca. El nou plató virtual aposta per les imatges en moviment.

La implementació de la nova identitat, coordinada i impulsada per m1tv, ha comptat amb la col·laboració de l’estudi Bitauro per al disseny gràfic, i de Ferran Garcia i Albert Maynou per a la creativitat musical. Bitauro és un estudi de producció audiovisual dedicat a la creativitat en el món del grafisme digital, la producció d’efectes visuals i l’animació en 3D.

Ferran Garcia és tècnic de so, de Mataró Ràdio, amb experiència en el món audiovisual, i Albert Maynou és músic i forma part del grup La Bundu Band d’Arenys de Munt, guanyador del Giramaresme 2010.

L’informatiu 24Hores Maresme d’m1tv repassa l’actualitat diària i s’emet cada dia a les 20.30h i es reemet a les 22h. També es redifon a les 8h, 9.30h, 11.30h i 13.30h de l’endemà.

Nota de premsa de m1tv sobre la nova imatge de l'informatiu 24Hores Mataró-Maresme.

Un Ple diferent

Celebrem que per fi el senyor alcalde hagi convocat aquest Ple municipal extraordinari que ha de servir per aprovar el cartipàs municipal. Vull però recordar a tothom les condicions en les que s’ha convocat aquest Ple:

Tard, molt tard. Han passat 54 dies de eleccions municipals i 33 dies de la investidura de l’alcalde. Han exhaurit pràcticament els plaç legal de 30 dies i només els hi han quedat quatre dies de marge. Només com a recordatori aquest mateix ple, fa quatre anys es va celebrar un mes just després de les eleccions i 11 dies després de la presa possessió de l’alcalde. Dos mesos, doncs pràcticament perduts, amb l’ajuntament paralitzat.

Arriba també aquest Ple sense que els grups polítics de l’oposició hàgim tingut tota la informació necessària com s’ha demostrat en les Juntes Generals que acabem de celebrar. Poca, fragmentada i tard.

Hem hagut d’esperar la intervenció dels grups municipals per saber amb quines majories comptava el govern per aprovar els dictàmens i ens hem trobat les respostes: pacte encobert amb el PP i acceptació de les exigències de PxC. Una trista realitat que necessitat una explicació urgent de l’alcalde als ciutadans i ciutadanes de Mataró.

Ens porten a aprovació l’estructura municipal sense saber per a què servirà doncs desconeixem el full de ruta que el govern vol seguir i les accions polítiques que vol portar a terme. Fa quatre anys, i en un temps molt més curt, veníem a aquest Ple amb amb un acord de govern, signat i que recollia les actuacions que el govern es comprometia a tirar endavant.

Per tot això tenim motius més que suficients per votar que no als dictàmens. Però el PSC és un partit responsable, que no farà una oposició obstruccionista i per tant votarem amb responsabilitat. Dels 13 dictamens votarem a favor 10, ens abstindrem en 1, i votarem parcialment en 2.

Ens abstindrem en el règim de retribucions i dedicació dels regidors bàsicament per la desinformació que el govern ha generat. No hi ha un estalvi de 300.000 sinó de menys de 68.000 €.

Votarem favorablement el nomenament dels representants de l’ajuntament en diverses entitats excepte en tres casos (CONGIAC i Xarxa de Ciutats i Pobles per la sostenibilitat) i en el Centre de Normalització Lingüística. Com és que membres d’un grup de l’oposició aniran a alguns organismes en representació de l’Ajuntament de Mataró? Quines polítiques defensaran, les del seu partit o dels del govern municipal? Què hi fa un directiu nomenat a dit representant políticament l’Ajuntament?

Aquest ha estat el text bàsic de la meva intervenció aquesta tarda en el Ple municipal. Després el Ple ens ha deparat dues sorpreses prou significatives: l’alcalde ha entregat la clau de la governabilitat de la ciutat a Plataforma per Catalunya i per primera vegada un alcalde democràtic ha perdut una votació de Ple.

Nos mataron a Facundo


Ens han mort a Facundo, a Facundo Cabral, però no mataran ni la seva veu ni el seu pensament. Ni mataran les nostres idees, els nostres valors i la nostra lluita.

Haikus d'estiu -56-

Dansen el magalls
la lluna hi festeja
la tarda se'n va

Esforç, patiment i èxit







Aquestes han estat les encertades paraules amb les que en Pere Merino, president de Cetemmsa, ha volgut resumir tot el procés que ha seguit el Centre Tecnològic del Maresme des dels seus inicis fins el dia d’avui. Justament avui quan s’ha fet l’acte inaugural de les noves instal•lacions a la seu del Tecnocampus. Traslladats des de fa mesos a l’edifici universitari avui s’ha fet l’acte oficial d’inauguració amb la presència del president de la Generalitat i del Delegat del Govern d’Espanya. Totes dues administracions han col•laborat per tirar endavant la nova seu dins del parc tecnològic construït per l’Ajuntament de Mataró.

Si fa uns dies era el trasllat de m1tv al Tecnocampus, avui ha estat la inauguració d’un dels centres de referència europeu en els teixits intel•ligents. Tota una satisfacció i que fa oblidar crítiques passades d’alguns dels que avui s’apuntaven a l’explotació de l’èxit. Abans però hi va haver esforç i patiment!.

D'Amparito Roca a El Bequetero




Interessant debat aquest matí a can Palauet: Models de festa singular, Solsona, Tarragona i Mataró. En Dani Àlvarez moderava, en Pere Cuadrench, en Jordi Bertran i en Toni Vidal feien de ponents i en Ramon Radò tancava amb les conclusions.

Tres models de festa amb elements molt similars i que evidencia l’existència d’un tronc central festiu propi del país amb particularitats locals que les fan úniques i models organitzatius i evolucions històriques també pròpies. Coincidència, sobretot entre Mataró i Tarragona, en el procés de recuperació dels elements més tradicionals i la introducció de nous elements. El cas més paradigmàtic ha estat la similitud del paper que fan dos pasdobles: Amparito Roca a Tarragona i El Bequetero a Mataró.

Un parell de debats eterns sobre la introducció de nous elements en el corpus més tradicional de la festa i sobre la massificació d’alguns actes. Mesura i equilibri han de ser al meu parer les solucions. Mesura en quan que no es poden anant afegint elements als seguicis sense repeticions i fent-los desmesuradament llargs. Equilibri en l’assistència als actes que no poden quedar segrestada per uns quants, ni que siguin centenars, d’iniciats però que tampoc pot quedar desvirtuada per la presència massiva de persones desinformades del caràcter propi de la festa.

Un matí sencer parlant de festes que coneixem de sobres però que encara donen per debats intensos, contrast d’opinions i dubtes raonables sobre l’evolució que les festes populars fan de manera continua.

Les petites satisfaccions





Són aquelles petites coses que acaben d’alegrar-te el dia. En aquest cas una fotografia que m’arriba via Twitter i de part de la Maria Ballester: les vistes que les noves instal·lacions de m1tv tenen sobre el mar. I és que aquests dies la gent del canal de la televisió pública i comarcal han acabat el trasllat al Tecnocampus. Era un projecte en el que s’ha treballat des de fa temps i que ara arriba a bon port. Una satisfacció perquè millora substancialment les condicions de treball dels periodistes i tècnics i sobretot perquè permet sumar amb el projecte universitari.



Quan pensàvem el Tecnocampus sempre ens l’imaginàvem com la suma de moltes coses, les escoles universitàries, els centres tecnològics, les empreses. Ara hi posem també un canal de televisió amb espais compartits amb els estudiants del grau de mitjans audiovisuals. Quantes estudiants d’audiovisuals poden dir que estudien en el mateix edifici amb un canal de televisió? Doncs això era el que buscàvem, ara s’ha pogut fer i per això, i permeteu el puntet de pedanteria, la petita satisfacció.