header-photo

Temps de castells: Sant Ramon gloriós!



“I coses que caldrà esperar per aquesta segona part de la temporada: el tres de deu amb folre i manilles i el tres de nou amb l’agulla que els vilafranquins han intentat debades”.

Això ho escrivia ahir i avui, a la diada de Sant Ramon, els Castellers de Vilafranca s’han tret i de quina manera l’espineta que portaven clavada: han descarregat un sensacional tres de nou folrat amb l’agulla. Si fins ara només Minyons havia aconseguit carregar-lo, avui els vilafranquins l’han carregat i descarregat. Com diu el locutor de Televisió de Vilafranca: increïble.

Ahir escrivia: i Vella, i Vella. Avui nova barretada i: Vilafranca, Vilafranca,....

Temps de castells: i Vella, i Vella, ...


Foto Laia Graupera

Per treure’ns el barret, i mira que queia un sol de justícia, avui a Vilafranca. Una plaça on no hi cabia ningú més, unes ganes de veure grans castells immenses, una calor aclaparadora i un rellotge que impassible anava marcant hora darrera hora. Si passaven minuts de dos quarts d’una quan entraven les primeres colles a plaça, també passaven minuts d’un quart de sis quan hi sortien els darrers castellers. Quasi cinc hores per veure cinc castells de gamma extra, onze castells de nou i un pilar de vuit descarregat.

I la Colla Vella dels Xiquets de Valls sortint guanyadora de la plaça més castellera. Ni el magnífic quatre de nou folrat amb l’agulla dels Castellers de Vilafranca, ni el cinc de nou folrat de la Jove de Valls, ni la més que correcta tripleta dels terrassencs, han pogut amb els de la camisa rosada que ronda a ronda han mantingut el repte i han anat descarregant tot el que han tirat a plaça. De forma èpica, a la vallenca si voleu, però de forma irrefutable.


I coses que caldrà esperar per aquesta segona part de la temporada: el tres de deu amb folre i manilles i el tres de nou amb l’agulla que els vilafranquins han intentat debades.

Tornem-hi


Encara que fa dies que molts ens hem anat reincorporant a la feina una vegada acabades les vacances, és tradicionalment aquest darrer cap de setmana quan la ciutat torna a bullir amb mil activitats. D’entrada quatre festes populars per poder triar. Festes que serveixen per la retrobada amb amics i veïns i per poder explicar-nos tot allò que ens ha passat durant l’estiu-

Festa al barri de Les Santes-Escorxador, Festa popular a Cirera, Serenata del carrer Sant Ramon i Aplec de Can Bruguera. I mentre s’inicien les temporades oficials ens arriba una prova de l’Open d’Espanya de volei platja.

Temps de castells: a punt per Sant Fèlix




Diumenge Sant Fèlix, o el que és el mateix, festa grossa castellera. I pocs Sant Fèlix s’han presentat amb tantes incògnites. Sense cap castell de gamma extra carregat a aquestes alçades de la temporada, el programa que les colles han anunciat per diumenge no deixa de ser tot un repte. Estarem a l’expectativa, a la plaça o davant la tele.

encomana el català!




Fa temps que en el meu perfil al facebook tinc afegida la imatge de la Queta. Ja sabeu, aquella mena de dentadura amb potes que ens convida a parlar en català. Si la cliqueu podeu entrar al grup del facebook “Encomana el català!” on trobareu un grapat de persones que formen part del grup i l’accés a la web oficial i a l’espot televisiu.

Ara que sembla que ens tornen a qüestionar algunes coses cal tenir-ho molt clar i si no mireu lo clar que ho té la Cristina Almeida. Al final això també és una qüestió de ganes, de realíssima gana!


Amics arbres-arbres amics




Aquest és el nom d’un molt interessant bloc que he trobat tot xafardejant per la xarxa. És un bloc col·lectiu on s’escriu sobre els arbres i que conté un bon llistat d’enllaços a webs i blocs relacionats. Val la pena donar-li una ullada.

Com val la pena llegir, o rellegir, aquest dies que poden quedar de vacances el preciós llibret “L’home que plantava arbres” d’en Jean Giono i del que vaig escriure fa uns mesos.

Política a l’agost



Foto Quico Melero


A punt de començar una setmana que per molta gent significa el final de les vacances i la tornada a la quotidianitat laboral, es pot fer un petit balanç del que ha donat aquest agost des del punt de vista de la política.

Començàvem el mes i les vacances amb l’acord de finançament per Catalunya. Satisfacció pels partits que governen la Generalitat pel bon acord aconseguit, cabreig monumental de Convergència que veia que tota la seva estratègia s’havia anat en orris i es situaven al marge de qualsevol centralitat política, cinisme evident del Partit Popular que per un costat tornava a parlar de privilegis per Catalunya i per l’altra agafava els diners –en el senti metafòric- de les comunitats on governa.

Seguia el culebrot dels espies del PP, malgrat la fugida endavant de la Cospedal acusant sense proves i portant la situació al paroxisme de demanar al govern que investigui les seves pròpies i suposades escoltes il·legals. La càrrega de la prova no la té qui acusa? I seguia el culebrot dels “trajes” d’en Camps. El jutge arxiva el tema per no vincular els regals amb els càrrecs del president valencià. Queden, però, les declaracions en seu parlamentaria del propi Camps manifestant que els “trajes” els havia pagat de la seva butxaca. Com sigui que això ha quedat prou demostrat que això no és cert caldria demanar, al marge dels recursos que es puguin presentar a la decisió juducial, les responsabilitats polítiques pertinents per haver dit mentides.

ETA continua intentant condicionar la vida del país i ha tornat a matar. La resposta social i política ha estat unànime de condemna i policialment contundent amb la detenció d’alguns terroristes i el descobriment d’importants amagatalls d’armes i explosius. Mentre tant el govern basc està empenyat en una lluita ferotge per rescatar carrers i places del jou que l’entorn d’ETA els tenia sotmesos especialment per les festes patronals dels pobles i ciutats basques.

I la sentència del Constitucional sobre l’Estatut que ha tornat a acaparar portades dels diaris i declaracions dels polítics en els darrers dies. És sens dubte el tema polític més important que el país té sobre la taula. De la seva resolució en poden dependre moltes coses i per molt de temps. Ara però cal esperar la sentència, analitzar-la a fons i sobretot tenir clar, malgrat les maniobres de despiste habituals d’en Felip Puig, que en el aquest embolic ens ha ficat el Partit Popular. No deixa de sorprendre que els més nerivosos siguin precisament els que es varen posicionar en contra del nou Estatut. Ja vaig escriure fa molts dies que el que es portava a l’alt tribunal no era una llei aprovada per un parlament sinó una decisió lliure del poble de Catalunya votada afirmativament en referèndum.

Ens espera una tardor intensa políticament i en la que el treball per superar la crisi econòmica i rellançar l’economia del país ha de ser la principal preocupació i ocupació d’això que alguns anomenen classe política.

El libro de arena



Després de llegir aquest conte no sé que pensaria l’escriptor argentí d’Internet.

“Luego bajó la voz como para confiarme un secreto:
-Lo adquirí en un pueblo de la llanura, a cambio de unas rupias y de la Biblia. Su poseedor no sabía leer. Sospecho que en el Libro de los Libros vio un amuleto. Era de la casta más baja; la gente no podía pisar su sombra, sin contaminación. Me dijo que su libro se llamaba el Libro de Arena, porque ni el libro ni la arena tienen principio ni fin.
Me pidió que buscara la primera hoja.
Apoyé la mano izquierda sobre la portada y abrí con el dedo pulgar casi pegado al índice. Todo fue inútil: siempre se interponían varias hojas entre la portada y la mano.
Era como si brotaran del libro.
-Ahora busque el final.También fracasé; apenas logré balbucear con una voz que no era la mía:
-Esto no puede ser.
Siempre en voz baja el vendedor de biblias me dijo:
-No puede ser, pero es. El número de páginas de este libro es exactamente infinito. Ninguna es la primera; ninguna, la última. No sé por qué están numeradas de ese modo arbitrario. Acaso para dar a entender que los términos de una serie infinita aceptan cualquier número.
Después, como si pensara en voz alta:
-Si el espacio es infinito estamos en cualquier punto del espacio. Si el tiempo es infinito estamos en cualquier punto del tiempo.”

El libro de arena (Jorge Luís Borges)

De política 2.0



Em demanen els amics d'Arenys de Mar que parli, aquest vespre, de política 2.0 dins del cicle que han organitzat a la biblioplatja de la Picòrdia de la vila marinera.

D’entrada vull qüestionar tres coses: hi ha política 2.0? hi ha polítics 2.0? sóc, i em perdonareu la pedanteria, un polític 2.0? A les dues primeres preguntes cal respondre sí, i la tercera la deixo a consideració dels oients-

Hi ha política 2.0 i només cal veure l’atenció que els partits i els polítics, i encara més després del fenomen Obama, a promoure webs, blocs i connectar-s’hi a facebook, twiter i altres xarxes socials. Però sense treure les coses de mare i considerant les xarxes i les eines 2.0 com a molt importants però no úniques. Les velles maneres de fer política i de connectar-se amb les múltiples xarxes reals (educatives, veïnals, esportives, culturals, econòmiques, ...) existents que articulen les ciutats i el país continuen sent útils. Si bé és cert que les xarxes virtuals ens permeten arribar a molta gent diferent no deixen d’haver perills evidents. L’efecte altaveu que poden tenir les xarxes per difondre tot tipus de mentides interessades és molt potent. Poso per exemple la campanya que es va desfermar a partir de la mentida –i algun arenyenc hi va tenir molt a veure- que atribuïa a la Maria Badia el fet d’haver votat per en Vidal Quadras com a vicepresident del Parlament Europeu. La mateixa Badia ho ha desmentit en el seu bloc. Pràctiques d’aquest tipus poden convertir les xarxes virtuals en autèntiques teranyines pernicioses per la pròpia salut democràtica. Ja va dir l’Empar Moliner que els fòrums d’Internet eren com les portes dels lavabos d’abans.

Hi ha polítics 2.0 però de tot tipus i pelatge. Des dels que si no fossin en política mai ferien servir les eines 2.0, fins els que creuen que els blocs i les xarxes només serveixen per predicar i dogmatitzar, que per exemple no admeten comentaris als seus blocs, i que no han entès el caràcter multidireccional que tenen les xarxes. Hi ha qui considerem que estem davant una gran oportunitat per “escoltar” moltes més versions i opinions del que passa al món i per treure’n els aprenentatges imprescindibles per intentar entendre la complexitat de la nostra societat. I tot això tenint en compte l’extrema dificultat de posar etiquetes en un món i amb unes eines que canvien contínuament.

Sóc un polític 2.0 i Poliblocs fa mesos que no em publica un post? Tenint en compte que darrerament escric molt poc de política ja és ben normal. Perquè el meu bloc és personal, el faig jo i escric sobre els temes que m’interessen, preocupen o em venen de gust. Un exemple són els haikus d’aquest estiu. Sense cap estratègia preconcebuda i només amb l’intenció de tenir una finestra oberta. Com passa amb el facebook que em permet des del comentari immediat, a la foto del mòbil o l’enllaç a la notícia o l’article de premsa que m’ha cridat l’atenció. I que per suposat mantindria si em dediqués a quelcom diferent de la política.

En definitiva que estem davant d’un fenomen nou, d’una gran potencialitat, que pot capgirar de forma important la manera com els polítics ens relacionem amb la ciutadania, que ha de fer reflexionar a fons els periodistes sobre la seva feina i que a més canvia d’una manera tant ràpida que semblem condemnats com Sísif a pujar una mil vegades la pedra muntanya amunt
.

Haikus d’estius-29-





Barret de pedra
presumida senyora
cos i peus de fang

Haikus d’estiu-28




Plàcida tarda
serralades de cartó
darrera els camps

Haikus d’estiu-27-




Agosarats pins
damunt roques polides
per neus de segles

Haikus d’estiu-26-



Humils floretes
com pinzellades roses
les clavellines

Haikus d’estiu-25-





Juga la boira
com a fer i amagar
amb velles cases

Haikus d’estiu-24-





Les orenetes
d’aeri pentagrama
notes musicals

Haikus d’estiu-23-




Colors de posta
en núvols de tempesta
tancant
l’occident

Haikus d’estiu-22-




Bella carlina
de daurades lígules
com un petit sol

Haikus d’estiu-21-


Màgic ull obert
a l’escenari de verds
de la vall del sol

Haikus d’estiu -20-




Catedral de llum
de vegetals columnes
i de silencis

Haikus d’estiu-19-




Pedres entre troncs
Santa Creu de Buiro
com una borda

Haikus d’estiu -18-




Arc de Sant Martí
pinzellades de colors
trencant la grisor

Haikus d’estiu-17-




Vorejant el coll
blanc núvol de tempesta
vaporós collar

Haikus d’estiu-16-




Pluja d’estiu
bromes que ressegueixen
l’alta carena

Haikus d'estiu-15-



Esvelt Monteixo
de pedregosa testa
de vessants rogencs

Haikus d’estiu -14-







Camí ombrívol
seques parets de pedres
vora l’aigua

Haikus d’estiu-13-




Plaça buida
banderetes de paper
enyor de festa

Haikus d’estiu-12-




Fantasmagòrics
com velles carcanades
tombades pel torb

Haikus d’estiu-11-





Brillants prats de dall
marges d’altes freixeres
oceà de verds

Haikus d’estiu-10-


Verda catifa
de plantígrada menja
i vermells fruits