Política a l’agost

Foto Quico Melero

A punt de començar una setmana que per molta gent significa el final de les vacances i la tornada a la quotidianitat laboral, es pot fer un petit balanç del que ha donat aquest agost des del punt de vista de la política.

Començàvem el mes i les vacances amb l’acord de finançament per Catalunya. Satisfacció pels partits que governen la Generalitat pel bon acord aconseguit, cabreig monumental de Convergència que veia que tota la seva estratègia s’havia anat en orris i es situaven al marge de qualsevol centralitat política, cinisme evident del Partit Popular que per un costat tornava a parlar de privilegis per Catalunya i per l’altra agafava els diners –en el senti metafòric- de les comunitats on governa.

Seguia el culebrot dels espies del PP, malgrat la fugida endavant de la Cospedal acusant sense proves i portant la situació al paroxisme de demanar al govern que investigui les seves pròpies i suposades escoltes il·legals. La càrrega de la prova no la té qui acusa? I seguia el culebrot dels “trajes” d’en Camps. El jutge arxiva el tema per no vincular els regals amb els càrrecs del president valencià. Queden, però, les declaracions en seu parlamentaria del propi Camps manifestant que els “trajes” els havia pagat de la seva butxaca. Com sigui que això ha quedat prou demostrat que això no és cert caldria demanar, al marge dels recursos que es puguin presentar a la decisió juducial, les responsabilitats polítiques pertinents per haver dit mentides.

ETA continua intentant condicionar la vida del país i ha tornat a matar. La resposta social i política ha estat unànime de condemna i policialment contundent amb la detenció d’alguns terroristes i el descobriment d’importants amagatalls d’armes i explosius. Mentre tant el govern basc està empenyat en una lluita ferotge per rescatar carrers i places del jou que l’entorn d’ETA els tenia sotmesos especialment per les festes patronals dels pobles i ciutats basques.

I la sentència del Constitucional sobre l’Estatut que ha tornat a acaparar portades dels diaris i declaracions dels polítics en els darrers dies. És sens dubte el tema polític més important que el país té sobre la taula. De la seva resolució en poden dependre moltes coses i per molt de temps. Ara però cal esperar la sentència, analitzar-la a fons i sobretot tenir clar, malgrat les maniobres de despiste habituals d’en Felip Puig, que en el aquest embolic ens ha ficat el Partit Popular. No deixa de sorprendre que els més nerivosos siguin precisament els que es varen posicionar en contra del nou Estatut. Ja vaig escriure fa molts dies que el que es portava a l’alt tribunal no era una llei aprovada per un parlament sinó una decisió lliure del poble de Catalunya votada afirmativament en referèndum.

Ens espera una tardor intensa políticament i en la que el treball per superar la crisi econòmica i rellançar l’economia del país ha de ser la principal preocupació i ocupació d’això que alguns anomenen classe política.