header-photo

Llegint sobre la llengua




Un parell d’articles a La Vanguardia d’avui que reflexionen sobre el suposat problema lingüístic del català. ¿O seria millor parlar-ne del problema lingüístic del castellà, que pel que diuen alguns sembla en evident perill de desaparició en alguns territoris?.

Expressa amargament Antoni Pugiverd, en ¿El último puente", la seva sorpresa per la signatura del “Manifiesto por la lengua común” per part de Álvaro Pombo i de José Antonio Marina. Y una afirmación per a pensar-hi: “ En el mundo de hoy, si alguna posibilidad tienen los valores de la ilustración de prosperar es en los nuevos espacios transnacionales: en Europa, sin ir más lejos, donde la afirmación de que las lenguas no tienen derechos implicaría la imposición del inglés en detrimento del castellano”.

El l’altre article "Otra vez la mentira", Francesc-Marc Álvaro, coincideix en senyalar a Fernando Savater com a centre d’aquest moviment de “darwinismo cultural” que pretén fer-nos creure en la “discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano”. I com diu en Puigverd: "las ideas de Savater no deberían tener más valor por el hechos de que los bárbaros lo persigan".

Temps de castells: a la tarda a Canet


Clàssica de vuit (tres i quatre de vuit, torre de set) i un cinc de set de propina. Això comença a tenir aires de tripleta màgica per Santes.

Temps de castells: al matí al Palau


3 de 7, 4 de 7, 4 de 7 amb l'agulla, vano de cinc.

Luisa Miller amb Josep Fadó


Ahir a la nit al Liceu. Una versió de l’òpera de Verdi absolutament recomanable. Podeu llegir la sempre ponderada crònica d’en Josep Rumbau al seu bloc.

Setmana aprofitada

Foto Quico Melero

Malgrat el pont de Sant Joan arribo al final de la setmana amb la sensació d’haver aprofitat bé el temps. No sempre passa i, sobretot les setmanes amb festes pel mig, donen la sensació de mig perdudes. No ha estat aquest el cas.

És veritat que la setmana comença ben d’hora a Créteil i que, a diferència del viatge d’anada, no tenim cap contratemps per agafar l’avió i arribar a Mataró a l’hora de dinar. Tarda de revetlla que es nota a l’ambient i que aprofito per parlar amb un parell de persones sobre alguns assumptes d’aquells que d’aquí un temps donaran un bon resultat per la ciutat. A les set acte de rebuda de la Flama del Canigó. Cada anys som més gent, queden aspectes per polir, però la flama s’estén per la ciutat, des de Vista Alegre a baix a mar, des de Cerdanyola a les Cinc Sènies.

Revetlla curta, amb la família, i per primera vegada en molt de temps fora de Mataró. Un moment per passar pel Passeig Marítim i veure la gentada que s’aplegava per celebrar aquesta nit tan especial.

De bon matí cap a Saragossa. Convenció de l’ICLEI, visita a l’Expo i un grapat de missatges de felicitació per contestar.

Dimecres que comença amb la reunió de la Junta de Govern. A destacar l’aprovació dels projectes de reurbanització dels carrers de sant Bru i de Cristina. Una mica més tard visita a les instal·lacions de l’empresa Everis a l’edifici del Tecnocampus de Vallverich. Una oportunitat que la ciutat guanya. Al migdia reunió, a Terrassa, dels alcaldes de l’Arc Metropolità. Aprovació de la declaració de Terrassa que reafirma la nostra voluntat de jugar un paper important en el procés de debat del Pla Territorial Metropolità. Junta de la Fundació Privada Salut a l’Hospital de Mataró i Consell de ciutat per acabar una llarga jornada.

El dijous acte d’entrega de bicicletes a les policies locals de deu localitats de la província. Treball de despatx per aclarir la taula i Plenari de la Comissió d’Esports, que presideixo, de la Federació de Municipis de Catalunya. Ens acompanya la Secretaria General de l’Esport, l’Anna Pruna, que ens fa una extensa explicació dels objectius de la Generalitat en qüestions esportives directament relacionades amb els municipis. Quan la gent comença a asseure per veure el partit Espanya-Rússia, nosaltres seiem per parlar del Tecnocampus. Consell d’administració de l’Entitat Pública empresarial per prendre decisions importants sobre el futur del Tecnocampus. Un procés que continua avançant ara ja de forma ben evident. Una llarga passejada, des del carrer Herrera fins al Pla d’en Boet, per uns carrers absolutament deserts, que em permet gaudir de la bonança del capvespre.

Divendres a les vuit reunió a l’Escorxador. Despatx habitual per parlar de l’estat dels projectes dels Serveis Municipals i Manteniment. Un moment per esmorzar al bar dels Capgrossos. A les onze signatura amb el conseller Maragall d’un protocol de corresposabilització en matèria educativa entre l’Ajuntament i la Generalitat. La concreció en un document del compromís històric de la ciutat amb l’Educació. El conseller em demana assistir a l’acte, programat a continuació, de comiat dels mestres que es jubilen aquest curs 2007-2008. Alguns vells coneguts i companys de moltes lluites i afanys. Felicitacions i agraïments compartits amb el conseller per la feina feta.

Encara un parell de reunions abans de dinar. Per recomençar a les cinc amb una altra reunió, seguir amb un parell de casaments i rematar el dia amb un acte de partit a l’Espai Cerdanyola del PSC.

Aquest matí, rebuda d’una delegació oficial del Senegal. Gent que busca inversions al seu país i que posem en contacte amb el nostre teixit empresarial. Més casaments, acte de final de temporada de Mataró Ràdio (la de les tres P). Tarda per passejar, per visitar exposicions pendents i per relaxar-se amb un bon concert.

I demà castells! A les dotze al Palau amb motiu de les Festes del barri.

Una setmana aprofitada!

Construint el futur

Foto Santi Flores

Parlar del Palau és parlar de moltes coses. És parlar d’un barri que ha vist com, amb molta rapidesa, canviava el seu veïnat. Com noves llengües s’escoltaven a la plaça i al carrer, com nous comerços substituïen als de “tota” la vida, com altres veïns omplien les escales de sons i olors diferents a les habituals, com nous noms apareixien a les bústies dels portals. I els canvis, i aquests canvis no estan pas petits, provoquen incerteses i desconfiances.

Podem fer aleshores dues coses. Lamentar-nos i parlar obsessivament dels problemes, sense proposar cap solució viable, escoltar els cants de sirena dels que no tornaran a passejar pel barri fins a la propera i oblidant-se del que no varen fer quan tenien capacitats i sobretot responsabilitats de fer-ho. Podem fer això i no canviar res. O podem arremangar-nos, apel·lar a un cert orgull de barri i posar-nos a treballar per canviar a millor les coses. I això és exactament el que hem decidit fer. Generalitat, Ajuntament, entitats del barri i veïns i veïnes, sobretot veïns i veïnes, treballant plegats per millorar el barri. Pot semblar un treball titànic, segurament ho és, però que val la pena si volem construir el nostre futur i no ser únicament espectadors impotents dels fets.

I la festa del barri, ara que toca la festa, ajuda i de forma important. Una festa que aquest any haurem de fer en un espai més reduït per les obres de construcció de l’aparcament al parc del Palau, però que servirà per fomentar coneixement entre veïns, per anar teixint la preuada convivència en el respecte mutu i en el marc dels drets i dels deures compartits.

Aprofiteu l’ocasió, ompliu la plaça, els carrers, de bon veïnatge. La gent de la comissió de festes ha treballat amb tota la il·lusió per fer-la possible. Els veïns i veïnes s’ho mereixen i realment val la pena.

Que tinguem tots junts una molt bona festa del Palau.


Text del meu escrit al programa de Festes del Palau

Les bicicletes no són només per l’estiu


Com s’ha demostrat aquest matí a l’acte d’entrega de bicicletes a agents de les policies locals de deu municipis de la província de Barcelona.

Consell de ciutat




Dens consell de ciutat aquesta tarda al Centre Cívic del Pla d’en Boet. Repàs a l’estat de compliment del PAM del 2007 i presentació del documents bàsics per la discussió del Pla d’Actuació Municipal 2009, Uns documents que, fonamentats en l’Acord de Govern, possibilitin la discussió i el debat en els Consells Municipals, els Organismes autònoms i en el Consell de Ciutat.

El resum del marc socioeconòmic assenyala algunes de les tendències més importants que estan afectant a Mataró. L’alentiment del creixement demogràfic, la dràstica reducció de la construcció d’habitatges, el manteniment dels nivells de població ocupada malgrat l’augment de la taxa d’atur, la diversificació de l’economia de la ciutat, la millora dels nivells de formació de la població, l’increment de la mobilitat i l’evolució favorable dels indicadors mediambientals.

En aquests moments de canvi de cicle econòmic les administracions públiques, en aquest cas l’Ajuntament de Mataró, han d’actuar també com a motor econòmic de la ciutat, amb un pressupost que es fonamenta en la contenció de la despesa pública i en l’impuls a la inversió que genera ocupació i prepara la ciutat pels reptes de futur.

És doncs en aquest escenari que plantegem la redacció del Pla d’Actuació Municipal per l’any 2009. En el marc de l’Acord de Govern signat pels grups municipals (PSC, ICV-EUiA, ERC) que donen suport al govern i desenvolupant els eixos estratègics definits pel mandat 2007-2001. En aquest contexte i en aquest marc plantegem les prioritats de l’acció del govern pel 2009. Un Pla d’Actuació Municipal que vol respondre amb garanties als nous reptes que la ciutat té al davant.

La segona part del Consell s’ha dedicat a analitzar el paquet de mesures, que ja es van presentar en la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, que l’IMPEM i l’Ajuntament estan impulsant per a fer front a l’actual situació de desacceleració de l’economia.

Estrany Sant Joan



Estrany perquè em toca treballar. I fora de Mataró, a Saragossa. I això vol dir llevar-se a les cinc, i per tant anar a dormir d’hora, per agafar el tren a les set per poder arribar a la capital aragonesa abans de les nou. És l’hora de començament de la Convenció Europea de Membres de l’ICLEI i haig de participar en una taula rodona sobre el paper dels governs locals en la mitigació i adaptació davant el canvi local. Intervenen l’alcalde Nantes, els representants dels ajuntaments de Alberstlund (Dinamarca) i Bonn. Explico la feina feta des de la Diputació de Barcelona, el Pacte d’alcaldes que estem impulsant, el compromís municipalista i sobretot la complicitat que cal cercar amb els ciutadans per a fer front al canvi climàtic.

Queda temps, després de dinar, per travessar un Ebre que baixa crescut i pel pavelló pont accedir al recinte de l’Exposició Internacional que Saragossa dedica precisament a l’aigua. Interessant des del punt de vista arquitectònic amb un parell de pavellons a destacar. El Faro, construït amb fang i el pavelló d’Espanya que avui està tancat per la visita dels reis.

La proposta de continguts em deixa bastant indiferent i sobretot, com ja va passar amb el Fòrum, trobo a faltar zones d’ombra que sota un sol de justícia castiga al visitant. Com sempre la jardineria a última hora!

Retorn a casa per arribar a les tantes de la nit. I ja en van unes quantes de seguides.

Festa i identitat



La casualitat ha fet que aquest matí, tornat de París, l’avió sobrevolés el Canigó encara esquitxat de neu.

Tornava de Créteil on, aquest cap de setmana, un nombrós grup de mataronins i mataronines hem estat invitats per l’Ajuntament de la ciutat agermanada. Es tractava de participar en Le Jour de Fête i portar els elements festius tradicionals de la nostra festa major de Les Santes: castellers, diablesses, el drac, la momerota, els gegants i l’àliga. Com si fos una mena de tastet de Santes.

Créteil és una ciutat pràcticament nova, creada a partir d’un petit poble i que va acollir un nombre molt importat de ciutadans repatriats durant el procés d’independència de les antigues colònies franceses. Una ciutat doncs que busca elements d’identitat que els serveixi en la seva cohesió social. I també els busca en les seves festes.

Perquè la festa por servir per això. Com a element d’identitat col·lectiva. Fonamentada en la tradició, oberta als canvis que es produeixen en la societat i sobretot amb l’esperit d’integrar a tothom. La festa que cohesiona, que permet sentir-se membre d’una comunitat. La festa que fem, com aquesta de Sant Joan, entre tots. Cadascú la viu a la seva manera, però tothom té el dret de sentir-la com a pròpia. Això és el que hem portat aquests dies a Créteil i això és el que farem aquesta nit quan, amb el foc renovem els nostres sentiments de poble i de ciutadania.

Extracte de la meva intervenció aquesta tarda en l’acte de rebuda de la Flama del Canigó.

Pels carrers de Créteil, aquest matí








Crònica des de Créteil




Ha fet calor. Una vegada superat l’entrebanc d’Air France i els canvis obligats de vol per overwoking, el viatge es presenta amb mig avió ple de mataronins i mataronines que acaben de completar el pont aeri que aquest dies s’ha muntat entre Mataró i Créteil. Al final tothom, o gairebé tothom, ja és a Cretéil.

L’assaig, a la plaça Salvador Allende, ens deixa anècdotes i imatges si més no curioses. Els francesos entusiasmats, s’han abocat a la festa i esperen veure demà una mostra de Santes. Cal agrair l’enorme esforç i la quantitat de gent que s’han mobilitzat per aquest Jour de Fête. La nostra gent amb «mono» santero i que demà encara s’incrementarà més. M’expliquen el pilar dels Capgrossos davant l’Òpera que acaba entre aplaudiments espontanis de la gent.

Retrobament amb vells amics de Créteil, xerrada amable mentre sopem al bosc de Vincennes i la sorpresa d’un París amb el jovent omplint de gom a gom carrers i places per celebrar el Dia de la Música. Macrobotellón als bulevards parisencs.

Camí de París


És el que explica l'Anna Baron en el seu fotolog.

Treballant per la mobilitat




Aquesta tarda s’ha inaugurat el nou aparcament subterrani de la ronda pintor Estrany. Un aparcament amb més de 270 places que acollirà en la primera planta el servei de la grua situat actualment a l’aparcament de la plaça Granollers. La segona planta es reserva pels residents del barri de Rocafonda.

Aquest és el cinquè aparcament que inaugurem en aquest any de mandat: plaça Occitània, parc de Cerdanyola, carrer Terrassa, i pintor Estrany. I pel setembre inaugurarem el del parc del Palau, iniciarem el de la plaça Rafael Alberti i s’estan construint els del Tecnocampus, el del carrer de la Boixa i del poliesportiu del carrer Euskadi. I no trigarem massa en posar sobre la taula el projecte d’un nou aparcament sota l’antic solar dels bombers al passeig de Ramon Berenguer. Un gran esforç inversor de l’empresa municipal GINTRA per dotar als barris de la ciutat d’uns equipaments tan imprescindibles com són els aparcaments. De fet són concrecions del Pla d’aparcaments que es va presentar fa uns mesos.

Els aparcaments són elements fonamentals en la gestió del trànsit: alliberen espai pels vianants i eliminen trànsit d’agitació en la recerca d’aparcament en superfície. Elements fonamentals però no l’únic. Per això també l’esforç important en matèria de transport públic, amb el Mataró Bus a punt per a fer un nou salt quantitatiu i qualitatiu endavant. Amb nous i importants projectes ferroviaris per Mataró. Amb nous accessos de l’autopista en construcció. I la decidida voluntat de participar activament en la resolució dels problemes de mobilitat del Maresme. Bona feina regidor Batista i regidor Melero.

Jornada sitgetana



En el primer dia que ha fet sol i calor d’estiu, i en el marc del passeig marítim de Sitges. El motiu valia la pena: celebració del 25è aniversari del Centre d’Estudis del Mar de la Diputació de Barcelona. Al matí festa amb els escolars, amb la presència del mateix Neptú que sorgit de les aigües de la Mediterrània s’ha volgut sumar a l’efemèride. Al mateix temps jornada de treball sobre els efectes del canvi climàtic sobre el litoral. En la meva intervenció, gairebé, puc enllaçar amb el post anterior i adverteixo que si fins ara totes les amenaces al litoral havien vingut de terra endins, ara ens trobem amb l’amenaça que suposen els efectes del canvi climàtic sobre un espai densament poblat i clau en la nostra economia. Algunes ponències de bon nivell i un grapat de tècnics municipals participant en el debat.

Dinar a ran de mar i viatge ràpid a Barcelona. Important reunió a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya per parlar sobre els convenis amb Ecoembes i Ecovidrio. Aquests convenis regulen la relació entre aquestes entitats responsables de la gestió i reutilització dels envasos amb el món municipal. Uns convenis que cal renegociar de manera correcta i sobre els que haurem de destinar moltes hores de treball.

Tornada a Sitges per a l’entrega dels Premis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Premis que arriben a la quarta edició i que volen premiar les millors iniciatives municipals en temes de gestió d’aigua i d’energia. Satisfacció en els guardonats i una bona mostra del que es pot arribar a fer des dels ajuntaments en l’àmbit mediambiental.

Per acabar amb un ressopó al mateix passeig, just quan el sol s’anava a la posta entre turistes despistats i les bèsties marines de Sarruga.

La metròpoli ha salvat la nació




Són paraules de l’Oriol Nel·lo aquesta tarda a la sala d’actes de la Caixa Laietana durant l’acte de presentació del Pla Territorial Metropolità. Sens dubte sense el pes demogràfic i econòmic de la regió metropolitana de Barcelona, que representa el 70% de la població i del PIB de Catalunya, el nostre país tindria un paper molt més secundari en el mapa europeu.

Deia el president del Consell Comarcal i alcalde de Dosrius, en Josep Jo, que el Pla Territorial arriba a temps. La meva opinió és que ho fa, i molt, a destemps. Han passat 25 anys des de que el Parlament de Catalunya va instar al govern de la Generalitat a elaborar els Plans Territorials parcials. Massa temps sense definicions en un tema tan transcendental com la planificació territorial a nivell de país.

Planteja el Pla presentat ahir algunes qüestions molt interessants i que caldrà ara discutir en el territori. La xarxa d’espais lliures i la seva interconnexió, els nusos bàsics de futur creixements sobre la xarxa urbana preexistents, les infraestructures viàries imprescindibles per garantir la mobilitat sostenible del sistema, són els tres grans eixos sobre els que es fonamenta el Pla Territorial Metropolità.

En la meva intervenció, i després del torn de debat, he volgut remarcar la coincidència amb els criteris marcats pel Pla e el model de ciutat que estem desenvolupant a Mataró. I ho he volgut resumir en quatre grans apostes.

L’aposta metropolitana que, sense renunciar a cap de les característiques que fan de Mataró una ciutat amb una personalitat definida i pròpia, ens permeti entrar plenament en les dinàmiques metropolitanes i tenir veu en els àmbits on es decideixen les polítiques el territori.

L’aposta per l’Arc Metropolità, el mal anomenat Segon Cinturó. Fa anys que apostem, i fort, per articular políticament aquest espai que entre Mataró i Vilanova avarca ciutats com Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. Un conjunt de ciutats, de població important i amb una aportació molt forta al PIB català que també vol fer sentir la seva veu de forma coordinada. La creació en el seu moment de l’AMTU, amb els bons objectius aconseguits a l’hora d’obtenir recursos pel transport públic urbà, i la mateixa presència activa en la comissió redactora del document del Pla Territorial avalen abastament aquesta aposta per l’Arc Metropolità.

L’aposta de Mataró per la capitalitat del territori i de la comarca. Començant pel territori més proper a l’àmbit mataroní i que ara el Pla Territorial, a través del Pla Director Urbanístic, ens permetrà aprofundir en el debat i el planejament més enllà dels estrictes límits dels municipis. La Declaració de la Riera d’Argentona que varem fer fa un parell d’anys, i que donarà un primer resultat en forma de Carta de Paisatges de la Riera d’Argentona, va ser un primer i modest pas en aquesta direcció i que ara volem rellançar amb tota la força possible.

L’aposta per la ciutat compacta, que limitat el seu espai de creixement i que fa una molt important reserva d’espai lliure, agrícola a les Cinc Sènies i forestal a les serres del nord de la ciutat. Una ciutat capaç de tenir una de les quotes d’autocontenció laboral més altes de Catalunya. Tot això ens dona, davant els que han practicat l’ocupació extensiva del territori i han generat una altíssima mobilitat obligada, l’autoritat moral suficient a l’hora de reclamar unes infraestructures de mobilitats, viàries i ferroviàries, per mantenir i augmentar el pols econòmic de Mataró.

El debat està obert com mai però cal prendre decisions i fer-ho ràpidament. Només així, i com deia ahir, ens en sortirem.

Més Consells




Reunió conjunta dels Consells assessor i d’administració de Mataró Audiovisual. Em quedo amb la definició que s’ha fet de Mataró Ràdio, la de les tres P: Proximitat, Pluralitat i Participació.

Consell d’alcaldes



Consell d’alcaldes del Maresme aquesta tarda al Consell Comarcal. Altres vegades ja he parlat d’aquest organisme, que sense capacitat decisòria, permet seure al voltant d’una taula a tots els alcaldes en igualtat de condicions.

Avui teníem un ordre del dia llarg i potent: integració de les escoles universitàries, pla de desplegament de la fibra òptica, desplegament de la llei de dependències, estat del debat de la mobilitat, pacte territorial d’ocupació, estat del pla estratègic del Maresme.

Un grapat de projectes que serveixen per articular comarca. Alguns temes que ha costat ben poc consensuar. D’altres més difícils i sobre els que caldrà posar tota l’atenció en els propers mesos. Sense apriorismes i analitzant amb calma totes les possibilitats. Però sense perdre més el temps en discussions bizantines, anant per feina i prenen decisions amb valentia, fugint de polítiques de campanar i actuant en interès general de la comarca. Només així ens en sortirem.

Notícies mediambientals



Uns quants articles publicats aquests dies sobre temes mediambientals que val la pena llegir.

Un article sobre la situació de l’eliminació de les brosses que publica avui El País i que aporta algunes dades interessants.

La crònica de Joan Canela a Sostenible.cat sobre la jornada que Aproma va celebrar el dijous passat sobre el canvi climàtic.

Les dades sobre el compliment dels objectius del Pla d’Acció Mediambiental que ha publicat l’Ajuntament de Mataró.

Informació sobre el decret que la Generalitat publicarà i que protegirà 182 espècies vegetals de Catalunya.
La darrera, la signatura d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per treballar plegats contra el canvi climàtic.

Temps de castells: per alguns que encara dubten



Aquest parell de vídeos que he trobat a la xarxa:

http://www.tv3.cat/videos/495039

http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1208&item=reportatges

I felicitats als Minyons per la magnífica actuació d’avui a Barcelona.

Montjuïc



A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
encara no havien mort tots.

Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen.
Molts es varen quedar, havien perdut, diuen.
d'altres conegueren l'exili i els seus camins.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots, havíem perdut...

Jo no he vist aquelles morts de ràbia,
jo no he vist aquelles morts de fam,
jo o he vist aquelles morts al front,
jo no he vist aquelles morts a les presons.

No, jo no ho he vist i tot m'ho han contat,
i encara avui al meu poble ho conten,
i encara avui la gent que ho ha vist amb por, ho conta.

No, jo no ho he vist ni vull veure-ho mai,
ni a l'any 70, ni a l'any 40,
ni a cap any dels anys.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots havíem perdut,
a l'any 40.
(Raimon)

Matí de valors


A primera hora intervenció en l’acte d’inauguració de la Primera Jornada Valors i Compromís. Una iniciativa de la gent de Valors, amb motiu del número cinquanta d’aquesta revista, feta a Mataró que promou la reflexió i el diàleg. Breu intervenció per ressaltar i felicitar la importància del treball fet. Un treball que trenca barreres locals i generacionals, que fa que guanyi Mataró quan no ens repleguem sobre nosaltres mateixos. Un debat -el dels valors- d’actualitat permanent, de redefinició continua, de recerca, contrast, diàleg i fins i tot enfrontament. Amb l’esser humà, amb la persona en el centre neuràlgic dels valors fonamentals. Amb el compromís com a motor de canvi.

M’hauria agradat quedar-me la resta de la jornada i escoltar les intervencions dels ponents: Begoña Roman, Francesc Torralba, Toni Comín i Jordi Pujol. Haig, però, de marxar cap a Tarragona a un acte també relacionat amb els valors. Els de la solidaritat i la generositat. Es celebra el Dia Mundial del Donant de Sang i s’ha volgut reconèixer la feina feta a Mataró per incentivar la donació voluntària de sang. Malgrat que arribem tard per recollir el premi donat que l’acte inusualment s’ha avençat d’horari, podem assistir als parlaments. Em quedo amb la frase de la consellera Geli: I tu, quina excusa tens per a no ser donant?.

Ara toca la festa


Foto Quico Melero

Sempre val la pena acostar-s’hi a Vista Alegre. El barri que va néixer al capdamunt de la serra, en terrenys de vinyes i garrofers, lluny de tot i sense gairebé de res. Ha costat molt d’esforç canviar les coses. Treball, discussions i diàleg, il·lusions compartides i els acords necessaris per a poder fer-ho. Ara, Vista Alegre, és un lloc envejable per viure-hi i ho saben molt bé els nous i els vells veïns, que orgullosos del seu barri ens inviten a visitar-lo i a compartir les seves festes.

Si durant tot l’any podem admirar-nos, des del magnífic belvedere que és la plaça de Vista Alegre, de les panoràmiques de la ciutat i del mar o contemplar, asseguts al pedrís del nou equipament cívic del Parc del Nord, com el sol es posa calmosament darrera Montcabrer o Burriac, ara toca deixar-se impregnar de l’esperit de la festa.

Dels jocs de la canalla, de la música estrident dels més joves, de la poesia de la “copla” que tant agrada als més enyorats, de l’olor de la pólvora del correfoc, de l’emoció de les activitats esportives, de la taula compartida sota el tendal que ombreja la plaça, de la conversa amable amb els veïns a la fresca de la nit que s’escola mandrosa.

Ara toca la festa. I celebrar-la com cal, que ens la mereixem i val la pena viure-la intensament.

Que tinguem tots una bona festa.


Text del meu escrit al programa de la Festa Popular de Vista Alegre

Dia llarg




Passen algunes hores de la fi del dia quan em puc posar a escriure el post de la jornada i que penjo amb data d'ahir. Dia llarg. Que comença a les nou del matí, inaugurant les jornades l’Associació de Professionals del Medi Ambient, a la Casa del Mar de Barcelona. Interessant jornada sobre el canvi global en la que torno a aportar la visió del món local.

A les deu inauguració a can Serra d’una altra jornada de treball: Cap a l’Esport Sostenible. Comparteixo taula amb en Josep Monràs, alcalde de Mollet i diputat de l’Àrea d’Esports de la Diputació. Moltes cares conegudes i algunes reflexions sobre la importància de prendre consciència de l’impacte mediambiental que la pràctica esportiva pot representar si no es planifica amb cura: consum energètic, d’aigua, impacte territorial de determinades instal·lacions, generació de residus en els esdeveniments, presència massiva de persones en espais naturals. Factors que cal tenir molt en compte. Un sol exemple clarificador: les 75.000 esponges d’un sol ús que es generen en la Marató de Madrid.

Contestar correus electrònics, llegir i signar documents, trucades, reunions de treball per revisar l’estat de diversos projectes. Tancar l’ordre del dia dels actes de l’aniversari del Centre d’Estudis del Mar i l’entrega dels premis de Medi Ambient.

Dinar a les Drassanes –sempre impressiona l’espai- que serveix per parlar intensament durant dues hores sobre la problemàtica de l’aigua, les possibles solucions i sobretot la necessitat de no tornar a deixar caure el tema de l’agenda política només perquè ha plogut.

Passejada, per una Rambla atapeïda de “guiris” fins la Via Laietana i reunió de la Comissió d’Esports de la Federació de Municipis. Presideixo la comissió i toca fer repàs del treball fet per la Comissió Tècnica, preparar una jornada de treball per finals de mes i repassar el diferents temes que tenim oberts amb altres administracions.

Consell de Federació del PSC, a darrera hora de la tarda, per elegir els delegats del Maresme al 37è Congrés Federal del PSOE. Els companys m’atorguen la seva confiança i m’envien a representar-los a Madrid el mes vinent.
Temps encara per tenir una profitosa reunió amb l’Associació de Veïns del Camí de la Serra. Parlar dels problemes dels barris, explicar actuacions futures i prendre el pols al barri.

Com que al dia encara li queden algunes hores, puc acceptar la invitació del Gremi de Constructors de Mataró i el Maresme per celebrar el seu patró Sant Antoni. Temps per comentar la situació del sector, compartir la preocupació i descobrir una certa dosi d'optimisme que d'aquesta també se'n sortiran. Com que avui estan de festa i desrpés dels parlaments toca ball. La cantant demana a l'alcalde per obrir-lo i algun periodista local s'espavila per filmar els "apuros" que passo per poder seguir el ritme de l'avantatjada parella.

Fet i fet passen quarts de dues de la nit quan arribo a casa i escric aquestes ratlles. Un dia llarg.

Amb peus ferms


Foto Romuald Gallofré

Visita aquest matí a les obres del Tecnocampus. El projecte comença a prendre forma. Un 25% de l’edifici universitari i un 19% del centre de conveccions i dels edificis per a les empreses construïts. Cent vint persones treballant directament en les obres. Dotze milions d’euros invertits i 19 d’adjudicats. Dins dels terminis fixats i amb trenta milions més per adjudicar durant aquest any.

L’Oriol Bohigas, que ens ha acompanyat durant la visita, ha definit clarament el projecte: una aposta per l’economia de la ciutat i de la comarca i una clara aposta per una nova obertura de Mataró al mar.

Sens dubte l’aposta més forta que hagi fet mai l’Ajuntament de Mataró. Un projecte clau pel futur de la ciutat. Sense renunciar a la tradició industrial, ciutat de serveis a les persones, a les empreses i als professionals, aprofitant totes les potencialitats comercials, culturals, turístiques i exercint la capitalitat del territori. Incorporant el coneixement i el servei a tots els sectors econòmics.

Amb els peus ben ferms i sense fums que enterboleixin l’horitzó.

Valors

En la feina ens trobarem



Una nova edició dels Premis GIMM. Una cita que ja s’ha consolidat en el calendari de la ciutat. Un moment per fer balanç, reconèixer la feina feta i fixar nous reptes.

Però sobretot uns premis per reconèixer el compromís de persones, empreses i institucions en el seu treball per la plena integració de les persones amb discapacitat física.

Arriba aquesta nova edició dels premis GIMM en un moment especialment significatiu. Durant aquest any ha començat el desenvolupament de l’anomenada Llei de la Dependència. L’anomenat quart pilar de l’estat del benestar. Una llei d’àmplies repercussions socials, que ha aixecat expectatives molt altes, i que tot just comença a donar els primers resultats. Som conscients, i els ajuntaments tornem a jugar un paper important, que el desenvolupament de la llei no serà senzilla. Caldrà ajustar bé els mecanismes administratius, desenvolupar les carteres de serveis, formar les persones. Sobretot caldrà dotar econòmica de forma adequada els pressupostos necessaris per poder atendre les prestacions de la llei.

Si el desenvolupament de la llei és l’objectiu prioritari, no podem oblidar altres fronts oberts i en els que també cal treballar. L’eliminació de barreres arquitectòniques, l’adaptació del transport públic, la normalització laboral de les persones amb discapacitat, són àmbits en els que cal consolidar les millores aconseguides i sobretot fer noves passes endavant.

En tota aquesta feina per fer, el GIMM, tornarà a ser una peça clau. I la col·laboració amb entitats, empreses i institucions fonamental. Com sempre ens trobarem en la feina.
Text de la meva intervenció en l'acte d'entrega dels premis GIMM

Temps de castells: Santa Maria de nou



L’any del mil·lenari de la basílica, la plaça de Santa Maria es converteix en plaça de nou. Ja són quatre les places que els Capgrossos han convertir en plaça de nou: la de Santa Anna, la de Cuba, la de Premià i avui la de Santa Maria. I ho han fet amb un tres de nou que ha calgut defensar gairebé a la vallenca. De la mateixa manera que s’ha defensat el cinc de vuit. Aquest ha estat l’únic castell dels blaus en el que he pogut participar. L’agenda oficial mana i he arribat a corre-cuita per pràcticament tancar i sense temps ni d’enfaixar-me . Dos castells, el tres de nou folrat i el cinc de vuit que es tiraven per primera vegada aquesta temporada. La tercera torre de vuit folrada dels Capgrossos han completat la diada de l’aniversari dels mataronins que, com no podia ser d’una altra manera, han acabat amb dotze, un per cada any, pilars de quatre.

Com ha dit la Roser Herrero al programa Quarts de nou: quan tocava tirar castells de set hem fet castells de set, quan tocava de vuit els hem fet de vuit, avui tocava de nou i els hem fet de nou.

De la plaça de Santa Maria ha sortit més gent satisfeta. El Minyons de Terrassa han sortit de plaça amb tres castells de vuit: el tres i el quatre de vuit i la seva primera torre folrada de vuit de l’any. També els Castellers de Sants han tingut una bona actuació a Mataró: el cinc de set, el tres de vuit i el tres de set aixecat per sota.

Bona diada que de moment ja ha posat sobre la taula una nova polèmica mataronina: plaça de Santa Maria o plaça de Cuba?. Estarem atents.

Compartint els espais i els temps



Arriba el bon temps i els barris es posen en festa. Festes populars per celebrar tot el que som i tenim. Una ciutat mediterrània, densa, complexa i diversa. Amb ciutadans i ciutadanes disposades a compartir l’espai públic, la festa, el ball, la música, la xerrada tranquil·la. Construint ciutat.

Ara li toca al Pla d’en Boet, el meu barri. De nou els jocs per la canalla, el sopar popular, el ball, les havaneres, els gegants, el correfoc, … tots els elements que fan la festa. I sobretot els veïns i veïnes, retrobant-se més enllà del dia a dia, de la salutació ràpida pel carrer, a l’ascensor o a la botiga. Amb temps per parlar, per teixir les confiances mútues que fan comunitat, que fan barri. Moments per compartir il·lusions, fer repàs de la feina feta, engrescar-se amb nous projectes comuns. Perquè feina se n’ha fet i molta, però encara en queda per fer.

Acabar la Pollancreda i els nous pisos socials del carrer Sant Cugat i els habitatges adaptats del carrer Nuñez de Balboa, la gespa del camp de futbol, un nou tram del passatge Pau Claris. I el que quedarà per fer. Perquè un barri, una ciutat, es construeix de manera continua. Físicament i social. Sense parar, renovant les il·lusions i compartint els espais i els temps.

Una molt bona festa del barri a tothom.


Text del meu escrit al programa de la Festa del barri del Pla d'en Boet

Pedra de pedró



Escriu Ventura Ametller a “Resta kaòtica”:

“Segons els Càlculs Primoridals les coses i els éssers no poden existir. Ni una cèl·lula, ni un cuc, ni un mosquit i menys un cavall o un elefant i encara menys un home. El que prenem per normalitat de l’existència perquè ho veiem cada dia, l’ésser és l’excepció, l’anormalitat, l’extraordinari, el miracle en l’univers. Allò que, normalment, no pot ésser. Costa molt adonar-se’n."

És veritat costat molt d’adonar-se’n, però no poder acceptar per normal el que és excepcional. El propi país, l’obra de Ventura Ametller, tantes coses que donem per suposades però que són fruit de treball i del rigor intel·lectual.

He escrit altres vegades sobre en Ventura Ametller. Mataroní de Pals, empordanès de Mataró, com el descriu la Teresa Clavaguera. I pedra de pedró. Perquè no hi ha pedró sense pedres. I sense pedró no hi ha referència. La referència indispensable, la que es fonamenta en la tradició. La tradició autèntica, no la que paralitza. La tradició que ha destil·lat el millor de la humanitat, de la saviesa i que ho incorpora. La tradició que esdevé cànon. El cànon que fonamenta el rigor. Com a l’obra de Ventura Ametller. Obra difícil, però obra important.

Extracte de la meva intervenció, aquesta tarda, a l’acte de presentació de la reedició de la Summa kaòtica i de l’edició de la Resta kaòtica de Ventura Ametller, que ha publicat Cossetània Edicions amb el patrocini del Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme i la col·laboració dels Ajuntaments de Mataró i Pals.

Una pàgina important


www.nomesneu.com

Avui, i ho he dit al finalitzar el Ple de l’Ajuntament, hem passat pàgina a la història del municipalisme mataroní. Encara que anunciada -i de fet sense competències delegades des de fa tres setmanes- la marxa de l’Esteve Terradas no s’ha materialitzat fins avui, quan el ple ha pres en consideració la seva petició de renúncia a la seva acta de regidor del PSC a l’Ajuntament de Mataró. Per això no havia volgut escriure sobre aquest tema fins avui.

Al llarg d’aquests anys he vist plegar a molts regidors, de fet ja sóc el segon més antic al consistori, però la marxa de l’Esteve m’ha representat quelcom diferent. Va ser ell qui em va convèncer, després d’haver dit no dues vegades, per anar a les llistes de les municipals del 1995. Hem compartit molts moments, n’he aprés molt de la seva experiència i instint polític. També hem discutit i discrepat lo nostre. Però per damunt de tot ens hem respectat profundament.

Com que l’Esteve és allò que s’anomena un “animal” polític, tornarem a coincidir en mil batalles. Amb els nostres ideals per bandera, amb la mateixa dèria i il·lusió per canviar les coses. I seguirem treballant per Mataró. Des de responsabilitats diferents, però amb la mateixa intensitat.

Per què ens coneixem el suficient i no calia dir masses coses. Per això he estat especialment lacònic en la meva intervenció de comiat. Gràcies com alcalde per dedicar vint-i-cinc anys a treballar pels ciutadans i ciutadanes de Mataró.

Al marge de la política, o precisament també per la política, ens queda l’amistat. I per això ens retrobarem i si pot ser a les muntanyes. Al contrafort de Cèllecs, al Besiberri, al Montardo, a la Punta Alta, al Monteixo. De penyora i a tocar de la taula d’alcaldia, al costat de la foto de la Pica d’Estats i del pòster del centenari de l’Agrupació, em queda el quadre dedicat amb la fotografia d’en Toni Sors al cim de l’Everest.

Però recorda, Esteve, el que deia mossèn Jaume Oliveras, l’home de l’Aneto: el Pirineu comença a Andorra i s’estén cap a ponent. I tu ja m’entens.

Dia ben aprofitat

Foto Quico Melero

Ja he dit altres vegades que hi ha dies que per les circumstàncies es destaquen dels altres. Avui n’ha estat un d’ells.

Al migdia Consell d’Administració del Consorci Digital Mataró-Maresme, el consorci municipal que gestiona el canal Maresme Digital TV. Una reunió important per explicar i aprovar el protocol de col·laboració amb el Consorci del Nord de la comarca. Un projecte de TDT que sumant esforços donarà servei al conjunt de la comarca, generarà sinergies amb altres projectes comarcals i en definitiva servirà per la seva articulació. Una comarca mancada de més projectes en comú.

A primera hora de la tarda, constitució de la comissió que ha d’impulsar la rehabilitació de la basílica de Santa Maria. Bisbat, Parròquia, Generalitat, Ajuntament, Museu Arxiu, Caixa Laietana. Amb en Nico Guanyabens com a coordinador de la comissió i la clara voluntat de treballar per recuperar plenament un monument de la importància artística i històrica de Santa Maria. Justament l’any que celebrem el mil·lenari.

A les sis, roda de premsa per presentar el balanç del primer any de mandat del govern municipal. Algunes idees bàsiques: el govern ha governat, s’han impulsat temes estratègics, s’han aprofitat oportunitats, s’han trobat solucions a situacions complexes, s’han gestionat conflictes, el govern ha treballat unit. Amb encerts i amb errors, però el balanç, amb 239 accions recollides en el document de resum són una prova inqüestionable del treball realitzat.

A les set, reunió del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social per analitzar l’impacte del canvi de cicle en l’ocupació i l’economia de la ciutat. Debat tranquil, ben documentat. Algunes dades d’interès: en els darrers deu anys el nombre de persones ocupades a Mataró ha crescut un 30%, justament el doble del que ho ha fet la població; la construcció ocupa al 10% de la població, una xifra molt inferior al d’altres ciutats catalanes i per tant l’impacte de la crisi del sector serà menor; les xifres de l’atur de la ciutat es situen en la mateixa tendència que a la resta del país a diferència d’altres situacions en la que s’accentuaven a la nostra ciutat. S’han presentat un paquet de mesures per activar l’economia de la ciutat.

Un dia important i ben aprofitat.

Sobre el silenci


Fa alguns anys, a l’entrada de la Vall Ferrera, hi havia un rètol que deia “Aquí es pot escoltar el silenci”. Era veritat i sempre em va semblar un bon eslògan de la vall. Desgraciadament fa temps que va deixar de ser cert i cal enfilar-se muntanyes amunt o endinsar-se en els boscos per poder tornar a “escoltar el silenci”. Soroll dels cotxes, dels tractors, de les motoserres, dels caçadors quan és temporada de caça. Adéu al silenci.

Justament el contrari del títol de l’exposició que aquest matí ha inaugurat la Diputació de Barcelona:
Adéu soroll!. Una exposició que pretén sensibilitzar els ciutadans sobre l’origen del soroll, una mena de moderna plaga bíblica, que amenaça greument la qualitat de vida de les ciutats. Conèixer les causes dels sorolls, els mecanismes físics de transmissió del so, les mesures per minimitzar-los i la legislació vigent que ens protegeixen dels sorolls excessius. Una exposició que es podrà visitar fins el dia 20 de juny a can Serra i que després començarà a voltar pel país.

Des del Pla d’en Boet


Foto Quico Melero

Parlar del barri on es viu és més difícil que fer-ho de qualsevol altre barri. En definitiva quasi trenta anys de viure al Pla d’en Boet, i sense cap intenció de marxar-ne, representa més de la meitat de la meva vida. Per això costa destriar els sentiments dels fets objectius.

Avui, i vull agrair-ho especialment, l’Associació de Veïns ha volgut recordar en aquest trenta aniversari algunes de les persones que més varen treballar pel barri i que desgraciadament avui ja no són entre nosaltres. La placa que m’heu entregat en record seu es quedarà al despatx d’alcaldia mentre jo en sigui l’alcalde.

Trenta anys donen per molt. Per veure com s’ha transformat profundament el barri. Com els barracons de “Villalatas” van desaparèixer i es construïen les escoles, com desapareixien les torres d’alta tensió de Francesc Macià, com tiraven a terra l’escalextric i apareixia la Porta Laietana, com es construïa –massa poc a poc- el poliesportiu Eusebi Millan, com els vells Tabalets deixaven pas a la nova escola bressol, com desapareixia la Tesa i es construïa aquest centre cívic, com s’obria el Camí del Mig. Tantes i tantes coses que s’han aconseguit lluitant, negociant, acordant. Com la reurbanització de la Pollacrenda quasi acabada.

Però molt més important que totes aquestes coses ha estat les relacions de veinat que hem estat capaços de construir. Els veïns de l’escala, del carrer, del barri. Relacions molt més enllà del bon dia a l’ascensor o quan vas a buscar el pa. Autèntiques relacions de veïns que es coneixen, que tenen il·lusions per compartir, que més enllà de les diferències han aprés a conviure, a fer de la convivència el gran tresor del barri.

Res de tot això ha estat fàcil, però ho hem aconseguit. I ara el que toca és celebrar-ho, agrair el treball a molta gent i sobretot seguir treballant per seguir millorant el barri. Algun dia l’alcalde deixarà de ser-ho, però continuarà sent veí del Pla d’en Boet. El meu barri, el nostre barri.

De la meva intervenció a l’acte de celebració del trenta aniversari de l’Asociació de Veïns del Pla d’en Boet.

Tota la nostra solidaritat

Claustre d'Elna

Tota la nostra solidaritat per la gent d'Elna que avui han patit la profanació del seu cementiri.

A punt per l'aniversari


La torre de fa tres diumenges
Escrivia en Cugat Comas, al Tot Mataró, que els Capgrossos necessitaven una altre torre de vuit per encarar bé, el diumenge que bé, l’aniversari de la colla. Dit i fet, aquest mati, al Poble Sec barceloní. Tres de vuit, cinc de set i torre de vuit. No cal ser cap expert per intuir, que si la gent i els assaigs responen bé, d’aquí una setmana a la plaça de Santa Maria, podem veure com els capgrossos tiren la catedral i el primer castell de nou. I la tercera torre de vuit. Ens caldrà esperar, encara que molt em temo que com avui l’agenda em tornarà a deixar sense castells a plaça.