header-photo

Foll d’una dolça metzina




Avui que fa 25 anys de la mort de J.V. Foix podem escoltar-lo recitant el seu “Es quan dormo que hi veig clar” que també va musicar en Serrat.

Una imatge inèdita



Certament inèdita la imatge de l’alcalde sol davant el monument Intolerància doncs fins ara totes les ofrenes florals s’havien fet amb la presència dels portaveus municipals. I així estava previst que es fes ahir a la tarda per recordar les víctimes de l’Holocaust. La presència de representants d’un partit –per més que hagin estat elegits democràticament no vol dir que siguin demòcrates- que ha fet de la intolerància precisament el motiu principal de la seva acció política representava una provocació que no estàvem disposats a tolerar. Per això, de manera unànime tots els portaveus presents dels partits democràtics vàrem demanar a l’alcalde que ens representés en l’ofrena floral. Així ho va fer i just és agrair-li. Perquè ahir, de nou, les paraules de Martin Niemoller tornaven a ser presents al Passeig de Carles Padrós:

"Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi".

Gràcies, Joan






Avui s’ha fet pública la notícia de la marxa d’en Joan Catà de m1tv, el canal públic del Maresme. Personalment vaig anar-lo a buscar  quan en Jordi Marin va marxar a Indra i en el moment en que es materialitzava el procés de fusió amb TVMataró. En Joan ha comptat amb la meva més absoluta confiança i ha fet les coses amb total llibertat, proposant les mesures que creia oportunes en cada moment. I ho ha fet de manera més que satisfactòria, comandant un procés complex, en temps ja difícils i amb una professionalitat de pedra picada. Cercant complicitats a tot arreu, amb la seguretat de no ser mai qüestionat en els aspectes relacionats amb els continguts ni en la línia editorial del canal. Marxa amb la feina feta, amb el cap alt i pot estar ben orgullós d’haver contribuït a consolidar un projecte de comunicació inèdit a la comarca.

No vull ara parlar de les raons ni de les conseqüències que provoca la marxa d’en Catà, però les notícies que ens arriben i conegut el posicionament històric de l’alcalde Mora vers el canal públic em sobren raons per a estar més que preocupat. Esperem, però. Avui toca dir: gràcies, Joan!

Emotius records


L'Òscar Constantí, amb una piulada al Twitter, em posa sobre la pista d'aquest vídeo que no havia vist. Realment emotiu veure la feina que fa la gent del Centre de Formació i Prevenció.

Un home feliç





Avui ha estat un d’aquells dies per recordar. Al migdia es firmava a l’Ajuntament el contracte de compra venda del solar de can Fàbregas a El Corte Inglés. Dotze anys de treball materialitzats en les signatures que avui s’han fet. Dotze anys molt intensos, en els que hem hagut de sortejar esculls importants, alguns que ja coneixíem i d’altres que alguns han anat col·locant al llarg del temps. Avui però no és un dia per retrets, avui és un dia per gaudir d’un moment que espero sigui històric de Mataró. De quan ens entestàrem en no perdre aquesta oportunitat per la nostra ciutat. Hem dit i escrit tantes coses de tot el procés que a les hemeroteques, les actes del Ple i els sumaris judicials em remeto per a qui vulgui valorar quin ha estat el comportament de cadascú durant tot aquest temps. Un llarg camí que ha tingut un final feliç. Per tot això avui ha estat un dia important per Mataró, per això avui sóc un home feliç.

Un any de ciutadans, clients i espectadors atònits


Acaba l’any i toca fer balanç. Un any políticament molt especial en el que hem estat ciutadans, clients i espectadors. I és que en tres etapes es pot dividir l’any polític mataroní. La primera etapa, la dels ciutadans, s’acaba amb les eleccions municipals del mes de maig. Per primera vegada el PSC no era, malgrat guanyar en 9 dels 12 barris de la ciutat, la força més votada i empatàvem en regidors amb Convergència i Unió. Una etapa de poc més de sis mesos que s’acaba amb l’elecció del nou alcalde i en la que s’arxiva definitivament la querella criminal que s’havia presentat contra el primer tinent d’alcalde i l’alcalde pel trasllat de can Fàbregas. Ara que molts corren a posar-se les medalles del Corte Inglés bo seria recordar on estava i que va fer cadascú durant aquests llargs mesos de querella. Uns mesos absolutament perduts per la ciutat i dels que ara ningú se’n vol fer responsable. 

S’acabava al maig un mandat de grans inversions (TCM, escoles, parcs, equipaments esportius, …) per garantir el futur de la ciutat i començava l’època en que havíem de convertir-nos, i per boca de l’alcalde, en clients. El que passa és que no acabem de saber exactament en clients de què i de qui. Mesos sense una iniciativa, de paràlisi institucional i política, mesos de moltes fotos i poca feina. Mesos en els que hem perdut el Shakespeare i els diners dels accessos de l’autopista. I sobre tot hem perdut el temps. Ni un projecte nou, ni un full de ruta clar i un va i ve continu que no porta enlloc. Mentre l’atur ens continua colpejant de manera terrible en una cursa que no sembla tenir aturador. I darrera l’atur el drama personal i familiar de molts mataronins i mataronines. 

I acabem l’any com a espectadors segurament atònits. Mentre es feia gala de la transparència, mentre es proposava un pacte de ciutat, resulta que s’havia signat un acord secret entre l’alcalde Mora i el Partit Popular. Ves per on allò tantes vegades negat era veritat i estava escrit. I ara, com amb can Fàbregas, tothom a mirar cap a un altre costat, cap responsabilitat i a veure si amb els torrons, les neules i el cava ens oblidem de l’enorme enganyifa. 

Acabem l’any almenys amb la garantia de poder aprovar unes ordenances fiscals i un pressupost pel 2012. No fer-ho seria una temeritat que en cap cas ens podem permetre com a ciutat. I és per això que els socialistes hem fet un acte de responsabilitat política permetent la seva aprovació. On no arriba el govern, arriba l’oposició responsable.

Publicat al setmanari Capgròs

Per responsabilitat i per compromís amb Mataro



"Aquest és un pressupost que podíem haver fet nosaltres, però també és un pressupost diferent al que haguéssim fet nosaltres si ens correspongués la responsabilitat. Però, com ja li he dit, el votarem favorablement. Per responsabilitat i per compromís amb Mataró".

Del meu discurs d'aquesta nit en el Ple municipal en el que s'ha aprovat inicialment el Pressupost de l'Ajuntament de Mataró per l'any 2012.

Tres homes sense pietat!

I tots tres al Maresme Tribuna d'aquest mes.