Un any de ciutadans, clients i espectadors atònits

Acaba l’any i toca fer balanç. Un any políticament molt especial en el que hem estat ciutadans, clients i espectadors. I és que en tres etapes es pot dividir l’any polític mataroní. La primera etapa, la dels ciutadans, s’acaba amb les eleccions municipals del mes de maig. Per primera vegada el PSC no era, malgrat guanyar en 9 dels 12 barris de la ciutat, la força més votada i empatàvem en regidors amb Convergència i Unió. Una etapa de poc més de sis mesos que s’acaba amb l’elecció del nou alcalde i en la que s’arxiva definitivament la querella criminal que s’havia presentat contra el primer tinent d’alcalde i l’alcalde pel trasllat de can Fàbregas. Ara que molts corren a posar-se les medalles del Corte Inglés bo seria recordar on estava i que va fer cadascú durant aquests llargs mesos de querella. Uns mesos absolutament perduts per la ciutat i dels que ara ningú se’n vol fer responsable.  S’acabava al maig un mandat de grans inversions (TCM, escoles, parcs, equipaments esportius, …) per garantir el futur de la ciutat i començava l’època en que havíem de convertir-nos, i per boca de l’alcalde, en clients. El que passa és que no acabem de saber exactament en clients de què i de qui. Mesos sense una iniciativa, de paràlisi institucional i política, mesos de moltes fotos i poca feina. Mesos en els que hem perdut el Shakespeare i els diners dels accessos de l’autopista. I sobre tot hem perdut el temps. Ni un projecte nou, ni un full de ruta clar i un va i ve continu que no porta enlloc. Mentre l’atur ens continua colpejant de manera terrible en una cursa que no sembla tenir aturador. I darrera l’atur el drama personal i familiar de molts mataronins i mataronines.  I acabem l’any com a espectadors segurament atònits. Mentre es feia gala de la transparència, mentre es proposava un pacte de ciutat, resulta que s’havia signat un acord secret entre l’alcalde Mora i el Partit Popular. Ves per on allò tantes vegades negat era veritat i estava escrit. I ara, com amb can Fàbregas, tothom a mirar cap a un altre costat, cap responsabilitat i a veure si amb els torrons, les neules i el cava ens oblidem de l’enorme enganyifa.  Acabem l’any almenys amb la garantia de poder aprovar unes ordenances fiscals i un pressupost pel 2012. No fer-ho seria una temeritat que en cap cas ens podem permetre com a ciutat. I és per això que els socialistes hem fet un acte de responsabilitat política permetent la seva aprovació. On no arriba el govern, arriba l’oposició responsable. Publicat al setmanari Capgròs