header-photo

Oriol Batista: compromís social i cívic



Creient en la humanitat

Aquest és el text que vaig llegir en el Ple extraordinari que va celebrar l’Ajuntament de Mataró el dia 21 de desembre. El Ple més amarg al que he assistit i el que mai m’hauria agradat haver de convocar:

És en les hores greus quan costa entendre el per què de tot plegat, però és just en aquestes hores greus quan cal trobar-hi el sentit a la vida. La mort no per coneguda i previsible deixa de sorprendre'ns i colpejar-nos. Aquest matí m’ha estat comunicada la mort de l’Oriol Batista que ara oficialment trameto al Ple Municipal i a la ciutadania de Mataró.

Company compromès com pocs amb els ideals de la igualtat i la fraternitat des del seu testimoniatge cristià i socialista. L’Oriol ha estat un lluitador constant contra les adversitats i contra la malaltia a la que ha plantat cara de manera valenta durant tres llargs anys. Al final no ha pogut ser però el seu exemple ens esperona a seguir treballant pels ideals que hem compartit i en la lluita per un món més just i més solidari.

Treballador, honest, sincer i cordial. Sempre disposat al compromís, al treball, a l’esforç per millorar la vida dels altres. La seva capacitat i voluntat de servei l’havia posat més que de manifest al Mas Sant Jordi, a l’Associació Enlleurat, a l’Ajuntament, a la Fundació Hospital i en la vida més privada. Amb la bonhomia que sempre la caracteritzat, però amb la fermesa de caràcter i la determinació amb la que s’enfrontava als problemes. Home optimista que creia en la humanitat.

El recordarem com el que ha estat: un home valent, compromès, fidel als seus orígens i als seus valors. Aquesta és l'herència que ens deixa, en farem honor i el seu exemple ens acompanyarà sempre en la nostra vida.

Com cantava Jose Antonio Labordeta:

Somos como esos viejos árboles batidos por el viento que azota des del mar.
Hemos perdido compañeros, paisajes y esperanzas en duro batallar.
Vamos a echar nuevas raíces por campos y veredas para poder andar.
Tiempos futuros y anhelados que manos contra manos gritando la igualdad.
Vamos a hacer con el futuro un canto a la esperanza.

Ho farem, farem del futur un cant a l’esperança. Perquè li ho devem a l’Oriol i a tants i tants companys que han passat davant nostre obrint camí i donant exemple. I perquè ens ho devem a nosaltres mateixos i encara més quan la complexitat del món sembla condemnar-nos a acceptar l’innaceptable, a callar davant les injustícies i la desigualtat, a entendre la llibertat com un regal quan és un dret. I no acatarem aquestes condemnes, ni callarem, ni acceptarem la desigualtat i la injustícia com a irremeiables i ens tornarem a sublevar. Amb tota la intel·ligència de la que siguem capaços, que l’enemic és fort, llest i poderós, i amb tota la determinació que ens dona la història, els companys i el compromís.

És en les hores greus quan ens cal entendre el per què de tot plegat, però també és en les hores greus quan hem de demostrar que som capaços de tornar a capgirar les coses, de posar les persones davant de qualsevol circumstància i de recordar que el nostre compromís socialista és un compromís amb la humanitat, amb tots i cadascun dels homes i dones d’aquest món. I un compromís amb la història que estem obligats a escriure si no volem que ens l’escriguin.

Moltes hores en vàrem parlar amb l’Oriol de tot això. Però no fora simple retòrica sinó els valors i els principis d’on treure les forces i les idees per l’acció política, per la materialització del compromís, pel capgirament de les coses. En podem fer molts homenatges a l’Oriol, tots ens són necessaris i tots seran merescuts, però damunt de tot ens cal homenatjar-lo cada dia amb el manteniment ferm de les postres pròpies conviccions. Aquelles conviccions que ens fa dir-nos companys i companyes en uns temps futurs i anhelats a la recerca de la igualtat, creient en la humanitat.

Escrit publicat al llibret que el PSC de Mataró ha dedicat a l'Oriol Batista i que aquesta tarda s'ha presentat a can Palauet.

Feina feta!


Aquesta tarda, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró, amb la descoberta del quadre que l'artista mataroní Alberto Romero ha fet del doctor Pere Montserrat s'ha acabat un procés que es va iniciar fa temps. Un grapat d'entitats ciutadanes va demanar que el doctor Montserrat fos nomenat fill il·lustre de la ciutat i que el seu retrat figurés a la galeria de mataronins il·lustres. El Ple municipal en el seu dia va acordar aquest nomenament que ahir es va materialitzar. Tanquem doncs l'homenatge que fa uns anys va iniciar la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró de l'eminent botànic mataroní.

En el traspàs del pare Joan




La notícia ha corregut ràpidament per les xarxes socials aquesta tarda i molt ràpidament tothom s’ha assabentat de la mort del pare escolapi Joan Herrero Manich. Seixanta anys dedicats a l’ensenyament a l’escola pia de Santa Anna i el reconeixement com a fill adoptiu de la ciutat el feien especialment conegut i estimat. Capellà dels que es va creure el concili, sempre disposat a treballar en la pastoral dels infants i compromés amb la ciutat i el país. Un home entranyable, gens sectari, que ha deixat una petja important, des del seu testimoniatge cristià, en la ciutat i en molts mataronins i mataronines. Personalment li haig d’agrair moltes coses i des de fa molt de temps. Trobar-lo, aquella tarda de dissabte del gener de l’any 72, ha marcat de forma absolutament decisiva el que ha estat la meva vida. Descansi en pau.

El més calent a l’aigüera




Han passat quatre mesos des de les passades eleccions municipals. El PSC no va ser la força més votada malgrat haver guanyat les eleccions a nou dels dotze barris de la ciutat i igualar en nombre de regidors a la força més votada. Han passat també els 100 dies que s’acostuma a donar a un govern nou i el resum de tot plegat només pot ser: el més calent a l’aigüera.

I no només perquè l’acció de govern ha estat inexistent sinó sobretot perquè continuem sense resoldre una qüestió tan transcendental com la governabilitat de la ciutat. El pacte entre Convergència i Unió i el PP no és suficient per tenir la majoria necessària per poder governar i ja s’ha recorregut en diverses vegades al suport de PxC. Podem dir de totes totes que l’alcalde Mora ha donat la clau de gobernabilitat de la ciutat a un partit d’extrema dreta com PxC. Malgrat tot això ha estat, i en diverses vegades, el sentit institucional i la responsabilitat del PSC qui ha desencallat els problemes creats per la mala gestió política del govern minoritari de CiU.

La paràlisi institucional ha estat total, tal com es va posar de manifest en el primer Ple ordinari convocat per l’alcalde tres mesos després de prendre possessió del càrrec. Ni un sol dictamen important, cap nova proposta i la confirmació que acabaran l’any executant el Pla d’Actució Municipal i el Pressupost que va aprovar el govern anterior i que va merèixer ferotges crítiques per part d’en Joan Mora. Una evidència més de la incapacitat del govern per fer propostes o impulsar polítiques actives en temes tan importants com la creació de llocs de treball, l’educació o l’urbanisme. Si alguna cosa s’ha acabat o s’està executant és fruit del treball del govern anterior: l’escola l’Arboç, la finalització del tràmit urbanístic del solar del Corte Inglès, la reurbanització del Camí Ral, el trasllat de Cetemmsa, la nova biblioteca Antoni Comas a l’Escorxador, el Museu del Gènere de Punt a can Marfà o el nou casal d’avis Oriol Batista a Cerdanyola.

Però a la paràlisi si li ha sumat l’opacitat i manca de transparència. Manca d’informació a l’oposició en temes importants de ciutat amb una política comunicativa de fets consumats i rodes de premsa menystenint les comissions informatives on s’ha arribat al paroxisme de negar la informació de convenis que s’han signat públicament minuts després.

Passats aquests quatre mesos el PSC reitera l’oferiment de garantir la governabilitat que va fer la setmana següent de les eleccions i que varem concretar en el document titulat: L’alternativa socialista. Un document que no ha estat contestat formalment pel govern i en el que es concreten les propostes, amb la creació d’ocupació com a prioritat essencial, i es dibuixen clarament les línies vermelles que els socialistes posem a un possible acord amb CiU. Un decàleg que vaig reiterar en el Ple d’investidura del nou alcalde:

“En aquell decàleg definíem clarament quines són els eixos bàsics que sustentaran la nostra acció política a l’oposició: el rellançament econòmic que permeti generar ocupació, les apostes estratègiques que han de garantir la viabilitat socioeconòmica de la ciutat, l’urbanisme sostenible per aconseguir una ciutat per viure-hi i treballar, la cultura com a motor econòmic i com a element de capitalitat i cohesió social, l’espai públic de qualitat i segur, l’educació, la salut i l’atenció social com a elements centrals de la política municipal, els grans projectes que reforcen la nostra capitalitat territorial i comarcal, el caràcter reconegut de Ciutat de la Ciència i la Innovació i l’aposta per la austeritat, la eficiència i la transparència de la gestió pública”.

Si volen parlar de governabilitat ens trobaran sempre disponibles. Però amb dues condicions: per parlar de programa de govern i amb documents concrets. Ni ens interessen les converses informals o de cafè ni el simple intercanvi de suport per càrrecs. Ens interessa Mataró, la seva governabilitat i el futur dels seus ciutadans i ciutadanes.

Article publicat al butlletí municipal MésMataró









Un crit a Rocafonda!


Un crit per la justícia, la llibertat i la solidaritat en record d'en Pep Manté.

Avui tres passos!



Foto Joanna d'Arc Bermúdez

Si la divisa dels Capgrossos sempre ha estat la del pas a pas, pis a pis, aquest migdia a Lleida la colla ha donat tres passos de cop. I ho necessitàvem. Després d’un setembre en el que, com diu en Lluís Feliu, s’ha hagut de picar molta pedra, tirar castells de set i patir la caiguda del tres de vuit a Guissona, avui tocava recuperar nivell. Els tres castells que els Capgrossos han descarregat a la Paeria eren això, tres passos endavant en la segona part de la temporada. Un tres de vuit que es resistia i que necessitàvem abans de plantejar-nos pujar-lo un pis, un torre de vuit preludi de l’asalt de nou a la torre de nou i un quatre de nou folrat per tornar a recuperar els castells de nou després de Les Santes.


No he pogut estar a Lleida aquest matí i per tant no puc explicar les sensacions de la colla, però estic segur del moment just en que el quatre, després de l’intent desmuntat just quan entrava la canalla, s’ha carregat. I d’això fa dos dies quan el divendres després d’una llenya a l’assaig el cap de colla va demanar que tornéssim a provar el quatre de nou folrat. Aquell va ser per mi el moment just en el que es començava a carregar el castell d’aquest migdia. Fidels a l’estil i pensant que els castells es carreguen a l’assaig i s’ensenyen a plaça. I cal paciència, molta paciència per ser una gran colla!