El més calent a l’aigüera

Han passat quatre mesos des de les passades eleccions municipals. El PSC no va ser la força més votada malgrat haver guanyat les eleccions a nou dels dotze barris de la ciutat i igualar en nombre de regidors a la força més votada. Han passat també els 100 dies que s’acostuma a donar a un govern nou i el resum de tot plegat només pot ser: el més calent a l’aigüera.

I no només perquè l’acció de govern ha estat inexistent sinó sobretot perquè continuem sense resoldre una qüestió tan transcendental com la governabilitat de la ciutat. El pacte entre Convergència i Unió i el PP no és suficient per tenir la majoria necessària per poder governar i ja s’ha recorregut en diverses vegades al suport de PxC. Podem dir de totes totes que l’alcalde Mora ha donat la clau de gobernabilitat de la ciutat a un partit d’extrema dreta com PxC. Malgrat tot això ha estat, i en diverses vegades, el sentit institucional i la responsabilitat del PSC qui ha desencallat els problemes creats per la mala gestió política del govern minoritari de CiU.

La paràlisi institucional ha estat total, tal com es va posar de manifest en el primer Ple ordinari convocat per l’alcalde tres mesos després de prendre possessió del càrrec. Ni un sol dictamen important, cap nova proposta i la confirmació que acabaran l’any executant el Pla d’Actució Municipal i el Pressupost que va aprovar el govern anterior i que va merèixer ferotges crítiques per part d’en Joan Mora. Una evidència més de la incapacitat del govern per fer propostes o impulsar polítiques actives en temes tan importants com la creació de llocs de treball, l’educació o l’urbanisme. Si alguna cosa s’ha acabat o s’està executant és fruit del treball del govern anterior: l’escola l’Arboç, la finalització del tràmit urbanístic del solar del Corte Inglès, la reurbanització del Camí Ral, el trasllat de Cetemmsa, la nova biblioteca Antoni Comas a l’Escorxador, el Museu del Gènere de Punt a can Marfà o el nou casal d’avis Oriol Batista a Cerdanyola.

Però a la paràlisi si li ha sumat l’opacitat i manca de transparència. Manca d’informació a l’oposició en temes importants de ciutat amb una política comunicativa de fets consumats i rodes de premsa menystenint les comissions informatives on s’ha arribat al paroxisme de negar la informació de convenis que s’han signat públicament minuts després.

Passats aquests quatre mesos el PSC reitera l’oferiment de garantir la governabilitat que va fer la setmana següent de les eleccions i que varem concretar en el document titulat: L’alternativa socialista. Un document que no ha estat contestat formalment pel govern i en el que es concreten les propostes, amb la creació d’ocupació com a prioritat essencial, i es dibuixen clarament les línies vermelles que els socialistes posem a un possible acord amb CiU. Un decàleg que vaig reiterar en el Ple d’investidura del nou alcalde:

“En aquell decàleg definíem clarament quines són els eixos bàsics que sustentaran la nostra acció política a l’oposició: el rellançament econòmic que permeti generar ocupació, les apostes estratègiques que han de garantir la viabilitat socioeconòmica de la ciutat, l’urbanisme sostenible per aconseguir una ciutat per viure-hi i treballar, la cultura com a motor econòmic i com a element de capitalitat i cohesió social, l’espai públic de qualitat i segur, l’educació, la salut i l’atenció social com a elements centrals de la política municipal, els grans projectes que reforcen la nostra capitalitat territorial i comarcal, el caràcter reconegut de Ciutat de la Ciència i la Innovació i l’aposta per la austeritat, la eficiència i la transparència de la gestió pública”.

Si volen parlar de governabilitat ens trobaran sempre disponibles. Però amb dues condicions: per parlar de programa de govern i amb documents concrets. Ni ens interessen les converses informals o de cafè ni el simple intercanvi de suport per càrrecs. Ens interessa Mataró, la seva governabilitat i el futur dels seus ciutadans i ciutadanes.

Article publicat al butlletí municipal MésMataró