header-photo

Desfent tòpics


Via Europa
Cargado por capgrostvm. - Vídeos de noticias del mundo entero.

Amb els tòpics passa el mateix que amb la neu. Si aquesta es fon amb el sol, els tòpics es desfan amb dades contrastades. És el que han fet avui els arquitectes tècnics Xoan Inocencio i Hèctor Mayo que han presentat un estudi sobre “La incidència en l’obertura de Via Europa a Mataró” Han desfet aquella mena de tòpic que alguns molt interessadament (pels seus interessos partidistes que no pas pels de la ciutat) es van afartar d’anar explicant: la Via Europa suposarà la desertització del centre de Mataró i la degradació dels barris. Ara, lògicament callen i parlen d’altres hipotètics deserts futurs.

L’estudi fa una anàlisi de com la urbanització de la Via Europa va influir en la resta de barris de la ciutat. Fent servir l’índex absolutament objectiu del preu de l’habitatge s’arriba a la conclusió que en tots els barris ha evolucionat positivament de la mateixa manera, reduint-se les diferències entre els barris i invertint totalment la tendència, de caiguda lliure, que es donava a La Llàntia.

Com deia al principi, contra els tòpics, dades objectives. La resta, contes a la vora del foc (del que més escalfa, per suposat).

Ecourbano


Foto Quico Melero

Ecourbano és el nom de web de la Red de Redes de Desarrollo Local Sostenible, una xarxa de xarxes que engloba 2.422 municipis espanyols en els que viuen quasi vint-i-cinc milions de persones.

A la web podeu trobar els enllaços a les xarxes que formen la Red de Redes, experiències de pràctiques sostenibles en els municipis de les xarxes i documents sobre medi ambient urbà. Hi destaca l'esborrany del Llibre Verd del Medi Ambient Urbà

Una molt completa pàgina per conèixer els projectes, iniciatives i instruments per a fer més sostenibles les nostres ciutats.

Avui El Palau


Avui El Palau per compartir una estona de la festa del barri. Una bona paella i una bona estona parlant de moltes coses del barri. De les coses importants, de les que afecten els veïns i veïnes. Dels projectes i de les il·lusions. L’any passat ho vaig escriure i aquest any hem avançat un bon tros. La decisió i el treball dels veïns i veïnes ho estan fent possible. Felicitats per la festa i gràcies per la feina.

De nou La Llàntia



Torno a La Llàntia un parell de setmanes després de la darrera vegada. Si aleshores va ser un dia feliç, ahir també ho va ser. S’inaugurava l’aparcament i la pista poliesportiva. Dos nous equipaments per a un barri que va néixer amb moltes i moltes mancances.

Les obres que aquest mes s’ha inaugurat són fruit de la mateixa decisió política i del treball del mateix instrument executiu. Va ser la decisió de tirar endavant el Pla de Millora Urbana de la Llàntia (PEMU) el que ha possibilitat que tot l’entorn de la vella masia de ca l’Isidre, la casa al voltant de la que va néixer el barri, s’hagi transformat profundament. Nous carrers i espais públics, habitatges protegits, un centre mèdic, un aparcament, locals per entitats són el resultat d’aquest PEMU. Després del treball de relligar la ciutat i connectar els barris, va arribar la necessitat de regenerar aquells teixits urbans que havien quedat obsolets i que corrien el risc de convertir-se en nuclis degradats. És el cas de can Xammar al vell centre històric, del Verdet a l’eixample est, el entorns del carrer Biada a l’eixample oest, del carrer Pla de Bages a Cerdanyola, per posar alguns exemples.

I ha estat el treball de l’instrument executiu, de PUMSA, l’empresa municipal encarregada de desenvolupar els nous sectors de creixement i de transformació de la ciutat. I de fer-ho a partir de l’encàrrec i dels criteris que el govern i el Ple municipal li determinen. Quan alguns, de forma frívola, qüestionen la feina de PUMSA seria convenient que es donessin un tomb per La Llàntia i veure com s’ha anat transformant el barri. Bona feina Ramon.

Queda feina per fer i la farem. Convertir la masia de ca l’Isidre, o al menys l’espai de la masia, en un nou casal pels avis de La Llàntia ha de ser el proper repte. Abans però ens caldrà tornar a inaugurar el poliesportiu Euskadi.

Arrenca la TDT


Vídeo de lamalla.cat

Dimarts, tal com estava previst, a la nostra comarca es produirà l’apagada analògica o dit d’una altra manera, l’encesa digital. Els televisors de la ciutat que reben la senyal del centre emissor de Cabrils deixaran de sintonitzar les cadenes de televisió si no han fet l’adaptació a la tecnologia TDT. Els televisors que reben la senyal de Collserola també deixaran de rebre el senyal el dia 4 d’abril del 2010. Ha arribat doncs l’hora d’oblidar-se de la tele analògica i arriba l’hora de la digitalització. Perquè aquesta és la qüestió autèntica: la digitalització i totes les possibilitats que s’obren amb aquesta tecnologia. Comença una nova era, que alguns continuen entestats en negar, de les comunicacions que canviarà a mig termini tot el panorama actual de televisions. Les locals també.


Durant aquests mesos previs s’ha treballat durament, amb el Consorci Digital Mataró-Maresme donant suport als Ajuntaments, per part del Plan Impulsa del Ministeri d’Indústria i el Connecta’t de la Generalitat de Catalunya, per tal que la transició es faci amb les mínimes incidències possibles. Els voluntaris també han fet una gran feina. Gràcies!

Salomé


Subscric fil per randa el que l’Agustí Fancelli va escriure a El País sobre la versió de Salomè que aquests dies es pot veure al Liceu. Impresionant la Stemme. Afegir només la satisfacció de veure al mataroní Josep Fadó en el paper de jueu.

Temps de castells: la Vella és la Vella

Foto ACN


Dia sencer treballant a Madrid per arribar a casa just per veure al Quarts de Nou l’actuació castellera de Sant Joan a Valls. I per arribar a la conclusió que la Vella és la Vella.

Hom , que més aviat verdeja a l’hora de triar colla que no sigui la pròpia, no pot si no treure’s el barret per saludar la bona actuació de les colles vallenques avui. Un cinc de vuit, un tres de nou folrat i un quatre de vuit amb el pilar, (i no una tripleta vilafranquina com vaig escriure per error) i un pilar de set folrat pels de la camisa rosada i un tres de nou folrat, cinc de vuit i torre de vuit folrada pels de la camisa vermella. Derbi vallenc clarament decantat cap al cantó de la Vella.

Mentrestant, a Vilassar de Mar, els Capgrossos han tirat la clàssica de vuit i el pilar de sis.



En el camí de Copenhaguen-3-




Igual que l’any passat em toca treballar el dia de Sant Joan. Això vol dir anar a dormir aviat, mentre els petards (menys que mai tot sigui dit de pas) ressonen per la ciutat, i llevar-se molt d’hora per agafar l’AVE. L’any passat va ser a Saragossa i aquest any ha estat a Rivas Vaciamadrid a la IV Assemblea de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima. Una organització que ja agrupa a 280 ciutats i a 27 milions d’habitants.

Interessant debat al matí sobre la imprescindible articulació entre la Xarxa Espanyola i les diferents xarxes territorials. Una articulació que s’ha de donar sense jerarquies i per tant aprofundint precisament el treball en xarxa. Interessant i polèmica proposta d’Abel Caballero, alcalde de Vigo i president de la Xarxa, sobre l’ús del cotxe oficial.

A la tarda taula rodona per valorar les jornades de preparació de la cimera de Copenhaguen del desembre vinent i del paper que els poders locals hem de jugar en aquesta conferència internacional. Visita a l’exposició Espanya Solar per veure algunes aplicacions de les tecnologies solars aplicades en àmbits com la mobilitat o la domàtica.

Un dia dens, aprofitat i dels que s’esperen resultats en un futur immediat.

Com el festeig del pastor i la sirena


De nou, de dalt del Canigó, ens ha davallat la Flama que ens anuncia el solstici d’estiu, la Flama de Sant Joan. Han estat hores d’esforçada marxa per portar-nos aquest foc simbòlic que encendrà les fogueres de Mataró.

En una comunió entre la muntanya, el Canigó, i la mar Mediterrània. Com el festeig del pastor i la sirena. Com la història d’aquest poble de múltiples arrels que es confonen en el tronc comú de Catalunya. Avui, com ahir i com sempre, tornarà a encendre les fogueres de Sant Joan. Serà com diu el poeta mataroní Josep Punsola, una encaixada d’amics, de veïns, de ciutadans:

Encaixem en la nit estelada
I en la pira d ela millor nit de l’any
Cremem l’encaixada.

Vestim l’amistat amb roba de secret,
I esgarrifem la nit tranquil·la
Amb l’aparença infernal del nostre fet,
Fent-li obrir la pupil·la.

Nit d’amistat, d’amor, de veïnatge, de ciutadania. Nit per celebrar plegats al pati, al carrer, al barri, a la platja. Nit per recordar el romanç de la coca del mateix Punsola:

La mare els ha fet la coca:
Una coca amb deu pinyons;
Dos pinyons per cada boca..

Quan s’obliden de la coca,
la mare rep deu petons,
dos petons de cada boca...

La mare troba els petons
Més ensucrats que la coca,
La coca dels deu pinyons.

Si com cada any la Flama ens arriba pel Camí del Nord, enguany ens marxarà pel mar, per la nostra mar Mediterrània, la que ens uneix i agermana els pobles de totes les seves ribes. Els pobles que cada Sant Joan s’afanyen a salvar la festa, la cultura, la civilitat.

Fent del vers del poeta Punsola tota un declaració de ciutat:

Mataró,
Si vas néixer de la mar com la petxina,
Et voldria de la mar, com vela blanca.

Que les paraules dels poetes, les músiques dels pobles i el foc que renova ens acompanyin una nova nit de Sant Joan per recordar-nos qui som: un poble entestat en la lluita per la pau i la llibertat.

Agafeu el relleu de la Flama i escampeu-la per la ciutat com a símbol del que som i del que volem ser.

Del Canigó a la Mediterrània


És el camí que demà recorrerà la Flama del Canigó. Des de la muntanya dels catalans fins la platja del Callao per acabar endinsant-se mar enllà. La flama que arribarà a Mataró pel Camí del Nord per ser repartida a les entitats que encendran les foguers dels barris i, després de passar pel carrer de Sant Joan, arribar a baix a mar i embarcada mar endins.

Temps de castells: quin gran pilar!

Foto Xavi Saborido

La setmana ha estat especialment dura (ja escriuré al respecte) i dedicar una estona a fer castells és una magnífica manera de desconnectar una mica. I avui hi havia una bona ocasió a Barcelona amb motiu de la celebració del 40è aniversari dels Castellers de Barcelona. A la plaça de Sant Jaume, com aquell qui diu al cor de Catalunya, actuació de les colles apadrinades pels amfitrions: Minyons de Terrassa i Capgrossos de Mataró.

Cinc de set, quatre de vuit i torre de set només carregada pels de Barcelona, que han acabat amb dos pilars de cinc i dos més de quatre abans del pilar al balcó. Clàssica de vuit pels terrassencs (tres i quatre de vuit i torre de set), per acabar amb un pilar de sis que només han pogut carregar.

Capgrossos fidels al seu estil: pas a pas, pis a pis. Si fa quinze dies, per l’aniversari de la colla a la plaça de Santa Maria de Mataró, varen descarregar el pilar de sis, avui tocava posar-li folre i pujar-lo un pis. Dit i fet. Magnífic pilar de set, ràpid, de planta espectacular i ben treballat. El pilar tancava una bona actuació del mataronins que han tirat una impecable clàssica de vuit.

El proper pas apunta cap a la torre de vuit, un castell que els Capgrossos dominen perfectament i que la temporada passada varen descarregar moltes vegades.
Podeu veure l'actuació al vídeo del Quarts de nou.


Com un nagusi gudari


De nou Valors


Un altre número de Valors. Aquest parla de la crisi i com sortir-ne.

En la mort d'en Fèlix



Els meus pensaments volen més enllà dels núvols que tanquen l’horitzó, mentre l’avió sobrevola les verdes terres de la península del Labrador i comença a endinsar-se en l’oceà, en aquest viatge precipitat de retorn des del Canadà.

Penso en la vida i en la mort, tan indestriables i tan irreconciliables. No per esperada la mort ens deixa de sorprendre, no per lògica ens genera desassossec. I penso avui que ha mort en Fèlix. Un home bo, senzill, treballador, abocat a la família. Un home religiós que creia sobretot en el Déu del perdó, en el Déu de la salvació.

La família, la feina, la muntanya, Tírvia, eren les seves passions. Hi pensava sempre, en els grans plans i en els petits detalls. Hi pensava, ho vivia i ho feia viure. Als grans que en els miràvem amb un punt d’admiració, als petits als que feia descobrir tantes d’aquelles petites coses que donen sentit a la vida. Home pràctic, capaç de rumiar durant setmanes la solució per aquell mecanisme que no acabava d’anar a l’hora. Però home d’ideals, que creia en la força de les conviccions, del valors. D’estricta moral però ple de benevolència cap a uns temps i uns fets que sovint el superaven. Home valent i amb geni a qui l’estultícia i la mandra treien de polleguera.

Ja no tornarem a dir-nos les frases fetes, les facècies compartides, l’anar-hi anant d’en Jaumet de Ribes, el prou n’hi ha o prou ni queda?, l’aigua que de vi ja en venen!. I tantes i tantes coses que feien que la seva companyia fos sempre agradable. Al cel del Déu dels justos avui en Fèlix ja ha instal·lat el seu banc de fuster i el terra comença a cobrir-se amb els flocs de la seva garlopa. Uns flocs blancs, immaculats que a l’hivern tornaran a cobrir les muntanyes de la Vallferrera. Descansi en pau.

En el camí de Copenhaguen-2-




Congrés Mundial d’ICLEI a Edmonton. Assisteixo com a diputat de medi ambient de la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu d’explicar el que estem fent per tirar endavant el Pacte d’Alcaldes a la província.

ICLEI és el fòrum més important en temes mediambientals que agrupa a les ciutats. Amb seu central a Friburg, té membres escampats pels cinc continents. En les sessions d’avui s’ha posat de manifest algunes de les preocupacions mediambientals que comparteixen les institucions membres de l’organització: energia i canvi climàtic, gestió de l’aigua, biodiversitat, urbanisme i mobilitat sostenibles, .... Present a tota la jornada la cimera mediambiental que s’ha de celebrar a Copenhaguen pel desembre d’aquest any. Cal ara donar un nou impuls a les polítiques del medi ambient en un moment en que la crisi mundial, a més de financera, també és mediambiental. És el moment del New Green Dheal que faci d’aquestes polítiques un nou motor de l’economia mundial. Com ha dit David Cadman, president d’ICLEI, seria inacceptable que no hi hagués acord a Copenhaguen. Inacceptable políticament i insostenible mediambientalment.

Maresme sostenible




Entrega, dimecres passat, a Calella dels Premis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Tres ajuntaments de la comarca, Alella, Calella i Mataró, varen aconseguir premis i accèssits per la gestió de l’aigua i l'energia. Una bona mostra del treball pel medi ambient que s’està fent a les diferents poblacions del Maresme. Com que em conec el pa que si dona i com sigui que en la meva condició de diputat provincial i president del jurat que atorga els premis fora bo deixar ben clar que no vaig participar ni en les deliberacions ni en les votacions per decidir els guanyadors de les diferents premis.

En els ca de Mataró es premia la gestió que Aigües de Mataró, una empresa de capital totalment municipal, ha vingut fent des de fa molt de temps i que ens ha permès uns magnífics resultats en l’estalvi d’aigua a la nostra ciutat. Aquest és el tercer premi que la ciutat rep aquest any per la seva gestió integral de l’aigua. Fa uns mesos fou la Fundació Amics de l’Aigua, fa unes setmanes la Fundació Fòrum Ambiental i ara ha estat la Diputació qui han reconegut el treball que a Mataró s’està portant a terme.

Bones notícies que es sumen a la signatura, el mateix dijous a l’Ajuntament de Calella, del conveni entre la Diputació i els ajuntaments de Caldes, Arenys de Mar i el Masnou per l’elaboració del Pla d’Acció d’Energia Sostenible. El PAES és el document base que determina les accions que s’han de fer a cada població per aconseguir els objectius del Pacte d’Alcaldes.

Equi_libris



La Pilar és de Mataró i "Equi_libris" és el seu primer recull de poemes editat. També és la primera vegada per l'editorial Laura R. Perkins, que es defineix com una empresa d'artistes independents amb l'únic objectiu d'acostar la cultura a la gent a un preu raonable.


Un llibre de poemes greus i propers, de veritats bàsiques, que prologa un Gerard Quintana entusiasta. Us convidem a tastar-lo. "A un plat de la balança l'aventura, el joc, el riure, la tranquil·litat de la infantesa... A l'altre plat la por, la coneixença, la certesa de saber que un dia la vida se'ns escapa.

Anem fent equilibris, fent tentines per la vida..."

Tertúlia amb, Pilar Soler Juhé, autora
Dijous, 18 de juny a les 7 de la tarda a Robafaves
Carrer Nou, 9 de Mataró

Tecnolocal



Celebració ahir, a Mataró, del primer fòrum Tecnolocal. Una primera edició que coincideix amb el desè aniversari de La Malla i que neix com espai de debat sobre noves tecnologies, nous formats i creativitat en l'audiovisual local. Avui s’ha presentat xip/tv, una plataforma de distribució de programes a demanda i per IP.


Tecnolocal té la intenció de convertir-se, junt amb Infolocal i el mercat Audiovisual de Catalunya, en una tercera pota al servei de la comunicació local. Ha nascut a Mataró i tots tenim la intenció de consolidar-la a la nostra ciutat.

Un dia feliç



Feliç i emocionant. Feliç per la inauguració de la nova unitat de salut mental de l’Hospital de Mataró. Cinquanta quatre nous llits per donar servei a la comarca. La consellera Geli ho ha expressat perfectament quan ha explicat que l’objectiu és treballar per la dignitat de les persones, especialment per aquelles més desfavorides. Aquestes noves instal·lacions són les primeres que s’inauguren per corregir les mancances que els serveis de salut mental tenien a la comarca. Li seguiran el nou ambulatori que s’està construint davant mateix de l’hospital i que es troba en un estat molt avançat de construcció i el projecte socio-sanitari de la Llar Cabanelles que estem madurant.

Emocionant per la inauguració del nou CAP de La Llàntia. Un equipament sanitari que fa justícia a un barri que poc a poc ha anat dotant-se de totes les coses que històricament li mancaven. Han estat molts anys d’anar treballant per aquest barri: escoles, accessos, enllumenat, carrers, equipaments, .... Ara amb aquest nou CAP els veïns i veïnes de La Llàntia i d’una part de Via Europa no hauran d’anar fins a Cerdanyola per les visites mèdiques de primària. Com vaig dir el dia de la primera pedra: adéu a la cuesta!

Algunes reflexions




Ahir escrivia a corre-cuita sobre els resultats electorals i diferenciava entre les xifres, les interpretacions i les extrapolacions. Amb una mica més de temps m’atreveixo a fer algunes constatacions:

1.- Les eleccions a Mataró, el Maresme i Catalunya les ha guanyat el PSC sense pal·liatius.

2.- A Espanya i a Europa han guanyant els partits de l’òrbita popular.

3.- Les dretes europees hauran de gestionar la sortida d’una crisi de la que en són gran part responsables.

4.- A Catalunya la suma dels vots de Convergència i d’Esquerra Republicana són gairebé iguals en les eleccions del 2004 i del 2009.

5.- Els resultats del PSC del 2004 foren extraordinaris i això condiciona les anàlisi que es puguin fer sobre els resultats del 2009.

6.- L’abstenció catalana a les eleccions europees és significativament superior a l’espanyola des de les eleccions del 1994.

7.- Quan els catalans no van a votar, els socialistes espanyols no guanyen.

8.- Extrapolar resultats a d’altres eleccions futures amb més d’un 60% d’abstenció és realment estúpid.

9.- Pot ser interessant comparar els vots de les municipals amb els de les europees i veure qui realment ha perdut vots.

10.- La gestió post-electoral que s’està fent no és la millor manera de començar a resoldre el problema de l’abstenció.

Post campanya



El dia ha estat especialment dens i no em deixa temps per a fer un escrit llarg sobre el que penso dels resultats electorals. Apunto ràpidament que cal diferenciar les xifres fredes i absolutes -que determinen guanyadors i perdedors- de les interpretacions -en les que tothom sembla haver guanyat- de les extrapolacions sobre futures eleccions -que alguns ja veuen guanyades prescindit del detall que tornaran a ser els ciutadans qui decidiran el que més el hi convingui-.

Em preocupa, però, el fet que mentre tothom es queixa de la baixa participació la gestió immediata dels resultats electorals torni a ser un lamentable espectacle que res de bo fa augurar per futurs comicis i sobretot per la salut de la nostra democràcia.

Temps de castells: un castell d’aniversari


Gran ambient casteller a la plaça de Santa Maria , la tercera plaça de nou de la ciutat, per celebrar l’aniversari dels Capgrossos de Mataró. Impecables els amfitrions que han tirat un ràpid i segur tres de vuit, un treballat quatre de vuit amb l’agulla, una bona torre de set i un rapidíssim pilar de sis. Tretze pilars de quatre per celebrar els tretze anys de la colla. Gran ambient i eufòria dels mataronins pel quatre de vuit amb l’agulla, un castell que només havien carregat tres vegades més i que només havien descarregat una sola vegada. Un gran castell d'aniversari. La solvència del pilar de sis, dels dos pilars de sis, auguren un any important pels pilaners capgrossos.

Acompanyats d’un Marrecs de Salt i d’un Minyons de Terrassa que han deparat una de les més ràpides actuacions que s’han fet a Mataró. Si els pilars caminant entraven a plaça a les dotze en punt, encara li faltaven uns minuts a les dues del migdia quan els enxanetes que tancaven l’actuació feien l’aleta. Cinc de set, quatre de set amb l’agulla i quatre de set pels gironins i quatre de vuit, tres de vuit –amb un tronc de tres de nou- i cinc de set pels de la camisa malva que no han pogut descarregar el pilar de sis pel despenjament de la canalla al començar a descarregar el pilar.

De campanya: amb intel·ligència i generositat

Foto Ramon Bassas

Els socialistes, diumenge, anirem a votar per un motiu principal: Europa ens importa. Davant els “que hay de lo mío” o els que volen convertir aquestes eleccions en unes primàries, nosaltres votarem perquè sabem que ens trobem davant el projecte polític més important i transcendent de la història recent d’Europa.

Un projecte de progrés i de llibertat que es construeix amb intel·ligència i generositat. Amb la intel·ligència necessària per donar els passos necessaris per anar avançant sense trencar res i amb la generositat imprescindible per a posar els interessos generals dels europeus per davant els particulars de cada país o cada col·lectiu.

A intel·ligència i generositat altres hi oposen ranciesa –amb el candidat més ranci possible de la dreta europea també més rància- i frivolitat. La frivolitat del candidat economista que s'equivoca precisament en les xifres i que es capaç de comparar les visites de Franco amb les de Zapatero oblidant que en aquest país hi ha gent que quan venia el dictador s’havia d’amagar. Intel·ligència, generositat i capacitat de treball que la Maria Badia ha demostrat posseir de sobres.

Com que la Maria ens és una dona propera li vull demanar que tingui molt en compte que Europa també es construeix des de les ciutats i que confiem en ella per a que posi el món local en l’agenda del Parlament europeu. Ho fem perquè el municipalisme, i això no ho pot dir tothom, forma part del genoma polític dels socialistes. I perquè necessitem, també les ciutats, un govern europeu d’esquerres que cregui en el progrés dels ciutadans.

Extracte de la meva intervenció en el míting final de campanya del PSC a Mataró.

De campanya: si no hi anem, tornen!


I si no mireu que ha passat a Holanda.

Escoltant els alcaldes

De campanya: notícies del 2004

RadioCable.com

El teletipo de EFE en el que quedó recogido el trayecto de vuelo de regreso rezaba:
ESPAÑA-EEUU Aznar abandonó Washington tras intervenir en Congreso EEUU
——————————————————————————–
Washington, 4 feb (EFE).- El presidente del Gobierno español, José María Aznar, abandonó esta tarde Washington tras pronunciar por la mañana un discurso ante el Congreso de Estados Unidos en el que defendió mantener la firmeza contra las armas de destrucción masiva. El avión de la Fuerza Aérea Española en el que viaja Aznar despegó de la base aérea de Andrews poco después de las 20:00 horas (01:00 GMT del jueves) con dirección a Bruselas, donde el jefe del Ejecutivo intervendrá en el Congreso del Partido Popular Europeo. Aznar instó hoy ante el Congreso de Estados Unidos a no “equivocar el verdadero debate” sobre el peligro que supone la proliferación de armas de destrucción masiva y reiteró la firme apuesta de España en la lucha contra el terrorismo internacional.En su discurso estuvieron presentes, entre otros, el vicepresidente estadounidense, Richard Cheney, y el secretario de Estado, Colin Powell. EFE mla/bb/mm

Polítiques ambientals i món local




Des de bon principi, la Diputació de Barcelona s'ha mostrat molt interessada en recolzar i difondre entre els seus municipis el Pacte d'Alcaldes/esses per l'energia contra el canvi climàtic, una ambiciosa iniciativa de la Comissió Europea que pretén portar al món local els objectius del ‘triple 20', és a dir, reduir un 20% les emissions de CO2, aconseguir un 20% d'eficiència energètica i fer servir un 20% d'energies renovables. D'aquest projecte en parlem amb Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró i diputat de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

Què és el Pacte d'Alcaldes?
El pacte d'alcaldes és una iniciativa del comissari europeu d'energia, Andris Piebalgs, que fa un any va posar en marxa aquesta idea de fer un pacte a nivell de ciutats amb l'objectiu de que a l'any 2020 s'hagin reduït un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle, ser un 20% més eficients energèticament i també que el 20% de l'energia que es consumeixi a les ciutats provingui de fonts netes, renovables.
L'anomenat ‘triple 20', els mateixos objectius que s'ha marcat la Unió Europea...Sí, però més enllà dels objectius, el Pacte d'Alcaldes té una especial transcendència, ja que la Comissió Europea, a l'hora de posar en marxa un projecte d'aquesta envergadura, ho ha fet directament amb els ajuntaments, obviant d'altres institucions més grans, nacionals o regionals.

¿Per què?
En primer lloc, perquè tot allò que té a veure amb les grans polítiques ambientals acaba passant sempre pels ajuntaments, i en segon lloc per la capacitat que tenen els ajuntaments per crear complicitats amb els ciutadans. Això últim és lo més important de tot, ja que la Comissió Europea ha entès que amb les lleis i reglaments no n'hi ha prou, i si no som capaços de canviar també els hàbits i costums dels ciutadans no aconseguirem aquests objectius.

I es pot fer, això?
Sí, és exactament el mateix que hem fet ja amb els residus i l'aigua. Recordem com estàvem fa un any amb la sequera, patint perquè no plovia, i tot el que van fer els ajuntaments per sensibilitzar a la població i fomentar l'estalvi. Les mesures que es van prendre llavors per estalviar aigua s'han mantingut, la gent no ha tret els difusors de les aixetes. I el mateix ha passat amb els residus, un cop la gent ha donat el pas i ha començat a separar-los difícilment torna enrere. Lo important són aquests canvis d'actitud, i és el que hem d'aconseguir ara amb l'energia, un tema clau pels municipis.
'Amb lleis i reglaments no n'hi ha prou, si no som capaços de canviar també els hàbits dels ciutadans'

Per què es tan important, l'energia?
Primer de tot, perquè els municipis han de garantir la seguretat del subministrament. Crec que poc a poc ens encaminem cap un nou model energètic, descentralitzat, sostenible i en xarxa, fugint de l'actual model on tots depenem d'una gran central que si es para ens deixa penjats. Serà un model descentralitzat, perquè hi haurà moltes petites fonts de generació d'energia, des de parcs eòlics fins a minicentrals hidroelèctriques, de cicle combinat... i que s'estructurarà en xarxa per garantir el subministrament. I serà sostenible perquè per sobre de tot apostarem clarament per les energies renovables. És aquí on els ajuntaments han d'intentar ser el màxim d'autosuficients.

Què implica per a un municipi adherir-se al Pacte d'Alcaldes?
Un cop expressen la voluntat d'adherir-s'hi, els ajuntaments signen un conveni amb la Diputació de Barcelona. I en el termini d'un any, nosaltres els ajudem a fer un PAES (Pla d'Acció per l'Energia Sostenible), que és el full de ruta que dirà què han de fer els municipis per assolir els objectius del triple 20. Per exemple, millorar l'eficiència de l'enllumenat públic, aïllar tèrmicament les escoles, instal·lar plaques solars, aprofitar la biomassa, l'energia geotèrmica... Elaborar un PAES és un dels requisits que estableix el pacte i que després s'haurà de validar des de Brussel·les. Això no és un brindis al sol, ja que si no s'assoleixen els objectius marcats et poden fer fora del pacte.

Quin és el calendari establert?
Ara mateix estem elaborant una seixantena de PAES, i calculem que de cara a la tardor tindrem elaborats els de tots els municipis adherits. A partir d'aquí, començarem a programar les inversions.

I quan començarem a veure els resultats?
Penso que d'aquí un any ja començarem a veure resultats. Hem de ser ràpids, perquè els primers objectius estan fixats pel 2012.
Les mesures que estableix el pacte només afecten els edificis públics?En principi són mesures que poden afectar tant a edificis públics com privats, però caldrà veure com avancem amb el tema de les ordenances. Però bé, ja hi ha molta feina feta en aquest sentit, com ara el nou Codi Tècnic de l'Edificació, i que ara haurem de controlar que es compleixi, perquè potser algú pot pensar que ara amb la crisi econòmica això no s'ha de complir, quan és tot el contrari. Aquestes mesures donen valor afegit i generen ocupació de qualitat no deslocalitzable, i per tant, ara és el moment de ser rigorosos.

I tot això, tindrà un cost pels municipis?
Fer coses sempre costa diners, però nosaltres creiem que al final els beneficis que obtindran els ajuntaments seran més grans. Hi ha teories, com ara la que defensa a Itàlia Berlusconi, que diuen que ara no és el moment de preocupar-nos per aquestes coses, però nosaltres pensem just el contrari, ja que la factura que haurem de pagar si no fem res serà molt més alta. Posaré un exemple: canviar les bombetes dels semàfors per LEDS significa estalviar un 90% de l'energia que consumeixen. Nosaltres ajudarem a que es pugui realitzar aquesta inversió, però cal pensar també en els diners que s'estalviarà cada any l'ajuntament un cop hagi fet el canvi. El mateix passa amb el lloguer de sostres d'edificis públics per instal·lar plaques fotovoltaiques: els ajuntaments podran establir cànons d'explotació a les empreses que també suposaran ingressos nets pels consistoris.
Hem calculat que la taxa de retorn per les inversions necessàries està al voltant dels 11 anys. A partir d'aquest moment, les instal·lacions estaran amortitzades i començaran a generar estalvi corrent.
'En aquest moment hi ha uns 500 ajuntaments de tota Europa adherits al pacte, dels que 87 són de la província de Barcelona'

Quin és el paper que juga la Diputació de Barcelona en el Pacte d'Alcaldes?
El febrer d'aquest any nosaltres ens vam reunir amb el comissari a Brussel·les i li vam dir que estàvem interessats en fer difusió del pacte entre els municipis de la província de Barcelona i realitzar una feina d'agregació de municipis per dur a terme la iniciativa. A la Comissió li va agradar molt la idea, ja que Brussel·les té un problema de mida vers els ajuntaments: sí que pot treballar amb les ciutats grans, les capitals, però li costa molt més arribar als municipis petits, per això col·laborar amb una institució intermèdia com la Diputació li facilita moltíssim la feina.
Com a territori, som els que de lluny hem aportat més ajuntaments i més ciutadans al pacte: en aquest moment hi ha uns 500 ajuntaments de tota Europa adherits al pacte, dels que 87 són de la província de Barcelona.
La Comissió Europea
ha reconegut el model de la Diputació de Barcelona en aquest punt...Sí, el nostre model de treball s'ha anat replicant a d'altres llocs, bé copiant el que fèiem aquí o bé per iniciativa pròpia. La Diputació de Huelva està treballant de la mateixa manera, també la Diputació de Jaén, i alguna institució a Itàlia ho està posant en marxa inspirant-se en el nostre model de servir d'intermediari entre els municipis i la Comissió Europea.
D'altra banda, sembla que el Banc Europeu d'Inversions aportarà un crèdit de 500 milions als municipis de Barcelona per donar un cop de mà. És ja oficial?No, encara no ho és, i vull ser molt prudent amb això. El BEI hi està molt predisposat i ho veu amb bons ulls, però l'aprovació del crèdit encara ha de passar pel seu consell d'administració, i desprès haurem de signar un conveni entre el BEI, les caixes catalanes (bàsicament la Caixa de Pensions i la Caixa de Catalunya) que hi estan col·laborant i la pròpia Diputació per veure com ho articulem tot. El nostre principal objectiu és que aquests crèdits no imputin com un nou deute pels ajuntaments, ja que molts d'ells estan al límit d'endeutament, i per això estem buscant la fórmula perquè siguin les empreses que després gestionaran les noves instal·lacions les que s'endeutin i inverteixin en les mesures. D'aquí un mes estarem en condicions d'anunciar com articularem els crèdits.

Amb 500 milions n'hi haurà prou?
Nosaltres vam fer un estudi per conèixer el potencial de la província de Barcelona en eficiència i energia solar fotovoltaica. Segons aquest estudi, la inversió total necessària seria d'uns 3.000 milions d'euros. Per tant, aquest primer paquet de 500 milions va a compte dels 3.000 necessaris i es destinarà a mesures que han d'estar en marxa el 2012.

I quin seria el potencial de reducció d'emissions de CO2?
Segons l'estudi que vam encarregar, el potencial a la província de Barcelona seria d'una reducció de 500.000 tones de CO2 anuals aplicant només aquestes dues mesures, eficiència i fotovoltaica.
Sembla que aquestes ajudes també serviran per crear ocupació...Sí, Greenpeace va fer un informe en el qual es diu que per cada MW d'energia renovable instal·lada es creen uns 50 llocs de treball. Per tant, i segons els nostres càlculs per aquesta primera fase, tenim un potencial de solar fotovoltaica de 87,5 MW -l'eficiència energètica ens donarà uns 200 MW més-, de manera que si fas la multiplicació obtenim uns 5.000 nous llocs de treball, aproximadament. A més a més, com ja he dit, son llocs de treball qualificats i no deslocalitzables.

Quines mesures tindran preferència?
La Comissió Europea insisteix molt en l'energia solar fotovoltaica i l'eficiència, però jo crec que hem d'intentar anar una mica més enllà i buscar solucions com el district heating o l'aprofitament de la biomassa, que en alguns llocs -sobretot al món rural- té un gran potencial. Limitar-nos a una única mesura pot ser més fàcil a nivell organitzatiu, però jo crec que hem d'apostar per un ventall més ampli.

Finalment, què els hi diria als ajuntaments que encara no s'han afegit al pacte?
Els municipis tenen una preocupació fonamental, i és d'on trauran els diners per dur a terme les inversions necessàries. Des del moment en què nosaltres podem garantir que la inversió inicial es cobrirà amb els crèdits del BEI, sense cost pels ajuntaments, crec que la decisió d'adherir-se al pacte és molt més fàcil.


--Més informació:
Web de la Diputació de Barcelona sobre el Pacte d'Alcaldes/esses
Versió oficial del Pacte dels Alcaldes/esses (PDF)
Web del Covenant of Mayors, de la Comissió Europea (en anglès)

Notícies relacionades a 'Sostenible.cat':
Més de 300 municipis de la Unió Europea signen a Brussel·les el Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses

Entrevista que en Jordi Flamarich m'ha publicat a la revista digital Sostenible

De campanya: qui vota amb qui

Foto e-notícies

Llegeixo al bloc d’en Donaire un molt interessant post sobre qui ha votat amb qui al Parlament Europeu. O en Tremosa i en Duran ens volia enganyar o senzillament els enganyats va ser ells. Llegiu el que escriu en Donaire i compareu les vegades que el grup liberal, on s’alinea Convergència, ha votat amb el Partit Popular Europeu. Com deia l’anunci dels sabons: compareu i trieu!