Torno a La Llàntia un parell de setmanes després de la darrera vegada. Si aleshores va ser un dia feliç, ahir també ho va ser. S’inaugurava l’aparcament i la pista poliesportiva. Dos nous equipaments per a un barri que va néixer amb moltes i moltes mancances.
Les obres que aquest mes s’ha inaugurat són fruit de la mateixa decisió política i del treball del mateix instrument executiu. Va ser la decisió de tirar endavant el Pla de Millora Urbana de la Llàntia (PEMU) el que ha possibilitat que tot l’entorn de la vella masia de ca l’Isidre, la casa al voltant de la que va néixer el barri, s’hagi transformat profundament. Nous carrers i espais públics, habitatges protegits, un centre mèdic, un aparcament, locals per entitats són el resultat d’aquest PEMU. Després del treball de relligar la ciutat i connectar els barris, va arribar la necessitat de regenerar aquells teixits urbans que havien quedat obsolets i que corrien el risc de convertir-se en nuclis degradats. És el cas de can Xammar al vell centre històric, del Verdet a l’eixample est, el entorns del carrer Biada a l’eixample oest, del carrer Pla de Bages a Cerdanyola, per posar alguns exemples.
I ha estat el treball de l’instrument executiu, de PUMSA, l’empresa municipal encarregada de desenvolupar els nous sectors de creixement i de transformació de la ciutat. I de fer-ho a partir de l’encàrrec i dels criteris que el govern i el Ple municipal li determinen. Quan alguns, de forma frívola, qüestionen la feina de PUMSA seria convenient que es donessin un tomb per La Llàntia i veure com s’ha anat transformant el barri. Bona feina Ramon.
Queda feina per fer i la farem. Convertir la masia de ca l’Isidre, o al menys l’espai de la masia, en un nou casal pels avis de La Llàntia ha de ser el proper repte. Abans però ens caldrà tornar a inaugurar el poliesportiu Euskadi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada