Oriol Batista: compromís social i cívic

Creient en la humanitat

Aquest és el text que vaig llegir en el Ple extraordinari que va celebrar l’Ajuntament de Mataró el dia 21 de desembre. El Ple més amarg al que he assistit i el que mai m’hauria agradat haver de convocar:

És en les hores greus quan costa entendre el per què de tot plegat, però és just en aquestes hores greus quan cal trobar-hi el sentit a la vida. La mort no per coneguda i previsible deixa de sorprendre'ns i colpejar-nos. Aquest matí m’ha estat comunicada la mort de l’Oriol Batista que ara oficialment trameto al Ple Municipal i a la ciutadania de Mataró.

Company compromès com pocs amb els ideals de la igualtat i la fraternitat des del seu testimoniatge cristià i socialista. L’Oriol ha estat un lluitador constant contra les adversitats i contra la malaltia a la que ha plantat cara de manera valenta durant tres llargs anys. Al final no ha pogut ser però el seu exemple ens esperona a seguir treballant pels ideals que hem compartit i en la lluita per un món més just i més solidari.

Treballador, honest, sincer i cordial. Sempre disposat al compromís, al treball, a l’esforç per millorar la vida dels altres. La seva capacitat i voluntat de servei l’havia posat més que de manifest al Mas Sant Jordi, a l’Associació Enlleurat, a l’Ajuntament, a la Fundació Hospital i en la vida més privada. Amb la bonhomia que sempre la caracteritzat, però amb la fermesa de caràcter i la determinació amb la que s’enfrontava als problemes. Home optimista que creia en la humanitat.

El recordarem com el que ha estat: un home valent, compromès, fidel als seus orígens i als seus valors. Aquesta és l'herència que ens deixa, en farem honor i el seu exemple ens acompanyarà sempre en la nostra vida.

Com cantava Jose Antonio Labordeta:

Somos como esos viejos árboles batidos por el viento que azota des del mar.

Hemos perdido compañeros, paisajes y esperanzas en duro batallar.

Vamos a echar nuevas raíces por campos y veredas para poder andar.

Tiempos futuros y anhelados que manos contra manos gritando la igualdad.

Vamos a hacer con el futuro un canto a la esperanza.

Ho farem, farem del futur un cant a l’esperança. Perquè li ho devem a l’Oriol i a tants i tants companys que han passat davant nostre obrint camí i donant exemple. I perquè ens ho devem a nosaltres mateixos i encara més quan la complexitat del món sembla condemnar-nos a acceptar l’innaceptable, a callar davant les injustícies i la desigualtat, a entendre la llibertat com un regal quan és un dret. I no acatarem aquestes condemnes, ni callarem, ni acceptarem la desigualtat i la injustícia com a irremeiables i ens tornarem a sublevar. Amb tota la intel·ligència de la que siguem capaços, que l’enemic és fort, llest i poderós, i amb tota la determinació que ens dona la història, els companys i el compromís.

És en les hores greus quan ens cal entendre el per què de tot plegat, però també és en les hores greus quan hem de demostrar que som capaços de tornar a capgirar les coses, de posar les persones davant de qualsevol circumstància i de recordar que el nostre compromís socialista és un compromís amb la humanitat, amb tots i cadascun dels homes i dones d’aquest món. I un compromís amb la història que estem obligats a escriure si no volem que ens l’escriguin.

Moltes hores en vàrem parlar amb l’Oriol de tot això. Però no fora simple retòrica sinó els valors i els principis d’on treure les forces i les idees per l’acció política, per la materialització del compromís, pel capgirament de les coses. En podem fer molts homenatges a l’Oriol, tots ens són necessaris i tots seran merescuts, però damunt de tot ens cal homenatjar-lo cada dia amb el manteniment ferm de les postres pròpies conviccions. Aquelles conviccions que ens fa dir-nos companys i companyes en uns temps futurs i anhelats a la recerca de la igualtat, creient en la humanitat.

Escrit publicat al llibret que el PSC de Mataró ha dedicat a l'Oriol Batista i que aquesta tarda s'ha presentat a can Palauet.