La casualitat ha fet que aquest matí, tornat de París, l’avió sobrevolés el Canigó encara esquitxat de neu.
Tornava de Créteil on, aquest cap de setmana, un nombrós grup de mataronins i mataronines hem estat invitats per l’Ajuntament de la ciutat agermanada. Es tractava de participar en Le Jour de Fête i portar els elements festius tradicionals de la nostra festa major de Les Santes: castellers, diablesses, el drac, la momerota, els gegants i l’àliga. Com si fos una mena de tastet de Santes.
Créteil és una ciutat pràcticament nova, creada a partir d’un petit poble i que va acollir un nombre molt importat de ciutadans repatriats durant el procés d’independència de les antigues colònies franceses. Una ciutat doncs que busca elements d’identitat que els serveixi en la seva cohesió social. I també els busca en les seves festes.
Perquè la festa por servir per això. Com a element d’identitat col·lectiva. Fonamentada en la tradició, oberta als canvis que es produeixen en la societat i sobretot amb l’esperit d’integrar a tothom. La festa que cohesiona, que permet sentir-se membre d’una comunitat. La festa que fem, com aquesta de Sant Joan, entre tots. Cadascú la viu a la seva manera, però tothom té el dret de sentir-la com a pròpia. Això és el que hem portat aquests dies a Créteil i això és el que farem aquesta nit quan, amb el foc renovem els nostres sentiments de poble i de ciutadania.
Extracte de la meva intervenció aquesta tarda en l’acte de rebuda de la Flama del Canigó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada