Pedra de pedró

Escriu Ventura Ametller a “Resta kaòtica”:

“Segons els Càlculs Primoridals les coses i els éssers no poden existir. Ni una cèl·lula, ni un cuc, ni un mosquit i menys un cavall o un elefant i encara menys un home. El que prenem per normalitat de l’existència perquè ho veiem cada dia, l’ésser és l’excepció, l’anormalitat, l’extraordinari, el miracle en l’univers. Allò que, normalment, no pot ésser. Costa molt adonar-se’n."

És veritat costat molt d’adonar-se’n, però no poder acceptar per normal el que és excepcional. El propi país, l’obra de Ventura Ametller, tantes coses que donem per suposades però que són fruit de treball i del rigor intel·lectual.

He escrit altres vegades sobre en Ventura Ametller. Mataroní de Pals, empordanès de Mataró, com el descriu la Teresa Clavaguera. I pedra de pedró. Perquè no hi ha pedró sense pedres. I sense pedró no hi ha referència. La referència indispensable, la que es fonamenta en la tradició. La tradició autèntica, no la que paralitza. La tradició que ha destil·lat el millor de la humanitat, de la saviesa i que ho incorpora. La tradició que esdevé cànon. El cànon que fonamenta el rigor. Com a l’obra de Ventura Ametller. Obra difícil, però obra important.

Extracte de la meva intervenció, aquesta tarda, a l’acte de presentació de la reedició de la Summa kaòtica i de l’edició de la Resta kaòtica de Ventura Ametller, que ha publicat Cossetània Edicions amb el patrocini del Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme i la col·laboració dels Ajuntaments de Mataró i Pals.