Són paraules de l’Oriol Nel·lo aquesta tarda a la sala d’actes de la Caixa Laietana durant l’acte de presentació del Pla Territorial Metropolità. Sens dubte sense el pes demogràfic i econòmic de la regió metropolitana de Barcelona, que representa el 70% de la població i del PIB de Catalunya, el nostre país tindria un paper molt més secundari en el mapa europeu.
Deia el president del Consell Comarcal i alcalde de Dosrius, en Josep Jo, que el Pla Territorial arriba a temps. La meva opinió és que ho fa, i molt, a destemps. Han passat 25 anys des de que el Parlament de Catalunya va instar al govern de la Generalitat a elaborar els Plans Territorials parcials. Massa temps sense definicions en un tema tan transcendental com la planificació territorial a nivell de país.
Planteja el Pla presentat ahir algunes qüestions molt interessants i que caldrà ara discutir en el territori. La xarxa d’espais lliures i la seva interconnexió, els nusos bàsics de futur creixements sobre la xarxa urbana preexistents, les infraestructures viàries imprescindibles per garantir la mobilitat sostenible del sistema, són els tres grans eixos sobre els que es fonamenta el Pla Territorial Metropolità.
En la meva intervenció, i després del torn de debat, he volgut remarcar la coincidència amb els criteris marcats pel Pla e el model de ciutat que estem desenvolupant a Mataró. I ho he volgut resumir en quatre grans apostes.
L’aposta metropolitana que, sense renunciar a cap de les característiques que fan de Mataró una ciutat amb una personalitat definida i pròpia, ens permeti entrar plenament en les dinàmiques metropolitanes i tenir veu en els àmbits on es decideixen les polítiques el territori.
L’aposta per l’Arc Metropolità, el mal anomenat Segon Cinturó. Fa anys que apostem, i fort, per articular políticament aquest espai que entre Mataró i Vilanova avarca ciutats com Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. Un conjunt de ciutats, de població important i amb una aportació molt forta al PIB català que també vol fer sentir la seva veu de forma coordinada. La creació en el seu moment de l’AMTU, amb els bons objectius aconseguits a l’hora d’obtenir recursos pel transport públic urbà, i la mateixa presència activa en la comissió redactora del document del Pla Territorial avalen abastament aquesta aposta per l’Arc Metropolità.
L’aposta de Mataró per la capitalitat del territori i de la comarca. Començant pel territori més proper a l’àmbit mataroní i que ara el Pla Territorial, a través del Pla Director Urbanístic, ens permetrà aprofundir en el debat i el planejament més enllà dels estrictes límits dels municipis. La Declaració de la Riera d’Argentona que varem fer fa un parell d’anys, i que donarà un primer resultat en forma de Carta de Paisatges de la Riera d’Argentona, va ser un primer i modest pas en aquesta direcció i que ara volem rellançar amb tota la força possible.
L’aposta per la ciutat compacta, que limitat el seu espai de creixement i que fa una molt important reserva d’espai lliure, agrícola a les Cinc Sènies i forestal a les serres del nord de la ciutat. Una ciutat capaç de tenir una de les quotes d’autocontenció laboral més altes de Catalunya. Tot això ens dona, davant els que han practicat l’ocupació extensiva del territori i han generat una altíssima mobilitat obligada, l’autoritat moral suficient a l’hora de reclamar unes infraestructures de mobilitats, viàries i ferroviàries, per mantenir i augmentar el pols econòmic de Mataró.
El debat està obert com mai però cal prendre decisions i fer-ho ràpidament. Només així, i com deia ahir, ens en sortirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada